Quadret de costums de Valls
Aquesta obreta de teatre es va publicar per primera vegada l'any 1902 a Valls i sembla que es va reeditar algun cop més durant els primers decennis del segle XX. Des de llavors, Lo tres de nou no havia tornat a ser publicada individualment i el seu coneixement modern es devia al fet que Pere Català i Roca la va incloure a les pàgines del primer volum de Món casteller (1981).\nEl text que us oferim en aquesta edició ha estat revisat i fixat amb criteris filològics per Xavier Brotons, que també és l'autor de l'estudi que acompanya el quadre de costums, el qual inclou una biografia amb dades inèdites del seu autor, Raimon Casas Pedrerol. Aquesta singular peça ha estat representada modernament força vegades, però poc o gens interpretada. I és que l'obra parla de castells, però també conté un missatge progressista "amablement" anticasteller.
Lo tres de nou
Quadret de costums de Valls
Autor: Raimon Casas Pedrerol
Edita: Cossetània Edicions
Col·lecció:
ISBN:
Pàgines: 128
Format: 17 x 24 cm
Preu: 12,5 €
Enquadernació: Rústica amb solapes
Data de la primera edició:
Fitxa tècnica
La història de l'Espluga de Francolí des de la proclamació de la segona República (1931) fins a l'esclat de la Guerra Civil (1936) de la mà de Josep M Vallès i Martí.
"Carrasclet -Veciana" és una obra fonamentalment desmitificadora. Analitza, a través d'aquests dos personatges i del xoc que els enfrontà a Valls el 5-12-1719, l'oposició entre la Catalunya rural antiborbònica i l'Espanya borbònica. Analitza el desenvolupament de la guerrilla posterior a l'11 de setembre i els seus condicionaments a partir de la intervenció de la Quàdruple Aliança. Valls és el centre d'uns fets anecdòtics que tingueren causes i repercussions a tot Catalunya.
Fa un segle, Pere Domènech i Roura diubixà els plànols i redactà el projecte i el pressupost de la Catedral del Vi, com l'havia definit, mentre es construïa, el 1913, el serrallenc Albert Talavera. \n \nJosep M. Rendé deixà publicada la memòria dels primers deu anys de vida de la societat. El llibre que teniu a les mans completa la seva història centenària. A qui no hagi vist fermentar un cup de vi, li pot semblar que sempre ha siguty clar i net i ja a l'ampolla, però aquestes pàgines recullen el testimoni de tot un procés: el transport, els bocois, els carros de torn, les cisternes del ferrocarril... tot ja és història, però convé deixar-ne constància.
Sumari:
RECULL NÚM. 4, abril de 1995.
Rosa Alcoy Pedrós. El Mestre de Santa Coloma de Queralt i l'italianisme del segle XIV: el retaule dels sants Joans.
Jordi Hernàndez i Jordi Principal. El jaciment del Coll Roig (Bellprat, Anoia), excavacions del 1995.
Josep M. Carreras Tarragó. Els senyors de Santa Coloma.
Joan Cartanyà Martí i Baldomer Colldeforns Chertó. Estudi preliminar d'un rastre de petjades d'Edat Oligocena als votants d'Aguiló (Santa Coloma de Queralt).
Carles Dorico Alujas. Dues obres de l'escultor Pere Costa a Santa Coloma de Queralt.
Gener Gonzalvo Bou. Antoni Vernia, autor de les escales nobles dels castells de Santa Coloma de Queralt i de Verdú.
Valenti Gual Vilà. Sobre llibres de cort. Les Piles, Edat Moderna.
Miquel Àngel Martínez Rodríguez. La projecció social dels Ninot.
Salvador Palau Rafecas "el Galo". Els molins fariners i les masies del municipi de Les Piles.
Daniel Piñol Alabart. Un testament de l'any 1502.
Sergi Plans. El taller del daurador Esteve Gaixet a Santa Coloma de Queralt (s.XVII).
Dolors Tomàs Batet. Estudi preliminar per una proposta formativa a la Conca de Barberà.
Joaquim Vicente Ibañez. L'escultor Josep Tramulles a Santa Coloma de Queralt, 1635-1637.
Aquesta obreta de teatre es va publicar per primera vegada l'any 1902 a Valls i sembla que es va reeditar algun cop més durant els primers decennis del segle XX. Des de llavors, Lo tres de nou no havia tornat a ser publicada individualment i el seu coneixement modern es devia al fet que Pere Català i Roca la va incloure a les pàgines del primer volum de Món casteller (1981).\nEl text que us oferim en aquesta edició ha estat revisat i fixat amb criteris filològics per Xavier Brotons, que també és l'autor de l'estudi que acompanya el quadre de costums, el qual inclou una biografia amb dades inèdites del seu autor, Raimon Casas Pedrerol. Aquesta singular peça ha estat representada modernament força vegades, però poc o gens interpretada. I és que l'obra parla de castells, però també conté un missatge progressista "amablement" anticasteller.
