Botiga

En el decurs de la història, la Colla Joves Xiquets de Valls ha viscut moments dolços i de desencís, però mai no ha perillat la seva permanència en primera fila, en comptar sempre amb l’esforç i la tenacitat d’un gran equip humà que, amb el seu afany de superació, ha solcat profundament l’entranya del món casteller, plantant cada dia nous plançons fins a la consecució d’una brostada que ha donat els més esplèndids fruits. Aquests darrers anys la Colla Joves ha mantingut el ritme d’activitat que li és propi i fins i tot l’ha augmentat. Així ha consolidat els objectius que es van marcar en constituir-se en agrupació castellera i que es resumeixen en l’enaltiment del nom de Valls arreu del país.

Els Xiquets de Reus es van fundar fa 30 anys, quan el nostre país s’organitzava democràticament i els joves volien festes populars. Deu anys més tard, la televisió va posar de moda els castells i els Xiquets es van convertir en una colla gran. Aquest llibre publica les fotos dels grans castells i explica com es van aconseguir. Però, en la història dels Xiquets de Reus, els èxits s’han alternat amb les caigudes.

Aquest llibre recull la nostra experiència, però no és un manual sobre com salvar colles que estan en crisi. En tots aquests anys la nostra colla ha canviat molt: de nivell casteller, les persones, l’ambient... Què queda, doncs, dels Xiquets de Reus? Aquesta colla té uns valors propis? Aquest és un altre tema que s’aborda en el llibre. Una colla castellera necessita un local, músics, actuacions castelleres a la pròpia ciutat i a fora, una revista pròpia i estar present als mitjans de comunicació. Tots aquests elements són estudiats en capítols específics. D’aquesta manera, el llibre que teniu a les mans explica com s’organitza la colla i, en definitiva, què són els Xiquets de Reus.

Autoria: Francesc Valls; Enric Valls; David Barceló; Ernest Benach; Joan Bofarull; Georgina Coca; Marc Ferran; Pau Morales; Eduard Vilafranca; Joaquim Vilafranca

La proliferació d’estudis apareguts en els darrers anys ens han posat al descobert una realitat fins ara poc coneguda: tant al segle XIX com als inicis del segle XX les dues ancestrals colles vallenques no tenien l’exclusiva en l’art de fer castells. En aquest llibre hi trobareu fins a un total de 38 poblacions els aficionats de les quals, en un moment o altre i amb més o menys fortuna, es van atrevir a plantar castells pel seu compte. Moltes d’aquestes iniciatives es complementaven amb el suport que oferien a les colles vallenques, a les quals els foren del tot imprescindibles aquestes col·laboracions per assolir els seus grans castells. Però d’altres es convertien en autèntiques colles castelleres que van assolir un nivell del qualitat del tot dignes. És el cas dels Xiquets de l’Espluga de Francolí, l’agrupació menys estudiada fins ara, motiu pel qual en aquest estudi ha centrat bona part de la nostra atenció: n’hem pogut reconstruir la trajectòria, el nivell, els components i la manera com ha anat arrelant la tradició al poble fins a arribar als nostres dies.

Aquest sisè volum de l’enciclopèdia és miscel·lani i tracta de la relació que tenen els castells amb diverses disciplines: l’art (monuments castellers i obres pictòriques), fotografia (del 1839 al 2019), cinema (del segle XIX a l’actualitat), música (amb un estudi sobre el Toc de castells, la peça més emblemàtica), literatura, llengua i política. El volum també inclou un apartat sobre el Museu Casteller i “La biblioteca castellera”, en què la bibliografia sobre castells es presenta classificada temàticament. Un epíleg que combina l’experiència de la colla inclusiva dels Castellers de la Il·lusió amb la consecució, a finals del 2019, de l’anhelat 3 de 9 sense folre a càrrec de les dues colles dels Xiquets de Valls clou aquest volum i l’obra, que es complementa amb un detallat índex onomàstic i toponímic de tot el conjunt.

En els darrers trenta anys els castells han passat de ser un costum local practicat per gent “de celler” a ser considerats un símbol central de l’imaginari col·lectiu tarragoní. A un nivell més general, l’àrea d’influència de l’activitat castellera s’ha estès del seu àmbit inicial, Camp de Tarragona-Penedès, al conjunt de Catalunya. El llibre analitza i tracta d’explicar aquesta transformació, a través del testimoni de diverses generacions de castellers i d’un gran nombre de documents gràfics dels quatre períodes en què s’estructura aquest procés. Cal destacar el caràcter inèdit d’una significativa part de les fotografies que il·lustren el llibre.

Aquest llibre narra l’evolució i la presència que ha tingut la sardana a la vila del Vendrell a través dels anys, emmarcada pels esdeveniments històrics ocorreguts per les circumstàncies socials i polítiques que ha sofert i que ha hagut de viure el país durant el passat segle XX.

Aquest tercer volum tracta de la tècnica castellera i la ciència que hi ha darrere els castells. Pel que fa a la tècnica, el capítol aclareix conceptes bàsics (tipus de castells, tècnica de bastiment, parts del castell...), explica els canvis tècnics que hi ha hagut al llarg de la història, descriu les característiques de cada construcció, aborda la complexa qüestió del valor dels castells i explica com treballa la direcció tècnica d’una colla. Quant al segon capítol, està dedicat als aspectes científics inherents a la pràctica castellera: quant pesen i quant fan d’alçada els castells?, com cauen els castells?, la sinistralitat (gravetat de les lesions), les mesures de protecció (activa i passiva), la fisiologia del casteller i unes previsions de futur.

Aquest cinquè volum conté tres parts diferenciades. La primera tracta de la projecció del fet casteller, entesa com l’expansió d’un fenomen que en l’origen estava limitat a una zona molt concreta de Catalunya. Així, amb el temps els castells s’han escampat per tot el Principat i altres zones catalanoparlants i s’han acabat internacionalitzant, amb colles a Xile, la Xina, Europa… La segona part compendia altres manifestacions de torres humanes d’arreu del món: muixerangues, dances aragonesos, falcons, torres humanes d’Itàlia, govindes de l’Índia, acròbates magrebins… Finalment, el volum també inclou sengles apartats dedicats a les colles universitàries, al periodisme casteller i al significat de la inclusió dels castells en la llista del Patrimoni Immaterial de la Humanitat de la Unesco.

Aquest segon volum de l’Enciclopèdia castellera analitza la història dels castells des del final de la Guerra Civil espanyola fins a la temporada del 2016. Es tracta, doncs, de la descripció de períodes històrics com la represa de l’activitat castellera després del conflicte bèl·lic i un posterior estancament (1939-1968), de la recuperació dels folres i la vibrant pugna per la supremacia entre els Nens del Vendrell i la Colla Vella de Valls (1969-1980), de l’inici de la Segona Època d’Or, amb la tornada a plaça dels mítics castells de nou (1981-1993), i de l’etapa d’excel·lència que encara vivim actualment i que té un punt d’inflexió clar en el 2 de 9 carregat pels Minyons de Terrassa el 1993. Igualment, el volum inclou un estudi dels diferents concursos castellers que hi ha hagut al llarg de la història.

Aquest primer volum de l’Enciclopèdia castellera està dedicat a una primera part apassionant de la història dels castells, que abraça des de l’anàlisi dels seus antecedents i la descripció dels seus orígens fins al final de la Guerra Civil espanyola, passant per l’esplendorosa Primera Època d’Or (amb la consecució dels castells de nou), la posterior i estrepitosa Decadència i l’esperançadora Renaixença iniciada l’any 1926. El volum inclou també l’estat de la qüestió sobre els castells nets més polèmics del segle XIX i sobre la possibilitat que s’intentés o fes un castell de deu pisos. D’altra banda, l’obra es beneficia de l’autoria dels millors especialistes en cada tema i de la incorporació de les imprescindibles novetats que ha aportat la recerca més recent.

Els continguts d’aquest quart volum fan referència a aspectes sociològics i antropològics dels castells. En la primera part hi ha una exposició de l’activitat castellera habitual: l’activitat i el funcionament de les colles (inclosa la comunicació), el calendari i les diferents modalitats de diada. La segona part, en canvi, aplega una sèrie de reflexions teòriques sobre la dimensió cívica i cultural dels castells, respecte a la influència del discurs mediàtic, al voltant de l’èxit del model casteller modern, sobre els rituals de pas castellers i quant a l’adscripció de l’activitat, entre la festa i l’esport tradicional. Finalment, uns quadres i fitxes recullen les colles actuals, les desaparegudes i la trajectòria històrica de les agrupacions vallenques.

La realitat castellera en el segle XIX ultrapassa les mítiques colles vallenques. Un dels màxims exponents d’aquest panorama el trobem a Montblanc. En primer lloc, els seus aficionats van ajudar a convertir la vila en plaça de nou ja el 1864. Poc després es van atrevir a formar colla pròpia, que, amb el nom de Torraires de Montblanc, va exhibir les seves construccions fins i tot fora de la vila i al costat dels vallencs. L’efervescència castellera va originar l’aparició d’una segona colla a la vila. Al llarg dels seus gairebé 50 anys d’existència, els Torraires de Montblanc van assolir, en els seus millors moments, els castells de vuit bàsics i el pilar de 6. A part de repassar els precedents i el seu dilatat historial, el present llibre estudia diverses paraules castelleres pròpies de la vila. També dedica un capítol als grallers montblanquins d’aquella època i, finalment, estudia, amb totes les dades que ha estat possible localitzar, els noms, cognoms i renoms dels qui van formar part de les colles: els primers Torraires de Montblanc.

Ressalta el valor patrimonial dels castells en el marc de la cultura popular catalana

\nAquest llibre aplega les anàlisis sobre la consecució del tres de nou sense folre, el cim de la segona època d’or dels castells, per part de les dues colles dels Xiquets de Valls en la Diada de Santa Úrsula de 2019 a la plaça del Blat. Les òptiques plurals i diverses d’un seguit de periodistes castellers han servit per elaborar el primer treball monogràfic sobre una construcció específica, i han estat complementades per la visió dels caps de colla en un escenari diametralment diferent, el de la pandèmia de la Covid-19. \n

• \n
• Aquest llibre recull les òptiques plurals i diverses d’un seguit de periodistes castellers han servit per elaborar el primer treball monogràfic sobre una construcció específica. \n
• També s’hi plasma la visió dels caps de colla en un escenari diametralment diferent, el de la pandèmia de la covid-19. \n

Tots els testimonis expliquen tota la veritat. El llibre definitiu sobre el cas Puig Antich.

Salvador Puig Antich va ser executat el 2 de març de 1974, ara fa quaranta anys. Amb l’ajusticiament culminava un procés judicial que va ser una gran farsa i on es va negar a Puig Antich el més elemental dret de defensa. La manipulació del cas va arribar fins al punt que la justícia militar va permetre a la policia franquista alterar el contingut del sumari fent desaparèixer documents, proves de càrrec que exculpaven l’acusat.

Aquesta és una de les colpidores revelacions que el periodista Jordi Panyella fa després de furgar en el sumari original i entrevistar-se amb desenes de testimonis directes dels fets, alguns dels quals han acceptat parlar per primer cop en aquest llibre trencant un silenci d’anys. Aquestes noves i irrefutables proves obliguen a enlairar un clam contra la injustícia i a demanar la reobertura del procés, denegada dues vegades pel Tribunal Suprem d’Espanya, i fan de Salvador Puig Antich, cas obert un llibre moralment necessari per a la cultura democràtica del país.

Accediu a la pàgina web amb tota la informació sobre el cas 

Josep Roig Magriñà (Valls, 29 de setembre de 1917 – Sant Cugat del Vallès, 18 de maig de 2004) va ser un cooperativista agrari català rellevant en tres àmbits de la província de Tarragona: la Societat Agrícola de Valls, de la qual va ser president (1954-1978); la Unión Territorial de Cooperativas del Campo, de la qual va exercir de secretari des de 1958, i posteriorment de vicepresident fins al 1976, i la Unió Agrària Cooperativa de Reus, de la qual fou vicepresident (1963-1976). Afiliat a ERC, s’exilià després de la derrota a la guerra d’Espanya. En el seu retorn, protagonitzà una època brillant de gestió i impuls a la Societat Agrícola en ple franquisme, tot i ser d’esquerres, gràcies al seu pragmatisme unificador.

En el seu pas per la cooperació de segon grau a Reus, portà el timó de la comercialització i obrí mercats difícils a l’estranger en una Espanya autàrquica. La darrera etapa la va viure com a conseller d’Agricultura, Ramaderia i Pesca i posteriorment diputat de la Generalitat restaurada, sota la presidència de Josep Tarradellas (1977-1982). En el curs de la seva vida rebé diverses condecoracions i reconeixements.

Joan Poblet i Teixidó (Montblanc, 1877-1918) exemplifica la relació entre catalanisme i agrarisme a la Conca de Barberà. Aquesta biografia aprofundeix, en conseqüència, en la dedicació que l’advocat tingué en ambdós centres d’interès, i, fonamentalment, en la pràctica fundacional de l’associacionisme agrari empeltat d’una específica ideologia nacional. Aquest lligam motiva una part significativa de la socialització cooperativista duta a terme essencialment en campanyes periodístiques i de conscienciació, cosa que explica el vessant públic de la seva dedicació.

Un altre objectiu d’aquest volum, però, és resseguir la vinculació del jurista a l’evolució de les tipologies associatives a la Conca, en l’articulació de les quals tingué una constant implicació: des de la Cambra Agrícola de Montblanc fins a la Federació Agrícola de la Conca de Barberà. Poblet i Teixidó aporta una concepció destacada entorn d’un model cooperatiu associat a la via reformista.

Una mirada contemporània a la vida i l'obra de Mary Shelley i al seu monstre immortal. 

«Més enllà de les justes reivindicacions de la crítica feminista, més enllà dels fills legítims i bastards a la cultura popular, més enllà dels abusos biogràfics que s’han comès i es cometen a partir de la seva extraordinària vida, Mary Shelley és una de les grans escriptores de la història, [...] un dels més grans escriptors que han existit.»

Als dos-cents anys de la publicació de Frankenstein, aquest riquíssim assaig literari de Ricard Ruiz Garzón presenta Mary Shelley i la seva criatura més famosa, reproduïda incessantment per la cultura popular contemporània en pel·lícules, llibres, sèries, etc. L’autor ha sabut cosir la vida, l’obra i les idees de Mary Shelley amb altres monstres literaris i amb els nostres monstres personals. Un autèntic llibre-Frankenstein.

"Editat amb el suport del Departament de Cultura de la Generalitat"

Pocs escriptors han desplegat una activitat intel·lectual tan intensa i diversa com Jaume Vidal i Alcover. Poeta, narrador i dramaturg, va fer sentir una veu crítica documentada i brillant en articles, conferències i debats. Heterodox, defensava les seves discrepàncies respecte de l'oficialitat amb arguments pouats en un excepcional saber d'humanista.Aquest llibre, que recull les anàlisis de seva obra i la personalitat de Jaume Vidal i Alcover, exposades en el col•loqui científic que li va dedicar el Departament de Filologia Catalana de la Universitat Rovira i Virgili en el desè aniversari de la seva mort, vol marcar l’inici de la recuparació per a l’actualitat literària de l’autor, entre una àmplia producció literària, de L’hora verda, El Fill Pròdig, Les quatre llunes, Sophie o els mals de la discreció i Manicomi d’estiu.