Botiga

La cova del Gat és una cova sepulcral del període anomenat calcolític o bronze inicial, situada al terme municipal de Figuerola del Camp (Alt Camp), a la partida del Mas del Llop, inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya.

Fou excavada per primer cop per Salvador Vilaseca l’any 1934. La cova té diverses sales, de les quals s’ha excavat la primera. Aquesta sala fa 12 m de longitud, 7 m d’amplada i té una alçària mitjana de 2 m. Compta amb petites galeries, una de les quals s’utilitzà com a cambra sepulcral. En les excavacions s’hi han trobat restes humanes, fragments ceràmics, denes de collars i peces de sílex.

Des de l’any 2006, les recerques patrocinades per la Fundació Privada Catalana per a l’Arqueologia Ibèrica, al seu davant, l’Àngel Segarra Ferré, li han donat la continuïtat d’excavacions que fins llavors li havia mancat.

Aquest llibre és el resum de cinc campanyes d’excavacions que han finalitzat la primera fase de recerques. 

Autors:

Rafael Mico Pérez. Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Prehistòria.

Roger Molinas Amorós. Director d’excavacions de la cova del Gat (anys 2008 i 2009)

Catàleg de l’exposició Josep Busquets. Escultures, que es va poder veure del 19 de maig al 16 de juliol de 1995 al Museu de Valls.

Autors dels textos: 

Teresa Camps; Jordi París i Fortuny

L’empenta d’un poble, centenari de la Cooperativa Vinícola de Sarral és una luxosa obra de gran format i editada a tot color que, sens dubte, marca una fita històrica en la tradició bibliogràfica sarralenca. 

El director de l’obra, el catedràtic d’Història Contemporània de la Universitat de Barcelona, Andreu Mayayo Artal, va dirigir un treball innovador, amb diversos nivells de lectura i il·lustrat profusament. Andreu Mayayo va elaborar els capítols dedicats a “El naixement del cooperativisme agrari”, a l’espinós “Conflicte de la Fassina” i a “La polarització social”. Per la seva banda, l’historiador de l’art Joan Fuguet va col·laborar amb un capítol sobre “La construcció dels cellers” i l’economista Josep Parcerisas amb un sobre “La caixa de crèdit: el combustible de l’entitat”. L’arqueòloga Marta Fontanals va explicar un altre tema conflictiu, “L’assumpte Concavins”, mentre que Jaume Teixidó, historiador i arxiver, va posar per escrit “La fusió de les dues cooperatives (1959-1970)”. Finalment, el filòleg Antoni Marsal es va encarregar d’explicar el miracle sarralenc en el capítol de més actualitat: “L’aposta per un cava i un vi de qualitat (1980-2007)”. 

Completen l’obra dos interessants annexos, un amb els noms i cognoms dels fundadors dels dos sindicats, de les juntes rectores i de llurs presidents; i l’altre amb una recopilació periodística dels nombrosos actes que la Cooperativa Vinícola de Sarral va organitzar al llarg dels anys 2007 i 2008 amb motiu del centenari de la seva fundació.

Autors dels textos: 

Andreu Mayayo i Artal; Joan Fuguet i Sans; Josep Parcerisas i Casals; Marta Fontanals i Torroja; Jaume Teixídó i Montalà; Antoni M. Marsal i Bonet

BARTOLOZZI BORRELL: El secret del Port

Rafael Bartolozzi i Josep Borrell Garciapons

Catàleg de l’exposició BARTOLOZZI BORRELL: El secret del Port.

Del 3 de maig a l’1 de juliol de 2001.

Tinglado 2. Moll de Costa. Port de Tarragona

Amb textos de:

Carles Hac Mor

Ester Xargay

Vicenç Altaió

100 corsaris coordinats per la capitana Núria Aymamí.

Història del tresor del Port per Carles Hac Mor i Ester Xargay

El tresor de l’art del segle XX al MACBA per Vicenç Altaió

Cor-saris descobridors del seu tresor:

Adela Aymamí Llauradó; Agustí Martí; Albert Gimeno: Alfredo Cuervo; Ana María González González; Ángel Alonso; Ángel Serrano; Anna Heras Casademont; Anna Palomo, Antina de la Torre; Antonio Ferrer; Assumpta Rosés; Baltasar Porcel; Bigas Luna; Carles Hac Mor; Celia Orós Vlencia; Cesáreo Rodriguez Aguilera; Cinta S. Bellmunt; Conchita Minguell Zanuy; Daniel Giralt-Miracle; Dieter Mahlow; Dolors Juanpere; Emilio Echavaren; Enric Olivé-Serret; Enrique Hernández Gajate; Ernesto Ruiz Bayón, Ernesto Ventós Omedes; Esteban Duran; Ester Buscail Jori; Ester Xargay; Ethel Martí; Eudald Carbonell; Federico Hilario GIner; Fèlix Canet; Fernando Arrabal; Florencio Arnan y Lombarte; Francesc Giralt; Francis Bartolozzi; Francisco Mitjans Miró; Franco Lombardo; Gabriel; Gabriel Comes; Gemma Torelló Sibill; Giorgio Serafini; Glòria Cot; Hans Meike; Iraida Cano; Isidoro Prenafeta; Jaime Martínez Parrilla; Jaume Vallcorba Plana; Jesús Gómez García; Joan Abelló Juanpere; Joan Gaspar i Farreras; Joan Guitart i Agell; Joan Illa Morell; Joan Martí i Castell; Joan Rodés Parellada; Joan Sebastià Aymamí; Joaquim Mallafrè; Jordi Estadella; Jordi Garcés; Jordi GInebra; Jordi Moreno; Jorge Fernández León; José Alexanco; José Corredor-Matheos; José Miguel Iriberri; JOsep Borrell Garciapons; Josep Gomis i Martí; Josep Maria Fortuny; JOsep Miquel Garcia; Juan Mari Arzak; Kerles Torra; Llorenç Barber; Lluís Badia i Chancho; Lola Mitjans de Vilarasau; Maisa Minguell; Manel Llauradó; Manel Sanromà; Manuel Castellet; Maria Jesús Cadierno; Maria Lozano Uriz; Maria Vidal; Marimar Lozano Bartolozzi; Marta Berdini; Montse Aymamí; Montse Mateu; Nil S. Bartolozzi; Núria Aymamí; Núria Gómez Granés; Núria Hernández Rivera; Pau Herrera; Pedro Lozano Bartolozzi; Pedro Luís Lozano Uriz; Pilar Dolç; Quim Font; Rafael Bartolozzi; Ramon Ballesté; Ramon Gomis; Ramón Sánchez Ramón; Ricardo Sánchez-Bretaño; Ricart Llonch; Rosa Lentini; Rosa M, Ricomà; Rosa Pagès; Rufino Mesa; Sagrario Huelin; Salvador Juanpere; Sara Berdini; Silvia Adela Kohan; Tesi Rivera; Victoria Combalia; Vicenç Altaió; Xavier Allué; Xavier Amorós.

Catàleg de l’exposició “Un inventari poètic del Camp de Tarragona” que el Museu de Valls dedicà al seu artista de capçalera Jaume Mercadé i Queralt, amb textos de Aureli Bisbe, Enric Jardí, Assumpta Rosés, Teresa Casanovas, Jordi París.

Jaume Mercadé i Queralt

(Valls, 1889 − Barcelona, 1967)

Nascut en una família de comerciants, Jaume Mercadé marxa a Barcelona per a iniciar allí la seva formació com a orfebre i pintor. Comença a pintar sota la guia de Francesc d’Assís Galí (1880-1965), l'acadèmia de la qual denotava la influència del noucentisme català, si bé no s'inscrivia dins d'aquest moviment. Des de llavors, i durant tota la seva carrera, buscarà la puresa formal. A Barcelona forma part de l'agrupació Els Arts i els Artistes i realitza la seva primera exposició individual a les Galeries Layetanas en 1917.

Als anys vint viatja per Europa i entra en contacte amb les avantguardes. A París s'interessarà per la pintura de Henri Matisse (1869-1954), Pierre Bonnard (1867-1947) i Paul Cézanne (1839-1906). En 1921 a Alemanya pot conèixer la pintura expressionista; visita també Suïssa i posteriorment Itàlia.

La seva pintura estarà marcada per la temàtica del paisatge, gènere principal en la seva producció, juntament amb la natura morta i el retrat; tots ells interpretats des del realisme, amb gran rigor compositiu i cromàtic. També serà reconegut com a orfebre, realitzant joies i argenteria, disciplina per la qual serà premiat en les Exposicions Internacionals de París (1925) i Barcelona (1929). La seva obra es troba en el Museu Nacional d’Art de Catalunya, al Museu de Valls i en importants col·leccions privades.

El dia 8 del passat mes d'octubre [1983] s'acompliren els 150 anys de la disposició del capità general de Catalunya don Manuel Llauder, per la qual s'obria, a Valls, l'allistament voluntari per a la formació de tres companyies paramilitars sota la denominació de «seguretat pública».
El reclutament es feia a l'Ajuntament. A mitjan novembre del mateix any 1833, es demanava, des d'aquesta vila, la llicència corresponent que havia d'autoritzar de constituir el Batalló, atenent el gran nombre de voluntaris que s'anaven presentant. Així, en data 1 de gener de 1834, amb el títol de «Batallón 1° Ligero de Milicia Nacional de la Villa de Valls», quedava legalitzada, oficialment, aquesta unitat militar que ja comptava amb un contingent de 598 persones.
Respecte a la tasca desenrotllada pel Batalló, es va imprimir l'any 1842, als obradors tipogràfics Nel·lo de Tarragona, un llibret intitulat «Relación histórica del Batallón 1° Ligero de Milicia Nacional de la Villa de Valls, en la provincia de Tarragona, compuesto en virtud de orden superior, por el Mayor comandante interino que fué de dicho Cuerpo, don Gregorio Doménech y Jordan».
Considerem que es tracta d'un document interessant. Aquesta
«relación histórica» explica com es procedia la formació del Cos, aspectes sobre organització, instrucció, armament i una detallada recensió, a nivell de diari d'operacions, dels serveis locals i de campanya realitzats per l'esmentada unitat, durant els set anys de guerra que enfronta aquesta tropa contra les hosts de l'exinfant Carles Maria Isidre, germà del rei Ferran VII.

[...] fem arribar als amics i estudiosos, el text original, íntegre d'un treball imprès, fa més de cent anys, del qual potser no n'existeixen gaires exemplars [...]

Aquest llibre analitza els orígens de la Festa del Sagrat Cor a Solivella, la seva evolució al llarg de la història fins a l'actualitat i els diversos elements que constitueixen el "vot de poble". També s'analitzen els elements constitutius de la celebració, com ara la missa solemne i la processó del capvespre, on destaquen per la seva originalitat i plasticitat les capelles i les catifes.

Discurs d’ingrés de l’acadèmic numerari electe Excm. Sr. Josep Maria Sans Travé, Doctor en Filosofia i Lletres a l’acte de la seva recepció, 12 de febrer de 2008. Inclou el discurs de contestació de l’acadèmic de número Excm. D. Sr. José E. Ruiz Domènec Doctor en Història Medieval.

El monestir cistercenc de Santa Maria de Vallbona s’originà en una comunitat d’anacoretes, promoguda i dirigida per sant Ramon, que el 1171 s’integrà al Cister. Com a conseqüència del favor dels benefactors, des del final del segle xii es començà a bastir el cenobi, on destaquen les espectaculars obres dutes a terme principalment en el segle xiv, entre les quals el cimbori-campanar, l’ala septentrional del claustre i la portalada de la sala capitular. L’obra té dues parts, la primera resumeix el procés històric del monestir, des dels seus orígens fins a l’actualitat, sense descurar l’evolució de la comunitat de religioses que l’habiten, i la segona està dedicada al recorregut turístic del monestir, tot destacant els seus principals elements artístics.

El llibre amb 16 fotos i gravats ha acomplert la seva tercera edició. Un volum molt complet del procés dels templers catalans: des del papa Climent V i el rei Felip del Bell de França, a l'ordre de detenció del templers l'any 1307, el concili de Tarragona el 1308, l'ocupació de Miravet pels oficials reials el 12 de desembre del mateix any, passant per la inquisició de Lleida, la de Masdéu, la de Sant Adrià i els interrogatoris de Lleida fins els darrers templers catalans.

En aquest llibre es repassen a la primera part les fites més importants del llarg procés històric del monestir, des de la comuniat eremítica fins a l'actualitat. La segona part està dedicada a exposar la vida de les religioses i, finalment, a la darrera part s'analitzen els diversos elements arquitectònics i artístics del conjunt monacal de Santa Maria de Vallbona, que s'originà en una comunitat d'anacoretes, promoguda i dirigida per sant Ramon, i que el 1171 s'integrà al Cister.

Josep Maria Sans Travé. Llicenciat en història medieval i doctor en filosofia i lletres. Ha estat professor de les universitats de Barcelona i de la Internacional de Catalunya, cap del Servei d'Arxius i director general del Patrimoni Cultural; actualment és el director de l'Arxiu Nacional de Catalunya. Ha dirigit l'edició dels Dietaris de la Generalitat de Catalunya i ha publicat diversos treballs i llibres sobre els ordes militars i el monestir de Santa Maria de Vallbona.

Els papers confiscats de Salamanca. 

Un recull indèdit de documents significatius de l'Archivo Histórico Nacional de la Guerra Civil amb l’assessorament científic de Joan B. Culla.

El món del treball industrial a la Catalunya del primer terç del segle XX: les llavors de la revolució

Catàleg de l'exposició fotogràfica que pretén mostrar el context històric i social en què vivien els treballadors industrials catalans del primer terç del segle XX: com treballaven, com eren les seves condicions de vida, quines eren les seves formes de divertir-se, quines les seves aspiracions i els seus problemes comuns i com lluitaven per solucionar-los. Les fotografies constitueixen una mostra del fotoperiodisme de principis del segle XX, quan els fotògrafs perseguien la notícia carregats amb pesades i voluminoses càmeres de plaques i deixaven plasmat el seu treball sobre negatius de vidre.

De la mà d'una vintena d'autors, aquest llibre profusament il·lustrat recull la història de les activitats del Comissariat de Propaganda i de les persones que hi van col·laborar, com el fotògraf Pere Català Pic, el cartellista Carles Fontserè i el cineasta Joan Castanyer, alhora que presenta un perfil biogràfic de Jaume Miravitlles, qui en fou el director, i ofereix un estudi crític aprofundit del conjunt de la seva obra periodística i literària.

Textos: Rafael Pascuet i Enric Pujol (dir.)

Gerard Bagué, Ramon Batalla, Àngels Bernal, Ester Boquera, Pere Fages, Merche Fernández, Josep M. Figueres, Daniel Giralt-Miracle, Jaume Guillamet, Nèstor Pellicer, Josep Playà Maset, Antoni Ribas, Francesc Roca, Jaume Santaló, Antoni Segura, Anna Teixidor i Daniel Venteo.

El llibre conté una biografia del president Tarradellas; descriu les obres de restauració dels espais pobletans per convertir-los en seu de l'Arxiu; el trasllat dels documents des de França fins a Poblet; i una breu descripció de l'arxiu personal del president i les instal·lacions annexes.

Amb pròleg d'Agustí Altisent.

El llibre és un estudi acurat de l'evolució de la societat de Picamoixons a partir de l'arxiu de l'església de Sant Salvador que conserva el seu fons gairebé íntegre del segle XVIII ençà.

MANUEL GONZÀLEZ I ALBA era molt conegut en els medis nacionalistes catalans dels anys vint i trenta. La seva mort heroica al CADCI, la nit del 6 d'octubre de 1934, truncà una vida de gran activisme en la plenitud dels seus recursos intel·lectuals i socials.

El treball té dues parts ben delimitades: la primera correspon estrictament al camp de la literatura: és l'anàlisi del manuscrit, la localització elemental dels autors de les poesies que s'hi copien i el seu inseriment en un context més general que és la literatura catalana del s. XVIII.
La segona part pertany al camp de la cultura en general i emmarca i ajuda a interpretar la primera. És l'estudi de l'ambient que mogué Jaume Cesat, els contactes que tingué amb persones més o menys importants del món cultural català de finals del s. XVIII i principis del XIX.