Filtrar per
Filtres actius
Nadala de la Impremta Castells redactada per l'historiador vallenc Joan Ventura i Solé, l'any 1986.
Nadala de la Impremta Castells redactada per l'historiador vallenc Joan Ventura i Solé, l'any 1985.
Nadala de la Impremta Castells redactada per l'historiador vallenc Joan Ventura i Solé, l'any 1981.
Nadala de la Impremta Castells redactada per l'historiador vallenc Joan Ventura i Solé, dedicada a la Mare de Déu de la Candela de Valls, l'any 1980.
Índex:
Catàleg del Fons Robert Gerhard (IEV), per Olga Ger Beltran
El jaciment ibèric del Puigferrer (Nulles, Alt Camp) Resultats de la intervenció arqueològica preventiva de novembre de 2018, per Joan Canela Gràcia i Marcel Sirisi Parreu
Aprenents de torcedors de seda del Camp de Tarragona a Barcelona (1762-1792), per Josep M. Grau Pujol
Índex:
Presentació, per Xavier Salat Brúnel
Pròleg, per Joan Tous Gomà-Camps
Introducció, per Jordi Granell March
Arquitectura moderna:
Assaig sobre estil i tècnica a l’arquitectura del temps de Josep Maria Vives Castellet
per Miguel Usandizaga
Els sistemes d’abastiment i evacuació de les aigües a l’obra de Josep Maria Vives Castellet
per Albert Cuchí
Josep Maria Vives Castellet: L’home i l’obra
per Francesc Murillo, Sònia Roca i
Patrícia Rodríguez
Vives Castellet i Català Pic: La tasca en patrimoni cultural de la Mancomunitat (1915-1923)
per Pablo Giori
Bibliografi5
L’església de Sant Bartomeu d’Alió és una de les primeres que trobem documentades al Camp de Tarragona (1154), signe inequívoc de l’existència d’un nucli de població on avui es troba el poble.
Indefectiblement, l’origen medieval dels pobles i ciutats del nostre territori implicava l’existència d’una capella o església, que esdevenia un element essencial en una societat que marxava al ritme que els poders feudal i eclesiàstic marcaven.
En el cas d’Alió hi havia, a més, una especial relació amb l’Arquebisbat de Tarragona, que posseïa la senyoria del poble en la persona d’un dels seus dirigents, primer el paborde i més tard el canonge infermer. La pervivència d’aquest vincle durant més de set segles fa interessant l’estudi de l’esdevenir de l’església en paral·lel al del poble, especialment pel que fa a l’edat mitjana i moderna, en què la relació església poble serà més intensa.
L’objectiu d’aquest treball és analitzar l’experiència de les coordinadores de la Conca de Barberà i l’Alt Camp contràries al Pla director per a ia gestió dels residus industrials a Catalunya (a partir d’ara Pla de residus) i que s’oposaren a un abocador industrial a Forès (Conca de Barberà) i una incineradora multipropòsit al Pla de Santa Maria (Alt Camp). Les mobilitzacions populars contra el Pla han estat, per la seva magnitud i unitat, un dels fenòmens socials més importants dels nostres pobles en les darreres dècades. Les mobilitzacions massives, consistents i persistents de gener a finals de Pany 1990, de ben segur fruit d’un passat amarg i un present incert, varen desfermar la caixa del descontentament. Ara, en la perspectiva que dóna el temps, podem copsar millor, si pot ser, la importància d’aquest moviment popular i reconstruir uns fets que afirmen que els pobles no són titelles, sinó actors que, a voltes, es rebel·len contra allò que consideren injust i indigne.
Aquest llibre, centrat al terme de Vila-rodona, és una continuació de l’obra Serralada: el Mas d’en Bosc, la Serra de la Canya i masies de l’entorn (2015), de la mateixa autora. De la mà d’Enriqueta Vives Farré anirem, doncs, amb el pensament i la voluntat pels camins d’abans, ens nodrirem d’aquells llinatges i orígens, amb tota una diversitat de costums. Mirarem amb més abast aquells topants, una gent, una terra, a vegades feliç, d’altres ferida i cansada. Enmig dels trencats onatges del passat, encetarem nous exercicis d’històries viscudes.
Desvelarem nous episodis o els ampliarem amb més informació. Un període ampli, cobert d’enigmes i d’antigues llegendes, també de collites, plagues, pandèmies, temporals…
Aquest llibre exposa més de cent dibuixos de l'artista vallenc Lluís Cebrián acompanyats de la prosa precisa de Pere Altès. És el primer llibre de la col·lecció Per conèixer Valls de l'IEV.
Joan Barril va néixer a la ciutat de Barcelona l’any 1952, de pare avis i besavis santescreuins. La seva família ha estat sempre molt vinculada a Santes Creus i al seu l’Arxiu Bibliogràfic. Aquest llibre és una visió de la comarca de l’Alt Camp molt íntima i personal.
Aquest llibre és un estudi de la història d’una entitat vallenca que, creada l’any 1927, ha complert els setanta-cinc anys d’existència, l’Associació d’Alumnes i Ex-alumnes de l’Escola del Treball de Valls (AAEET). Les fonts emprades han estat principalment documentals, gràcies a l’existència de dues fonts bàsiques i extremadament riques en informació: els llibres d’actes de la Junta Directiva i el mateix butlletí de l’AAEET, la revista Cultura, que sortí a la llum el desembre del 1928 —fet que li ha permès ser reconeguda com una de les publicacions periòdiques vigents més antigues de Catalunya. \nL’estudi està estructurat en dos blocs, el primer segueix l’evolució del conjunt de l’entitat, tracta aspectes relacionats amb el context de l’Associació pel que fa a l’Escola del Treball, de la ciutat, de la província i de la resta de Catalunya, com és el cas de la relació amb altres AAEET. Mentre que el segon estudia específicament cadascuna de les seccions que en algun moment han format part de l’Associació i les relaciona amb el context local: la Secció de Muntanya, la Secció Excursionista, la Secció d’Espeleologia, la primitiva Secció d’Esports, la Secció Deportiva, la Secció d’Atletisme, la Secció de Bàsquet, la Secció de Cultura, la Secció de Fotografia, la Secció de Filatèlia i Numismàtica, la Secció d’Escacs, la Secció de Ràdio-Experimentació, la Secció de Teatre o la Secció de Cinema Amateur. El llibre afegeix, també, un seguiment de la història de la revista Cultura.
Com a poble, Picamoixons té uns orígens antiquíssims. Molt a prop de l’actual poble hi ha un jaciment que data del paleolític i que, amb el pas del temps, donà lloc a l’actual emplaçament. Com a poble, en el sentit actual de la paraula, data del segle XII i neix històricament lligat a Valls; un lligam que ha continuat fins ara, però amb un Picamoixons ben diferenciat com a poble, amb identitat pròpia. \nAquest no és el primer llibre sobre Picamoixons, però sí que és el primer llibre sobre la història actual, contemporània, a la qual l’autor s’acosta amb una fórmula molt original: la toponímia.
