13ª edició de la revista Cultura i Paisatge a la Ruta del Cister, en format paper.
SUMARI:
Per a què serveix la tradició – Joan Rendé Masdéu
Robert Gerhard, patrimoni de Valls – Roman Galimany
Llegim Carner- Lluïsa Soaz
100 anys del pintor cubista Palau Ferré – Francesc Marco-Palau
Tàpies al Castell de Vila-seca – Àlex Susanna
Gonzalo Lindín. Paisatge versus abstracció – Assumpta Rosés
Trenta anys al costat de la ciutadania i la recerca – Coia Escoda Múrria
Propostes singulars: noves experiències a La Ruta del Cister – Josep M Rovira i Valls
Els tresors del rellotge – Maribel Serra
Augusta i seductora dama. Casa Navàs de Reus – Jordi Agràs Estalella
Els gravats prehistòrics de la Cova de la Font Major a l’Espluga de Francolí – Ramon Viñas Vallverdú
La Sala Capitular del Monestir de Santa Maria de Vallbona – Josep M. Sans i Travé
Dels castells a les viles: l’ocupació i la colonització feudal de la marca del Gaià i el Camp de Tarragona (segles X-XIII) – Antoni Virgil
Pere de Mendoça, 40è President de la Generalitat de Catalunya – Valentí Gual Vilà
El mensari de la catedral de Tarragona – M. Joana Virgili Gasol
Obres mestres de La Ruta del Cister – Damià Amorós Albareda
La singularitat del celler de l’Espluga de Francolí – Josep M. Vallès i Martí
El Brugent, un riu excepcional – Màrius Domingo de Pedro
Forn de Fontscaldes. Cent anys de l’excavació – Maria Ester Fabra Salvat
Edició 09ª de la revista Cultura i Paisatge a la Ruta del Cister.
Recull de ponències i comunicacions presentades a la XXXV Assemblea Intercomarcal d’Estudiosos celebrada a Valls i Vila-rodona el 24, 25 i 26 de novembre de 1989.
Volum I. HISTORIA GENERAL
L'evolució dels conreus al municipi de la Secuita als segles XVIII i XIX, per Josepa Cardó i Soler.
Heràldica municipal o cívica a l'Alt Camp, per Armand de Fluvià i Escorsa
El carnaval i les mascarades en la tradució vallenca, per Anton Dilla i Pena
Les advocacions marianes al Camp de Tarragona, perJosep M Gavin i Barceló
La Rambla Vella de Tarragona de Trienal a Liberal, per M Lluïsa Ramos i Martínez i Eduard Riu i Barrera
Santes Creus i Sitges, per Pere Serramalera i Cosp
La mort violenta a l'Espluga de Francolí (1730-1899), per Pere Vallribera i Puig i Josep M Calbet i Camarasa
Volum II. PALEONTOLOGIA I ARQUEOLOGIA
El forn ibèric de Fontscaldes, primer objectiu del Programa Officina a Catalunya, per Alejandro Bermúdez i Medel i Luis Carlos Juan i Tovar.
Excavacions arqueològiques a l’àrea central intramurs de Tarraco: intervenció al solar situat a Governador González, per Alejandro Bermúdez i Medel, Pedro Pujante i Izquierdo, Eva Flandes i Aguilera i Rosa Palau i Baiges.
Pont de Goy: Estructura lítica i cadenes operatives d'un complex a l'aire lliure de caçadors recol·lectors, per A. Borrego, E. Carbonell, J.M. Gabarró i A. Ollé, J.M. Vergés.
Picamoixons (Y-Y) 88: Estructura i potencial operatiu de les indústries lítiques de les ocupacions prehistóriques, per E. Carbonell, J. Diloli, J.M. Gabarró, M. Salvadó i J. Vallverdú.
Picamoixons (Y -Y): Anàlisi Paleofaunístic de l'ocupació prehistòrica. M. Esteban, P. Hortolà, C. Lorenzo, C. Perales, J. Rosell.
El Jaciment Ibèric de "El Vilar". Conjunt de ceràmiques de vernís negre aparegudes l'any 1986, per M' Ester Fabra i Salvat, Samuel Burguete i Recasens i Domingo Solé i Folch. 1
Picamoixons (Y-Y): context geològic i geomorfològic del jaciment, per G. Foguet i Coll i J.M. Prats i Doménech.
Projecte d'anàlisi diacrònica de la Conca del Francolí, per E. Huntingford, E. Carbonell i R. Cortés.
Notes per a l'estudi del terme de Constantí a l'antiguitat, per Jaume Massó
El neolític a la Conca de Barberà: La Cova de la Font Major (Espluga de Francolí) (1), per Josep M Miró i Miró.
Fauna del Pleistocè mig prop de Can Ferrer (Cova Gran) (de 700.000 a 120.000 anys d'antiguitat), per David Rabadà i Vives.
La Tarragona pre-urbana: antecedentes a l'ocupació del territori, per J.P. Rodríguez i Alvárez i M. Vaquero i Rodríguez.
Volum III HISTÒRIA MEDIEVAL
La colonització feudal de la Catalunya Nova. Un projecte d'investigació, per Anton Virgili. Ponéncia
Una línia familiar de poblament del Valls inicial: Els Vilagrassa, per Pere Català i Roca.
El desplaçament feudal a la Catalunya Nova (àrea del Galà) per Josep Comas i Pié
L'inventari de béns al temps que morí mossèn Berenguer de Montpalau, Baró de Vallmoll (1479), per Borja de Querol
La documentació de la casa de Clariana (s. XITI-XV) conservada a l'Arxiu del castell de Vilasar, per Mercè Roig, Joan Gispert, Nieves López i Roser Salicrú. Dirigit per Coral Quadrada.
El castell de Vallmoll. Història i arquitectura, per M. Ester Fabra i Salvat.
Aspectes económics de mitjan segle XIV a la Vila de Reus: el llibre de Clavaria de 1346-1347, per Hèctor Fort i Robert
Entorn les estructures senyorials al Camp de Tarragona i les seves notes de còmput, per Ezequiel Gort i Juanpere
La Torre d'Ardenya i la línia fronterera Medieval del Baix Gaià, per Jordi López i Vilar i Andreu Dasca i Roigé
Els orígens fundacionals de Valls, per Joan Papell i Tardiu
Notícies sobre el Joc al Reus Baix Medieval, per Jordi Rius i Jové.
La presència pública d’Indaleci Castells no sempre l’hem de buscar en els càrrecs polítics que va ocupar —diputat provincial, regidor, alcalde de Valls— o bé en el fet d’haver estat al front d’un significatiu nombre de capçaleres de la premsa liberal o conservadora vallenca —El Eco de Valls, El Distrito, La Actualidad, La Crónica de Valls—, que ha marcat una subjectiva manera d’aprendre, entendre i explicar la història local contemporània, i una peculiar manera de sentir-se vallenc, fins i tot més vallenc que els altres, més vallenc que ningú. Ens cal també situar-lo a l’ombra de les activitats polítiques dels partits monàrquics, fos el liberal o el conservador, certament sense acabar de definir-se clarament en favor d’un sector dominant o un altre, gairebé sempre amb independència i movent-se ell mateix entre els plecs que li poguessin permetre una major llibertat personal.
St. Climent de Llobregat, Arxiu Marià, 1978. Justificació del triatge: núm. 291 de 500 exemplars numerats.
Corria l’estiu de 1946 quan van passar la frontera, carregats amb macutos feixucs i un punt de llum a la mirada. Nou mesos més tard, el pou que havien començat a cavar es va quedar a mitges i la runa va colgar la seva història entre silencis i pors.
Van ser uns temps de privacions, tortures, presons i morts, però també de coratge, amors i rialles i corregudes furtives sota els ametllers florits. Per aquells temps, els nens i nenes de la guerra es feien adults molt de pressa i aprenien a oblidar el que vivien de dies per poder dormir a les nits. A penes ens ho han explicat.
Setè número #7 de la revista Cultura i Paisatge a la Ruta del Cister.
Any edició: 2012
Pàgines:132
Idiomes: Català
Edició: rústica d’alta qualitat.
14ª edició de la revista Cultura i Paisatge a la Ruta del Cister, en format paper.
16ª edició de la revista Cultura i Paisatge a la Ruta del Cister, en format paper.
Edició 09ª de la revista Cultura i Paisatge a la Ruta del Cister.
15ª edició de la revista Cultura i Paisatge a la Ruta del Cister, en format paper.
Edició 12ª de la revista Cultura i Paisatge a la Ruta del Cister.
13ª edició de la revista Cultura i Paisatge a la Ruta del Cister, en format paper.
