13ª edició de la revista Cultura i Paisatge a la Ruta del Cister, en format paper.
SUMARI:
Per a què serveix la tradició – Joan Rendé Masdéu
Robert Gerhard, patrimoni de Valls – Roman Galimany
Llegim Carner- Lluïsa Soaz
100 anys del pintor cubista Palau Ferré – Francesc Marco-Palau
Tàpies al Castell de Vila-seca – Àlex Susanna
Gonzalo Lindín. Paisatge versus abstracció – Assumpta Rosés
Trenta anys al costat de la ciutadania i la recerca – Coia Escoda Múrria
Propostes singulars: noves experiències a La Ruta del Cister – Josep M Rovira i Valls
Els tresors del rellotge – Maribel Serra
Augusta i seductora dama. Casa Navàs de Reus – Jordi Agràs Estalella
Els gravats prehistòrics de la Cova de la Font Major a l’Espluga de Francolí – Ramon Viñas Vallverdú
La Sala Capitular del Monestir de Santa Maria de Vallbona – Josep M. Sans i Travé
Dels castells a les viles: l’ocupació i la colonització feudal de la marca del Gaià i el Camp de Tarragona (segles X-XIII) – Antoni Virgil
Pere de Mendoça, 40è President de la Generalitat de Catalunya – Valentí Gual Vilà
El mensari de la catedral de Tarragona – M. Joana Virgili Gasol
Obres mestres de La Ruta del Cister – Damià Amorós Albareda
La singularitat del celler de l’Espluga de Francolí – Josep M. Vallès i Martí
El Brugent, un riu excepcional – Màrius Domingo de Pedro
Forn de Fontscaldes. Cent anys de l’excavació – Maria Ester Fabra Salvat
Edició 09ª de la revista Cultura i Paisatge a la Ruta del Cister.
Trenta personatges singulars de les comarques gironines (1808-1936) pretén ser un passeig per la història de les terres gironines al llarg del segle XIX i primer terç del segle XX de la mà de persones que no acostumen a ser les protagonistes dels llibres d’història.
Homes i dones sorgits de les classes populars, alguns amb components llegendaris, permeten una nova visió de la història gràcies a la seva peculiar mirada. Amb ells reviurem alguns episodis històrics, coneixerem el món de la cultura popular i ens endinsarem en ambients marginals. Un pintor un xic excèntric, una beata entre ateus, un guia de muntanya capaç de creuar Europa a peu o un metge sinistre són només un petit tast d’aquests nous homenots i donotes, manllevant l’expressió de l’escriptor Josep Pla
Història de la Conca de Barberà. Història de l’Art forma part d’un projecte global que sobre la història de la comarca ha endegat el Consell Comarcal de la Conca de Barberà. Es tracta d’una recopilació sintètica d’estudis sobre la producció artística relacionada amb la Conca, des de l’època medieval fi ns a l’actualitat, que comprèn tant el patrimoni artístic produït per als pobles de la comarca, com aquell que ha estat executat per artistes conquencs, dins i fora d’ella. Els articles que conté han estat redactats per especialistes universitaris de cada una de les matèries. Són textos científi cs tractats amb registre didàctic i rigorós, que tant poden ser útils per als estudiosos com per al públic en general interessat en conèixer el patrimoni artístic de la Conca. Una altra fi nalitat important és oferir als ensenyants de la comarca un material actualitzat, que permeti superar vells tòpics no qüestionats i, a hores d’ara, encara vigents.
Valentí Gual, doctor per la Universitat de Barcelona i professor d'Història Moderna, i Raimon Masdéu, doctor per la Universitat Autònoma de Barcelona, són especialistes en demografia històrica dels segles moderns. Han aprofundit, respectivament, els casos de la Conca de Barberà i Sant Just Desvern i actualment col·laboren en un estudi sobre la població a l'Andorra moderna.
El col·lectiu d'immigrants provinents de terres occitanes i franceses és un dels més nombrosos que Catalunya ha acollit mai. Entre la segona meitat del segle XV i l'inici del XVIII la seva arribada va adquirir una gran rellevància; tanta, que calia una síntesi que posés al dia les recerques recents i renovés el coneixement de la seva herència, des de l'onomàstica i la toponímia fins a la llengua i demografia.
La història del creador de l’Escola de Cecs de la Casa Provincial de la Beneficiència de Tarragona
El violinista cec no és una novela: és un treball de recerca que es concentra en la biografia d’un personatge esplugui Josep Maria Serret i Bou, que neix el 1838 a l’Espluga de Francolí (Conca de Barberà); que té la desgràcia de quedar-se cec, de malaltia, quan tenia tres anys; i que gràcies a la seva família entra a estudiar a l’escola de música per cecs de Barcelona i, al primer curs, quan encara no tenia deu anys, guanya el primer premi com a intèrpret de violí.
Posteriorment va estudiar a Reus i -van passat en els anys- va començar a oferir concerts primer domèstics i aviat a diverses capitals espanyoles fins arribar a prendre una decisió de futur: ell no havia deixat mai d’estudiar i volia ser professor de música. Ho va intentar a l’escola de Cecs de Barcelona, on ell havia començat, però no ho va aconseguir, i es traslladà a Tarragona on, va proposar a la Casa Provincial de la Beneficiència de Tarragona, fundar l’Escola de Cecs de dita institució i ell en va ser el primer director. Tenia 33 anys. Hi va exercir fins a la seva mort amb 54 anys el 1892. Aquest llibre és la història del violinista cec que va fer possible l’Escola de Cecs de la Casa Provincial de la Beneficiència de Tarragona.
Cinquè número #5 de la revista Cultura i Paisatge a la Ruta del Cister.
Any edició: 2010
Pàgines:132
Idiomes: Català
Edició: rústica d’alta qualitat.
Setè número #7 de la revista Cultura i Paisatge a la Ruta del Cister.
Any edició: 2013
Pàgines:132
Idiomes: Català
Edició: rústica d’alta qualitat.
16ª edició de la revista Cultura i Paisatge a la Ruta del Cister, en format paper.
Edició 10ª de la revista Cultura i Paisatge a la Ruta del Cister.
14ª edició de la revista Cultura i Paisatge a la Ruta del Cister, en format paper.
Setè número #7 de la revista Cultura i Paisatge a la Ruta del Cister.
Any edició: 2012
Pàgines:132
Idiomes: Català
Edició: rústica d’alta qualitat.
13ª edició de la revista Cultura i Paisatge a la Ruta del Cister, en format paper.
