Filtrar per
Filtres actius
Aquest catàleg pertany a una exposició homònima duta a terme a Santa Coloma de Queralt del 15 d'agost fins al 6 d'octubre de 2013, amb motiu de l'any Nogué, comissariada per Damià Amorós Albareda i Joan Sendra Mestre. (edició bilingüe català - castellà)
Un passeig de puntetes per la Setmana Medieval de la Llegenda de Sant Jordi de Montblanc.
Des de Ceret, al nord, fins a Tortosa, a l’extrem sud del mapa, i des de Begur, a l’est, fins a Tamarit de Llitera, a l’oest, Catalunya és terra de dimonis. La terra més ufana sota la capa del sol és també la més demoníaca de tot el continent europeu:
Tenim més de 70 mots populars per designar el Diable.
La geografia catalana conté 12 coves, 29 torrents i barrancs, 22 estanys i gorgs, 13 castells, 31 ponts... que fan referència al Diable. I també més de 30 entrades directes a l’Infern.
El Cavall Bernat de Montserrat és d’origen diabòlic.
El manual per fer exorcismes més utilitzat a l’edat mitjana es va editar a Barcelona. Segons l’escriptor Joan Oliver el Diable parla en lleidatà.
A la Divina comèdia de Dante trobem tres comtes catalans al Purgatori.
Arreu de Catalunya continuen celebrant-se aquelarres, misses negres, pactes demoníacs i exorcismes.
Després de documentar-se durant anys, la periodista Sylvia Lagarda-Mata, que ja ens va sorprendre amb el seu exitós Fantasmes de Barcelona (cinc edicions), torna a submergir- se en la Catalunya més màgica i desconeguda per demostrar- nos, amb el seu estil amè, que El Diable és català.
Llegendes, tradicions, indrets i costums que ens mostren la forta vinculació de Catalunya amb l’Àngel Rebel.
Aquest llibre pretén oferir una visió general i completa sobre les abadies i els priorats cistercencs catalans i les seves filials en territoris en l'antiga Corona d'Aragó.
Els autors estudien el fenomen cistercenc en el context històric que nasqué i, d'altra banda, descriuen i analitzen la història i l'art dels monestirs catalans, alguns ben poc coneguts. L'arquitectura dels cenobis cistercencs catalans (i de la Corona d'Aragó) resulta d'especial interès en el context de l'art català, sobretot en el moment tan apassionant com és el de la transició del Romànic al Gòtic. Els nombrosos plànols i fotografies d'aquesta edició contribueixen a presentar de forma entenedora i atractiva la captivadora trajectòria del Cister.
El Patufet, protagonista d'un dels contes populars catalans més coneguts arreu, és l'encarregat d'explicar a una colla de nens i nenes les tradicions festives del nostre país, en una revisió tendra i divertida del costumari català.
En aquest conte el Patufet convida els seus amics a viure la nit més màgica de l'any, la de Sant Joan. Aprofitant que ja han començat les vacances d'estiu, fan un recorregut per tots els elements festius relacionats amb la revetlla, com les fogueres, els petards, la coca o els balls de festa major.
Les dones folkloristes van tenir un paper molt important i destacat en l’estudi del folklore. Aquest és un fet que sovint es desconeix. Les folkloristes eren unes dones estudioses i treballadores que tenien molt clar els seus objectius i que anaven per diferents indrets del territori català amb paper i llapis per anar recollint exemples de folklore (cançons, rondalles, oracions, refranys, endevinalles, entre d’altres), per donar-los al seu mestre Rossend Serra i Pagès.
Mercè Ventosa va ser una d’aquestes folkloristes alumnes de Rossend Serra i Pagès que va desenvolupar una tasca més que significativa en aquest àmbit. Tota la seva important tasca com a folklorista es conserva a través de 28 textos originals que es plasmen en aquest llibre, juntament amb la seva correspondència amb el mestre Rossend Serra i Pagès i les seves aportacions a la premsa catalana de l’època, on podreu veure tot l’amor que tenia pel folklore.
Oficis i costums perduts mostra les formes de vida i treball dels barcelonins que, sepultades pels inexorables canvis històrics, han anat perdent-se lentament fins a desaparèixer. Temps era temps tothom vivia al carrer; el calendari estava ordenat segons les festivitats religioses i patriòtiques; en el lleure es buscaven nous espais de llibertat i diversió; la formació i el treball quedaven fixats segons les classes socials... \n \nTeniu a les mans una obra documental única, amb moltes imatges inèdites, per descobrir una Barcelona que ja no existeix i que no tornarà.
Amb l’enderrocament de les muralles i la urbanització de l’Eixample, Barcelona va viure un període de transformació social i urbana sense precedents. Així, el Liceu, l’Hipòdrom, els parcs d’atraccions o el passeig de Gràcia eren llocs on exhibir l’última moda, iniciar relacions o, simplement, passejar i badar. I a l’Eixample, amb l’esclat del Modernisme, es van anar alçant edificis que rivalitzaven en ostentació i singularitat. \n \nL’esplendor de la burgesia repassa un període de gran brillantor social, cultural i artística per a Barcelona.
La ciutat de Tarragona no ha estat mai conscient de la seva arquitectura de l’època que comprèn les darreries del segle XIX i les primeres dècades del segle XX, ni l’ha estudiada com s’ha fet en altres indrets, tot i que té una herència modernista considerable. De manera fragmentària han aparegut articles i treballs de diversos estudiosos, però tot aquest corpus escrit feia pensar en la necessitat de disposar d’un treball que mostrés, de manera divulgativa, les obres que contenen formes arquitectòniques que usà el Modernisme.
Aquesta guia neix amb la pretensió que la persona que s’acosti a Tarragona per conèixer-ne les obres modernistes, s’assabenti de quins foren els diferents aspectes que aquesta moda va deixar impresos en les cases tarragonines, de com fou la seva manera de plantejar-los i de què va permetre que es construïssin uns edificis i no uns altres.
La vinya i el vi a Catalunya ofereix un panorama complet de tot l'univers humà, social, econòmic i cultural creat a l'entorn del conreu de la vinya, el procés del raïm i l'elaboració i la comercialització de vins i caves arreu de Catalunya. L'escriptor i periodista Jordi Llavina és un gran coneixedor d'aquest sector, que té una llarga tradició al nostre país, amb vinyes i cellers en bona part del territori català.
El llibre presenta una selecció fotogràfica extraordinària, resultat d’una àmplia recerca en arxius particulars i públics. Moltes de les imatges són, doncs, inèdites i capten moments de la vida quotidiana de les petites i grans famílies que han treballat en aquest sector agrari i industrial.
Volums XV: 75-76 (1992) - XVI 77-78 (1993)
Mesa per a l’any 1992
Mesa per a l’any 1993
ESTUDIS
Del Ripoll al Gaià: naixement, formació i consolidació del patrimoni santescreuenc a la Catalunya Nova (1150-1233), per Joan Papell i Tardiu
La ceràmica d’encàrrec del monestir de Santes Creus (èpoques medieval i moderna), per Isabel Companys i Ferrerons i Maria Joana Virgili i Gasol
Pere Serra, Guerau Gener I Lluís Borrassà a l’entorn del gran retaule gòtic de Santes Creus, per Rosa Alcoy
La taula de la Mare de Déu del Roser, procedent de Santes Creus, del Museu Diocesà de Tarragona, per Sofia Mata de la Cruz
Bibliografia
Activitat social
Memòria anual 1992
Memòria anual 1993
Volum XXII (b) - Any: 2006 - 2007
ESTUDIS
L’albareda de Santes Creus: passat, present i futur, per Xavier Salat Brúnel
Alimentació i ascetisme. La proposta dietètica inicial del Cister, per Antoni Riera Meli
L’infant Jaume, fill de Jaume el Just, cavaller de l’orde de Montesa, no fou enterrat a Santes Creus, per Joan Papell Tardiu
La saba del claustre. Un exercici interdisciplinari, per Eloi Josa Cos i Pilar Vives Corbella
“Capellans trabucaires” a Santes Creus durant la Guerra dels Segadors, per Manel Güell Junkert
Vermell, (Lluís Vermell i Busquets, 1814-1878)) pintor de retrats en miniatura de membres de la societat catalana, restaurador del claustre del monestir de Santes Creus i viatger romàntic, autoproclamat “el peregrino español”, per Eloi Martínez Lanzas
Índex
I - L'Orgue
Característiques d'un orgue
L'orgue català
II - Orgues en singular
Tarragona (catedral), Tortosa, l'Aleixar, Bràfim, Cambrils, Montblanc, Montbrió del Camp, el Pla de Santa Maria, la Pobla de Mafumet, Reus, Santa Bàrbara, la Selva del Camp, la Sénia, Tarragona (capella de la Mare de Déu del Claustre de la catedral), Torredembarra, Torroja del Priorat, Ulldemolins, Vallmoll, el Vendrell, Aiguamúrcia i Vimbodí-Poblet
III - Orgues en plural
Alt Camp, Baix Camp, Baix Ebre, Baix Penedès, Conca de Barberà, Montsià, Priorat, Ribera d'Ebre, Tarragonès i Terra Alta
Mapa organístic
IV - Orgue i artistes tarragonins del segle XX
Aquest llibre analitza els orígens de la Festa del Sagrat Cor a Solivella, la seva evolució al llarg de la història fins a l'actualitat i els diversos elements que constitueixen el "vot de poble". També s'analitzen els elements constitutius de la celebració, com ara la missa solemne i la processó del capvespre, on destaquen per la seva originalitat i plasticitat les capelles i les catifes.
Cartells de la Guerra Civil a Catalunya
Catàleg de l'exposició produïda per l'Arxiu Nacional de Catalunya amb motiu de l a commemoració del setanta aniversari de l'inici de la Guerra Civil, i com a homenatge i record a una generació que la va patir. Dissenyada per ser itinerant, a questa mostra ofereix una selecció de més de seixanta cartells originals conservats a l'Arxiu Nacional de Catalunya.
De la mà d'una vintena d'autors, aquest llibre profusament il·lustrat recull la història de les activitats del Comissariat de Propaganda i de les persones que hi van col·laborar, com el fotògraf Pere Català Pic, el cartellista Carles Fontserè i el cineasta Joan Castanyer, alhora que presenta un perfil biogràfic de Jaume Miravitlles, qui en fou el director, i ofereix un estudi crític aprofundit del conjunt de la seva obra periodística i literària.
Textos: Rafael Pascuet i Enric Pujol (dir.)
Gerard Bagué, Ramon Batalla, Àngels Bernal, Ester Boquera, Pere Fages, Merche Fernández, Josep M. Figueres, Daniel Giralt-Miracle, Jaume Guillamet, Nèstor Pellicer, Josep Playà Maset, Antoni Ribas, Francesc Roca, Jaume Santaló, Antoni Segura, Anna Teixidor i Daniel Venteo.
La representació del Ball del Sant Crist a Salomó s'ha fet, sense interrupcions dels del segle XIX. En aquest volum es publica el text antic del Ball del Sant Crist, com a ball parlat, i es dóna a conèixer el qui fou el seu autor, el vallenc Marc Fusté, el qual va recollir la tradició oral transmesa de pares a fills. Ara es pot contractar el text antic amb la darrera adaptació de Mn. Marçal Martínez, que és la versió que actualment es representa.
L'església de Santa Maria del Pla, avui de Sant Ramon, (El Pla de Santa Maria, Alt Camp) és una construcció emblemàtica, amb un context artístic molt valuós i a la vegada desdibuixat per la personalitat històrica i els valors artístics de l'església abacial de Santes Creus o la catedral de Tarragona. L'edifici no encaixa en esquemes d'una valoració rígida i exigent que no ha sabut judicar la importància de les esglésies construïdes en aquest moment tan conflictiu com és el pas del segle XII al segle XIII. Diversos autors li han dedicat atenció, encara que d'una manera molt breu.
En l'obra que presentem hem tractat de compilar tota la informació, tant gràfica com documental, aflorada gràcies a l'esforç i a l'entusiasme dels nostres predecessors en el seu estudi. Hem intentat sistematitzar-la i analitzar-la valent-nos dels coneixements actuals. Considereu-la com un homenatge a tots aquells que han contribuït a la conservació, al coneixement i a la difusió del monument.
