Història de la Conca de Barberà. Història de l'Art

Valls-Kenya 74

14.000 km al cor de l’Àfrica

Coordinador: Eduard Gonzàlez

L'any 1974, un grup format per set joves van inic

ar una aventura. En poc més de tres mesos van recórrer 14.000 km creuant el continent africà. Volien escalar els cims dels monts Kenya i Kilimanjaro. Una ruta des de Valls fins a Kenya travessant països, deserts, selves, rius i poblats en una època en què els aparells de comunicació eren escassos i rudimentaris. En més d’una ocasió, davant les dificultats, van estar quasi obligats a abandonar el projecte, però el seu coratge i voluntat de continuar endavant els va ajudar a finalitzar una proesa que pocs pensaven que fossin capaços de dur a terme.

Els joves que van formar part d'aquesta aventura van ser: Xavier Azagra, Pere Benaiges, Òscar Cadiach, Josep Capellades, Sebastià Figuerola, Eduard Gonzàlez i Jordi Magrinyà. 

Maria Aurèlia Capmany (Barcelona 1918-1991) és una intel•lectual indispensable en la història de la literatura i la cultura catalanes de la segona meitat del segle XX. Aquest volum, que recull els estudis exposats en el Col•loqui Internacional Maria Aurèlia Capmany, celebrat a la Universitat Rovira i Virgili en el desè aniversari de la seva mort, fa palès, amb anàlisis aprofundides de la seva intensa dedicació a l’ofici d’escriure des de diverses vessants (narrativa, teatre, traduccions, assaigs, guions radiofònics i cinematogràfics, articles periodístics...) i de la seva personalitat pública, compromesa en molts fronts de lluita a favor de les llibertats individuals i col•lectives, la riquesa de la seva veu literària, ben personal, polèmica i sòlida.

Aquest llibre, guanyador del II Premi d’Assaig Casteller convocat el 2000 per l’Associació d’Amics Colla Jove Xiquets de Tarragona, fa una anàlisi del segle XX casteller. L’autor comença fent una introducció dels principals períodes de la història castellera del segle XX, combinant les dades històriques amb la interpretació. La segona part de l’obra destaca la importància del període que s’enceta a partir de l’any 1993 (“Els anys incomparables”, segons la denominació de l’autor), que representa la millor etapa, amb diferència i en tots els sentits, de la història castellera. Aquesta segona part inclou un completíssim i interessant tractament de moltes dades estadístiques que recolzen d’una manera empírica les conclusions de l’autor.

El monestir cistercenc de Santa Maria de Vallbona s’originà en una comunitat d’anacoretes, promoguda i dirigida per sant Ramon, que el 1171 s’integrà al Cister. Com a conseqüència del favor dels benefactors, des del final del segle xii es començà a bastir el cenobi, on destaquen les espectaculars obres dutes a terme principalment en el segle xiv, entre les quals el cimbori-campanar, l’ala septentrional del claustre i la portalada de la sala capitular. L’obra té dues parts, la primera resumeix el procés històric del monestir, des dels seus orígens fins a l’actualitat, sense descurar l’evolució de la comunitat de religioses que l’habiten, i la segona està dedicada al recorregut turístic del monestir, tot destacant els seus principals elements artístics.