Botiga

El febrer de 1923, el científic Albert Einstein va visitar Catalunya per fer-hi unes conferències. Durant el transcurs d’aquest viatge, va anar a visitar el Monestir de Poblet i va parar a l’Espluga de Francolí, on va trobar uns nens que jugaven al carrer i s’hi va acabar fotografiant.

Aquest conte té un doble vessant: per una banda, posar en valor el dialecte que es parla a l’Espluga de Francolí, amb el qual està escrit el llibre, i, per l’altra, commemorar el centenari del pas d’Einstein per aquesta població.

El llibre conté una història infantil ambientada en el context d’uns nens que juguen al carrer i es troben amb Einstein. Cada escena de la història va acompanyada d’una il·lustració que es pot pintar, i al final del llibre hi trobem una sopa de lletres amb vocabulari espluguí i la fotografia original d’Einstein a l’Espluga de Francolí, així com una breu presentació del científic.

Autores

ELISENDA ROSELL ANDREU és professora de llengua i literatura a l’Institut Joan Amigó de l’Espluga de Francolí.

LAURA MAGRINYÀ PANADÈS és il·lustradora i conservadora-restauradora de béns culturals.

ÍNDEX

FRANCESCA ESPAÑOL BERTRAN, JOAN VALERO MOLINA: Prefaci

I—LA VILA I ELS HOMES

JOAN MENCHON I BES: De Vilasalva a Montblanc. La formació d'una vila medieval a la Catalunya Nova.

JOSEP MARIA SANS TRAVÉ: Jaume Conesa, un montblanquí a la cort de Pere el Cerimoniós i forjador de la llengua catalana (1314-1375).

LA VILA I L'ART

JAUME FELIP SANCHEZ: Els magistri operis ecclesie constructors de l'església de Santa Maria, la Major, de Montblanc (Conca de Barberà) (s.XIV-XVI).

FRANCESCA ESPANOL BERTRAN: El Montblanc baixmedieval i els seus artistes.

JOAN VALERO MOLINA: La presència d'artífexs al·lòctons a la Conca de Barberà en època gòtica.

BIBLIOGRAFIA

—————-

(del prefaci)

Les antigues viles emmurallades proporcionen, als visitants que hi entren amb la pretensió d'anar quelcom més enllà de la tòpica sortida turística, una sensació de recer protegit i acollidor que s'accentua quan s'han mantingut els antics traçats urbans, sovint irregulars, dels carrerons. Si, a més, les vicissituds històriques han permès preservar al seu interior una part molt significativa d'arquitectures pretèrites, aleshores hi sumarem la sensació d'entrar en un espai extemporani, on el temps s'aturà en un moment remot, o almenys transcorre amb una lentitud que ens allunya de l'atrafegat present. Aquesta percepció experimen- tada pel visitant l'indueix a vagarejar lliurement pels carrerons, aadmirar els petits detalls dels edificis, esperant que al tombant de qualsevol carrer el sorprengui quelcom d'inesperat.

La vila de Montblanc, sens dubte, pertany a aquesta categoria de poblacions: una vila carregada d'història, amb un envejable conjunt monumental, i on es concilia la modernitat amb l'interès per la preservació del patrimoni. La capital de la Conca de Barberà ha esdevingut, doncs, un indret ideal per a dur a terme els cursos d'estiu dedicats a la cultura medieval que Amics de l'Art Romànic, societat filial de l'Institut d'Estudis Catalans, organitza des de 2022, gràcies a un conveni signat amb l'Ajuntament de Montblanc. Els cursos s'articulen a l'entorn d'un tema central vinculat amb la vila i elseu entorn, tractat preferentment des de l'òptica medieval. Així, després d'iniciar aquest projecte amb un curs dedicat a la figura de Sant Jordi, la segona edició (2023) es va centrar en l'art gòtic a Montblanc, sota el títol: D'art i d'argent: Montblanc, paisatge artístic d'una vila reial (segles XIV i XV).

L'apel-latiu “de Montblanc” que ostenen molts artistes actius a Catalunya durant els segles del gòtic situa la vila reial com a epicentre d'una activitat dins dels camp pictòric, escultòric i de l'orfebreria, que va assolir l'excel-lència, segons ho certifiquen les obres conservades. Indrets propers i altres més distants es van beneficiar d'aquesta producció, i la regularitat de la demanda va proporcionar estabilitat als tallers locals. Els seus integrants podien ser originaris de Montblanc, o s'hi podien haver instal·lat buscant millorar el seu estatus professional. En tot cas, el periple dels darrers confirma l’encert de la seva elecció. Avui les realitzacions de molts d'ells es custodien en museus i col·leccions nacionals i internacionals, com ara el Metropolitan Museum de Nova Yorh, la National Gallery de Victoria (Austràlia) o el Fine Arts Museum de San Francisco, entre altres.

MUS004

Llegendes de Poblet, Santes Creus i Vallbona

Autors: Joan Ibarz (text) i Valentí Gubianas (il·lustracions)

Autors: Joan Ibarz (text)

Il·lustracions: Valentí Gubianas 

Edita: La Musca

ISBN: 978-84-126028-9-0

Pàgines: 52

Format: 26,5 x 22 cm

Preu: 18,00 € (IVA inclòs)

Enquadernació: Tapa dura

Any edició: març de 2024

Edat recomanada: a partir de 10 anys

En aquest llibre hi trobareu un recull de llegendes dels monestirs cistercencs de Poblet, Santes Creus i Vallbona. Aquestes llegendes ens apropen al nostre passat, ja que la majoria van sorgir a l’edat mitjana. Hi apareixen escenes de la societat de l’època i de la vida monacal, així com la relació que hi va haver entre aquests monestirs i diferents reis i reines de la Corona d’Aragó.

El llibre conté 6 llegendes, dues de cadascun dels monestirs:

La Porta Daurada (Poblet).

Fra Marginet (Poblet).

La santa mà (Santes Creus).

El pa convertit en flors (Santes Creus).

El pa de caritat (Vallbona).

La generositat de la reina (Vallbona).

A la part inicial del llibre s’hi pot trobar un glossari amb vocabulari que ajudarà el lector a comprendre millors les històries.

Joan Ibarz Capdevila (Vimbodí i Poblet, 1973) és llicenciat en Geografia i Història per la Universitat de Lleida. En la mateixa universitat va realitzar el Curs d’Aptitud Pedagògica i el Curs de Docència d’Estudis Universitaris de Doctorat. Anys més tard, i en relació amb la seva activitat laboral, va cursar un postgrau a la Universitat Rovira i Virgili per obtenir el Títol d’Especialista Universitari en Conservació del Patrimoni Cultural.

Després de treballar com a guia o mediador cultural en diversos espais patrimonials, el 2001 es va incorporar a l’equip del Reial Monestir de Santes Creus. Actualment, és responsable d’aquest conjunt monumental i ha participat en activitats formatives orientades a millorar l’accessibilitat cultural i, en particular, a apropar el patrimoni als centres educatius o aconseguir una major atenció a la diversitat.

La seva experiència li ha permès interactuar amb nens i nenes d’escoles i instituts de tota mena.

 Ha publicat articles de caràcter històric o etnològic i és coautor de diversos llibres, entre els quals hi ha Santes Creus, Monestir Reial (2022), guia oficial del monestir.

Valentí Gubianas i Escudé (Navàs, 1969), després d’estudiar un temps a l’Escola Massana de Barcelona, va començar a il·lustrar llibres de literatura infantil, àlbums i llibres de text, però al llarg de la seva trajectòria cada vegada s’ha sentit més còmode treballant amb molt espai, la qual cosa l’ha portat a crear un centenar de murals de gran format en escoles, biblioteques, façanes, places i espectacles en viu.

Combina la il·lustració de llibres i murals amb visites a escoles, durant les quals s’enriqueix gràcies al contacte amb els lectors de forma directa.

Al llarg de la seva trajectòria, ha il·lustrat més de 100 llibres, i ha treballat amb autors i editorials de referència.

La llegenda de Sant Jordi, com mai l’has vist ni te l’han explicat.

(amb fotografies fetes majoritàriament a Montblanc)

El cavaller, l’heroi, el patró de Catalunya. Venerat pels comtes reis catalans, al crit de «Sant Jordi» les tropes catalanes van dominar el Mediterrani. La bandera blanca amb la creu vermella va fer funcions de bandera nacional. Amb ella es van batre els diputats de la Generalitat al pla de Palau l’11 de setembre de 1714. Símbol de determinació i de lluita contra les injustícies i per la llibertat. Però Sant Jordi no és només un heroi, són uns ulls que miren una terra, que ha inspirat centenars d’artistes. Tot el Palau de la Generalitat n’és un homenatge.

Gràcies a les fotografies d’Òscar Rodbag i el text de Quim Torra, la llegenda de Sant Jordi torna amb tota la força, fins a fondre el mite amb la història.

Quim Torra (Blanes, 1962). És llicenciat en Dret. Va exercir com a advocat i directiu d’una multinacional d’assegurances suïssa (1987-2007). Va fundar l’editorial Acontravent (2008). Ha escrit una dotzena de llibres d’assaig i dietaris. Director del Born Centre Cultural (2012-2015) i de la Revista de Catalunya (2015-2018). Membre d’Òmnium Cultural, on va ser vicepresident i president interí. El 17 de maig de 2018 va ser investit 131è president de la Generalitat de Catalunya, essent inhabilitat el 28 de setembre de 2020 per haver desobeït l’ordre de retirar les pancartes i els llaços grocs dels edificis públics de Catalunya que reclamaven la llibertat dels presos polítics i el retorn dels exiliats.

Història, patrimoni i cultura tradicional

En aquest llibre es proporciona l’emmarcament històric, antropològic i cultural de l’arribada del braç de Santa Tecla a Tarragona al segle XIV i s’estableix la relació entre el culte medieval a la santa i l’entrada amb el desenvolupament de la festa, la celebració i el culte a Tecla com a fet religiós, polític i cultural, i com a element de cohesió, identitat i diferenciació de la ciutat.

Del contingut dels estudis que el composen cal destacar-ne la varietat de fonts intencionals i preterintencionals, històriques, hagiogràfiques, iconogràfiques, folklòriques, literàries i orals que refereixen una sèrie de fets passats des de disciplines i mètodes diferents i complementaris. El resultat final dona resposta a la doble voluntat de reconèixer l’entitat, la importància i la vigorositat de la Tarragona medieval en la ciutat contemporània, i també la condició de referent que té la festivitat de Santa Tecla.

La custòdia gòtica de la parròquia de Sant Miquel de l'Espluga de Francolí va desaparèixer durant els primers dies de la Guerra Civil. El 1952, amb motiu del Congrés Eucarístic celebrat a Barcelona, Lluís Carulla i Canals promogué i s'encarregà de fer una nova custòdia per a la parròquia. Aquest treball està fornit de la història de la primera custòdia i dels seus trets artístics, de l'etapa de la seva realització i de la construcció del sol de vericle, de la situació local prèvia a la seva desaparició l'any 1936 i de tota la campanya d'aportacions i captació de donatius que va culminar en la custòdia nova --obra dels joiers Roig i Capdevila, de Barcelona--, així com de comparacions artístiques amb d'altres custòdies gòtiques de l'època de la de l'Espluga i, també, amb altres custòdies copó. Els autors, separadament, en el que els és més proper dels aspectes històric i artístic, aporten una obra monogràfica que vol ser un tribut als avantpassats espluguins del segle xv i als més recents que van fer possible la custòdia nova.

Jaume Solé Magriñà va néixer el 1943 a la ciutat de Valls. Quan tenia catorze anys va començar a assistir a les classes de dibuix a l’Escola d’Art on donava classes un altre artista vallenc, Josep Maria Tost. Aquest va recomanar al pare de Solé que l’enviés a Barcelona on podria ampliar els seus estudis, ja que apuntava dots d’artista.

La imatge i la memòria I
Cabra del Camp i la fotografia 1886-1960 (I)

Aquest llibre és el recull de les fotografies antigues de Cabra del Camp que es van poder veure a les exposicions que, amb el patrocini de l Ajuntament, es van dur a terme durant tres estius consecutius els dies de la festa major dels anys 1996, 1997 i 1998 al petit local dels baixos de l abadia, l antic parvulari, aleshores lloc de trobada dels jubilats. Com que mentre se celebraren les exposicions força gent es va interessar per aconseguir còpies de les imatges exposades, amb la publicació del llibre es pretén posar a l abast de tothom el conjunt d aquelles fotografies, així com d altres d inèdites que s han pogut recollir darrerament.

La primera meitat del segle XX, període del qual són la immensa majoria de les imatges recollides en aquest llibre, són anys plens de canvis i de transformacions, un període intens, difícil, de crisis, una guerra civil dura, una postguerra, moments històrics que van marcar... i, enmig, la vida d un poble, Cabra del Camp, que, malgrat tot, continuava, continuava amb els bons i amb els mals moments, continuava i els cabrencs anaven fent camí, i a voltes eren immortalitzats en aquestes imatges.

LLibre / catàleg d’obres de la Pinacoteca Romà Comamala del Museu de Vilabella a càrrec dels historiadors de l’art Sofia Mata de la Cruz i Jordi París i Fortuny.

L’historiador Jordi París Fortuny, director també del Museu de Valls, és director del museu de Vilabella des de l’any 2003. París considera que la Pinacoteca de Vilabella és tot un referent a l’Alt Camp i un complement de la Ruta del Cister. “Més que una pinacoteca de gran valor, és una col·lecció singular, única a les nostres comarques, amb peces excel·lents”. París també recorda Comamala: “Va ser capaç d’unir a la perfecció les seves dues passions: la vida religiosa i l’art, i en va deixar constància amb aquesta col·lecció de pintura religiosa elaborada des del vessant de l’art”.

Si voleu conèixer els àmbits, les sales i el contingut de la Pinacoteca de Vilabella, llegiu l’article publicat a Cultura i Paisatge núm. 14: La Pinacoteca de Vilabella, d’Eva Salvat

Sumari
Pròleg. 7

Capítol 1: La medicina fa cent anys
1. Justificació. 12
2. Esbós biogràfic del Dr. Carrera. 12
3. Alguns fets sobre la situació sanitària al món occidental durant el segle XIX. 13
4. Els medicaments del segle XIX i les farmacopees. 16
5. El Dr. Carrera, els medicaments i la salut a Santa Coloma cap a finals del segle XIX. 21
6. Creences populars entorn de la medicina a Santa Coloma de Queralt en aquell temps. 30
7. Comentari final. 35
8. Referències bibliogràfiques. 39

Capítol 2: El formulari del Dr. Carrera
1. Introducció. 47
2. El Formulari. 49
3. índex alfabètic d'ingredients. 67
4. Notes esclaridores. 75

Epíleg. 87

Annex: El manuscrit. 89

Savallà del Comtat. Història i Art és un recull miscel·lani publicat l’any 2017 per l’Associació Cultural Baixa Segarra. El llibre consta de cinc treballs de Josep Capdevila Soldevila, alguns amb coautoria del monjo Josep Torné o de Lluís Cabo Delclòs.

El primer article és una breu semblança biogràfica del senyor del Castell de Savallà, Joan Antoni de Boixadors i de Pinós (1672-1745), un Grande de España, qui a més de polític i militar, va conrear la poesia i la música, i va ser un dels fundadors de l’Academia de los Desconfiados de Barcelona, una institució cultural de tall aristocràtic. El 1711 marxà de Barcelona a la cort de l’emperador d’Àustria a Viena, on es casà i emprengué una nova vida. No va retornar a Catalunya i morí en les seves possessions prop de Gènova.

El següent treball porta per títol Inventari del castell de Savallà a la mort de Bernat Guerau de Boixadors i d’Urries. 1515.  A partir de l’inventari es documenta, en part, la forma del castell i se’n fa un estudi històric. En apèndix es transcriu l’inventari post mortem i la relació dels llibres de la biblioteca personal de Bernat Guerau de Boixadors, amb anotacions d’història bibliogràfica de cada element. També s’inclou un glossari de gran utilitat.

Catàleg dels pergamins del fons de l’Ajuntament de Savallà del Comtat és el següent treball. El fons està actualment custodiat a l’Arxiu Comarcal de la Conca de Barberà i està format per 14 pergamins, la major part dels quals són compres/vendes, àpoques i establiments emfitèutics. Hi destaca un pergamí de donació de delme de 1173, el document més antic conservat a l’Arxiu esmentat.

Un estudi demogràfic del poble basat en els registres parroquials dels segles XVII i XX mostra les variacions de població, canvis que permeten aproximar-nos, o com a mínim fer un primer retrat, a la història de Savallà.

El darrer article és el catàleg dels objectes d’orfebreria, d’ús litúrgic, de la parròquia de Sant Pere de Savallà, on destaca un encenser del segle XIV.

La sega, el batre i la sembra als anys 1945-50 a Savallà del Comtat (Baixa Segarra)
Comaposada i Canela, Celestí
Associació Cultural Baixa Segarra

En aquest treball l'autor descriu eines i tècniques que s'empraven en aquell temps de manera molt detallada tot seguint els diferents cicles dels cultius. I no només es tracten aspectes relacionats amb les feines agrícoles i ramaderes, sinó que es mostren altres vessants de la vida del món rural que engloben la seva cosmovisió, com són les festes i celebracions, les relacions de solidaritat entre persones i famílies, el culte, l'íntima relació dels pagesos amb la natura i el cosmos, etc. Inclou dibuixos de Salvador Pascual i Estanella.

Joan Ferrer Vallbona va néixer a Santa Coloma de Queralt l’any 1925. És un pintor autodidacta, i al llarg de la seva vida ha compaginat l’ofici de teixidor amb l’afició per la pintura, fet que l’ha portat a realitzar una extensa creació artística, que esdevé "el reflex d’un paisatge, d’una terra, d’una època i d’uns sentiments”. L’artista i el seu entorn, l’ha editat l’Associació Cultural Baixa Segarra i recull la catalogació de bona part de les seves creacions. La Diputació de Tarragona ha col·laborat en l'edició d'aquest llibre.

Llibre de l'exposició "L'època de Nogué Massó: pintors colomins (1880-1965)". Pintura 2013 Any Nogué. Commemoració del quarentè aniversari de la mort de Josep Nogué Massó.

Josep Nogué Massó (Santa Coloma de Queralt, Catalunya, 19 de març del 1880 - Huelva, Andalusia, 23 d'agost del 1973) fou un pintor català.
Josep Nogué Massó neix a Santa Coloma de Queralt el dia de St. Josep del 1880. Fill de Josep Nogué Rovira i de Carme Massó Gris. Tot i que només restà a la capital de la Baixa Segarra fins als cinc anys, Nogué viatjà freqüentment a la seva població natal i mantingué amistat amb algun dels pintors colomins contemporanis seus.
Al llarg de la seva vida artística, va celebrar nombroses exposicions, tant col·lectives com individuals. La seva primera mostra col·lectiva fou el 1908, tot i que abans ja havia participat en alguna exposició Nacional i n'havia realitzat una d'individual a Barcelona, al Saló d'Octubre dels pensionats a Roma.

Aquest catàleg pertany a una exposició homònima duta a terme a Santa Coloma de Queralt del 15 d'agost fins al 6 d'octubre de 2013, amb motiu de l'any Nogué, comissariada per Damià Amorós Albareda i Joan Sendra Mestre. (edició bilingüe català - castellà)

Un passeig de puntetes per la Setmana Medieval de la Llegenda de Sant Jordi de Montblanc.