Botiga

Filtres actius

  • Índex geogràfic: Baix Camp
  • Índex geogràfic: Cerdanya
  • Índex geogràfic: La Ruta del Cister
Revista de l’Arxiu Bibliogràfic de Santes Creus, 24
Afegir a la comparativa

Revista de l’Arxiu Bibliogràfic de Santes Creus, 24

20,00 €
Availability: 1 In Stock

Volum XXIV - Any: 2011

Pròleg, per Xavier Salat, president de l’IEV

Presentació, per Victòria Mora Pous

La política artística de Jaume II: els sepulcres reials i al claustre de Santes Creus portantveus àulics, per Francesca Español Bertran

Cuina i economia a Santes Creus, per Victòria Mora Pous

Literatura al voltant del monestir de Santes Creus, per Carme Oriol Carazo

Monaquisme i espiritualitat cistercenca, per Cristòfol A. Trepat Carbonell

La vinculació històrica entre Santes Creus i Valls, per Elisabeth Baldor Abril 

Revista de l’Arxiu Bibliogràfic de Santes Creus, 25
Afegir a la comparativa

Revista de l’Arxiu Bibliogràfic de Santes Creus, 25

20,00 €
Availability: 1 In Stock

Volum XXV - Any: 2012 - 2013


Pròleg, per Victòria Mora Pous

Conservació i restauració del retaule de Sant Joan Evangelista del Reial Monestir de Santes Creus, per Lourdes Domedel Portabella, Núria Lladó Moreno, Josep Paret Pey

Una nova obra arquitectònica atribuïble al mestre Bartomeu de Girona, per Jaume Felip i Sánchez

Visió de la mort a l'Edat Mitjana, per Teresa Vinyoles Vidal

Història de la granja cistercenca de la Tallada, priorat de Santes Creus, per Marc Dalmau Vinyals

El monestir cistercenc de Santa Maria de les Franqueses, per Joan Sauret Gendre

In Memòriam: Joan-F Cabestany i Fort (1930-2013), Max Canher i Garcia (1936-2013), per Victòria Mora Pous

Revista de l’Arxiu Bibliogràfic de Santes Creus, 26
Afegir a la comparativa

Revista de l’Arxiu Bibliogràfic de Santes Creus, 26

20,00 €
Availability: 1 In Stock

Pròleg, per Victòria Mora Pous

La Guerra de Successió als monestirs del Cister. Les notícies del cronista Francesc de Castellví, per Agustí Alcoberro Pericay

Les conseqüències de la derrota de 1714, per Valentí Gual Vilà

La comunitat monàstica de Santes Creus: austriacista o felipista?, per Elisabeth Baldor Abril 

L'església del monestir de Santes Creus en el segle XVIIIs, per Marta Segarra Calderer

Veredicte del Concurs Fotogràfic de l’Arxiu Bibliogràfic de Santes Creus 2014

Revista de l’Arxiu Bibliogràfic de Santes Creus, 27
  • Fora d'estoc
Afegir a la comparativa

Revista de l’Arxiu Bibliogràfic de Santes Creus, 27

20,00 €
Availability: Out of stock

Volum XXVII - Any: 2015

Pròleg, per Elisabeth Baldor Abril

Introducció a l'article de l'Eufemiá Fort, per Antoni Virgili Colet

El Codony del Camp de Tarragona. Ubicació i unes quantes noticies de la granja de Santes Creus, per Eufemià Fort i Cogul

La Granja del Codony, per Pilar Riera

Eufemia Fort i Cogul: figura viva per a les noves generacions, per Marta Segarra Calderer

EXPOSICIÓ: Eufemia Fort i Cogul: historiador de Santes Creus

Veredicte del Concurs Fotogràfic de l’Arxiu Bibliogràfic de Santes Creus 2015

Revista de l’Arxiu Bibliogràfic de Santes Creus, 30
Afegir a la comparativa

Revista de l’Arxiu Bibliogràfic de Santes Creus, 30

20,00 €
Availability: 5 In Stock

Volum XXX - Any: 2019-2020

Pròleg, per Antoni Virgili

La recuperació de la iconografia i policromis originals de la marededeu del retaule major de Santes Creus, per Laia Duran i Núria Jutglar.

Guillem III de Claramunt, colonitzador de la Secuita? per Marc Dalmau Vinyals

El monestir cistercenc de Santa Maria la Real de Mallorca, per Guillem Alexandre Reus i Planells

La Quadra de Santes Creus a l’Espluga de Francolí (segles XV-XIX), per Josep M Vallès i Martí

La lactatio Bernardi. A proposit del retaule Major de Santes Creus, per Eduardo Carrero Santamaria

Vidal Garriga, Jordà Vidal i Fuguet Jordà. Tres generacions de la mateixa família al servei del monestir de Santes Creus (1921-2017), per Pilar Vives Corbella

Veredicte del Concurs Fotogràfic de l’Arxiu Bibliogràfic de Santes Creus 2019 

Veredicte del Concurs Fotogràfic de l’Arxiu Bibliogràfic de Santes Creus 2020

Revista de l’Arxiu Bibliogràfic de Santes Creus, 29
Afegir a la comparativa

Revista de l’Arxiu Bibliogràfic de Santes Creus, 29

20,00 €
Availability: 5 In Stock

Volum XXIX - Any: 2018


VIRGILI, Antoni Pròleg pp. 5-7.

YEGUAS GASSÓ, Joan Yeguas. Josep Tremulles i el retaule de Santes Creus (1647-1651) pp 9-27.

GIORI, Pablo. Els Català a Santes Creus. Una relació de tota la vida pp 29-41.

CUSÓ SERRA, Marta. El monestir de Santa Maria de Vallbona durant el primer segle borbònic espanyol (1702-1802) pp 43-89.

CARRERO SANTAMARÍA, Eduardo. El claustre posterior del monestir de Santes Creus. Una perspectiva des del Cister de la Corona d’Aragó pp 91-133.

SERRA, Ramon. Falsos, pastures i sal. La compra de Montornès per Santes Creus i el conflicte amb Clarà: segles XI-XVIII pp 135-160.

Veredicte del Concurs Fotogràfic de l’Arxiu Bibliogràfic de Santes Creus 2018 pp 161-165.

Butlletí de l’Arxiu Bibliogràfic de Santes Creus,19
Afegir a la comparativa

Butlletí de l’Arxiu Bibliogràfic de Santes Creus,19

20,00 €
Availability: 1 In Stock

Volum XIX - Any: 2001-2002

Editorial, per Joan Papell Tardiu

ESTUDIS

El contracte del retaule major del monestir de Santes Creus, per Joaquim Vicente Ibáñez

L’espiritualitat cistercenca, per Alexandre Masoliver

Los monstruos en el pensamiento medieval europeo, per Luis Navarro Miralles

Santes Creus en el canvi dels abats perpetus als abats quadriennals, per Elisabeth Baldor Abril 

Documenta, per Joan Papell Tardiu

VIDA SOCIAL

Memòria de les activitats de l’any 2000
Memòria de les activitats de l’any 2001 - 2002
Moviment de socis
En record d’Emili Ventura i Morgades
En record de Joaquim Jordà i Martí
Registre de socis de l’Arxiu Bibliogràfic de Santes Creus de l’any 1947 fins a 2002

VIDA ACADÈMICA

Relació de publicacions de l’arxiu (1947 - 2000)

Butlletí de l’Arxiu Bibliogràfic de Santes Creus, 20
Afegir a la comparativa

Butlletí de l’Arxiu Bibliogràfic de Santes Creus, 20

20,00 €
Availability: 1 In Stock
Volum XX - Any 2003
Editorial, per Joan Papell Tardiu 
ESTUDIS 
Riquesa i pobresa en el món medieval: monjos i frares, per Eugeni Perea Simón
Conservació, restauració i muntatge del retaule de Santa Maria Magdalena del monestir de Santes Creus, per Josep Paret Pey
DOCUMENTA
El relat de la llegenda de Galceran de Pinós, per Joan Papell Tardiu 
VIDA SOCIAL 
Memòria de les activitats de l'any 2003 
Moviment de socis 
Registre de socis de l'Arxiu Bibliogràfic de Santes Creus de l'any 1947 fins al 2003 65 
Estatuts de l'entitat 
VIDA ACADÈMICA
Presentació Cicle de conferències 
Visita a la granja del Codony (el Morell) 
Viatge de l'arxiu a la Valldigna 
Relació de publicacions de l'Arxiu 
Orgues del Camp de Tarragona i les Terres de l'Ebre
  • Fora d'estoc
Afegir a la comparativa

Orgues del Camp de Tarragona i les Terres de l'Ebre

10,00 €
Availability: Out of stock

Índex

I - L'Orgue
Característiques d'un orgue
L'orgue català

II - Orgues en singular
Tarragona (catedral), Tortosa, l'Aleixar, Bràfim, Cambrils, Montblanc, Montbrió del Camp, el Pla de Santa Maria, la Pobla de Mafumet, Reus, Santa Bàrbara, la Selva del Camp, la Sénia, Tarragona (capella de la Mare de Déu del Claustre de la catedral), Torredembarra, Torroja del Priorat, Ulldemolins, Vallmoll, el Vendrell, Aiguamúrcia i Vimbodí-Poblet

III - Orgues en plural
Alt Camp, Baix Camp, Baix Ebre, Baix Penedès, Conca de Barberà, Montsià, Priorat, Ribera d'Ebre, Tarragonès i Terra Alta
Mapa organístic

IV - Orgue i artistes tarragonins del segle XX 

Guia breu. Monestir de Santa Maria de Vallbona
Afegir a la comparativa

Guia breu. Monestir de Santa Maria de Vallbona

15,00 €
Availability: 1 In Stock

El monestir cistercenc de Santa Maria de Vallbona s’originà en una comunitat d’anacoretes, promoguda i dirigida per sant Ramon, que el 1171 s’integrà al Cister. Com a conseqüència del favor dels benefactors, des del final del segle xii es començà a bastir el cenobi, on destaquen les espectaculars obres dutes a terme principalment en el segle xiv, entre les quals el cimbori-campanar, l’ala septentrional del claustre i la portalada de la sala capitular. L’obra té dues parts, la primera resumeix el procés històric del monestir, des dels seus orígens fins a l’actualitat, sense descurar l’evolució de la comunitat de religioses que l’habiten, i la segona està dedicada al recorregut turístic del monestir, tot destacant els seus principals elements artístics.

Sant Ramon, fundador del monestir de Santa Maria de Vallbona
Afegir a la comparativa

Sant Ramon, fundador del monestir de Santa Maria de Vallbona

16,00 €
Availability: 1 In Stock

A través de nou documents relacionats directament amb l’eremita Ramon i d’un text hagiogràfic de la seva vida s’elabora el seu esbós biogràfic. Ramon integrà inicialment el grup d’anacoretes dirigit per l’ermità Poblet i instal·lat en el territori que l’any 1150 el comte barceloní Ramon Berenguer IV concedí a l’abat de Fontfreda perquè hi constituís un monestir cistercenc. Això comportà el desplaçament dels eremites a altres llocs: Ramon traspassà la serra del Tallat i s’establí a la banda septentrional, al lloc que es dirà Vallbona i d’on agafà el cognom. Amb els deixebles que ben aviat se li ajuntaren hi organitzà una comunitat mixta d’anacoretes, d’homes i de dones. L’any 1154 hi consta ja una església on els ermitans participaven en els actes litúrgics. Ramon promocionà l’eremitisme a altres contrades, com ara les Garrigues, a Cérvoles, i al Montsant, a Poboleda. En preveure el seu futur traspàs, amb la col·laboració de l’abat de Poblet, amb el qual va signar una concòrdia l’any 1171, aconseguí que el capítol general del Cister acceptés la integració de les eremites a l’orde cistercenc. Ensinistrades i formades en la vida i pietat d’aquest orde per monges vingudes de Tulebras (Navarra), es constituí una comunitat a Colobrers, que a la mort del fundador es traslladà a Vallbona i que ha perviscut ininterrompudament fins als nostres dies.

El Monestir de Santa Maria de Vallbona
Afegir a la comparativa

El Monestir de Santa Maria de Vallbona

15,00 €
Availability: 1 In Stock

En aquest llibre es repassen a la primera part les fites més importants del llarg procés històric del monestir, des de la comuniat eremítica fins a l'actualitat. La segona part està dedicada a exposar la vida de les religioses i, finalment, a la darrera part s'analitzen els diversos elements arquitectònics i artístics del conjunt monacal de Santa Maria de Vallbona, que s'originà en una comunitat d'anacoretes, promoguda i dirigida per sant Ramon, i que el 1171 s'integrà al Cister.

Josep Maria Sans Travé. Llicenciat en història medieval i doctor en filosofia i lletres. Ha estat professor de les universitats de Barcelona i de la Internacional de Catalunya, cap del Servei d'Arxius i director general del Patrimoni Cultural; actualment és el director de l'Arxiu Nacional de Catalunya. Ha dirigit l'edició dels Dietaris de la Generalitat de Catalunya i ha publicat diversos treballs i llibres sobre els ordes militars i el monestir de Santa Maria de Vallbona.

L’arxiu del President Tarradellas a Poblet
Afegir a la comparativa

L’arxiu del President Tarradellas a Poblet

10,00 €
Availability: 1 In Stock

El llibre conté una biografia del president Tarradellas; descriu les obres de restauració dels espais pobletans per convertir-los en seu de l'Arxiu; el trasllat dels documents des de França fins a Poblet; i una breu descripció de l'arxiu personal del president i les instal·lacions annexes.

Fot-li que és de Reus
Afegir a la comparativa
Cossetània Edicions

Fot-li que és de Reus

15,00 €
Availability: 5 In Stock
Il·lustracions de Jordi Romero

Gairebé sense voler-ho, com si fos un joc i un passatemps, el Jordi Romero va utilitzar el seu mur a Facebook per sorprendre els seus conveïns amb una sèrie de perfils ombrejats de reusenques i reusencs. En una ciutat on tothom es coneix, va ser capaç d’innovar en el sempre complex gènere del retrat cercant una nova tècnica per dibuixar la gent que l’envolta. Una mena d’ombres xineses que sorprenen per la seva enorme precisió i que permeten identificar d’immediat el personatge resseguit. Ara Romero, en aquest llibre, ha fet un primer arreplec d’aquests dibuixos. Són 100 personatges que compten amb l’aportació literària de Josep Baiges, que s’ha encarregat de complementar, amb la paraula escrita, la creació de Romero. De moment són 100, però ambdós ja treballen per continuar fent d’aquesta sèrie un autèntic qui és qui del Món de Reus.

L'enllumenat elèctric al municipi de Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant
Afegir a la comparativa
Cossetània Edicions

L'enllumenat elèctric al municipi de Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant

11,50 €
Availability: 5 In Stock
Vandellòs fou un dels darrers municipis de Catalunya, amb població semblant o inferior, en disposar d'enllumenat elèctric. Diverses empreses especialitzades en muntatge de centrals elèctriques van oferir-se a l'Ajuntament amb la finalitat de dotar el municipi de l'enllumenat elèctric tan necessari. L'Ajuntament, malgrat la seva bona disposició, en no disposar dels cabals necessaris, no podia assumir la construcció d'una central. Així doncs, tots els projectes quedaven aparcats, puix que les empreses consideraven la inversió poc rendible per costejar elles el projecte. Finalment, els enginyers que van projectar la central La Farga de Pratdip veieren la possibilitat de construir una central hidroelèctrica aprofitant el desguàs de les aigües d'aquesta central. El projecte consistia en construir un embassament per aconseguir el salt d'aigua necessari per subministrar energia elèctrica al municipi. Un dels promotors d'aquesta proposta, l'enginyer tortosí Julián Hierro, aconseguí que Francesc Chavarria, també de Tortosa, invertís en el seu projecte: L'Energia de Vandellòs. Així doncs, l'enllumenat elèctric arribà al municipi l'any 1930. Aquesta empresa tingué dificultats tant pel que fa a les variacions del cabal d'aigua, com a les freqüents avaries en la maquinària. L'any 1945, Francesc Chavarria va vendre L'Energia de Vandellòs a la Sociedad Española de Construcciones Eléctricas.
La Selva del Camp
Afegir a la comparativa
Cossetània Edicions

La Selva del Camp

11,90 €
Availability: 5 In Stock

La Vila Constantina, amb carta de repoblament de 1165, prendrà més endavant el nom de Selva i, per diferenciar-la dels altres homònims geogràfics, del Camp, en pertànyer a la regió coneguda així per la riquesa dels seus conreus. D'aquesta manera, s'uneixen en la toponímia dos mots quasi bé antònims: selva o bosc, i camp o cultiu. Ja en la seva onomàstica trobem una forma que defineix un col·lectiu humà innovador i transformador. Aquest treball de síntesi pretén ser una senzilla eina per aproximar les noves generacions a endinsar-se en el coneixement del poble dels seus pares, en la seva història, patrimoni o tradicions. Igualment, intenta descobrir-lo, una mica més, als nouvinguts que en els darrers anys han triat aquest lloc per a viure-hi, crear una família o treballar-hi. I per què no, pot ser una guia per a tots aquells que vulguin visitar la vila de la qual l'erudit Onofre Manescal a primers del s. XVII en parlava amb termes elogiosos com “el terme es pot dir jardí i tot ell apar que sia hort... trobarem tanta varietat de coses i amb tanta abundància quanta n'hi hagi en altra terra servada proporció” o “en esta vila als vicis es dóna poca entrada i a les virtuts se fa molt bon acolliment”.

La Renaixença i la Ruta del Cister
  • Fora d'estoc
Afegir a la comparativa
Cossetània Edicions

La Renaixença i la Ruta del Cister

12,00 €
Availability: Out of stock

El volum La Renaixença i la Ruta del Cister analitza i reprodueix les múltiples cròniques periodístiques i composicions líriques que generà la visita que, del 17 al 21 maig de 1882 i per iniciativa de Teodor Llorente, realitzaren una trentena d'intel·lectuals catalans, valencians i balears als monestirs cistercencs de Poblet i Santes Creus i a les ciutats de Valls i Tarragona. Una excursió històrica que, atesa la transcendència i signifi cació social que assolí, marcà un punt d'infl exió en les relacions de germanor cultural i patriòtica que durant el període de la Renaixença practicaren els escriptors i artistes de tots tres territoris, i que cal situar a la gènesi dels respectius processos de valoració i recuperació que experimentaren dos dels conjunts monacals més importants de l'antiga Corona d'Aragó.

Tornar amunt