L'exercici de la justícia eclesiàstica

Aquest llibre —com la Mediterrània— està poblat per pirates, corsaris, vikings, bucaners, negrers… Pirates algerians i turcs, corsaris anglesos i francesos, i provençals, genovesos, venecians... Amb noms mítics com Barba-roja i Barba-rossa, Salah Rais, Dragut i Cacciadiavolo. I Lluna Roja, la dona pirata.

2a edició

Durant centenars d’anys Catalunya va ser atacada per pirates i corsaris d’arreu de la Mediterrània, autèntics lladres del mar que assaltaven poblacions i abordaven vaixells, capturaven cristians i saquejaven i incendiaven esglésies i fortaleses. Les cròniques van documentar aquesta activitat pirata constant, que alhora va originar nombroses llegendes populars. Catalunya, terra de pirates ho aplega tot per primera vegada i recorre la costa catalana des d’Alcanar fins a Salses. I exposa com també els catalans van exercir el corsarisme: van fer esclaus musulmans, van ser negrers i pirates al Carib... Un llibre de referència que reuneix història, llegendes i curiositats sobre la pirateria.

L'any 1994 el Sr. Ramon de Salvador va fer donació a la Biblioteca Hemeroteca Municipal de Tarragona d'una caixa plena de documents, que havia escrit el seu pare, el periodista Lluís de Salvador i Andrés, alguns dels quals eren pràcticament il·legibles i d'altres estaven molt estripats, però que amagaven una part molt important de la història de Tarragona; són el testimoni d'uns fets que van marcar la vida de molts tarragonins. Salvador es va endur els papers amb ell i la seva família quan va haver d'exiliar-se a França. Al cap de poc temps d'estar-hi instal·lat, esclatà la Segona Guerra Mundial, el país veí va ser ocupat per l'exèrcit nazi i això va empènyer Salvador a amagar els papers enterrant-los en un lloc proper al riu Garona, per por de possibles represàlies. Però una revinguda del riu va inundar els terrenys i l'aigua els va malmetre. Tot i amb les angoixoses vicissituds que va haver de passar a causa d'aquesta documentació, la continuà guardant pensant que un dia aquells papers podrien veure la llum. En aquest llibre es publica una part del que va deixar escrit; és la memòria de la vida d'una ciutat de la rereguarda durant la Guerra Civil espanyola, castigada durament pels bombardejos facciosos. Salvador intentà reflectir com s'organitzà la vida de la ciutat en uns temps que, tot i les difícils circumstàncies, intentava seguir endavant amb una certa normalitat.

Els periodistes Joan Costa i Deu i Modest Sabaté van escriure, en un any de diferència, els dos llibres que ara es reediten conjuntament. El primer, La nit del 6 d'Octubre a Barcelona, va aparèixer a Barcelona l'abril del 1935, i el segon, La veritat del 6 d'Octubre, es va publicar molt poc temps abans de les eleccions del febrer del 1936, que, amb la victòria de les esquerres, havien de portar l'amnistia i el restabliment del govern de Lluís Companys. El reportatge de Joan Costa i Deu i Modest Sabaté sobre el 6 d'Octubre a Barcelona és probablement el més detallat dels que es van publicar en aquell moment. No precisa l'armament de què disposava el govern de la Generalitat, es limita a dir que era abundant, i la conclusió del llibre és que, fora de la resistència des del local del CADCI , no hi va haver gairebé resistència armada contra l'exèrcit. Dels llibres que es publicaren a Catalunya sobre el 6 d'Octubre el 1935, i abans de les eleccions que va guanyar el Front d'Esquerres el febrer de 1936, els dos de Costa i Deu i Sabaté són dels pocs, si no els únics, que no tracten de justificar les esquerres.