Filtrar per
Biblioteca completa de Cisterbooks, la botiga en línia de publicacions culturals impreses relacionades amb la Ruta del Cister i el seu entorn territorial.
Filtres actius
Catàleg de l’exposició Josep Busquets. Escultures, que es va poder veure del 19 de maig al 16 de juliol de 1995 al Museu de Valls.
Autors dels textos:
Teresa Camps; Jordi París i Fortuny
Catàleg de l’exposició “Un inventari poètic del Camp de Tarragona” que el Museu de Valls dedicà al seu artista de capçalera Jaume Mercadé i Queralt, amb textos de Aureli Bisbe, Enric Jardí, Assumpta Rosés, Teresa Casanovas, Jordi París.
Jaume Mercadé i Queralt
(Valls, 1889 − Barcelona, 1967)
Nascut en una família de comerciants, Jaume Mercadé marxa a Barcelona per a iniciar allí la seva formació com a orfebre i pintor. Comença a pintar sota la guia de Francesc d’Assís Galí (1880-1965), l'acadèmia de la qual denotava la influència del noucentisme català, si bé no s'inscrivia dins d'aquest moviment. Des de llavors, i durant tota la seva carrera, buscarà la puresa formal. A Barcelona forma part de l'agrupació Els Arts i els Artistes i realitza la seva primera exposició individual a les Galeries Layetanas en 1917.
Als anys vint viatja per Europa i entra en contacte amb les avantguardes. A París s'interessarà per la pintura de Henri Matisse (1869-1954), Pierre Bonnard (1867-1947) i Paul Cézanne (1839-1906). En 1921 a Alemanya pot conèixer la pintura expressionista; visita també Suïssa i posteriorment Itàlia.
La seva pintura estarà marcada per la temàtica del paisatge, gènere principal en la seva producció, juntament amb la natura morta i el retrat; tots ells interpretats des del realisme, amb gran rigor compositiu i cromàtic. També serà reconegut com a orfebre, realitzant joies i argenteria, disciplina per la qual serà premiat en les Exposicions Internacionals de París (1925) i Barcelona (1929). La seva obra es troba en el Museu Nacional d’Art de Catalunya, al Museu de Valls i en importants col·leccions privades.
El dia 8 del passat mes d'octubre [1983] s'acompliren els 150 anys de la disposició del capità general de Catalunya don Manuel Llauder, per la qual s'obria, a Valls, l'allistament voluntari per a la formació de tres companyies paramilitars sota la denominació de «seguretat pública».
El reclutament es feia a l'Ajuntament. A mitjan novembre del mateix any 1833, es demanava, des d'aquesta vila, la llicència corresponent que havia d'autoritzar de constituir el Batalló, atenent el gran nombre de voluntaris que s'anaven presentant. Així, en data 1 de gener de 1834, amb el títol de «Batallón 1° Ligero de Milicia Nacional de la Villa de Valls», quedava legalitzada, oficialment, aquesta unitat militar que ja comptava amb un contingent de 598 persones.
Respecte a la tasca desenrotllada pel Batalló, es va imprimir l'any 1842, als obradors tipogràfics Nel·lo de Tarragona, un llibret intitulat «Relación histórica del Batallón 1° Ligero de Milicia Nacional de la Villa de Valls, en la provincia de Tarragona, compuesto en virtud de orden superior, por el Mayor comandante interino que fué de dicho Cuerpo, don Gregorio Doménech y Jordan».
Considerem que es tracta d'un document interessant. Aquesta
«relación histórica» explica com es procedia la formació del Cos, aspectes sobre organització, instrucció, armament i una detallada recensió, a nivell de diari d'operacions, dels serveis locals i de campanya realitzats per l'esmentada unitat, durant els set anys de guerra que enfronta aquesta tropa contra les hosts de l'exinfant Carles Maria Isidre, germà del rei Ferran VII.
[...] fem arribar als amics i estudiosos, el text original, íntegre d'un treball imprès, fa més de cent anys, del qual potser no n'existeixen gaires exemplars [...]
Amb pròleg d'Agustí Altisent.
El llibre és un estudi acurat de l'evolució de la societat de Picamoixons a partir de l'arxiu de l'església de Sant Salvador que conserva el seu fons gairebé íntegre del segle XVIII ençà.
MANUEL GONZÀLEZ I ALBA era molt conegut en els medis nacionalistes catalans dels anys vint i trenta. La seva mort heroica al CADCI, la nit del 6 d'octubre de 1934, truncà una vida de gran activisme en la plenitud dels seus recursos intel·lectuals i socials.
El treball té dues parts ben delimitades: la primera correspon estrictament al camp de la literatura: és l'anàlisi del manuscrit, la localització elemental dels autors de les poesies que s'hi copien i el seu inseriment en un context més general que és la literatura catalana del s. XVIII.
La segona part pertany al camp de la cultura en general i emmarca i ajuda a interpretar la primera. És l'estudi de l'ambient que mogué Jaume Cesat, els contactes que tingué amb persones més o menys importants del món cultural català de finals del s. XVIII i principis del XIX.
"Carrasclet -Veciana" és una obra fonamentalment desmitificadora. Analitza, a través d'aquests dos personatges i del xoc que els enfrontà a Valls el 5-12-1719, l'oposició entre la Catalunya rural antiborbònica i l'Espanya borbònica. Analitza el desenvolupament de la guerrilla posterior a l'11 de setembre i els seus condicionaments a partir de la intervenció de la Quàdruple Aliança. Valls és el centre d'uns fets anecdòtics que tingueren causes i repercussions a tot Catalunya.
