Filtrar per
Biblioteca completa de Cisterbooks, la botiga en línia de publicacions culturals impreses relacionades amb la Ruta del Cister i el seu entorn territorial.
Filtres actius
L’any 1984 es va tenir l’oportunitat de conèixer el magnífic material farmacèutic conservat al Monestir de Vallbona. Aquest monestir pertany a la branca femenina del Cister i està situat al bell mig del municipi al qual donà origen, Vallbona de les Monges (Urgell).
El monestir cistercenc de Santa Maria de Vallbona s’originà en una comunitat d’anacoretes, promoguda i dirigida per sant Ramon, que el 1171 s’integrà al Cister. Com a conseqüència del favor dels benefactors, des del final del segle xii es començà a bastir el cenobi, on destaquen les espectaculars obres dutes a terme principalment en el segle xiv, entre les quals el cimbori-campanar, l’ala septentrional del claustre i la portalada de la sala capitular. L’obra té dues parts, la primera resumeix el procés històric del monestir, des dels seus orígens fins a l’actualitat, sense descurar l’evolució de la comunitat de religioses que l’habiten, i la segona està dedicada al recorregut turístic del monestir, tot destacant els seus principals elements artístics.
A través de nou documents relacionats directament amb l’eremita Ramon i d’un text hagiogràfic de la seva vida s’elabora el seu esbós biogràfic. Ramon integrà inicialment el grup d’anacoretes dirigit per l’ermità Poblet i instal·lat en el territori que l’any 1150 el comte barceloní Ramon Berenguer IV concedí a l’abat de Fontfreda perquè hi constituís un monestir cistercenc. Això comportà el desplaçament dels eremites a altres llocs: Ramon traspassà la serra del Tallat i s’establí a la banda septentrional, al lloc que es dirà Vallbona i d’on agafà el cognom. Amb els deixebles que ben aviat se li ajuntaren hi organitzà una comunitat mixta d’anacoretes, d’homes i de dones. L’any 1154 hi consta ja una església on els ermitans participaven en els actes litúrgics. Ramon promocionà l’eremitisme a altres contrades, com ara les Garrigues, a Cérvoles, i al Montsant, a Poboleda. En preveure el seu futur traspàs, amb la col·laboració de l’abat de Poblet, amb el qual va signar una concòrdia l’any 1171, aconseguí que el capítol general del Cister acceptés la integració de les eremites a l’orde cistercenc. Ensinistrades i formades en la vida i pietat d’aquest orde per monges vingudes de Tulebras (Navarra), es constituí una comunitat a Colobrers, que a la mort del fundador es traslladà a Vallbona i que ha perviscut ininterrompudament fins als nostres dies.
En aquest llibre es repassen a la primera part les fites més importants del llarg procés històric del monestir, des de la comuniat eremítica fins a l'actualitat. La segona part està dedicada a exposar la vida de les religioses i, finalment, a la darrera part s'analitzen els diversos elements arquitectònics i artístics del conjunt monacal de Santa Maria de Vallbona, que s'originà en una comunitat d'anacoretes, promoguda i dirigida per sant Ramon, i que el 1171 s'integrà al Cister.
Josep Maria Sans Travé. Llicenciat en història medieval i doctor en filosofia i lletres. Ha estat professor de les universitats de Barcelona i de la Internacional de Catalunya, cap del Servei d'Arxius i director general del Patrimoni Cultural; actualment és el director de l'Arxiu Nacional de Catalunya. Ha dirigit l'edició dels Dietaris de la Generalitat de Catalunya i ha publicat diversos treballs i llibres sobre els ordes militars i el monestir de Santa Maria de Vallbona.
Aquest llibre, escrit amb voluntat de síntesi, exposa els grans trets territorials, humans, econòmics, socials i culturals que han marcat la història de Barbens des del passat més remot fins als nostres dies. L'autor ha volgut oferir en aquestes pàgines una imatge ajustada de com és Barbens i de com s'ha configurat, amb l'objectiu de desvetllar la curiositat dels lectors i de mostrar l'entorn immediat d'una manera nova. Es tracta de la primera monografia general sobre el municipi de Barbens, i per això mateix ha d'esdevenir el punt de partida de noves investigacions al voltant de la qüestió.
Aquest llibre va destinat a tots els qui vulguin descobrir o conèixer millor Agramunt, un poble amb un notable passat, que es veu reflectit en la mateixa església romànica. La vila, coneguda arreu pels torrons i la xocolata, té una forta vitalitat, per una part, gràcies a la indústria, i per l'altra, a les nombroses entitats culturals, que s'han convertit en l'autèntic impuls de la vida dels agramuntins.
Aquest llibre ofereix un repàs ampli i general, però complet, de Vilagrassa, a l’Urgell. El seu passat com a vila reial, el seu terme, els seus habitants, els canvis de la modernitat, les activitats locals, les festes i les tradicions i molts d’altres aspectes queden reflectits a les pàgines del llibre. L’objectiu és donar a conèixer el que ha estat Vilagrassa i on es troba actualment, per entendre-la i estimar-la, i oferir una aproximació als seus habitants i a tot aquell que vulgui endinsar-s’hi.
