Botiga

Artur Bladé i Desumvila és un dels grans memorialistes de la literatura catalana del segle xx, i va conrear la narrativa, l’assaig, el periodisme i la poesia. Tanmateix, ha estat també un dels grans escriptors catalans oblidats. Nascut el 1907 a Benissanet, a les Terres de l’Ebre, fou dirigent del republicanisme local i comarcal, i aquesta militància el portà a l’exili, primer a Montpeller el 1939 i després a Mèxic a partir del 1942. Els seus llibres des d’Amèrica estant, teixits amb l’enyor de l’expatriació, foren una brillant evocació a la terra natal. Retornat definitivament a Catalunya el 1961, va continuar l’obra fins a aplegar una trentena de llibres amb publicacions destacades sobre l’exili i sobre diverses figures de la catalanitat. Totes formen part d’un testimoniatge ineludible de l’expatriació catalana del segle xx. En aquesta biografia, el lector coneixerà els avatars de la vida d’Artur Bladé.

Amb L'univers Tísner. 1912-2000: gairebé un segle, David Escamilla i Jordi Finestres emprenen un apassionat viatge d'exploració per la vida i el mestratge intel·lectual d'Avel·lí Artís-Gener: un dels personatges més fascinants i complets que ha donat la Catalunya del segle XX. Els autors van tenir el goig de conèixer Tísner i de compartir amb ell hores d'entrevistes, a partir de les quals han pogut reconstruir, amb una visió global, l'obra i la figura de l'anomenat «llop de mar de les lletres catalanes». La paraula i la memòria d'Avel·lí Artís-Gener són l'eina bàsica per endinsar-nos en un univers polièdric carregat de superlatius: «L'univers Tísner».

Aquest llibre —assaig biogràfic sobre la vida i obra de l’escriptor de la Ribera d’Ebre, Artur Bladé i Desumvila— recull la síntesi que el periodista Xavier Garcia ha anat elaborant des de 1971, quan va conèixer l’autor de Benissanet, que va esdevenir de seguida amic i mestre. Claredat d’estil, continguts amb substància humana, cultural i de paisatges i catalanitat integral, formen el nucli d’aquest treball.

Trenta personatges singulars de les comarques gironines (1808-1936) pretén ser un passeig per la història de les terres gironines al llarg del segle XIX i primer terç del segle XX de la mà de persones que no acostumen a ser les protagonistes dels llibres d’història. 

Homes i dones sorgits de les classes populars, alguns amb components llegendaris, permeten una nova visió de la història gràcies a la seva peculiar mirada. Amb ells reviurem alguns episodis històrics, coneixerem el món de la cultura popular i ens endinsarem en ambients marginals. Un pintor un xic excèntric, una beata entre ateus, un guia de muntanya capaç de creuar Europa a peu o un metge sinistre són només un petit tast d’aquests nous homenots i donotes, manllevant l’expressió de l’escriptor Josep Pla

Tots els testimonis expliquen tota la veritat. El llibre definitiu sobre el cas Puig Antich.

Salvador Puig Antich va ser executat el 2 de març de 1974, ara fa quaranta anys. Amb l’ajusticiament culminava un procés judicial que va ser una gran farsa i on es va negar a Puig Antich el més elemental dret de defensa. La manipulació del cas va arribar fins al punt que la justícia militar va permetre a la policia franquista alterar el contingut del sumari fent desaparèixer documents, proves de càrrec que exculpaven l’acusat.

Aquesta és una de les colpidores revelacions que el periodista Jordi Panyella fa després de furgar en el sumari original i entrevistar-se amb desenes de testimonis directes dels fets, alguns dels quals han acceptat parlar per primer cop en aquest llibre trencant un silenci d’anys. Aquestes noves i irrefutables proves obliguen a enlairar un clam contra la injustícia i a demanar la reobertura del procés, denegada dues vegades pel Tribunal Suprem d’Espanya, i fan de Salvador Puig Antich, cas obert un llibre moralment necessari per a la cultura democràtica del país.

Accediu a la pàgina web amb tota la informació sobre el cas 

Josep Roig Magriñà (Valls, 29 de setembre de 1917 – Sant Cugat del Vallès, 18 de maig de 2004) va ser un cooperativista agrari català rellevant en tres àmbits de la província de Tarragona: la Societat Agrícola de Valls, de la qual va ser president (1954-1978); la Unión Territorial de Cooperativas del Campo, de la qual va exercir de secretari des de 1958, i posteriorment de vicepresident fins al 1976, i la Unió Agrària Cooperativa de Reus, de la qual fou vicepresident (1963-1976). Afiliat a ERC, s’exilià després de la derrota a la guerra d’Espanya. En el seu retorn, protagonitzà una època brillant de gestió i impuls a la Societat Agrícola en ple franquisme, tot i ser d’esquerres, gràcies al seu pragmatisme unificador.

En el seu pas per la cooperació de segon grau a Reus, portà el timó de la comercialització i obrí mercats difícils a l’estranger en una Espanya autàrquica. La darrera etapa la va viure com a conseller d’Agricultura, Ramaderia i Pesca i posteriorment diputat de la Generalitat restaurada, sota la presidència de Josep Tarradellas (1977-1982). En el curs de la seva vida rebé diverses condecoracions i reconeixements.

Joan Poblet i Teixidó (Montblanc, 1877-1918) exemplifica la relació entre catalanisme i agrarisme a la Conca de Barberà. Aquesta biografia aprofundeix, en conseqüència, en la dedicació que l’advocat tingué en ambdós centres d’interès, i, fonamentalment, en la pràctica fundacional de l’associacionisme agrari empeltat d’una específica ideologia nacional. Aquest lligam motiva una part significativa de la socialització cooperativista duta a terme essencialment en campanyes periodístiques i de conscienciació, cosa que explica el vessant públic de la seva dedicació.

Un altre objectiu d’aquest volum, però, és resseguir la vinculació del jurista a l’evolució de les tipologies associatives a la Conca, en l’articulació de les quals tingué una constant implicació: des de la Cambra Agrícola de Montblanc fins a la Federació Agrícola de la Conca de Barberà. Poblet i Teixidó aporta una concepció destacada entorn d’un model cooperatiu associat a la via reformista.

Una mirada contemporània a la vida i l'obra de Mary Shelley i al seu monstre immortal. 

«Més enllà de les justes reivindicacions de la crítica feminista, més enllà dels fills legítims i bastards a la cultura popular, més enllà dels abusos biogràfics que s’han comès i es cometen a partir de la seva extraordinària vida, Mary Shelley és una de les grans escriptores de la història, [...] un dels més grans escriptors que han existit.»

Als dos-cents anys de la publicació de Frankenstein, aquest riquíssim assaig literari de Ricard Ruiz Garzón presenta Mary Shelley i la seva criatura més famosa, reproduïda incessantment per la cultura popular contemporània en pel·lícules, llibres, sèries, etc. L’autor ha sabut cosir la vida, l’obra i les idees de Mary Shelley amb altres monstres literaris i amb els nostres monstres personals. Un autèntic llibre-Frankenstein.

"Editat amb el suport del Departament de Cultura de la Generalitat"

Pocs escriptors han desplegat una activitat intel·lectual tan intensa i diversa com Jaume Vidal i Alcover. Poeta, narrador i dramaturg, va fer sentir una veu crítica documentada i brillant en articles, conferències i debats. Heterodox, defensava les seves discrepàncies respecte de l'oficialitat amb arguments pouats en un excepcional saber d'humanista.Aquest llibre, que recull les anàlisis de seva obra i la personalitat de Jaume Vidal i Alcover, exposades en el col•loqui científic que li va dedicar el Departament de Filologia Catalana de la Universitat Rovira i Virgili en el desè aniversari de la seva mort, vol marcar l’inici de la recuparació per a l’actualitat literària de l’autor, entre una àmplia producció literària, de L’hora verda, El Fill Pròdig, Les quatre llunes, Sophie o els mals de la discreció i Manicomi d’estiu.

Edició a cura de Roger Roig

Amb la publicació d’aquest Àlbum Narcís Oller es produeix un punt d’inflexió en la Biblioteca Narcís Oller, que té com a objectiu tornar a posar a l’abast del lector la producció del gran escriptor català. I és que aquest volum no recull cap de les obres del creador de la novel·la catalana moderna, sinó que fa un repàs de la seva trajectòria vital i literària, donant la veu al mateix Narcís Oller, a diversos contemporanis seus i a experts actuals en l’estudi de la seva literatura; tot plegat constitueix un mosaic que permet acostar-se a una figura cabdal de les lletres catalanes i entendre les seves circumstàncies personals i artístiques. Aquest àlbum, il·lustrat profusament: fotografies d’Oller i del seu àmbit familiar o de treball, imatges dels manuscrits de les seves obres i de les primeres edicions, documents de treball, la crítica periodística... La diversitat de les fonts documentals i de la procedència de les imatges converteixen aquest Àlbum Narcís Oller en un llibre especial, tant per a estudiosos de la seva obra com per al lector que es vol apropar a l’autor.

UNA MIRADA CONTEMPORÀNIA A LA VIDA, EL PENSAMENT I L’OBRA DE RAMON LLULL

Ramon Llull, beat, pare de les lletres catalanes, escriptor, inventor, missioner... és disseccionat i reinterpretat, ara i aquí, per Albert Pijuan, novel·lista, dramaturg, fi lòsof, guionista... El resultat és un llibre inclassifi cable, rigorós, revelador, divertit... Com si coneguéssim Llull per primera vegada.

«Aquest llibre va de la persecució d’un personatge. Ben bé s’hauria pogut dir Perseguint Ramon Llull. La persecució d’un personatge que no es pot atrapar. Espòiler, el llibre acaba així: el perseguidor no atrapa el perseguit, no passa res.» ALBERT PIJUAN

¿Per què l'escriptor Néstor Luján (1922-1995) no va arribar a construir una obra literària d'alta volada, tot i el seu talent i les grans expectatives que havia despertat a primers dels anys 40 en l'entorn intel·lectual de Destino i especialment en Josep Pla? ¿Per què, a partir d'un cert moment, Luján va preferir posar l'art en la vida i no en l'obra, i substituir la seva veu interior per la d'un personatge de la seva creació que el va anar convertint en un espectador impotent de si mateix? En aquest llibre el periodista Enric Vila assaja respostes convincents a aquestes preguntes. L'autor converteix un article de Luján publicat a Destino el desembre de 1947 en el símbol de la rendició artística de Luján, i en el punt de partida de la transició gradual del dandi rebel i perfectament organitzat contra la felicitat, al Luján hedonista.

Visió obliqua i sense concessions de l'erm intel·lectual de la postguerra espanyola, Néstor Luján: entre el rostre i la máscara és un pamflet que enlluerna, escrit amb un estil incisiu i sense aturador, dotat d'una rara penetració psicològica. \nFet i fet, aquest escrit alhora implacable i sensible, guanyador del II Premi IDEES d'Assaig Breu 2003, va més enllà de la peripècia biogràfica d'un autor concret per esdevenir una apassionada defensa del difícil camí de l'artista o de l'intel·lectual en temps difícils per a la llibertat de creació i de pensament.

Les dones folkloristes van tenir un paper molt important i destacat en l’estudi del folklore. Aquest és un fet que sovint es desconeix. Les folkloristes eren unes dones estudioses i treballadores que tenien molt clar els seus objectius i que anaven per diferents indrets del territori català amb paper i llapis per anar recollint exemples de folklore (cançons, rondalles, oracions, refranys, endevinalles, entre d’altres), per donar-los al seu mestre Rossend Serra i Pagès.

Mercè Ventosa va ser una d’aquestes folkloristes alumnes de Rossend Serra i Pagès que va desenvolupar una tasca més que significativa en aquest àmbit. Tota la seva important tasca com a folklorista es conserva a través de 28 textos originals que es plasmen en aquest llibre, juntament amb la seva correspondència amb el mestre Rossend Serra i Pagès i les seves aportacions a la premsa catalana de l’època, on podreu veure tot l’amor que tenia pel folklore.

A vegades, l’atzar es creua en el nostre camí i un document que ha dormit oblidat prop de noranta anys ens posa davant dels ulls tot un món. El diari personal de Mercè Julià arriba a les mans dels autors per explicar-nos en primera persona una vida atrapada en una biografia. La jove, a punt de celebrar els 18 anys, plena d’expectatives i de joia vital, entra en una etapa d’insatisfacció i incertesa, conscient de l’arribada de l’edat adulta i del pas inexorable del temps, i de les limitacions que les convencions de la seva època i de la seva classe social imposaven a les dones. Vides viscudes, llocs, anhels, projectes tan sols embastats, barcelonines del primer terç del segle XX, amics, una ciutat preparant l’Exposició Internacional, i també la seva estada al mas La Sabatera, de Montblanc, i un viatge a Mallorca. A través de les pàgines escrites fa cent anys revivim les experiències de les nostres àvies, i copsem les seves raons i les opcions que la vida els oferia.

«A dalt al terrat, a on vaig pujar, apoiats els colzes a la barana, contemplava sense veure, enllà… d’enllà. Haguera volgut volar, ser aucell, fondre’m.»

Barcelona, 22 de gener de 1918

Ramon Llull va ser un pensador i escriptor de primer ordre i un viatger incansable que va recórrer la Mediterrània de l’edat mitjana d’un extrem a l’altre. Les ciutats que aquest català de Mallorca va visitar són el teló de fons d’aquest quadern, en un viatge físic i al·legòric a través del seu pensament, la seva vida i la seva obra literària.

Il·lustracions inspirades en les miniatures gòtiques del Breviculum de Karlsruhe, i un Llull que ens parla i interpel·la en primera persona, conviden a que el lector s’aproximi a l’intens periple vital d’aquest savi medieval de forma amena i, alhora, històricament rigorosa. 

Abans de pujar al podi de l’etapa reina de la París Niça de 2010 en Xavi Tondo parla un moment amb Bernard Hinault. Ell admira el cinc vegades guanyador del Tour, i li explica com ha vençut gràcies a perseverar en l’esforç, com ha fet sempre. El bretó somriu escoltant el ciclista de Valls i li recorda que l’obstinació ben portada és agraïda. Aquell noi li recorda a ell de jove, quan li deien le petit blaireau (‘el petit teixó’), per la seva tenacitat i propòsit.

Com li diran a en Tondo? Xavi Tondo, el triomf de l’obstinació és la història d’un home que tenia un somni: ser un gran corredor professional des de la humilitat i l’honestedat.

Qui no coneix la principal icona del dadaisme, l’urinari, la Fountain de Duchamp? Qui no recorda l’impacte de trobar un dels seus objectes, anomenats ready-mades, en una sala de museu?

Darrere aquestes obres que formen part de la Història de l’Art hi ha la figura enigmàtica de Marcel Duchamp. Amb els seu silenci (sobrevalorat, segons Beuys), el seu iconoclasme i la radicalitat de les seves obres va ser principal sospitós del dadaisme, declarat àrbitre pels surrealistes i referent de la nova generació pop als anys 60. De fet, el seu caràcter iconoclasta ha transformat l’obra d’art i la seva relació amb l’espectador.

Però, tot i ser una figura clau dels principals moviments del segle XX, no és un personatge mediàtic com Picasso o Dalí. Duchamp no deixà memòries ni diaris, evitava les entrevistes i la publicitat. Per als duchampians, segueix sent una figura misteriosa.

Quina és la seva història? En aquesta biografia il·lustrada, Gerard Pàmies ens passeja per la seva vida des dels orígens bohemis a París, on desenvoluparia els seu cubisme, fins a la seva estada a Buenos Aires i els estius a Cadaqués, on cultivaria una gran amistat amb Dalí, passant pel Nova York d’entreguerres, on seria figura central del dadaisme.

Joan Maluquer de Motes (Barcelona, 1915-1988) va ser un dels puntals del desenvolupament modern de l’Arqueologia i de la Prehistòria a Catalunya. Aquest llibre descriu la seva trajectòria vital i intel·lectual i destaca la seva visió de la immigració com un dels elements centrals en els orígens de la civilització ibèrica. L’arc mediterrani és, per a Maluquer de Motes, un espai de contactes, d’intercanvis culturals, econòmics i socials; un autèntic melting pot.

L’interès per llegir i interpretar la geografia física i humana dels llocs que visita queda palès en el diari que l’arqueòleg escriu sobre el creuer per la Mediterrània de 1933. El text és un testimoni de primera mà amb acurades observacions sobre el paisatge, la fauna, l’arquitectura, la petja de la presència catalana medieval, però també sobre les inquietuds de la gent: els estudiants musulmans de Tunis, el moviment nacionalista del nord d’Àfrica o les aspiracions nacionals dels jueus a Palestina, entre altres.