Filtrar per
Biblioteca completa de Cisterbooks, la botiga en línia de publicacions culturals impreses relacionades amb la Ruta del Cister i el seu entorn territorial.
Filtres actius
Per endinsar-nos en la vida quotidiana del segle XVIII al barri del Born, un espai que conserva en les seves pedres la memòria viva de Barcelona. \n \nPer contemplar els carrers de la nostra història al descobert, tal com eren.
El juliol de 1713 es va iniciar el setge més ferotge que hagi patit mai Barcelona. Les tropes de Felip V van encerclar la ciutat i, davant la resistència heroica dels barcelonins, van assetjar-la més d'un any, fins a la fatídica derrota de l'11 de setembre de 1714. Bombes, conspiracions, batalles, fam, revoltes i escaramusses van alterar la vida d'una ciutat festiva i oberta, abocada de cop als efectes més negres de la guerra.\nA Barcelona 1714 es recupera la memòria d'aquest setge –en tota la seva complexitat històrica i humana– a partir de cartes, dietaris i cròniques dels seus protagonistes, tant del bàndol dels assetjadors borbònics com dels defensors de Barcelona. Es tracta de testimonis en primera persona de cavallers, apotecaris, nobles, militars, advocats, consellers, professors, clergues o ambaixadors que dibuixen un retrat col·lectiu de la ciutat durant el setge, així com dels fets de la Guerra de Successió que el van precedir i de les conseqüències funestes en els anys immediatament posteriors a la derrota.\nEl setge de Barcelona en primera persona
L'Onze de Setembre de 1714 a Barcelona, com mai no s'ha vist fins ara \nLa guerra de Successió va enfrontar els països que, després de la mort de Carles II, acceptaven Felip d'Anjou com a nou rei d'Espanya i els que volien que ho fos l'arxiduc Carles, entre els quals Catalunya, Portugal, Àustria i Gran Bretanya. \nEntre 1702 i 1714 Catalunya defensarà les seves llibertats polítiques tradicionals i una manera d'entendre el govern més oberta i avançada, com corresponia a un país que s'estava modernitzant; i s'oposava a la monarquia absolutista borbònica, que mantenia els privilegis dels nobles i l'església i que frenava el desenvolupament de les forces productives. \nPer raons d'estratègia internacional els diversos països aliats abandonen les armes i des de 1712 Catalunya queda sola en la defensa dels seus drets. La superioritat de l'exèrcit borbònic acaba posant setge a Barcelona i el llibre mostra com, en poc temps, els catalans organitzen un exèrcit extraordinari, que és capaç de defensar heroicament cada pam del territori. \nLes magnífiques il·lustracions de Guillem H. Pongiluppi mostren amb gran detall l'organització i la dotació dels exèrcits, les tàctiques de guerra del moment i el desenvolupament del setge fins a la capitulació final de Barcelona. Eren les tres de la tarda de l'11 de setembre de 1714. \n \nEl primer llibre il·lustrat amb motiu dels 300 anys de l'Onze de Setembre. \n \n
Els periodistes Joan Costa i Deu i Modest Sabaté van escriure, en un any de diferència, els dos llibres que ara es reediten conjuntament. El primer, La nit del 6 d'Octubre a Barcelona, va aparèixer a Barcelona l'abril del 1935, i el segon, La veritat del 6 d'Octubre, es va publicar molt poc temps abans de les eleccions del febrer del 1936, que, amb la victòria de les esquerres, havien de portar l'amnistia i el restabliment del govern de Lluís Companys. El reportatge de Joan Costa i Deu i Modest Sabaté sobre el 6 d'Octubre a Barcelona és probablement el més detallat dels que es van publicar en aquell moment. No precisa l'armament de què disposava el govern de la Generalitat, es limita a dir que era abundant, i la conclusió del llibre és que, fora de la resistència des del local del CADCI , no hi va haver gairebé resistència armada contra l'exèrcit. Dels llibres que es publicaren a Catalunya sobre el 6 d'Octubre el 1935, i abans de les eleccions que va guanyar el Front d'Esquerres el febrer de 1936, els dos de Costa i Deu i Sabaté són dels pocs, si no els únics, que no tracten de justificar les esquerres.
Els periodistes Joan Costa i Deu i Modest Sabaté van escriure, en un any de diferència, els dos llibres que ara es reediten conjuntament. El primer, La nit del 6 d'Octubre a Barcelona, va aparèixer a Barcelona l'abril del 1935, i el segon, La veritat del 6 d'Octubre, es va publicar molt poc temps abans de les eleccions del febrer del 1936, que, amb la victòria de les esquerres, havien de portar l'amnistia i el restabliment del govern de Lluís Companys. Aquest reportatge presenta el gran interès de parlar dels fets del 6 d'Octubre fora de Barcelona i, en concret, a Badalona, Sabadell, Granollers, Vilanova i la Geltrú, Vilafranca del Penedès, Palafrugell, Girona, Sant Vicenç de Castellet, el Morell, Navàs, Sant Jaume de Domenys i la ciutat de Lleida. A Granollers i Vilanova hi va haver combats amb morts i ferits després de la rendició del govern de la Generalitat. La tesi del llibre és que si a Barcelona la revolta va tenir un caire purament polític i catalanista, en canvi, a altres poblacions catalanes va ser “purament social en el pitjor sentit del mot”. Dels llibres que es publicaren a Catalunya sobre el 6 d'Octubre el 1935, i abans de les eleccions que va guanyar el Front d'Esquerres el febrer de 1936, els dos de Costa i Deu i Sabaté són dels pocs, si no els únics, que no tracten de justificar les esquerres.
Aquest llibre és una síntesi històrica sobre la ciutat de Mollerussa, una aproximació genèrica a la vida dels mollerussencs. L'objectiu principal ha estat fer un repàs dels fets que s'han succeït, amb tot el rigor científic possible. El treball ofereix un nou punt de vista sobre la població, una mirada que pretén conèixer la fesomia de Mollerussa i entendre el tarannà dels seus habitants.
Segona edició d’aquestes converses anotades per Cèsar Martinell i Brunet quan era estudiant d’arquitectura i arquitecte jove, que va tenir l’oportunitat de conèixer Gaudí i la sort que aquest li manifestés que la seva freqüència a visitar-lo seria sempre molt ben rebuda. Les converses que Martinell mantingué amb Gaudí tenen la frescor de la cosa immediata i espontània que caracteritzà la relació d’ells dos. Gaudí li deia que s’entenien perquè tots dos eren del Camp de Tarragona, i ser d’aquestes terres era per a Gaudí una qualitat. Com diu el títol del llibre, parla sobretot de la Sagrada Família i dels diversos aspectes que inclou: els constructius, els decoratius i el desenvolupament del pla de l’obra.
