Botiga

Guillem Alonso • José Manuel Álvarez • Pau Arnal • Héctor Artal • Nur Bloodrose • Laura Carrau • Enric Castan • Maria Duran • Arias Fernández (Joker) • Patri Garcia i Xavier Rota (Ballaveu) • Cesc Gelabert • Anna Güell • Devorah Korek • Kayoko Nakata • Laura Olivella • Susana Pérez Testor • Ariadna Peya • Magda Requena • Kim Solé • David Teixidó • Rick Tjia • Berta Vallribera. \n \n«Martha Graham deia que la dansa és el llenguatge ocult de l’ànima. Ens agrada pensar que l’ànima de tot aquell que s’apropa a la dansa s’enriqueix, i aquest és el propòsit del llibre: enriquir i enriquir-se, com en una conversa entre bons amics parlant d’un món apassionant.» \n

Un panorama ampli i lluminós del món de la dansa en tota la seva extraordinària varietat actual.

Antònia Font s’han erigit, per mèrits propis, en la banda de pop català més influent del segle XXI. L’herència d’Antònia Font s’ha estès a les últimes generacions musicals i ha anat recollint premis i reconeixements al llarg de la seva trajectòria, des del 1997, però sobretot entrat el nou segle. I, fins i tot, ha fet doblet: la crítica musical catalana l’ha premiat dues vegades amb el prestigiós Premi Puig-Porret, pels discs Alegria (2002) i Lamparetes (2011). Això és un senyal que la música pop catalana beu del mateix que la d’arreu: d’entreteniment i de llums brillants, com els que ofereixen encara la veu càlida de Pau Debon, la màgia compositiva del guitarrista Joan Miquel Oliver, el tarannà ferm del baixista Joan Roca, la gràcia vuitantera als teclats de Jaume Manresa i el ritme que imposa Pere Debon, juntament amb la complicitat i la sintonia de l’estel de seguidors que han fet que la banda mallorquina arribi a ser allò que és. Robots Innocents és la biografia il·lustrada del grup i inclou una discografia comentada, una entrevista que repassa les claus del seu èxit, opinions de personatges que els han conegut a fons i els acords de quatres dels hits del grup.

Edigsa, constituïda a Vic el 1961, fou la primera discogràfica de música en català dedicada a crear un clima cultural favorable a la llengua i a la nació catalanes. En aquest recull hi trobarem 25 cançons, amb la lletra i la corresponent partitura, que marquen o han marcat la història d’aquesta discogràfica. Hi han participat cantautors tan destacats com: Núria Feliu, Josep Maria Espinàs, Raimon, Joan Manuel Serrat, Ramon Muntanter, Guillermina Motta, La Trinca, Ovidi Montllor, Jordi “Toti” Soler...

El ball és molt més que una combinació de passos i figures com explica 100 històries sobre el ball que t’agradaria saber, una passejada desenfadada i distinta per algunes pàgines rellevants de la història del ball. Sigui de tipologia cortesana, religiosa, popular o de saló, descobrireu que el ball és un bon mirador per analitzar la societat i els seus components, un bon referent històric i un espai privilegiat per descobrir l’eterna lluita existent entre els defensors de la tradició i els abanderats de la modernitat, entre els defensors de la puresa i els paladins del mestissatge. El llibre destaca la vinculació del ball amb la literatura, la música, la pintura, el cinema, la religió o la història, espais on s’han eternitzat algunes de les escenes de seducció més conegudes de la història.

"Editat amb el suport del Departament de Cultura de la Generalitat"

S’ha escrit molt sobre els Beatles. Milers de llibres esmicolant la seva vida i la seva obra. Però sempre és bon moment per a un més, sobretot si ens serveix per acostar- nos al seu costat més humà o insòlit, curiós i no sempre conegut, i molt especialment si l’escriu un dels majors experts mundials sobre ells, autor, entre d’altres, de la novel·la El jove Lennon o els clàssics Diccionario de los Beatles i Diario de los Beatles, a més de diverses biografies. Aquest és, doncs, un viatge amb cent parades, cent moments, cent històries que ens faran seguir estimant el grup que va canviar la història.

Aquest llibre explica 100 coses de la música clàssica des de fora i des de dintre, algunes que no us hauríeu imaginat mai i d’altres que segur que ja sabeu. Parla de Bach, de Mozart i de Pau Casals; de les millors obres dels darrers 500 anys; de solistes, d’auditoris, de festivals, de partitures, de constructors de violins...; de la capacitat de la música per emocionar-nos i fernos vibrar, i de la immortalitat d’algunes obres.

Tracta la música clàssica com una cosa normal i ens recorda que és vàlida per a tothom i que no cal ser-ne un expert per gaudir-la. Que ens pot agradar més o menys, però que la música —qualsevol música— està pensada per remoure’ns per dins. En definitiva, és un llibre que parla de la música clàssica amb un llenguatge apte per al comú dels mortals, que ens l’apropa a dos pams i que ens convida a preguntar-li tot el que volem saber.

"Editat amb el suport del Departament de Cultura de la Generalitat"

Aquest llibre recull cent perspectives clau per entendre l’òpera. Des de l’estrena dels títols més cèlebres fins als secrets de les veus consagrades, dels grans teatres operístics, de personatges immortals com Carmen o Rigoletto, del mític Do de pit o de la inimitable Castafiore. Només són cent qüestions d’òpera, però n’hi podria haver cent més, perquè l’òpera és un art total i global que no s’acaba mai. És més, es tracta d’una disciplina “multidisciplinar” que aplega música, poesia, teatre, escenografia, llums, colors, arts plàstiques, èxits, fracassos, mites, divos, dives... i milers d’històries que, per un o altre motiu, emocionen des de fa més de 400 anys. I és que, en el fons, la raó de ser de l’òpera és aquesta: emocionar, tocar la fibra.

Com diuen els autors, cal que la lectura d’aquest llibre us nodreixi plenament, però que no us distregui de fer el que realment importa: anar a l’òpera. Per veure-la i viure-la!

“Editat amb la col·laboració del Departament de Cultura de la Generalitat”

El llibre que teniu a les mans és una llista dels 100 millors discos del jazz català i la constatació d’una de les escenes musicals més prolífiques i arrelades al país. Vint-i-cinc crítics i periodistes de diferents generacions han consensuat aquesta selecció que, per primera vegada a la història, exposa la tria del millor jazz que s’ha enregistrat als Països Catalans des de principis del segle XX fins a l’actualitat. L’ordenació dels discos escollits s’ha establert de manera cronològica, es destaquen els vint-i-cinc títols imprescindibles per considerar que són els que han marcat el pas d’un canvi d’època, una nova etapa o un moment especial en l’evolució del jazz a casa nostra.

Els periodistes Olga Àbalos, Quim Cabeza, Ferran Esteve, Josep Maria Hernàndez Ripoll, Jaume Pi i Agustina Saragossa posen al descobert la intrahistòria i la repercussió que han tingut aquestes obres signades per autors com Tete Montoliu, Jordi Sabatés, Perico Sambeat, Jordi Rossy, Brad Mehldau, Raynald Colom, Sean Levitt, Carles Benavent, entre molts d’altres. El llibre, reprodueix els continguts del número 25 de la revista Jaç, editada pel Grup Enderrock i conté també una selecció de fotografies, formacions i músics que han sobresortit, la reproducció de deu portades representatives i d’algunes publicacions que han deixat testimoni per escrit de la importància del jazz als Països Catalans.

Antoni Gaudí s’ha convertit en una icona que interessa permanentment, encara que cada cop es repeteixin fets coneguts de fa molts anys. L’autor d’aquest llibre parteix amb avantatge, perquè té el mateix origen que Gaudí. És un riudomenc, nascut a Reus. Això fa que el pugui entendre millor que molts biògrafs. A més, és un gaudinista que ha escorcollat moltíssim en diaris, en arxius i ha seleccionat sempre les dades més endarrerides de cada fet, per mantenir la seva màxima puresa. La riquesa i la novetat dels materials que aporta són aclaparadors. Només un petit avanç: sabíeu que Gaudí, i no Jujol, és l’autor de la sala d’espectacles del Teatre Metropol, de Tarragona? O que Gaudí va desallotjar judicialment de les finques familiars una viuda amb dos fills petits? L’autor, sempre amb proves irrefutables, no amaga res i fa sortir a la llum aquell Gaudí que fins ara ningú s’havia atrevit a explicar. No us el perdeu.

Aquest llibre és el catàleg de l’exposició del mateix nom, que se centra en la figura de Dalí, en la seva imatge com a icona de la seva personalitat artística, però que al mateix temps vol posar en relleu la manera de concebre la fotografia i la personalitat de Francesc Català-Roca, el fotògraf genial que sap captar l’esperit de Dalí i immortalitzar-lo. Català en va fer molt pocs, de reportatges del pintor, però tot i així ens ofereix algunes de les millors imatges que es coneixen de l’artista empordanès.

No sabem amb exactitud l’any en què es conegueren Salvador Dalí i Francesc Català-Roca, però tot indica que fou a la tardor de l’any 1951 o a l’inici de l’any 1952. Es van conèixer gràcies a la publicació del setmanari Revista. Català-Roca tenia vint-i-nou anys i Dalí quaranta-set, en el moment de la seva coneixença. Tot i la diferència d’edat, van congeniar ràpidament, els unien diverses circumstàncies, tant personals com professionals, com l’interès per la fotografia, la dedicació quasi exclusiva a la feina —els dos eren grans treballadors—, el sentit de l’humor, la seva simpatia i senzillesa de tracte, la seva marcada personalitat —tot i que eren molt diferents— i, fins i tot, algun aspecte de la seva vida. L’exposició ens mostra tots els fotogrames fets, que es conserven a l’arxiu de F. Català-Roca, que és com dir tots els que va realitzar.

En total, el fotògraf de Valls va captar una seixantena d’imatges que es van fer només en tres o quatre sessions diferents, centrades en un període de temps curt, en un any, com a màxim dos. Podem veure retratat el pintor en tres espais amb un marcat caràcter dalinià: el Park Güell, de Barcelona, obra d’Antoni Gaudí, del qual el pintor era un admirador fervent; el poble de Cadaqués, i la casa de l’artista a Portlligat. En aquestes imatges, se’ns fa present el Dalí teatral, el Dalí que l’artista volia mostrar.

Però també trobem diverses imatges en què Dalí deixa de ser aquella icona mediàtica per fer-se molt més proper, són les fotografies de Dalí en el seu estudi. Allí descobrim un Dalí íntim, que, lluny de les mirades dels espectadors i en un dels espais més sagrats de la casa, on ell creava, deixa entreveure la seva humanitat. L’artista entra en comunió amb el fotògraf, en una posició d’igualtat, i les fotos revelen fins a quin punt van arribar a intimar, en aquell moment, els dos artistes.

La vinya i el vi a Catalunya ofereix un panorama complet de tot l'univers humà, social, econòmic i cultural creat a l'entorn del conreu de la vinya, el procés del raïm i l'elaboració i la comercialització de vins i caves arreu de Catalunya. L'escriptor i periodista Jordi Llavina és un gran coneixedor d'aquest sector, que té una llarga tradició al nostre país, amb vinyes i cellers en bona part del territori català.

El llibre presenta una selecció fotogràfica extraordinària, resultat d’una àmplia recerca en arxius particulars i públics. Moltes de les imatges són, doncs, inèdites i capten moments de la vida quotidiana de les petites i grans famílies que han treballat en aquest sector agrari i industrial.

Catàleg d’exposició de l’obra fotogràfica de Ramon Rozada, amb una setantena d’imatges.

Aquest llibre posa en valor l'obra del fotògraf, escenògraf i periodista Ramon Rozada, que va tenir estudi a Valls (1892-1915) i a Santa Coloma de Queralt, on va morir (1915-1938). La publicació recull l'estudi biogràfic del fotògraf fet per l'estudiós de la fotografia Jep Martí Baiget, i la reproducció d'una setantena d'imatges realitzades entre 1890 i 1938.

Pere Queralt Fargas és un artista vallenc de llarga trajectòria a la ciutat. Aquest reconeixement en forma de catàleg arriba després de l’homenatge que a Valls se li va fer a través del seu Ajuntament l’any 2010, atorgant-li el Títol de Reconeixement de la Ciutat de Valls. Ara, aquest homenatge és a través del seu art.

El punt de partida i l’excusa és la celebració dels cinquanta anys de la realització del mural de la capella dels Dolors. Així doncs, quatre exposicions simultànies, amb gairebé cent cinquanta peces, ens serviran per acostar-nos a la seva obra artística, a la qual es va lliurar amb cos i ànima al llarg de gairebé seixanta anys.

Aquest llibre és el catàleg de l’exposició «La Ciutat Il·luminada» que tingué lloc a Valls amb motiu de les Festes Decennals de la Mare de Déu de la Candela, durant el mes de febrer del 2001. De fet «La Ciutat Il·luminada» no fou ben bé una exposició, sinó una sèrie d’intervencions artístiques disseminades pel centre de la ciutat de Valls que partien de la utilització d’un material comú: la llum.

Aquesta proposta reuní nou artistes: Antoni Abad, Eugènia Balcells, Tom Carr, Albert Macaya, Eloi Puig, Dolors Puigdemont, Carles Pujol, Jordi Soler i Eulàlia Valldosera. Creadors d’àmbit local, els uns, i artistes catalans amb gran projecció i prestigi, els altres, tots van adaptar les seves intervencions a la tradició de festa popular amb presència al carrer que té la celebració de la Candela i van prendre com a punt de partida el costum d’il·luminar carrers i cases, que va tenir el seu moment espectacular en els inicis de la instal·lació elèctrica. Si l’arribada de «la llum» va representar una nova manera de celebrar la festa, ara podem integrar-hi l’ús de noves tecnologies i de llenguatges artístics propis del nostre temps. El catàleg és el testimoni d’unes instal·lacions efímeres que van donar una nota peculiar a l’ambient festiu. És també un repàs a les intencions dels artistes i una reflexió sobre el concepte i el simbolisme de les obres.

El Centre d’Art Sant Mònica manté una línia d’exposicions que té per objectiu presentar l’obra dels artistes de la segona avantguarda i el Museu de Valls s’ha esforçat en els darrers anys per donar a conèixer el treball dels creadors d’origen vallenc més destacats. En Jordi, nom artístic de Jordi Mercadé, conflueixen els interessos i aquesta coincidència ha fet possible elaborar l’exposició i el catàleg que ara us oferim, en els quals es fa una lectura de l’obra plàstica de Jordi amb la mostra d’una àmplia selcció de pintures, l’estudi crític i documental i la revisió històrica de la seva trajectòria.

Jaume Solé (Valls 1943) és un artista amb una àmplia trajectòria a nivell nacional i internacional. El seu treball s’inscriu en una actitud centrada en l’home, conjuntament amb el seu entorn, el seu paisatge i la seva situació política i social. És un artista fidel a si mateix i al seu temps. La seva obra va variant d’acord amb les seves circumstàncies i amb el seu compromís com a home i com a creador. El pintor vol que l’espectador reflexioni sobre el seu medi i sobre la situació que li ha tocat viure.

Creu que l’artista ha de ser el notari del seu temps i les seves obres han de servir per crear una consciència social. Aquest llibre fa un recorregut analític per totes les etapes de la seva trajectòria, des dels seus inicis amb el grup Un Nus, passant per totes les seves sèries: Mediterrània, Amazònia, Natura, Paisatges del món, Ignis, Estampes del 90. Homenatge a Sarajevo, Contrastos, Nucli, Fecunditat i Abstracció.

UN NUS es gesta com a grup artístic a Valls l’any 1971 amb el propòsit d’adoptar una pràctica artística afí als moviments artístics contemporanis. Va estar actiu entre 1973 i 1984, i es convertí en la iniciativa més important impulsada per artistes de Valls en els anys de la transició democràtica.

La principal estratègia va ser la dinàmica de grup, la recerca d’informació i la voluntat de traspassar l’àmbit local. Es relacionà amb el món artístic català i de fora de Catalunya, per treballar “amb concepte, amb llibertat, amb imaginació, amb sensibilitat, amb esperit, fugint de l’anar fent i del seguir camins fressats”. Tot aquest ampli bagatge no s’havia estudiat ni presentat en cap exposició ni en cap publicació d’una forma extensa.

És per això que el Museu de Valls, conscient de la importància de l’existència del grup per a la ciutat de Valls, ha organitzat una exposició que pretén omplir aquest buit i n’ha editat aquest catàleg.

Catàleg de l’exposició retrospectiva dedicada a l'artista Gelo, al Museu de Valls, durant els mesos de juliol a setembre de 2020.

Gelo és el nom artístic de Joan Jesús Enríquez (1956), un artista que va destacar en els ambients artístics tarragonins a les dècades dels vuitanta i noranta. Desaparegut del mapa artístic des de finals dels anys noranta, el Museu de Valls fa una retrospectiva de la seva obra, en la qual incorpora les obres dels últims anys. L'obra de Gelo, una de les més singulars i potents de l'escena artística tarragonina, treballa la pintura en gran format (amb pintura acrílica, fosforescent i fluorescent), el gravat i les instal·lacions. Ha exposat a Catalunya, Espanya, França i Itàlia. \n

El text del catàleg és obra de la crítica d'art i periodista Assumpta Rosés (Reus, 1949).