Anècdotes, humor i xafarderies de la història petita de la Catalunya dels anys 30
Lluís Companys era un home distret. A Francesc Macià l’obsessionava la puntualitat. Pompeu Fabra va estar a punt de calar foc a un tramvia ple de gent. Les aristòcrates barcelonines es feien passar per dones de la neteja per no pagar entrada a l’exposició del 1929…
Aquest llibre ofereix un viatge insòlit a la Catalunya dels anys 30 a partir de textos de la secció “Mirador Indiscret” del setmanari Mirador. Són anècdotes, xafarderies i historietes; petites joies que retraten l’època amb una mirada única, amanida amb humor i un punt de malícia.
Mirador indiscret combina rigor periodístic i esperit lúdic per ensenyar l’altra cara de la política, la cultura i la vida quotidiana d’un país en transformació. Un llibre ideal per a qui vulgui esbossar un somriure mentre espia el passat pel forat del pany.
Aquest llibre s'ha imprès a Catalunya.
L’autor
Carles Singla (El Pla de Santa Maria, 1966) és periodista i professor de Periodisme a la Universitat Pompeu Fabra. Ha treballat a l’Avui i al Diari de Barcelona i col·laborat en mitjans com El Temps i El País. Ha publicat els llibres He perdut el meu piano (1988) i ‘Mirador’ (1929-1937), un mitjà de comunicació al servei d’una idea de país (2005) i és autor de diversos articles i capítols de llibres acadèmics.
Mirador indiscret
Anècdotes, humor i xafarderies de la història petita de la Catalunya dels anys 30
Autor: Carles Singla
Gènere: Estudis literaris | Història
Col·lecció: Punts de vista
Edita: Eumo Editorial
ISBN: 978-84-9766-860-6
Pàgines: 264
Format: 13,5 x 21,5 cm
Preu: 21,00 €
Enquadernació: rústica amb solapes
Any edició: fgener 2025
Fitxa tècnica
Nadala de la Impremta Castells redactada per l'historiador vallenc Joan Ventura i Solé, l'any 1985.
Un passeig de puntetes per la Setmana Medieval de la Llegenda de Sant Jordi de Montblanc.
El treball té dues parts ben delimitades: la primera correspon estrictament al camp de la literatura: és l'anàlisi del manuscrit, la localització elemental dels autors de les poesies que s'hi copien i el seu inseriment en un context més general que és la literatura catalana del s. XVIII.
La segona part pertany al camp de la cultura en general i emmarca i ajuda a interpretar la primera. És l'estudi de l'ambient que mogué Jaume Cesat, els contactes que tingué amb persones més o menys importants del món cultural català de finals del s. XVIII i principis del XIX.
Al gener del 2011 la ciutat de Valls, bressol dels castells, va acollir el primer Simposi Casteller dins les Festes Decennals de la Mare de Déu de la Candela, aquest esdeveniment singular que se celebra cada deu anys, els acabats en u. És l’únic moment que en un sol espai s’hi troben totes les colles castelleres dels Països Catalans. A la tradicional actuació castellera s’hi va sumar un seguit d’activitats, com el Simposi, les actes del qual recull aquest volum, per refermar el valor patrimonial d’aquesta manifestació de la cultura popular catalana, declarada des del novembre del 2010 Obra Mestra del Patrimoni Immaterial de la Humanitat per part de la UNESCO. El quilòmetre zero del món casteller encetava aquesta convocatòria científica amb assistents nacionals i internacionals.
Lluís Companys era un home distret. A Francesc Macià l’obsessionava la puntualitat. Pompeu Fabra va estar a punt de calar foc a un tramvia ple de gent. Les aristòcrates barcelonines es feien passar per dones de la neteja per no pagar entrada a l’exposició del 1929…
Aquest llibre ofereix un viatge insòlit a la Catalunya dels anys 30 a partir de textos de la secció “Mirador Indiscret” del setmanari Mirador. Són anècdotes, xafarderies i historietes; petites joies que retraten l’època amb una mirada única, amanida amb humor i un punt de malícia.
Mirador indiscret combina rigor periodístic i esperit lúdic per ensenyar l’altra cara de la política, la cultura i la vida quotidiana d’un país en transformació. Un llibre ideal per a qui vulgui esbossar un somriure mentre espia el passat pel forat del pany.
Aquest llibre s'ha imprès a Catalunya.
L’autor
Carles Singla (El Pla de Santa Maria, 1966) és periodista i professor de Periodisme a la Universitat Pompeu Fabra. Ha treballat a l’Avui i al Diari de Barcelona i col·laborat en mitjans com El Temps i El País. Ha publicat els llibres He perdut el meu piano (1988) i ‘Mirador’ (1929-1937), un mitjà de comunicació al servei d’una idea de país (2005) i és autor de diversos articles i capítols de llibres acadèmics.
