Botiga

En aquest llibre, l’autor analitzà el mercat de Santa Coloma de Queralt (instaurat el 1222 pel rei Jaume I) a partir de les transaccions comercials enregistrades en els manuals notarials de 1276 a 1313.

«Coloma es convertí realment en una vila mercantil i el centre comercial de la regió a principis dels anys 1290. Cristians i jueus s’hi establiren. Centenars de persones, identificades com a habitants de Santa Coloma, participaren en el comerç i les finances registrades pel notari de la vila i els seus escrivans. L’any 1293 registraven una mitjana de més de 32 transaccions a la setmana, xifra que gairebé es duplicà […] 20 anys després. Aquest nombre creixent de transaccions incorporava processos financers sofisticats a través de préstecs, vendes a crèdit i inversions, mentre que la participació regular de comerciants forans, que venien teles i animals de treball, atenia a les necessitats dels consumidors rurals locals. A finals de segle, els artesans i comerciants de Santa Coloma crearen els seus propis negocis per atendre el consum local i alguns iniciaren el cultiu de safrà en camps propers a la vila com a producte local destinat tant al comerç nacional com internacional.» (De l’epíleg)

Gregory B. Milton (1966-2021) va ser un historiador estatunidenc especialitzat en l’estudi de les relacions financeres a l’alta edat mitjana a les terres catalanes.

Es va llicenciar en Història l’any 1989 i després ingressà a l’exèrcit dels Estats Units a la base naval de Rota (Cadis). Aquí es va desvetllar el seu interès per l’estudi de la història medieval mediterrània de la península Ibèrica. Es doctorà el 2004.

L’únic llibre monogràfic de Milton, Market Power (2012), analitza el mercat de Santa Coloma de Queralt (instaurat el 1222 pel rei Jaume I) a partir de les transaccions comercials enregistrades en els manuals notarials de 1276 a 1313. Us el presentem ara traduït al català.

El tren de corda és un llibre essencialment autobiogràfic. Josep Maria Vallès descriu, en petits episodis, tastets d'una part de la seva infantesa i de l'adolescència. Un passeig per la convivència familiar i els primers aprenentatges, primer a l'Espluga i després a Valls.

Tot i que està escrit en primera persona i des d'una visió personal i privada, naturalment, El tren de corda és una crònica dels anys cinquanta a l'Espluga de Francolí. L’autor, però, fuig del seu vessant més íntim per descriure el que va viure a l'Espluga i com es desenvolupava la vida a la vila mentre es feia gran. Episodis com El cinema i el ball, Segar batre i veremar, Les glaçades de 1956 o Les riuades fan que l'autor es distregui explicant la vida espluguina, temàtic on es belluga com el peix dins l'aigua.

JOSEP M. VALLÈS I MARTÍ (l'Espluga de Francolí, 1945). La seva carrera professional es desenvolupà en la gerència empresarial; i el seu oci, en la promoció cultural a la seva vila com a historiador local. Fundà l'Escola de Música del Casal (1978), ocupà la presidència del Casal de l'Espluga (1981-1985), promogué la reaparició de la revista El Francolí, el premi de recerca Bernat Morgades i fou fundador del Centre d'Estudis Local del Casal (1983). També fou alcalde de l'Espluga (1989). Autor de diversos treballs i articles, ha donat conferències i ha publicat: 

La custòdia de la Parròquia de Sant Miquel de l'Espluga de Francolí (2003), De l'idealisme a l'oblit. Poesia i teatre de Pere Antoni Torres Jordi (2007), L'Espluga de Francolí en els setmanaris de Montblanc, 1903-1923 (2008), Josep Cabeza i Coll (2009), Rafael Battestini i Galup (1886-1939). Catalanista. Víctima de la repressió franquista (2009), Judici a un poble. La mort del cobrador a l'Espluga de Francolí, 1899 (2013), El celler de Baix. Visió històrica d’una obra col·lectiva (1913-2013), (2014), La Conca de Barberà en el temps de la Mancomunitat de Catalunya (1911-1923) -Premi Aires de la Conca 2016, Relats i cròniques. L’Espluga de Francolí 1900-1923 (2017), Ramon Muntanyola “…una gran llum d’esperança” amb Joan Maria Pujals (2018),

De la Dictadura a la República: L’Espluga de Francolí 1923-1931 (2020), Visca la república! L’Espluga de Francolí 1931-1936 (2021), El violinista cec. Josep Maria Serret i Bou 1838-1892 (2022). Julià Nougués i Subirà, ciutadà republicà (1867-1928) (2023). L’Espluga dels vostres avis (2023). El tren de corda. Una infància: 1945-1961 (2024) és el seu darrer llibre.

És membre dels Centres d'Estudis de la Conca de Barberà i de les Garrigues, en les revistes dels quals ha publicat articles, i membre del Consell Editorial de la revista Cultura i Paisatge.

La història, la vida i les famílies d’una casa pairal de Pira, una de les millors de la comarca, feta per Joan Fuguet i Sans un dels grans coneixedors de la Conca de Barberà.

Les cases també amaguen històries: llegiu ...

" Ja havia donat per acabada la monografia sobre la casa pairal de Pira quan, havent transcrit les famoses "cartes", vaig veure que em trobava davant d'una documentació d'allò més interessant i digna d'ésser estudiada, car es tracta d'un conjunt de cartes que s'intercanviaren Celdoni Matheu Tarragó i la seva futura dona, Magdalena Bosch Terés, durant el nuviatge (1800-1811). De les epístoles se'n dedueix que aquesta etapa no va ser pas tranquil·la, ans al contrari, turbulenta fins al punt que la podríem qualificar de drama digne de ser portat a una novel·la. Després d'un inici normal, la relació entre ambdós protagonistes començà a originar problemes: els pares de la Magdalena s'oposaren al matrimoni i tancaren la noia en un convent de monges de clausura; Celdoni, lluny d'abandonar la brega, aconseguí, amb el suport de son pare que era "Familiar de la Santa Inquisició", dur a terme un segrest consentit de Magdalena, i finalment, esposar-la."

L’Espluga dels vostres avis

Josep M Vallès i Martí

Aquest llibre està destinat a la canalla de l'Espluga amb la finalitat que entenguin com es vivia al poble dels seus avis, l'Espluga que no han conegut, però amb la que hi estan implicats: el passat és culpa nostra, però, el que passi a partir d'ara és culpa vostra.

JOSEP M. VALLÈS I MARTÍ (l'Espluga de Francolí, 1945). La seva carrera professional es desenvolupà en la gerència empresarial; i el seu oci, en la promoció cultural a la seva vila com a historiador local. Fundà l'Escola de Música del Casal (1978), ocupà la presidència del Casal de l'Espluga (1981-1985), promogué la reaparició de la revista El Francolí, el premi de recerca Bernat Morgades i fou fundador del Centre d'Estudis Local del Casal (1983). També fou alcalde de l'Espluga (1989).

Autor de diversos treballs i articles, ha donat conferències i ha publicat: 

La custòdia de la Parròquia de Sant Miquel de l'Espluga de Francolí (2003), De l'idealisme a l'oblit. Poesia i teatre de Pere Antoni Torres Jordi (2007), L'Espluga de Francolí en els setmanaris de Montblanc, 1903-1923 (2008), Josep Cabeza i Coll (2009), Rafael Battestini i Galup (1886-1939). Catalanista. Víctima de la repressió franquista (2009), Judici a un poble. La mort del cobrador a l'Espluga de Francolí, 1899 (2013), El celler de Baix. Visió històrica d’una obra col·lectiva (1913-2013), (2014), La Conca de Barberà en el temps de la Mancomunitat de Catalunya (1911-1923) -Premi Aires de la Conca 2016, Relats i cròniques. L’Espluga de Francolí 1900-1923 (2017), Ramon Muntanyola “…una gran llum d’esperança” amb Joan Maria Pujals (2018),

De la Dictadura a la República: L’Espluga de Francolí 1923-1931 (2020), Visca la república! L’Espluga de Francolí 1931-1936 (2021), El violinista cec. Josep Maria Serret i Bou 1838-1892 (2022). Julià Nougués i Subirà, ciutadà republicà (1867-1928) (2023). L’Espluga dels vostres avis (2023) és el seu darrer llibre.

És membre dels Centres d'Estudis de la Conca de Barberà i de les Garrigues, en les revistes dels quals ha publicat articles. És membre del Consell Editorial de la revista Cultura i Paisatge.

Pròleg de Josep-Lluís Carod-Rovira

Aquest llibre és un petit compendi i alhora reivindicació de les dues facetes potser menys conegudes de l’escriptor Josep Vallverdú: la d’articulista i la de ninotaire. De manera extraordinària, totes dues han anat a confluir en una publicació mensual local, El Francolí, amb qui ha mantingut i encara manté una llarga, noble i productiva relació. I és que el mestre va viure 27 anys a l’Espluga de Francolí i, ja abans d’installar-s’hi, va començar a escriure a la revista que edita el Casal de l’Espluga.

Amb aparicions esporàdiques des del gener de 1986, Vallverdú de seguida es va guanyar una columna fixa d’opinió que va anomenar Potser sí… i que, rebatejada el 2012 com a Tassa i mitja, ha mantingut cada mes de manera gairebé ininterrompuda per retratar la realitat local, la nacional i la global des del seu prisma privilegiat. Tot plegat, amanit des del març del 2020 amb les seves il·lustracions a la secció La Rialleta. Tot un tresor del qual us volem llegar el present recull.

Francesc Vicent Garcia (1579  1623), conegut com el Rector de Vallfogona, va ser el poeta més rellevant del barroc català

Aquest llibre, publicat en el IV centenari de la seva mort i escrit per Domènec Corbella, pretén apropar la seva figura entre el públic en general. Hi trobareu els episodis biogràfics més destacats de la vida del Rector, una selecció de les seves poesies i, finalment, algunes de les llegendes populars que se li atribueixen, amb els seus característics rodolins. Tot això, acompanyat per unes il·lustracions evocadores i de gran bellesa, obra del pintor Francesc Artigau.

La custòdia gòtica de la parròquia de Sant Miquel de l'Espluga de Francolí va desaparèixer durant els primers dies de la Guerra Civil. El 1952, amb motiu del Congrés Eucarístic celebrat a Barcelona, Lluís Carulla i Canals promogué i s'encarregà de fer una nova custòdia per a la parròquia. Aquest treball està fornit de la història de la primera custòdia i dels seus trets artístics, de l'etapa de la seva realització i de la construcció del sol de vericle, de la situació local prèvia a la seva desaparició l'any 1936 i de tota la campanya d'aportacions i captació de donatius que va culminar en la custòdia nova --obra dels joiers Roig i Capdevila, de Barcelona--, així com de comparacions artístiques amb d'altres custòdies gòtiques de l'època de la de l'Espluga i, també, amb altres custòdies copó. Els autors, separadament, en el que els és més proper dels aspectes històric i artístic, aporten una obra monogràfica que vol ser un tribut als avantpassats espluguins del segle xv i als més recents que van fer possible la custòdia nova.

Incidència de la PENYA ARTÍSTICA L’OLLA en la promoció i divulgació de la calçotada i en el desenvolupament de l’acció cultural de la postguerra a la ciutat de Valls, amb text de Joan Ventura i Solé, portada de Josep M. Tost i fotografies de Joan Batalla, Roé, Enric, Català Roca i Massip.

Penya Artística l’Olla

L'any 1946, en un temps en què s’anava als cafès per trobar els amics i fer petar la xerrada, uns quants joves feien colla, motivats per unes inquietuds artístiques i literàries, les quals havien nascut i es desenvoluparen a recer de l'Escola de Treball de Valls i de la seva Associació d'alumnes i d'ex-alumnes i, encara més concretament, de les classes de Dibuix Artístic i de Pintura que s'hi impartien. Un dia, a algú se li va ocórrer d'organitzar una calçotada per a tota la colla. De la calçotada sorgí la decisió de redactar un manifest, que propicià la creació de la Penya Artística l’Olla el primer diumenge de primavera de 1946.

Rutes pels despoblats del Camp de Tarragona

15 itineraris per la Conca del Barberà, l’Alt Camp, el Baix Camp i el Tarragonès

Un despoblat, a més a més de ser un lloc pintoresc, és també un punt que convida a la reflexió. Hem d’imaginar-nos que, en aquell carrer on som, abans hi havia vida i que, rere els murs esbaldregats i les portes i finestres esventrades, hi havia caliu humà. Sempre s’ha dit que, quan d’una cosa no se’n parla, queda en l’oblit. El motiu d’aquest llibre és precisament parlar d’aquests despoblats, perquè la gent els conegui i els respecti.

Així doncs, en aquesta guia hi trobareu 15 bonics i interessants itineraris per la Conca de Barberà, l’Alt Camp, el Baix Camp i el Tarragonès en què l’objectiu principal és visitar un poble abandonat.

Gener Aymamí i Domingo (Reus 1951). És diplomat en Arqueologia Hispànica per la UB i ha estat durant vint-i-cinc anys responsable, primer com a cap de redacció i després com a director, de la revista Excursionisme de la UEC. També ha presidit la Unió Excursionista de Catalunya, tasca per la qual li fou atorgada la medalla de la UEC. Des de l’any 2004 i fins al 2016 fou vicepresident de la Federació Catalana d’Espeleologia.

És autor dels llibres Pinzellades de l’Alt Penedès (1992), La comarca d’Anoia: excursions, pobles, paisatges (1996), Camins antics… camins d’història (1998), Aproximació als molins de vent fariners de Catalunya (1999), Aproximació als pous de glaç i de neu de Catalunya (2000), Els molins hidràulics de la vall del Bastareny: exemple d’una etapa preindustrial desapareguda (2002), D’excursió per les coves de Catalunya (2003), Per la comarca d’Anoia (2011), Excursions per la història de Catalunya (2011), Coves Catalanes Llegendàries (2014), Llegendes de l’Anoia (2017) i Itineraris per les esglésies i eremitoris rupestres de Catalunya (2014), obra guardonada amb el Premi Sant Bernat 2006.

És coautor d’Els molins hidràulics del Moianès i la riera de Caldes (1994), Premi Sant Bernat 1993, i El Montsec i la Vall d’Àger (1998), i autoeditor de Per l’Oest del Canadà (2014).

15 itineraris per la Conca del Barberà, l’Alt Camp, el Baix Camp i el Tarragonès

CONCA DE BARBERÀ 

Anguera: visita a un despoblat del segle XI

Els Cogullons: un poble abandonat a mil metres d’altitud

Rocamora: un rònec despoblat amb un panorama esplèndid

Prenafeta Vella i la Barceloneta: dos despoblats a prop de Montblanc 

Torlanda: Passejada entre esplèndids camps de conreu 

Altres despoblats de la Conca de Barberà

ALT CAMP 

Selma: un tomb per l’antic senyoriu

L’Albà Vell: un despoblat engolit per la vegetació

Una ruta per la serra de Selmella

Altres despoblats de l’Alt Camp

BAIX CAMP 

A redós d’un poble abandonat que no va tenir ni església ni escola ni cementiri 

Castelló: un poble que va arribar a tenir més de 100 habitants 

Un bonic recorregut per la vall de Cortiella 

Fatxes: un poble abandonat amb una sòrdida història

La Mussara: un despoblat situat en un paratge esplèndid

Altres despoblats del Baix Camp

TARRAGONÈS 

Passejada arran de mar.

Itinerari per terres del Baix Gaià 

Altres despoblats del Tarragonès

Ignasi de Solà Morales en aquest llibre ens mostra un recull de les obres gaudinianes, acompanyades d'un reportatge fotogràfic realitzat per F. Català Roca.

Memòria de les Biblioteques Populars de Tarragona el 1980 pel Servei de Biblioteques Populars de l’Excma. Diputació Provincial de Tarragona.

Vol. 12 de la Biblioteca Excursionista de la col·lecció de Monografies Locals.

“MARE DE DÉU QUE REGNEU EN L’ALTURA DAMUNT L’ALTAR DE MUNTANYES I PINS, FEU ARRIBAR ALGUN ALÈ DE LLUM PURA A L’OMBRA AMARGA DELS NOSTRES CAMINS”  Del Virolai.

Recull de treballs de l’Institut d’Estudis Tarraconenses Ramon Berenguer IV de la Secció de Filologia i Història Literària VIII per la diputació de Tarragona l’any 1996.

L’any 1984 es va tenir l’oportunitat de conèixer el magnífic material farmacèutic conservat al Monestir de Vallbona. Aquest monestir pertany a la branca femenina del Cister i està situat al bell mig del municipi al qual donà origen, Vallbona de les Monges (Urgell).

Jaume Solé Magriñà va néixer el 1943 a la ciutat de Valls. Quan tenia catorze anys va començar a assistir a les classes de dibuix a l’Escola d’Art on donava classes un altre artista vallenc, Josep Maria Tost. Aquest va recomanar al pare de Solé que l’enviés a Barcelona on podria ampliar els seus estudis, ja que apuntava dots d’artista.

La història del Club Bàsquet Valls l’han configurada, al llarg dels anys, una munió de persones vinculades a l’entitat: jugadors, directius, entrenadors i aficionats. Aquest llibre vol ser un homenatge a totes les persones que han protagonitzat la història del club. A més, la seva publicació coincideix amb el vint-i-cinquè aniversari de la creació de l’equip de fèmines i de la inaguració del pavelló Joana Ballart.

La Premsa Comarcal en el sentit més natural i integrador és, com diu l’autor del llibre, el professor Lluís Costa, la memòria de la vida quotidiana de Catalunya. És un patrimoni que aferma una tradició ben arrelada i que fa ara una nova embranzida amb les plataformes digitals que progressen agermanades amb els formats impresos. 

Lluís Costa, a partir d’anàlisis quantitatives i qualitatives ressegueix l’evolució de la tipologia de premsa local i comarcal que ha resistit tota mena d’escomeses polítiques i econòmiques des de fa dos segles.

Antoni Joan Josep Vallespinosa i Català (Valls, 1832–Londres, 1887), teòleg i diaca anglicà, és l’autor del manuscrit Anotaciones de la Historia de Valls por un vallense, anno MDCCCLXXXIV. El manuscrit fou portat a Valls pel germà d’Indaleci Castells, Víctor castells, que en féu una còpia incompleta del text avui desapareguda. Del manuscrit original, mossèn Eusebi Ribas Vallespinosa en va fer una altra còpia, començada en català i acabada en castellà, que ha estat l’objecte d’estudi i transcripció d’aquest llibre.