Filtrar per
Filtres actius
Introducció de Xavier Domingo
Pròleg de Manuel Llano Gorostiza
Un llibre de referència per conèixer la història dels vins escumosos a Catalunya i la realitat vinícola catalana de fa cinquanta anys.
Llibre usat: la coberta té senyals d’ús que no desmereix el llibre
EDICIÓ ESPECIAL
Caixa d’estalvis provincial de Tarragona
Pròleg de Josep Roig i Magrinyà, conseller del Departament d’Agricultura Ramaderia i Pesca de la Generalitat de Catalunya.
Un llibre i un autor de referència per conèixer la història dels vins a Catalunya i la realitat vinícola catalana de fa cinquanta anys.
Llibre usat: la coberta té senyals d’un antic doblec, que no desmereix el llibre
EDICIÓ ESPECIAL
Caixa d’estalvis comarcal de Manlleu
Caixa d’estalvis de Manresa
Caixa d’estalvis del Penedès
Caixa d’estalvis provincial de Tarragona
La Societat Agrícola de Valls és hereva de la primitiva Societat de Treballadors del Camp. Els inicis cal remuntar-los a l’any 1891, i, pel que fa a la Societat de Treballadors del Camp, al 1888. Els orígens de la Societat són confusos cronològicament parlant, pel que fa a la seva etapa fundacional, però no ho són, de cap de les maneres, com a resultat d’un esperit associatiu arrelat (…) al llarg del segle XIX.
Aquest estudi, que recull els primers 100 anys de l’entitat, va més enllà de dates i límits geogràfics per a esdevenir un referent sobre el cooperativisme agrícola català.
Llibret publicat el 2016 amb motiu de la restauració del celler i molí d’oli de l’antic Sindicat de Vinyaters d’Igualada, edifici projectat per l’arquitecte Cèsar Martinell (Valls, 1888 - Barcelona, 1973), construït entre els anys 1921 i 1922. Inclou nombroses fotografies i plànols originals de l’edifici.
Autora:
Raquel-Ruth Lacuesta Contreras. Nascuda a Hellín (Albacete) el 1949, és doctora en Història de l’Art i pedagoga (Universitat de Barcelona) i cap de la Secció d’Investigació, Catalogació i Difusió del Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. És la principal especialista i divulgadora de l’obra de l’arquitecte Cèsar Martinell.
Ha publicat, entre altres títols, Cèsar Martinell (1998); Restauració monumental a Catalunya (segles XIX i XX) (2000); Eusebi Güell i Antoni Gaudí, dos homes i un projecte (2002); Barcelona, guía de arquitectura. 1929 2000 (1999); Rafael Masó i Valentí, arquitecte (1880-1935) (2006, en col·laboració amb els arquitectes Lluís Cuspinera i Francesc Balañà); Modernisme a l’entorn de Barcelona. Arquitectura i paisatge (2006), Ponts de la província de Barcelona. Comunicacions i paisatge (2008); Ignasi Oms i Ponsa, arquitecte (2009); i Catedrals del Vi. El patrimoni arquitectònic vinícola de Catalunya (2009).
Amanides, la frescor de la terra és el segon llibre de la sèrie Amb Gust de Mediterrani. Tradició i sofi sticació s’uneixen per oferir-vos des d’amanides bàsiques (d’enciam, tomaca, ceba i olives) fi ns a tot tipus de combinacions amb llegums, pasta, patates, peix, cruixents, assecats i, per què no?, un aire de llima o una galeta de parmesà. Un llibre que convida a la barreja, a l’atreviment i, sobretot, als canvis, perquè, així, cadascú hi pugui posar el seu toc particular.
Autors:
Mariona Quadrada (Reus 1956) es va llicenciar en fi lologia catalana l’any 1979 per la UB. El 1984 va crear l’escola de cuina Taller de Cuina Mariona Quadrada a Reus i, des de llavors, es dedica a la docència culinària. L’any 1996 va presentar la ponència “El Paisatge de Secà” dins l’àmbit del 2n Congrés Català de la Cuina. Ha publicat més de quaranta llibres de cuina, ha participat en múltiples projectes per a institucions, programes de ràdio, televisió i escriu articles per a diverses publicacions. Amb Cossetània ha publicat Peix, marisc i bacallà, un regal de l’aigua, primer llibre d’aquesta col·lecció. Josep Borrell Garciapons Realitzà estudis d’arquitectura. Estudià disseny i fotografi a a l’escola Eina. Va ampliar la seva formació de tècniques fotogràfi ques a Barcelona i Suïssa. Ha realitzat la il·lustració fotogràfi ca en onze llibres de guies, de literatura, art i gastronomia. Ha publicat fotografi es en portades de revistes d’arquitectura, fotografi a i moda i ha il·lustrat també catàlegs d’art. La seva obra ha estat exposada a Reus, Tarragona, Barcelona i Palma i ha realitzat reportatges fotogràfi cs en 31 països. Amb Cossetània ha publicat Peix, marisc i bacallà, un regal de l’aigua, primer llibre d’aquesta col·lecció.
Josep Borrell Garciapons (Reus) Estudià disseny i fotografia a l’escola EINA a Barcelona i després a Suïssa. Fotògraf de referència internacional, és especialista en fotografia publicitària i artística. Ha participat en exposicions amb Rafael Bartolozzi, Bigas Luna, la Ruta del Cister, etc. Ha publicat fotografies en nombroses revistes i ha il·lustrat una gran quantitat de llibres i catàlegs d’art.
Jaume Solé Magriñà va néixer el 1943 a la ciutat de Valls. Quan tenia catorze anys va començar a assistir a les classes de dibuix a l’Escola d’Art on donava classes un altre artista vallenc, Josep Maria Tost. Aquest va recomanar al pare de Solé que l’enviés a Barcelona on podria ampliar els seus estudis, ja que apuntava dots d’artista.
Parlar de cuina i paisatge no és només plasmar els productes de la terra. Les cuines estan plenes de records i de tradicions, però també d’experiències ben vives. De moments únics, personals i col·lectius que només els que saben apreciar la bona cuina són capaços de sentir. Una proposta per descobrir les comarques meridionals de Catalunya a través de les sensacions que desperten els seus plats que es desprenen dels seus paisatges.
LLibre / catàleg d’obres de la Pinacoteca Romà Comamala del Museu de Vilabella a càrrec dels historiadors de l’art Sofia Mata de la Cruz i Jordi París i Fortuny.
L’historiador Jordi París Fortuny, director també del Museu de Valls, és director del museu de Vilabella des de l’any 2003. París considera que la Pinacoteca de Vilabella és tot un referent a l’Alt Camp i un complement de la Ruta del Cister. “Més que una pinacoteca de gran valor, és una col·lecció singular, única a les nostres comarques, amb peces excel·lents”. París també recorda Comamala: “Va ser capaç d’unir a la perfecció les seves dues passions: la vida religiosa i l’art, i en va deixar constància amb aquesta col·lecció de pintura religiosa elaborada des del vessant de l’art”.
Si voleu conèixer els àmbits, les sales i el contingut de la Pinacoteca de Vilabella, llegiu l’article publicat a Cultura i Paisatge núm. 14: La Pinacoteca de Vilabella, d’Eva Salvat
Índex
I - L'Orgue
Característiques d'un orgue
L'orgue català
II - Orgues en singular
Tarragona (catedral), Tortosa, l'Aleixar, Bràfim, Cambrils, Montblanc, Montbrió del Camp, el Pla de Santa Maria, la Pobla de Mafumet, Reus, Santa Bàrbara, la Selva del Camp, la Sénia, Tarragona (capella de la Mare de Déu del Claustre de la catedral), Torredembarra, Torroja del Priorat, Ulldemolins, Vallmoll, el Vendrell, Aiguamúrcia i Vimbodí-Poblet
III - Orgues en plural
Alt Camp, Baix Camp, Baix Ebre, Baix Penedès, Conca de Barberà, Montsià, Priorat, Ribera d'Ebre, Tarragonès i Terra Alta
Mapa organístic
IV - Orgue i artistes tarragonins del segle XX
De la mà d'una vintena d'autors, aquest llibre profusament il·lustrat recull la història de les activitats del Comissariat de Propaganda i de les persones que hi van col·laborar, com el fotògraf Pere Català Pic, el cartellista Carles Fontserè i el cineasta Joan Castanyer, alhora que presenta un perfil biogràfic de Jaume Miravitlles, qui en fou el director, i ofereix un estudi crític aprofundit del conjunt de la seva obra periodística i literària.
Textos: Rafael Pascuet i Enric Pujol (dir.)
Gerard Bagué, Ramon Batalla, Àngels Bernal, Ester Boquera, Pere Fages, Merche Fernández, Josep M. Figueres, Daniel Giralt-Miracle, Jaume Guillamet, Nèstor Pellicer, Josep Playà Maset, Antoni Ribas, Francesc Roca, Jaume Santaló, Antoni Segura, Anna Teixidor i Daniel Venteo.
L'església de Santa Maria del Pla, avui de Sant Ramon, (El Pla de Santa Maria, Alt Camp) és una construcció emblemàtica, amb un context artístic molt valuós i a la vegada desdibuixat per la personalitat històrica i els valors artístics de l'església abacial de Santes Creus o la catedral de Tarragona. L'edifici no encaixa en esquemes d'una valoració rígida i exigent que no ha sabut judicar la importància de les esglésies construïdes en aquest moment tan conflictiu com és el pas del segle XII al segle XIII. Diversos autors li han dedicat atenció, encara que d'una manera molt breu.
En l'obra que presentem hem tractat de compilar tota la informació, tant gràfica com documental, aflorada gràcies a l'esforç i a l'entusiasme dels nostres predecessors en el seu estudi. Hem intentat sistematitzar-la i analitzar-la valent-nos dels coneixements actuals. Considereu-la com un homenatge a tots aquells que han contribuït a la conservació, al coneixement i a la difusió del monument.
