Joan Ferrer Vallbona. L’artista i el seu entorn

Lluís Companys era un home distret. A Francesc Macià l’obsessionava la puntualitat. Pompeu Fabra va estar a punt de calar foc a un tramvia ple de gent. Les aristòcrates barcelonines es feien passar per dones de la neteja per no pagar entrada a l’exposició del 1929…

Aquest llibre ofereix un viatge insòlit a la Catalunya dels anys 30 a partir de textos de la secció “Mirador Indiscret” del setmanari Mirador. Són anècdotes, xafarderies i historietes; petites joies que retraten l’època amb una mirada única, amanida amb humor i un punt de malícia.

Mirador indiscret combina rigor periodístic i esperit lúdic per ensenyar l’altra cara de la política, la cultura i la vida quotidiana d’un país en transformació. Un llibre ideal per a qui vulgui esbossar un somriure mentre espia el passat pel forat del pany.

Aquest llibre s'ha imprès a Catalunya.

L’autor

Carles Singla (El Pla de Santa Maria, 1966) és periodista i professor de Periodisme a la Universitat Pompeu Fabra. Ha treballat a l’Avui i al Diari de Barcelona i col·laborat en mitjans com El Temps i El País. Ha publicat els llibres He perdut el meu piano (1988) i ‘Mirador’ (1929-1937), un mitjà de comunicació al servei d’una idea de país (2005) i és autor de diversos articles i capítols de llibres acadèmics.

La Nou de Gaià és un poble petit, però eixerit, a mig camí del prelitoral i l’interior, que pot estar cofoi de tenir mil anys d’història documentada al seu darrere. L’entorn on està situat és d’una bellesa incomparable: marges, barraques, vinyes i garrofers fan que sempre vingui de gust fer-hi alguna caminada. El nucli antic de carrers costeruts i estrets és un exemple d’adaptació equilibrada i respectuosa a un medi físic sovint esquerp. El llibre que teniu a les mans parla de tot això i més. Al cap i a la fi , és un compendi de tot allò que fa referència al poble, la història i, sobretot, la seva gent.

Les cabanes de volta de les Borges Blanques. Paisatges, fets i gent clava la mirada sobre cent seixanta nou elements estètics del paisatge, les construccions de pedra seca tan característiques dels secans de les Garrigues, a l'àrea meridional de Lleida. Ens acosta a la forma de vida de les generacions que han protagonitzat els darrers dos segles de la història d'un poble gran del Ponent català. Sobre els fonaments del testimoniatge oral el llibre aixeca acta d'un sistema d'organització social i econòmic que ha estat la realitat hegemònica fins a gairebé l'adveniment de la democràcia, i és a l'arrel del substrat i l'imaginari d'una ciutat i un terme. Res és banal en la geometria d'una finca, en els revolts d'un camí, en la forma d'un tossal o en el nom d'una partida. Hi ha un sentit i moltes connotacions en els elements del paisatge. En uns temps de transformació social, territorial i paisatgística, la documentació de la memòria viva és més necessària que mai per resistir al dictat pla de la globalitat...i reformular-se.