Filtrar per
Biblioteca completa de Cisterbooks, la botiga en línia de publicacions culturals impreses relacionades amb la Ruta del Cister i el seu entorn territorial.
Filtres actius
Salomó és un poble petit, però ric per la seva història, el seu patrimoni, la seva oferta lúdica i gastronòmica i la seva activitat cultural. és també un poble pioner en l'equipament de la més moderna tecnologia relacionada amb la transformació de les collites de raïm i olives. Rodejat de muntanyes i boscos i franquejat pel riu Gaià, ofereix també paisatges que destaquen per la seva varietat i grans contrastos, molt valorats pels excursionistes i pels cicloturistes. Aquest llibre parla de totes aquestes coses, de les seves famílies actuals i pretèrites; de la seva gent, en definitiva. Però a la vegada, vol ser un estímul per a futures recerques encaminades a omplir les llacunes que encara tenim a hores d'ara sobre el coneixement del nostre passat; i vol ser, també, una invitació adreçada a tots els qui encara no el coneixen, perquè en gaudeixin plenament.
Amb motiu del desè aniversari de la revista El Codony, l’Agrupació Cultural i Centre d’Estudis de Vilallonga del Camp ha volgut editar els articles que s’han publicat al llarg d’aquests anys en la secció «Notícies del Codony». Són quaranta articles que mostren trossets de la nostra història i que per primera vegada es recopilen en un sol volum.
El tòpic diu: “Una imatge val més que mil paraules”. En aquest volum de Vilallonga. Un segle d’imatges hem volgut plasmar una part de la vida del poble durant cent anys cedint la veu protagonista a les fotografies, que es complementen mútuament amb les paraules per intentar aproximar-nos a la història de Vilallonga durant el segle XX. En aquest primer volum trobem la transformació de l’espai on s’ha anat desenvolupant el poble, i l’apartat dedicat als grups que, organitzats o no, han contribuït decisivament a fer-nos com som.
L’església parroquial de Sant Martí de Vilallonga del Camp és una de les poques obres arquitectòniques catalanes que corresponen a un cànon purament academicista. Sant Martí va edificar-se seguint els paràmetres estètics impulsats i presidits per la madrilenya Academia de Bellas Artes de San Fernando. José Miguel de Toraya va ser l’autor dels plànols; la resta —és a dir, la tècnica constructiva, l’organització en l’aplicació d’uns coneixements arquitectònics centenaris— va venir de la mà dels mestres de cases del camp de Tarragona, que encara estaven condicionats per la retòrica, la plàstica i el llenguatge barrocs.
