Botiga

La Història galàctica del porró no és una història, ni un tractat ni, amb prou feines, un manual. És un manifest. Aquest llibre parla de les virtuts comunitàries i ecumèniques de beure a gallet (o a galet, segons el dia) amb un instrument fràgil i sofert. Beure amb porró és un acte net, per no dir pur. És promiscu, però sense tocaments ni sense intercanvi de fluids. No és un acte sexual. El porró ha estat i serà una forma cordial, ecològica i econòmica de compartir. 

Per què va desaparèixer el porró de les taules de les cases, de les tavernes i de les cases de menjars? Per què va deixar de ser un objecte d’ús general? Per què es van deixar de fabricar porrons bufats? I, en canvi, tothom, sempre que pot, l’enyora. Per què és tan reivindicat si, amb prou feines, ningú no el fa servir ni a casa ni a la taverna ni al restaurant?

Salvador Garcia-Arbós (Besalú, 1962) va estudiar per ser enginyer agrícola. Per carambola va acabar de periodista i escriptor encasellat en el panem et circenses. Ha escrit d’agricultura, d’economia, de política, municipal i parlamentària, de religió, de cultura jueva, de còmics i de Tintín, de música i d’esports de regional, i d’etnobotànica. Ha fet de crític gastronòmic i d’inspector de guies. Caníbal gastronòmic i gastropredicador, parla de tendències gastronòmiques, de food art, eat art i gastronomia i art en diferents mitjans com ara: Cuina, BonArt, Catalunya Ràdio (Un restaurant Caníbal a Berlín), Gavarres, Mirmanda.

Història galàctica del porró és el número 27 de la col·lecció Envinats, que té el vi com a fil conductor, que vincula el vi amb les arts i la creació. 

CENTENARI DE L’INSTITUT JAUME HUGUET - ANTIGA ESCOLA DEL TREBALL DE VALLS (1924-2024)

Testimoni de cent anys de trajectòria d’una de les institucions educatives més importants de Valls, de la nostra comarca i de les comarques veïnes. Des d’aquella Escola Professional de l’any 1924 fins a l’actual Institut Jaume Huguet sempre trobem aquell batec de vida educativa, social i cultural que emana gràcies al seu esforç, a la seva iniciativa i a la seva capacitat d’innovació.

L’Institut Jaume Huguet · Antiga Escola del Treball de Valls va ser la primera Escola sorgida de la iniciativa ciutadana, obrera i privada de l’Estat. Així ho va destacar el ministre de l’època en la seva primera visita a l’Escola. Aquesta trajectòria se’ns mostra a través de tres blocs que representen les seus que l’Escola ha ocupat al llarg de cent anys: l’antic convent del Carme, l’antic quarter de cavalleria i l’actual institut a la Creu de Cames. Així es fan paleses les circumstàncies històriques de cada moment i les dificultats que va comportar ubicar-se a cada nou edifici, però, com sempre, la voluntat i la il·lusió pels nous reptes van triomfar.

Autor:

Jordi Tuset Vallet, exdirector de l’Institut Jaume Huguet i vicepresident de la Fundació ANESPRO. 

Va arribar a l’Institut Jaume Huguet el 1994. L’any 2000 passa a ser-ne el director, fins a la seva jubilació, l’any 2018. Liderà la implantació de l’Educació Secundària Obligatòria, la innovació tecnològica digital i la Formació Professional Dual, entre d’altres iniciatives.

La Cambra de Comerç de Valls li va fer un reconeixement per la tasca en pro de la FP al Jaume Huguet i la Fundació ANESPRO, en el transcurs de la Nit de Premis de Valls, del 19 de setembre de 2020 en el marc del Claustre del Convent del Carme de Valls.

Jordi Tuset és autor de Història del santuari de la Mare de Déu del Lledó (IEV Valls, 2001); Història de la Casa de Caritat de Valls (Quaderns de Vilaniu, 2013)

Nadala de 1973 de Lluís Carulla i Canals dedicada a Lluís Domènech i Montaner. Inclou un text de Lluís Carulla a la memòria de Mossèn Ramon Muntanyola i Llorach, i un obituari de Pau Casals al final de la nadala.

Autors dels textos: 

Oriol Bohigas; Josep M Ainaud; Francesc Fontbona; Josep Benet; Albert Manent; Enric Esteve; Manuel de Muga; Joan Camps.

L’empenta d’un poble, centenari de la Cooperativa Vinícola de Sarral és una luxosa obra de gran format i editada a tot color que, sens dubte, marca una fita històrica en la tradició bibliogràfica sarralenca. 

El director de l’obra, el catedràtic d’Història Contemporània de la Universitat de Barcelona, Andreu Mayayo Artal, va dirigir un treball innovador, amb diversos nivells de lectura i il·lustrat profusament. Andreu Mayayo va elaborar els capítols dedicats a “El naixement del cooperativisme agrari”, a l’espinós “Conflicte de la Fassina” i a “La polarització social”. Per la seva banda, l’historiador de l’art Joan Fuguet va col·laborar amb un capítol sobre “La construcció dels cellers” i l’economista Josep Parcerisas amb un sobre “La caixa de crèdit: el combustible de l’entitat”. L’arqueòloga Marta Fontanals va explicar un altre tema conflictiu, “L’assumpte Concavins”, mentre que Jaume Teixidó, historiador i arxiver, va posar per escrit “La fusió de les dues cooperatives (1959-1970)”. Finalment, el filòleg Antoni Marsal es va encarregar d’explicar el miracle sarralenc en el capítol de més actualitat: “L’aposta per un cava i un vi de qualitat (1980-2007)”. 

Completen l’obra dos interessants annexos, un amb els noms i cognoms dels fundadors dels dos sindicats, de les juntes rectores i de llurs presidents; i l’altre amb una recopilació periodística dels nombrosos actes que la Cooperativa Vinícola de Sarral va organitzar al llarg dels anys 2007 i 2008 amb motiu del centenari de la seva fundació.

Autors dels textos: 

Andreu Mayayo i Artal; Joan Fuguet i Sans; Josep Parcerisas i Casals; Marta Fontanals i Torroja; Jaume Teixídó i Montalà; Antoni M. Marsal i Bonet

Revolució i Guerra. L'Espluga de Francolí, 19 de juliol de 1936 - 10 de gener de 1939

Josep Maria Vallès i Martí

Revolució i Guerra és un relat dels que passava a l'Espluga de Francolí en plena Guerra Civil espanyola. Els fets, inventaris, testimonis, víctimes, Comitès, la Col·lectivitat, el Castell de Riudabella, anys de lluita, el front, les bombes, els exiliats i molts altres detalls del que passava a l'Espluga, una gran tasca de recerca i documental de la història local descrit amb la rigorositat del Josep M Vallès.

JOSEP M. VALLÈS I MARTÍ (l’Espluga de Francolí, 1945). La seva carrera professional es desenvolupà en la gerència empresarial; i el seu oci, en la promoció cultural a la seva vila com a historiador local. Fundà l’Escola de Música del Casal (1978), ocupà la presidència del Casal de l’Espluga (1981-1985), promogué la reaparició de la revista El Francolí, el premi de recerca Bernat Morgades i fou fundador del Centre d’Estudis Local del Casal (1983). També fou alcalde de l’Espluga (1989). Autor de diversos treballs i articles, ha donat conferències i ha publicat:

La custòdia de la Parròquia de Sant Miquel de l’Espluga de Francolí (2003); De l’idealisme a l’oblit. Poesia i teatre de Pere Antoni Torres Jordi (2007); L’Espluga de Francolí en els setmanaris de Montblanc, 1903-1923 (2008);  Josep Cabeza i Coll (2009), Rafael Battestini i Galup (1886-1939). Catalanista. Víctima de la repressió franquista (2009); Judici a un poble. La mort del cobrador a l’Espluga de Francolí, 1899 (2013); El celler de Baix. Visió històrica d’una obra col·lectiva (1913-2013), (2014); La Conca de Barberà en el temps de la Mancomunitat de Catalunya (1911-1923) -Premi Aires de la Conca 2016; Relats i cròniques. L’Espluga de Francolí 1900-1923 (2017); Ramon Muntanyola “…una gran llum d’esperança” amb Joan Maria Pujals (2018); De la Dictadura a la República: L’Espluga de Francolí 1923-1931 (2020); Visca la república! L’Espluga de Francolí 1931-1936 (2021); El violinista cec. Josep Maria Serret i Bou 1838-1892 (2022); Julià Nougués i Subirà, ciutadà republicà (1867-1928) (2023); L’Espluga dels vostres avis (2023); El tren de corda. Una infància: 1945-1961 (2024); Revolució i Guerra. L’Espluga de Francolí,19 de juliol de 1936 – 10 de gener de 1939 (2024) és el seu darrer llibre.

És membre dels Centres d’Estudis de la Conca de Barberà, del de les Garrigues i de l’Arxiu Bibliogràfic de Santes Creus, en les revistes dels quals ha publicat articles, i també forma part del Consell Editorial de la revista Cultura i Paisatge a la Ruta del Cister.

Un reporter free-lance barceloní en hores baixes arriba a Tòquio dies abans del terratrèmol, el tsunami i el desastre nuclear de Fukushima, que l’ant 2001 van assolar part del país, amenaçant el planeta amb una catàstrofe nuclear. Mentre molts occidentals intenten fugir, el periodista es dirigeix contra corrent cap a les zones més afectades, en un viatge insòlit on coneixerà personatges extraordinaris i es veurà atrapat en una trama inesperada, amb un rerefons de realisme màgic, costums, mites i llegendes. Tot amb una atmosfera que combina el pensament oriental amb les tecnologies més avançades.

Llegiu el blog: https://blocs.mesvilaweb.cat/sbalcells/retorn-a-fukushima/

Salvador Balcells i Vilà (L’Espluga de Francolí, 1946), llibreter i vinculat al món de la premsa i la gestió cultural, és autor de Visca la terra. Manual de l’ecologista català; Energia i societat. Una perspectiva catalana; Barcelona 92. Com desfer Catalunya. En el camp de la ficció, ha col·laborat en Salou 6 pre-textos V (2009), Estimada solitud i 15 contes més (2009) i Crims.cat 2.0 (2013). A Meteora ha publicat les novel·les protagonitzades pel sotsinspector Emili Espinosa: La taca negra, El vi fa sang, Dur de pair, Tempesta al Bàltic i Procés enverinat. Va ser comissari de El Vi Fa Sang, Festival Internacional de Novel·la Criminal en Català, a l’Espluga de Francolí.

Maite Alay i Suarez (Barcelona, 1954-2023). Professora d’anglès i llicenciada en Psicologia i Màster en Cultura i Societat de l’Àsia Oriental. Lectora voraç i crítica implacable, ha compaginat sempre aquest afició literària amb una dedicació plena a l’ensenyament, tant a les aules en contacte directe amb els alumnes com en tasques organitzatives.

Quatre dies de març  és una narració divertida i trepidant, amb les Falles com a escenari on es recupera l’emblemàtic sergent Emili Espinosa, personatge recurrent del reconegut escriptor de novel·la negra Salvador Balcells guanyadora del Premi Literari “Novel·la i Falles”.

Amb el segle XXI acabat d’estrenar, com aquell que diu, les Falles de València es veuen sacsejades per la misteriosa desaparició de la Fallera Major. Falten només tres dies per la cremà, els mitjans en van plens i l’alcaldessa és un sac de nervis. Un equip de policies de tres cossos diferents reben l’encàrrec de trobar la desapareguda. Però el funcionament i la coordinació entre tants investigadors molt prompte esdevé un bunyol.  I la cosa es complica encara més amb un atemptat la nit del 18. La reivindicació del segrest de la fallera per part d’un grup misteriós fa que tot plegat sigui qualificat per les autoritats com accions terroristes en què hi pot estar implicada gent del barri del Cabanyal, enfrontats a l’Ajuntament per un projecte urbanístic. La resolució del cas, gràcies especialment a una investigació lingüística del sergent Espinosa, oferirà alguna sorpresa inesperada. Una narració divertida i trepidant amb les Falles com a escenari.

Salvador Balcells (L’Espluga de Francolí, 1946), llibreter i vinculat al món de la premsa i la gestió cultural, és autor de Visca la terra. Manual de l’ecologista català; Energia i societat. Una perspectiva catalana; Barcelona 92. Com desfer Catalunya. En el camp de la ficció, ha col·laborat en Salou 6 pre-textos V (2009), Estimada solitud i 15 contes més (2009) i Crims.cat 2.0 (2013). A Meteora ha publicat les novel·les protagonitzades pel sotsinspector Emili Espinosa: La taca negra, El vi fa sang, Dur de pair, Tempesta al Bàltic i Procés enverinat. Va ser comissari de El Vi Fa Sang, Festival Internacional de Novel·la Criminal en Català, a l’Espluga de Francolí.

Reus, 1879, Un assassí misteriós posa fi a la vida de tota la família que habitava el mas Periné: pare, mare, fill gran i els bessons que encara no estaven batejats. En Pere Rosich i la seva dona, la Coia Pibernat, acaben d'obrir la primera agència de detectius privats, un fet que sacsejarà la societat i les portades dels diaris de la segona ciutat de Catalunya. La ficció i la història real conviuen en aquesta novel·la per endinsar-nos en una època convulsa, la de la restauració borbònica i la investigació dels seus delictes. 

Salvador Balcells (L’Espluga de Francolí, 1946), llibreter i vinculat al món de la premsa i la gestió cultural, és autor de Visca la terra. Manual de l’ecologista català; Energia i societat. Una perspectiva catalana; Barcelona 92. Com desfer Catalunya. En el camp de la ficció, ha col·laborat en Salou 6 pre-textos V (2009), Estimada solitud i 15 contes més (2009) i Crims.cat 2.0 (2013). A Meteora ha publicat les novel·les protagonitzades pel sotsinspector Emili Espinosa: La taca negra, El vi fa sang, Dur de pair, Tempesta al Bàltic i Procés enverinat. Va ser comissari de El Vi Fa Sang, Festival Internacional de Novel·la Criminal en Català, a l’Espluga de Francol

Emili Espinosa, després d’una brutal pallissa que va rebre cap al final del cas anterior, ara té una destinació més tranquil·la a la comissaria de Montblanc, tot esperant la jubilació. Però ha d’investigar el cas de la mort, aparentment accidental, d’una excursionista barcelonina que abans de precipitar-se per un penya-segat assegurava tenir proves d’un crim irresolt. La sergent Pilar Surroca, antiga col·laboradora d’Espinosa i ara destinada a la comissaria de les Corts, agafa el relleu de la investigació. La vida de la sergent, a partir d’aquest fet, comença a complicar-se enormement, tant al pis on viu com per la manera que porta la investigació, que la fa topar constantment amb la jerarquia policial. Els seus avenços en el cas provoquen més dubtes que aclariments. Sobretot quan descobreix una trama de metges disposats a moure’s literalment entre la vida i la mort. Sempre amb el consell d’un Espinosa clarament tocat per l’edat i per les seqüeles d’aquella pallissa, la sergent Pilar Surroca creixerà com a policia, tot i que també n’haurà de pagar un preu molt alt.

Crítica: https://www.taradell.com/2020/07/14/critica-literaria-si-saps-caure-talcaras-salvador-balcells/

Salvador Balcells (L’Espluga de Francolí, 1946), llibreter i vinculat al món de la premsa i la gestió cultural, és autor de Visca la terra. Manual de l’ecologista català; Energia i societat. Una perspectiva catalana; Barcelona 92. Com desfer Catalunya. En el camp de la ficció, ha col·laborat en Salou 6 pre-textos V (2009), Estimada solitud i 15 contes més (2009) i Crims.cat 2.0 (2013). A Meteora ha publicat les novel·les protagonitzades pel sotsinspector Emili Espinosa: La taca negra, El vi fa sang, Dur de pair, Tempesta al Bàltic i Procés enverinat. Va ser comissari de El Vi Fa Sang, Festival Internacional de Novel·la Criminal en Català, a l’Espluga de Francolí.

Any 1869. El convent de santa Anna d'Alcover, abandonat pels frares arran de la desamortització de béns eclesiàstics, acull pobres a les seves cel·les i a l'hospital, instal·lat a l'antiga església. Prop d'allí apareix un cadàver amb la cara i el cap esclafats. És època de revoltes i l'absència de policia al poble obliga l'alcalde a encarregar la investigació a l'agutzil, el jove Pere Rosich. Tresors amagats, reminiscències de guerres carlines, notaris influents, remeieres endevinaires, sermons i desvaris religiosos, reivindicacions feministes,,, tenyeixen la trama del llibre. 

Salvador Balcells (L’Espluga de Francolí, 1946), llibreter i vinculat al món de la premsa i la gestió cultural, és autor de Visca la terra. Manual de l’ecologista català; Energia i societat. Una perspectiva catalana; Barcelona 92. Com desfer Catalunya. En el camp de la ficció, ha col·laborat en Salou 6 pre-textos V (2009), Estimada solitud i 15 contes més (2009) i Crims.cat 2.0 (2013). A Meteora ha publicat les novel·les protagonitzades pel sotsinspector Emili Espinosa: La taca negra, El vi fa sang, Dur de pair, Tempesta al Bàltic i Procés enverinat. Va ser comissari de El Vi Fa Sang, Festival Internacional de Novel·la Criminal en Català, a l’Espluga de Francolí.

La publicació d’aquest llibre s’emmarca dins del conjunt d’actes organitzats al llarg de l’any 2022 per commemorar el setanta-cinquè aniversari de la creació de l’Arxiu Bibliogràfic de Santes Creus. Aquesta efemèride representa una excel·lent oportunitat per recollir i donar a conèixer als socis i sòcies, i a la ciuta dania, la tasca impulsada per la nostra entitat en pro de la restauració del monestir i de la difusió del llegat històric i artístic d’un dels monuments més emblemàtics de Catalunya.

El llibre arrenca amb un breu repàs de la història del monestir i del context que envolta el naixement de l’entitat, una visió general però necessària per situar el lector i comprendre el substrat cultural i la motivació que empenyé els fundadors a organitzar-se al voltant de la salvaguarda del monument. El discurs fundacional, pronunciat per Eufemià Fort el 14 de setembre de 1947, defineix el que avui en diríem la missió i les línies estratègiques de l’Arxiu. Han transcorregut setanta-cinc anys i aquells anhels són avui del tot vigents.

El llibre és també la memòria visual de l’entitat i de la seva gent. Les imatges que hi apareixen i les píndoles testimonials de persones vinculades a l’Arxiu ens fan molt més enriquidor el contingut. Un esment a la fotografia escollida per a la portada, ja que il·lustra amb precisió els primers anys de vida i els més intensos de l’Arxiu Bibliogràfic. És l’exemplificació de la dualitat acadèmica i popular de l’entitat, és l’ús del monument com a centre d’activitat cultural, és la participació dels veïns i veïnes del municipi d’Aiguamúrcia; però és tam- bé la constatació del control de les autoritats franquis- tes vers l’associacionisme i les inquietuds culturals.

Marta Segarra Calderer (1990), historiadora de l’Art i museòloga. Treballa al Departament de Patrimoni de l’Ajuntament de Barcelona i és Secretària General de l’ABSC. Des del 2013 s’ha dedicat a l’estudi i la difusió de la història del monestir de Santes Creus.

En aquest llibre, l’autor analitzà el mercat de Santa Coloma de Queralt (instaurat el 1222 pel rei Jaume I) a partir de les transaccions comercials enregistrades en els manuals notarials de 1276 a 1313.

«Coloma es convertí realment en una vila mercantil i el centre comercial de la regió a principis dels anys 1290. Cristians i jueus s’hi establiren. Centenars de persones, identificades com a habitants de Santa Coloma, participaren en el comerç i les finances registrades pel notari de la vila i els seus escrivans. L’any 1293 registraven una mitjana de més de 32 transaccions a la setmana, xifra que gairebé es duplicà […] 20 anys després. Aquest nombre creixent de transaccions incorporava processos financers sofisticats a través de préstecs, vendes a crèdit i inversions, mentre que la participació regular de comerciants forans, que venien teles i animals de treball, atenia a les necessitats dels consumidors rurals locals. A finals de segle, els artesans i comerciants de Santa Coloma crearen els seus propis negocis per atendre el consum local i alguns iniciaren el cultiu de safrà en camps propers a la vila com a producte local destinat tant al comerç nacional com internacional.» (De l’epíleg)

Gregory B. Milton (1966-2021) va ser un historiador estatunidenc especialitzat en l’estudi de les relacions financeres a l’alta edat mitjana a les terres catalanes.

Es va llicenciar en Història l’any 1989 i després ingressà a l’exèrcit dels Estats Units a la base naval de Rota (Cadis). Aquí es va desvetllar el seu interès per l’estudi de la història medieval mediterrània de la península Ibèrica. Es doctorà el 2004.

L’únic llibre monogràfic de Milton, Market Power (2012), analitza el mercat de Santa Coloma de Queralt (instaurat el 1222 pel rei Jaume I) a partir de les transaccions comercials enregistrades en els manuals notarials de 1276 a 1313. Us el presentem ara traduït al català.

MUS004

Llegendes de Poblet, Santes Creus i Vallbona

Autors: Joan Ibarz (text) i Valentí Gubianas (il·lustracions)

Autors: Joan Ibarz (text)

Il·lustracions: Valentí Gubianas 

Edita: La Musca

ISBN: 978-84-126028-9-0

Pàgines: 52

Format: 26,5 x 22 cm

Preu: 18,00 € (IVA inclòs)

Enquadernació: Tapa dura

Any edició: març de 2024

Edat recomanada: a partir de 10 anys

En aquest llibre hi trobareu un recull de llegendes dels monestirs cistercencs de Poblet, Santes Creus i Vallbona. Aquestes llegendes ens apropen al nostre passat, ja que la majoria van sorgir a l’edat mitjana. Hi apareixen escenes de la societat de l’època i de la vida monacal, així com la relació que hi va haver entre aquests monestirs i diferents reis i reines de la Corona d’Aragó.

El llibre conté 6 llegendes, dues de cadascun dels monestirs:

La Porta Daurada (Poblet).

Fra Marginet (Poblet).

La santa mà (Santes Creus).

El pa convertit en flors (Santes Creus).

El pa de caritat (Vallbona).

La generositat de la reina (Vallbona).

A la part inicial del llibre s’hi pot trobar un glossari amb vocabulari que ajudarà el lector a comprendre millors les històries.

Joan Ibarz Capdevila (Vimbodí i Poblet, 1973) és llicenciat en Geografia i Història per la Universitat de Lleida. En la mateixa universitat va realitzar el Curs d’Aptitud Pedagògica i el Curs de Docència d’Estudis Universitaris de Doctorat. Anys més tard, i en relació amb la seva activitat laboral, va cursar un postgrau a la Universitat Rovira i Virgili per obtenir el Títol d’Especialista Universitari en Conservació del Patrimoni Cultural.

Després de treballar com a guia o mediador cultural en diversos espais patrimonials, el 2001 es va incorporar a l’equip del Reial Monestir de Santes Creus. Actualment, és responsable d’aquest conjunt monumental i ha participat en activitats formatives orientades a millorar l’accessibilitat cultural i, en particular, a apropar el patrimoni als centres educatius o aconseguir una major atenció a la diversitat.

La seva experiència li ha permès interactuar amb nens i nenes d’escoles i instituts de tota mena.

 Ha publicat articles de caràcter històric o etnològic i és coautor de diversos llibres, entre els quals hi ha Santes Creus, Monestir Reial (2022), guia oficial del monestir.

Valentí Gubianas i Escudé (Navàs, 1969), després d’estudiar un temps a l’Escola Massana de Barcelona, va començar a il·lustrar llibres de literatura infantil, àlbums i llibres de text, però al llarg de la seva trajectòria cada vegada s’ha sentit més còmode treballant amb molt espai, la qual cosa l’ha portat a crear un centenar de murals de gran format en escoles, biblioteques, façanes, places i espectacles en viu.

Combina la il·lustració de llibres i murals amb visites a escoles, durant les quals s’enriqueix gràcies al contacte amb els lectors de forma directa.

Al llarg de la seva trajectòria, ha il·lustrat més de 100 llibres, i ha treballat amb autors i editorials de referència.

El tren de corda és un llibre essencialment autobiogràfic. Josep Maria Vallès descriu, en petits episodis, tastets d'una part de la seva infantesa i de l'adolescència. Un passeig per la convivència familiar i els primers aprenentatges, primer a l'Espluga i després a Valls.

Tot i que està escrit en primera persona i des d'una visió personal i privada, naturalment, El tren de corda és una crònica dels anys cinquanta a l'Espluga de Francolí. L’autor, però, fuig del seu vessant més íntim per descriure el que va viure a l'Espluga i com es desenvolupava la vida a la vila mentre es feia gran. Episodis com El cinema i el ball, Segar batre i veremar, Les glaçades de 1956 o Les riuades fan que l'autor es distregui explicant la vida espluguina, temàtic on es belluga com el peix dins l'aigua.

JOSEP M. VALLÈS I MARTÍ (l'Espluga de Francolí, 1945). La seva carrera professional es desenvolupà en la gerència empresarial; i el seu oci, en la promoció cultural a la seva vila com a historiador local. Fundà l'Escola de Música del Casal (1978), ocupà la presidència del Casal de l'Espluga (1981-1985), promogué la reaparició de la revista El Francolí, el premi de recerca Bernat Morgades i fou fundador del Centre d'Estudis Local del Casal (1983). També fou alcalde de l'Espluga (1989). Autor de diversos treballs i articles, ha donat conferències i ha publicat: 

La custòdia de la Parròquia de Sant Miquel de l'Espluga de Francolí (2003), De l'idealisme a l'oblit. Poesia i teatre de Pere Antoni Torres Jordi (2007), L'Espluga de Francolí en els setmanaris de Montblanc, 1903-1923 (2008), Josep Cabeza i Coll (2009), Rafael Battestini i Galup (1886-1939). Catalanista. Víctima de la repressió franquista (2009), Judici a un poble. La mort del cobrador a l'Espluga de Francolí, 1899 (2013), El celler de Baix. Visió històrica d’una obra col·lectiva (1913-2013), (2014), La Conca de Barberà en el temps de la Mancomunitat de Catalunya (1911-1923) -Premi Aires de la Conca 2016, Relats i cròniques. L’Espluga de Francolí 1900-1923 (2017), Ramon Muntanyola “…una gran llum d’esperança” amb Joan Maria Pujals (2018),

De la Dictadura a la República: L’Espluga de Francolí 1923-1931 (2020), Visca la república! L’Espluga de Francolí 1931-1936 (2021), El violinista cec. Josep Maria Serret i Bou 1838-1892 (2022). Julià Nougués i Subirà, ciutadà republicà (1867-1928) (2023). L’Espluga dels vostres avis (2023). El tren de corda. Una infància: 1945-1961 (2024) és el seu darrer llibre.

És membre dels Centres d'Estudis de la Conca de Barberà i de les Garrigues, en les revistes dels quals ha publicat articles, i membre del Consell Editorial de la revista Cultura i Paisatge.

La història, la vida i les famílies d’una casa pairal de Pira, una de les millors de la comarca, feta per Joan Fuguet i Sans un dels grans coneixedors de la Conca de Barberà.

Les cases també amaguen històries: llegiu ...

" Ja havia donat per acabada la monografia sobre la casa pairal de Pira quan, havent transcrit les famoses "cartes", vaig veure que em trobava davant d'una documentació d'allò més interessant i digna d'ésser estudiada, car es tracta d'un conjunt de cartes que s'intercanviaren Celdoni Matheu Tarragó i la seva futura dona, Magdalena Bosch Terés, durant el nuviatge (1800-1811). De les epístoles se'n dedueix que aquesta etapa no va ser pas tranquil·la, ans al contrari, turbulenta fins al punt que la podríem qualificar de drama digne de ser portat a una novel·la. Després d'un inici normal, la relació entre ambdós protagonistes començà a originar problemes: els pares de la Magdalena s'oposaren al matrimoni i tancaren la noia en un convent de monges de clausura; Celdoni, lluny d'abandonar la brega, aconseguí, amb el suport de son pare que era "Familiar de la Santa Inquisició", dur a terme un segrest consentit de Magdalena, i finalment, esposar-la."

La llegenda de Sant Jordi, com mai l’has vist ni te l’han explicat.

(amb fotografies fetes majoritàriament a Montblanc)

El cavaller, l’heroi, el patró de Catalunya. Venerat pels comtes reis catalans, al crit de «Sant Jordi» les tropes catalanes van dominar el Mediterrani. La bandera blanca amb la creu vermella va fer funcions de bandera nacional. Amb ella es van batre els diputats de la Generalitat al pla de Palau l’11 de setembre de 1714. Símbol de determinació i de lluita contra les injustícies i per la llibertat. Però Sant Jordi no és només un heroi, són uns ulls que miren una terra, que ha inspirat centenars d’artistes. Tot el Palau de la Generalitat n’és un homenatge.

Gràcies a les fotografies d’Òscar Rodbag i el text de Quim Torra, la llegenda de Sant Jordi torna amb tota la força, fins a fondre el mite amb la història.

Quim Torra (Blanes, 1962). És llicenciat en Dret. Va exercir com a advocat i directiu d’una multinacional d’assegurances suïssa (1987-2007). Va fundar l’editorial Acontravent (2008). Ha escrit una dotzena de llibres d’assaig i dietaris. Director del Born Centre Cultural (2012-2015) i de la Revista de Catalunya (2015-2018). Membre d’Òmnium Cultural, on va ser vicepresident i president interí. El 17 de maig de 2018 va ser investit 131è president de la Generalitat de Catalunya, essent inhabilitat el 28 de setembre de 2020 per haver desobeït l’ordre de retirar les pancartes i els llaços grocs dels edificis públics de Catalunya que reclamaven la llibertat dels presos polítics i el retorn dels exiliats.

L’Espluga dels vostres avis

Josep M Vallès i Martí

Aquest llibre està destinat a la canalla de l'Espluga amb la finalitat que entenguin com es vivia al poble dels seus avis, l'Espluga que no han conegut, però amb la que hi estan implicats: el passat és culpa nostra, però, el que passi a partir d'ara és culpa vostra.

JOSEP M. VALLÈS I MARTÍ (l'Espluga de Francolí, 1945). La seva carrera professional es desenvolupà en la gerència empresarial; i el seu oci, en la promoció cultural a la seva vila com a historiador local. Fundà l'Escola de Música del Casal (1978), ocupà la presidència del Casal de l'Espluga (1981-1985), promogué la reaparició de la revista El Francolí, el premi de recerca Bernat Morgades i fou fundador del Centre d'Estudis Local del Casal (1983). També fou alcalde de l'Espluga (1989).

Autor de diversos treballs i articles, ha donat conferències i ha publicat: 

La custòdia de la Parròquia de Sant Miquel de l'Espluga de Francolí (2003), De l'idealisme a l'oblit. Poesia i teatre de Pere Antoni Torres Jordi (2007), L'Espluga de Francolí en els setmanaris de Montblanc, 1903-1923 (2008), Josep Cabeza i Coll (2009), Rafael Battestini i Galup (1886-1939). Catalanista. Víctima de la repressió franquista (2009), Judici a un poble. La mort del cobrador a l'Espluga de Francolí, 1899 (2013), El celler de Baix. Visió històrica d’una obra col·lectiva (1913-2013), (2014), La Conca de Barberà en el temps de la Mancomunitat de Catalunya (1911-1923) -Premi Aires de la Conca 2016, Relats i cròniques. L’Espluga de Francolí 1900-1923 (2017), Ramon Muntanyola “…una gran llum d’esperança” amb Joan Maria Pujals (2018),

De la Dictadura a la República: L’Espluga de Francolí 1923-1931 (2020), Visca la república! L’Espluga de Francolí 1931-1936 (2021), El violinista cec. Josep Maria Serret i Bou 1838-1892 (2022). Julià Nougués i Subirà, ciutadà republicà (1867-1928) (2023). L’Espluga dels vostres avis (2023) és el seu darrer llibre.

És membre dels Centres d'Estudis de la Conca de Barberà i de les Garrigues, en les revistes dels quals ha publicat articles. És membre del Consell Editorial de la revista Cultura i Paisatge.

Pròleg de Josep-Lluís Carod-Rovira

Aquest llibre és un petit compendi i alhora reivindicació de les dues facetes potser menys conegudes de l’escriptor Josep Vallverdú: la d’articulista i la de ninotaire. De manera extraordinària, totes dues han anat a confluir en una publicació mensual local, El Francolí, amb qui ha mantingut i encara manté una llarga, noble i productiva relació. I és que el mestre va viure 27 anys a l’Espluga de Francolí i, ja abans d’installar-s’hi, va començar a escriure a la revista que edita el Casal de l’Espluga.

Amb aparicions esporàdiques des del gener de 1986, Vallverdú de seguida es va guanyar una columna fixa d’opinió que va anomenar Potser sí… i que, rebatejada el 2012 com a Tassa i mitja, ha mantingut cada mes de manera gairebé ininterrompuda per retratar la realitat local, la nacional i la global des del seu prisma privilegiat. Tot plegat, amanit des del març del 2020 amb les seves il·lustracions a la secció La Rialleta. Tot un tresor del qual us volem llegar el present recull.