Botiga

Segle XIV. Una revolta sacseja l'illa de Sicília. La ciutat de Messina és assetjada per les tropes catalanes, que defensen la causa del rei Frederic, eliminant els darrers nuclis de resistència dels partidaris de la casa d'Anjou. En entrar a la ciutat, prenen com a esclaus membres de la pròspera comunitat grega com a represàlia. Després d'una dura travessia per mar, un esclau grec provinent de Messina arriba a Barcelona, on és comprat pel mestre escultor Jaume Cascalls. 

Aquest és l'inici d'un procés de creixement personal i artístic que el durà a participar en les obres més importants que es construeixen a Catalunya, com la Seu de Lleida, el Monestir de Poblet, la Catedral de Tarragona i el Consell de Cent, la Catedral i l'Hospital de la Santa Creu de Barcelona. Els seus ulls descobriran un país en guerra amb Castella i assolat per la pesta. Serà testimoni de la persecució dels jueus, les lluites dels nobles pel control del territori, el naixement de la Generalitat i el canvi de dinastia reial. 

L'obra que marcarà la vida de l'esclau serà la construcció d'un panteó reial al Monestir de Poblet, encarregat per Pere III, amant del protocol i de les cerimònies, com a símbol del seu poder.

En la nit de Nadal de 1533, un grup d’homes armats assalta el monestir de Poblet amb la intenció de restituir l’abat deposat Pere Queixal i fer-se amb el control de les seves possessions. Però la resistència de la comunitat desferma un conflicte que va més enllà de la violència: antigues rivalitats, greuges i ambicions enfronten dos bàndols irreconciliables. En un monestir dividit, on cada veu defensa la seva veritat, el desenllaç dependrà del mateix Queixal, atrapat entre la fidelitat als seus partidaris i la consciència del seu llegat. Tot plegat en una Europa en transformació, marcada pel poder de Carles V i l’ombra de la Reforma.

Des del nostres temps, una conservadora de museu especialista en l'art de Damià Forment, creuarà la seva vida amb els sucessos del passat de manera sorprenent.

La Societat Agrícola de Valls és hereva de la primitiva Societat de Treballadors del Camp. Els inicis cal remuntar-los a l’any 1891, i, pel que fa a la Societat de Treballadors del Camp, al 1888. Els orígens de la Societat són confusos cronològicament parlant, pel que fa a la seva etapa fundacional, però no ho són, de cap de les maneres, com a resultat d’un esperit associatiu arrelat (…) al llarg del segle XIX.

Aquest estudi, que recull els primers 100 anys de l’entitat, va més enllà de dates i límits geogràfics per a esdevenir un referent sobre el cooperativisme agrícola català.

Llibret publicat el 2016 amb motiu de la restauració del celler i molí d’oli de l’antic Sindicat de Vinyaters d’Igualada, edifici projectat per l’arquitecte Cèsar Martinell (Valls, 1888 - Barcelona, 1973), construït entre els anys 1921 i 1922. Inclou nombroses fotografies i plànols originals de l’edifici.

Autora:

Raquel-Ruth Lacuesta Contreras. Nascuda a Hellín (Albacete) el 1949, és doctora en Història de l’Art i pedagoga (Universitat de Barcelona) i cap de la Secció d’Investigació, Catalogació i Difusió del Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. És la principal especialista i divulgadora de l’obra de l’arquitecte Cèsar Martinell.

Ha publicat, entre altres títols, Cèsar Martinell (1998); Restauració monumental a Catalunya (segles XIX i XX) (2000); Eusebi Güell i Antoni Gaudí, dos homes i un projecte (2002); Barcelona, guía de arquitectura. 1929 2000 (1999); Rafael Masó i Valentí, arquitecte (1880-1935) (2006, en col·laboració amb els arquitectes Lluís Cuspinera i Francesc Balañà); Modernisme a l’entorn de Barcelona. Arquitectura i paisatge (2006), Ponts de la província de Barcelona. Comunicacions i paisatge (2008); Ignasi Oms i Ponsa, arquitecte (2009); i Catedrals del Vi. El patrimoni arquitectònic vinícola de Catalunya (2009).

Exemplar rar i esgotat publicat el 1971.

Llibret composat per unes cobertes amb fotografia de La Tossa de Montbui i un llibret interior de 28 pàgines (de 16 x 21 cm) amb una làmina fotogràfica a l’interior.

Autors:

Francesc Victori i Aguilera. Vocal cronista del Patronat de la Tossa de Montbui

Joan Martí i Figueras. Bibliotecari-Arxiver del Museu d’Igualada

Catàleg de l’exposició El Retaule de Rubió. Fira de setembre, Igualada, 1985

Descripció iconogràfica feta per l’autora, Lourdes Marimon Garcia, amb motiu de l’exposició a la Fira de setembre d’Igualada de 1985, del retaule gòtic que hi ha al presbiteri de l'església de Santa Maria de Rubió (Anoia). Es tracta d’un retaule gòtic de gran valor, pintat durant el segle XIV per un deixeble de Ramon Destorrents, el qual es coneix com a Mestre de Rubió (Post, 1938). 

L’obra està pintada al tremp sobre fusta. Consta de tres cossos verticals subdividits en tres requadres als laterals i dos al cos central, en els quals es representen escenes del Nou Testament, concretament els goigs de la Mare de Déu. Als muntants hi ha figures de sants. La predel·la original es conserva al Museu Episcopal de Vic.

Us imagineu què passaria si Sant Jordi anés a parlar amb la Moreneta en ple segle XXI, o quin paper pot tenir el cavaller en un relat distòpic de la Barcelona de l’any 2080?

El llibre us convida a fer un viatge introspectiu a través de relats de ficció entorn de la figura de Sant Jordi. Amb ells, podreu apropar-vos una mica més al patró de Catalunya, tant des d’un punt de vista històric com també fent volar la imaginació. Qui ha dit que els mites ja no tenen res per explicar o que d’ells només poden sortir-ne històries infantils?

Autor:

Leo Beltran Garcia

Criat a Badalona i maresmenc d’adopció, des de jove ha tingut inquietuds ben diverses, entre les quals trobem l’amor per la lectura i l’escriptura.

Format en els àmbits de la fusteria i la química ambiental, va cursar un postgrau sobre normatives de la indústria farmacèutica, sector on treballa des de fa més de deu anys. També dedica part del seu temps a fer muntanyisme i a col·laborar amb entitats protectores d’animals, una altra de les seves passions.

Tot això no li ha impedit d’endinsar-se en la literatura. L’interès que sent des de sempre per aquesta disciplina l’ha empès a formar-se i escriure el llibre de relats que teniu a les mans.

Un reporter free-lance barceloní en hores baixes arriba a Tòquio dies abans del terratrèmol, el tsunami i el desastre nuclear de Fukushima, que l’ant 2001 van assolar part del país, amenaçant el planeta amb una catàstrofe nuclear. Mentre molts occidentals intenten fugir, el periodista es dirigeix contra corrent cap a les zones més afectades, en un viatge insòlit on coneixerà personatges extraordinaris i es veurà atrapat en una trama inesperada, amb un rerefons de realisme màgic, costums, mites i llegendes. Tot amb una atmosfera que combina el pensament oriental amb les tecnologies més avançades.

Llegiu el blog: https://blocs.mesvilaweb.cat/sbalcells/retorn-a-fukushima/

Salvador Balcells i Vilà (L’Espluga de Francolí, 1946), llibreter i vinculat al món de la premsa i la gestió cultural, és autor de Visca la terra. Manual de l’ecologista català; Energia i societat. Una perspectiva catalana; Barcelona 92. Com desfer Catalunya. En el camp de la ficció, ha col·laborat en Salou 6 pre-textos V (2009), Estimada solitud i 15 contes més (2009) i Crims.cat 2.0 (2013). A Meteora ha publicat les novel·les protagonitzades pel sotsinspector Emili Espinosa: La taca negra, El vi fa sang, Dur de pair, Tempesta al Bàltic i Procés enverinat. Va ser comissari de El Vi Fa Sang, Festival Internacional de Novel·la Criminal en Català, a l’Espluga de Francolí.

Maite Alay i Suarez (Barcelona, 1954-2023). Professora d’anglès i llicenciada en Psicologia i Màster en Cultura i Societat de l’Àsia Oriental. Lectora voraç i crítica implacable, ha compaginat sempre aquest afició literària amb una dedicació plena a l’ensenyament, tant a les aules en contacte directe amb els alumnes com en tasques organitzatives.

Quatre dies de març  és una narració divertida i trepidant, amb les Falles com a escenari on es recupera l’emblemàtic sergent Emili Espinosa, personatge recurrent del reconegut escriptor de novel·la negra Salvador Balcells guanyadora del Premi Literari “Novel·la i Falles”.

Amb el segle XXI acabat d’estrenar, com aquell que diu, les Falles de València es veuen sacsejades per la misteriosa desaparició de la Fallera Major. Falten només tres dies per la cremà, els mitjans en van plens i l’alcaldessa és un sac de nervis. Un equip de policies de tres cossos diferents reben l’encàrrec de trobar la desapareguda. Però el funcionament i la coordinació entre tants investigadors molt prompte esdevé un bunyol.  I la cosa es complica encara més amb un atemptat la nit del 18. La reivindicació del segrest de la fallera per part d’un grup misteriós fa que tot plegat sigui qualificat per les autoritats com accions terroristes en què hi pot estar implicada gent del barri del Cabanyal, enfrontats a l’Ajuntament per un projecte urbanístic. La resolució del cas, gràcies especialment a una investigació lingüística del sergent Espinosa, oferirà alguna sorpresa inesperada. Una narració divertida i trepidant amb les Falles com a escenari.

Salvador Balcells (L’Espluga de Francolí, 1946), llibreter i vinculat al món de la premsa i la gestió cultural, és autor de Visca la terra. Manual de l’ecologista català; Energia i societat. Una perspectiva catalana; Barcelona 92. Com desfer Catalunya. En el camp de la ficció, ha col·laborat en Salou 6 pre-textos V (2009), Estimada solitud i 15 contes més (2009) i Crims.cat 2.0 (2013). A Meteora ha publicat les novel·les protagonitzades pel sotsinspector Emili Espinosa: La taca negra, El vi fa sang, Dur de pair, Tempesta al Bàltic i Procés enverinat. Va ser comissari de El Vi Fa Sang, Festival Internacional de Novel·la Criminal en Català, a l’Espluga de Francolí.

Reus, 1879, Un assassí misteriós posa fi a la vida de tota la família que habitava el mas Periné: pare, mare, fill gran i els bessons que encara no estaven batejats. En Pere Rosich i la seva dona, la Coia Pibernat, acaben d'obrir la primera agència de detectius privats, un fet que sacsejarà la societat i les portades dels diaris de la segona ciutat de Catalunya. La ficció i la història real conviuen en aquesta novel·la per endinsar-nos en una època convulsa, la de la restauració borbònica i la investigació dels seus delictes. 

Salvador Balcells (L’Espluga de Francolí, 1946), llibreter i vinculat al món de la premsa i la gestió cultural, és autor de Visca la terra. Manual de l’ecologista català; Energia i societat. Una perspectiva catalana; Barcelona 92. Com desfer Catalunya. En el camp de la ficció, ha col·laborat en Salou 6 pre-textos V (2009), Estimada solitud i 15 contes més (2009) i Crims.cat 2.0 (2013). A Meteora ha publicat les novel·les protagonitzades pel sotsinspector Emili Espinosa: La taca negra, El vi fa sang, Dur de pair, Tempesta al Bàltic i Procés enverinat. Va ser comissari de El Vi Fa Sang, Festival Internacional de Novel·la Criminal en Català, a l’Espluga de Francol

Emili Espinosa, després d’una brutal pallissa que va rebre cap al final del cas anterior, ara té una destinació més tranquil·la a la comissaria de Montblanc, tot esperant la jubilació. Però ha d’investigar el cas de la mort, aparentment accidental, d’una excursionista barcelonina que abans de precipitar-se per un penya-segat assegurava tenir proves d’un crim irresolt. La sergent Pilar Surroca, antiga col·laboradora d’Espinosa i ara destinada a la comissaria de les Corts, agafa el relleu de la investigació. La vida de la sergent, a partir d’aquest fet, comença a complicar-se enormement, tant al pis on viu com per la manera que porta la investigació, que la fa topar constantment amb la jerarquia policial. Els seus avenços en el cas provoquen més dubtes que aclariments. Sobretot quan descobreix una trama de metges disposats a moure’s literalment entre la vida i la mort. Sempre amb el consell d’un Espinosa clarament tocat per l’edat i per les seqüeles d’aquella pallissa, la sergent Pilar Surroca creixerà com a policia, tot i que també n’haurà de pagar un preu molt alt.

Crítica: https://www.taradell.com/2020/07/14/critica-literaria-si-saps-caure-talcaras-salvador-balcells/

Salvador Balcells (L’Espluga de Francolí, 1946), llibreter i vinculat al món de la premsa i la gestió cultural, és autor de Visca la terra. Manual de l’ecologista català; Energia i societat. Una perspectiva catalana; Barcelona 92. Com desfer Catalunya. En el camp de la ficció, ha col·laborat en Salou 6 pre-textos V (2009), Estimada solitud i 15 contes més (2009) i Crims.cat 2.0 (2013). A Meteora ha publicat les novel·les protagonitzades pel sotsinspector Emili Espinosa: La taca negra, El vi fa sang, Dur de pair, Tempesta al Bàltic i Procés enverinat. Va ser comissari de El Vi Fa Sang, Festival Internacional de Novel·la Criminal en Català, a l’Espluga de Francolí.

Any 1869. El convent de santa Anna d'Alcover, abandonat pels frares arran de la desamortització de béns eclesiàstics, acull pobres a les seves cel·les i a l'hospital, instal·lat a l'antiga església. Prop d'allí apareix un cadàver amb la cara i el cap esclafats. És època de revoltes i l'absència de policia al poble obliga l'alcalde a encarregar la investigació a l'agutzil, el jove Pere Rosich. Tresors amagats, reminiscències de guerres carlines, notaris influents, remeieres endevinaires, sermons i desvaris religiosos, reivindicacions feministes,,, tenyeixen la trama del llibre. 

Salvador Balcells (L’Espluga de Francolí, 1946), llibreter i vinculat al món de la premsa i la gestió cultural, és autor de Visca la terra. Manual de l’ecologista català; Energia i societat. Una perspectiva catalana; Barcelona 92. Com desfer Catalunya. En el camp de la ficció, ha col·laborat en Salou 6 pre-textos V (2009), Estimada solitud i 15 contes més (2009) i Crims.cat 2.0 (2013). A Meteora ha publicat les novel·les protagonitzades pel sotsinspector Emili Espinosa: La taca negra, El vi fa sang, Dur de pair, Tempesta al Bàltic i Procés enverinat. Va ser comissari de El Vi Fa Sang, Festival Internacional de Novel·la Criminal en Català, a l’Espluga de Francolí.

ÍNDEX

FRANCESCA ESPAÑOL BERTRAN, JOAN VALERO MOLINA: Prefaci

I—LA VILA I ELS HOMES

JOAN MENCHON I BES: De Vilasalva a Montblanc. La formació d'una vila medieval a la Catalunya Nova.

JOSEP MARIA SANS TRAVÉ: Jaume Conesa, un montblanquí a la cort de Pere el Cerimoniós i forjador de la llengua catalana (1314-1375).

LA VILA I L'ART

JAUME FELIP SANCHEZ: Els magistri operis ecclesie constructors de l'església de Santa Maria, la Major, de Montblanc (Conca de Barberà) (s.XIV-XVI).

FRANCESCA ESPANOL BERTRAN: El Montblanc baixmedieval i els seus artistes.

JOAN VALERO MOLINA: La presència d'artífexs al·lòctons a la Conca de Barberà en època gòtica.

BIBLIOGRAFIA

—————-

(del prefaci)

Les antigues viles emmurallades proporcionen, als visitants que hi entren amb la pretensió d'anar quelcom més enllà de la tòpica sortida turística, una sensació de recer protegit i acollidor que s'accentua quan s'han mantingut els antics traçats urbans, sovint irregulars, dels carrerons. Si, a més, les vicissituds històriques han permès preservar al seu interior una part molt significativa d'arquitectures pretèrites, aleshores hi sumarem la sensació d'entrar en un espai extemporani, on el temps s'aturà en un moment remot, o almenys transcorre amb una lentitud que ens allunya de l'atrafegat present. Aquesta percepció experimen- tada pel visitant l'indueix a vagarejar lliurement pels carrerons, aadmirar els petits detalls dels edificis, esperant que al tombant de qualsevol carrer el sorprengui quelcom d'inesperat.

La vila de Montblanc, sens dubte, pertany a aquesta categoria de poblacions: una vila carregada d'història, amb un envejable conjunt monumental, i on es concilia la modernitat amb l'interès per la preservació del patrimoni. La capital de la Conca de Barberà ha esdevingut, doncs, un indret ideal per a dur a terme els cursos d'estiu dedicats a la cultura medieval que Amics de l'Art Romànic, societat filial de l'Institut d'Estudis Catalans, organitza des de 2022, gràcies a un conveni signat amb l'Ajuntament de Montblanc. Els cursos s'articulen a l'entorn d'un tema central vinculat amb la vila i elseu entorn, tractat preferentment des de l'òptica medieval. Així, després d'iniciar aquest projecte amb un curs dedicat a la figura de Sant Jordi, la segona edició (2023) es va centrar en l'art gòtic a Montblanc, sota el títol: D'art i d'argent: Montblanc, paisatge artístic d'una vila reial (segles XIV i XV).

L'apel-latiu “de Montblanc” que ostenen molts artistes actius a Catalunya durant els segles del gòtic situa la vila reial com a epicentre d'una activitat dins dels camp pictòric, escultòric i de l'orfebreria, que va assolir l'excel-lència, segons ho certifiquen les obres conservades. Indrets propers i altres més distants es van beneficiar d'aquesta producció, i la regularitat de la demanda va proporcionar estabilitat als tallers locals. Els seus integrants podien ser originaris de Montblanc, o s'hi podien haver instal·lat buscant millorar el seu estatus professional. En tot cas, el periple dels darrers confirma l’encert de la seva elecció. Avui les realitzacions de molts d'ells es custodien en museus i col·leccions nacionals i internacionals, com ara el Metropolitan Museum de Nova Yorh, la National Gallery de Victoria (Austràlia) o el Fine Arts Museum de San Francisco, entre altres.

Amb Les dones del lli, Margarida Aritzeta ha fet una exhaustiva investigació sobre l'origen de la seva família, provinent d'una preciosa vall del País Basc.

Les dones del lli som com aquesta estesa de flors blaves que neix cada matinada, totes semblants però cap d'igual, i sempre n'hi ha de noves. Cada hivern apareixen les nenes que vénen a aprendre de filar i se'n van les que ja s'han fet l'aixovar i es casen. S'hi queden les fadrines i les viudes. Anys i anys. Fins que ens morim. I quan ja no hi serem en vindran unes altres i tothom oblidarà els nostres noms.

L'any 1643 va néixer a Errezil, Guipúscoa, Domingo Aritzeta, fill, van dir, de Mariana Aritzeta. No en constava el pare. Però ni Mariana era la seva mare ni el nom del pare era un secret. Les dones del lli ho sabien. Aquestes dones que han teixit el fil de les generacions, però han quedat amagades i en silenci entre les pàgines de la història. Aquesta novel·la en vol recuperar els noms i les veus.

Les dones del lli és un homenatge a les dones i a una de les activitats que més vocabulari ha donat a la nostra llengua: seguim el fil, teixim amistats, emboliquem la troca. Parleu-ne amb la Pilar Vives i us en traurà l'entrellat.

Amb la compra d'aquest exemplar li enviarem una revista Cultura i Paisatge del número 14

Mecanoscrit del segon origen

Manuel de Pedrolo

Edició especial per la Caixa de Pensions

Proòleg de Francesc Vallverdú 

Coberta: Jordi Fornas

Història, patrimoni i cultura tradicional

En aquest llibre es proporciona l’emmarcament històric, antropològic i cultural de l’arribada del braç de Santa Tecla a Tarragona al segle XIV i s’estableix la relació entre el culte medieval a la santa i l’entrada amb el desenvolupament de la festa, la celebració i el culte a Tecla com a fet religiós, polític i cultural, i com a element de cohesió, identitat i diferenciació de la ciutat.

Del contingut dels estudis que el composen cal destacar-ne la varietat de fonts intencionals i preterintencionals, històriques, hagiogràfiques, iconogràfiques, folklòriques, literàries i orals que refereixen una sèrie de fets passats des de disciplines i mètodes diferents i complementaris. El resultat final dona resposta a la doble voluntat de reconèixer l’entitat, la importància i la vigorositat de la Tarragona medieval en la ciutat contemporània, i també la condició de referent que té la festivitat de Santa Tecla.

Un conte ambientat a Alcover que pretén donar a conèixer el fenomen del bandolerisme que va existir en aquesta població durant els s.XVI i XVII.

La visita del comte de Prades ha revolucionat la Vila d’Alcover. Tothom està eufòric amb la seva arribada… excepte la Remei, la filla del batlle, que preferiria que la segrestessin abans que s’emparaulés el seu casament amb el fill del comte. Dit i fet, el Miquel Morell i el Pere Voltor no desaprofiten l’ocasió per planificar un segrest en què res és el que sembla. Una nova aventura de Morells i Voltors per posar a prova les habilitats d’aquests aprenents de bandoler.

La custòdia gòtica de la parròquia de Sant Miquel de l'Espluga de Francolí va desaparèixer durant els primers dies de la Guerra Civil. El 1952, amb motiu del Congrés Eucarístic celebrat a Barcelona, Lluís Carulla i Canals promogué i s'encarregà de fer una nova custòdia per a la parròquia. Aquest treball està fornit de la història de la primera custòdia i dels seus trets artístics, de l'etapa de la seva realització i de la construcció del sol de vericle, de la situació local prèvia a la seva desaparició l'any 1936 i de tota la campanya d'aportacions i captació de donatius que va culminar en la custòdia nova --obra dels joiers Roig i Capdevila, de Barcelona--, així com de comparacions artístiques amb d'altres custòdies gòtiques de l'època de la de l'Espluga i, també, amb altres custòdies copó. Els autors, separadament, en el que els és més proper dels aspectes històric i artístic, aporten una obra monogràfica que vol ser un tribut als avantpassats espluguins del segle xv i als més recents que van fer possible la custòdia nova.