Filtrar per
Filtres actius
Memòria de les Biblioteques Populars de Tarragona el 1980 pel Servei de Biblioteques Populars de l’Excma. Diputació Provincial de Tarragona.
Recull de treballs de l’Institut d’Estudis Tarraconenses Ramon Berenguer IV de la Secció de Filologia i Història Literària VIII per la diputació de Tarragona l’any 1996.
Recull dels escuts de la comarca del Tarragonès. Justificació del triatge: núm. 305 de 1000 exemplars numerats d'aquesta heràldica del Tarragonès.
Salomó és un poble petit, però ric per la seva història, el seu patrimoni, la seva oferta lúdica i gastronòmica i la seva activitat cultural. és també un poble pioner en l'equipament de la més moderna tecnologia relacionada amb la transformació de les collites de raïm i olives. Rodejat de muntanyes i boscos i franquejat pel riu Gaià, ofereix també paisatges que destaquen per la seva varietat i grans contrastos, molt valorats pels excursionistes i pels cicloturistes. Aquest llibre parla de totes aquestes coses, de les seves famílies actuals i pretèrites; de la seva gent, en definitiva. Però a la vegada, vol ser un estímul per a futures recerques encaminades a omplir les llacunes que encara tenim a hores d'ara sobre el coneixement del nostre passat; i vol ser, també, una invitació adreçada a tots els qui encara no el coneixen, perquè en gaudeixin plenament.
Torredembarra és una plaça castellera amb molta història. Per quantitat –tres segles– i, sobretot, per qualitat. Va viure la majoria de les construccions senyeres del segle XIX –de ben aviat, a partir dels anys cinquanta–, va gaudir de colla pròpia entre 1889 i 1905, va veure els dos únics 3 de 8 bastits en tot el món casteller a la primera meitat del segle XX i també el primer 4 de 8 de la postguerra. Torredembarra, a més, deté l'honor de ser el primer municipi on podem documentar, en ple segle XVIII, la utilització del terme “torres o castells” referit a les construccions setcentistes d'un ball de valencians. Per acabar-ho d'arrodonir, l'any 1975 va veure néixer els Nois de la Torre, una colla que en la seva primera temporada ja se situava a la gamma alta de set –va carregar fins i tot la torre d'aquesta alçària. Tres segles, doncs, de castells, de tradició i de cultura que fan de Torredembarra una plaça de primera magnitud.
L’església parroquial de Sant Martí de Vilallonga del Camp és una de les poques obres arquitectòniques catalanes que corresponen a un cànon purament academicista. Sant Martí va edificar-se seguint els paràmetres estètics impulsats i presidits per la madrilenya Academia de Bellas Artes de San Fernando. José Miguel de Toraya va ser l’autor dels plànols; la resta —és a dir, la tècnica constructiva, l’organització en l’aplicació d’uns coneixements arquitectònics centenaris— va venir de la mà dels mestres de cases del camp de Tarragona, que encara estaven condicionats per la retòrica, la plàstica i el llenguatge barrocs.
