Botiga

El ball és molt més que una combinació de passos i figures com explica 100 històries sobre el ball que t’agradaria saber, una passejada desenfadada i distinta per algunes pàgines rellevants de la història del ball. Sigui de tipologia cortesana, religiosa, popular o de saló, descobrireu que el ball és un bon mirador per analitzar la societat i els seus components, un bon referent històric i un espai privilegiat per descobrir l’eterna lluita existent entre els defensors de la tradició i els abanderats de la modernitat, entre els defensors de la puresa i els paladins del mestissatge. El llibre destaca la vinculació del ball amb la literatura, la música, la pintura, el cinema, la religió o la història, espais on s’han eternitzat algunes de les escenes de seducció més conegudes de la història.

"Editat amb el suport del Departament de Cultura de la Generalitat"

S’ha escrit molt sobre els Beatles. Milers de llibres esmicolant la seva vida i la seva obra. Però sempre és bon moment per a un més, sobretot si ens serveix per acostar- nos al seu costat més humà o insòlit, curiós i no sempre conegut, i molt especialment si l’escriu un dels majors experts mundials sobre ells, autor, entre d’altres, de la novel·la El jove Lennon o els clàssics Diccionario de los Beatles i Diario de los Beatles, a més de diverses biografies. Aquest és, doncs, un viatge amb cent parades, cent moments, cent històries que ens faran seguir estimant el grup que va canviar la història.

Aquest llibre explica 100 coses de la música clàssica des de fora i des de dintre, algunes que no us hauríeu imaginat mai i d’altres que segur que ja sabeu. Parla de Bach, de Mozart i de Pau Casals; de les millors obres dels darrers 500 anys; de solistes, d’auditoris, de festivals, de partitures, de constructors de violins...; de la capacitat de la música per emocionar-nos i fernos vibrar, i de la immortalitat d’algunes obres.

Tracta la música clàssica com una cosa normal i ens recorda que és vàlida per a tothom i que no cal ser-ne un expert per gaudir-la. Que ens pot agradar més o menys, però que la música —qualsevol música— està pensada per remoure’ns per dins. En definitiva, és un llibre que parla de la música clàssica amb un llenguatge apte per al comú dels mortals, que ens l’apropa a dos pams i que ens convida a preguntar-li tot el que volem saber.

"Editat amb el suport del Departament de Cultura de la Generalitat"

Aquest llibre recull cent perspectives clau per entendre l’òpera. Des de l’estrena dels títols més cèlebres fins als secrets de les veus consagrades, dels grans teatres operístics, de personatges immortals com Carmen o Rigoletto, del mític Do de pit o de la inimitable Castafiore. Només són cent qüestions d’òpera, però n’hi podria haver cent més, perquè l’òpera és un art total i global que no s’acaba mai. És més, es tracta d’una disciplina “multidisciplinar” que aplega música, poesia, teatre, escenografia, llums, colors, arts plàstiques, èxits, fracassos, mites, divos, dives... i milers d’històries que, per un o altre motiu, emocionen des de fa més de 400 anys. I és que, en el fons, la raó de ser de l’òpera és aquesta: emocionar, tocar la fibra.

Com diuen els autors, cal que la lectura d’aquest llibre us nodreixi plenament, però que no us distregui de fer el que realment importa: anar a l’òpera. Per veure-la i viure-la!

“Editat amb la col·laboració del Departament de Cultura de la Generalitat”

El llibre que teniu a les mans és una llista dels 100 millors discos del jazz català i la constatació d’una de les escenes musicals més prolífiques i arrelades al país. Vint-i-cinc crítics i periodistes de diferents generacions han consensuat aquesta selecció que, per primera vegada a la història, exposa la tria del millor jazz que s’ha enregistrat als Països Catalans des de principis del segle XX fins a l’actualitat. L’ordenació dels discos escollits s’ha establert de manera cronològica, es destaquen els vint-i-cinc títols imprescindibles per considerar que són els que han marcat el pas d’un canvi d’època, una nova etapa o un moment especial en l’evolució del jazz a casa nostra.

Els periodistes Olga Àbalos, Quim Cabeza, Ferran Esteve, Josep Maria Hernàndez Ripoll, Jaume Pi i Agustina Saragossa posen al descobert la intrahistòria i la repercussió que han tingut aquestes obres signades per autors com Tete Montoliu, Jordi Sabatés, Perico Sambeat, Jordi Rossy, Brad Mehldau, Raynald Colom, Sean Levitt, Carles Benavent, entre molts d’altres. El llibre, reprodueix els continguts del número 25 de la revista Jaç, editada pel Grup Enderrock i conté també una selecció de fotografies, formacions i músics que han sobresortit, la reproducció de deu portades representatives i d’algunes publicacions que han deixat testimoni per escrit de la importància del jazz als Països Catalans.

El Carpi i la Rachel són una parella de seixanta anys que la rutina ha anat separant fins a convertir-los en dos estranys. Viuen sota un mateix sostre i comparteixen un fill i una néta encantadora. Un dimarts, el Carpi coneix una noia jove i vital a la fundació d'art on treballa i veu com s'obre davant seu una segona oportunitat, un món nou ple d'il·lusions, però també ple d'incerteses i autoenganys. Joan Rendé ha escrit una novel·la intel·ligent i subtil sobre la subjectivitat de l'experiència emocional en un context de galeristes, artistes esnobs i traficants d'obres d'art.

A finals de la dècada de 1920, els Masdéu viuen acomodats en la dictadura de Primo de Rivera. Són catalanistes moderats, amb un negoci de transport entre el port i les fàbriques del Poblenou. Barcelona bull d’activitat. En Joan Masdéu té el somni de ser mariner militar. Com tants joves del moment, sent l’atracció per la modernitat, pel jazz, per l’entrenament físic, pels uniformes, pels grans líders i les solucions dràstiques. També passa moltes hores amb els amics, ballant els moderns balls de moda als EUA, amb el gramòfon del seu pare. Té el cap ple de somnis, però no controla el seu destí. Quan esclata la guerra, s’enfonta amb els anarquistes.

Una nena de tres anys, la Joana, emigra, amb els pares, des d’un poble de la Sierra de Cazorla fins a les muntanyes dels Ports i també del Pirineu català. El seu pare treballa extraient fusta dels boscos i més endavant en una mina de cobalt. La mare, que feia de minyona, ara troba feina en una fonda. L’aïllament d’aquell món i la curiositat per la natura mantenen viva la innocència de la Joana, fins que la mort accidental del pare fa miques aquesta harmonia i ella s’ha de fer dona sobtadament. Aquell món que semblava idíl·lic presenta una cara fosca, com ara els rampells imprevisibles de la mare, jove i vídua. Però la Joana és vital i lluitarà per fer-se un entorn acollidor en un país que ja és el seu país.

Corria l’estiu de 1946 quan van passar la frontera, carregats amb macutos feixucs i un punt de llum a la mirada. Nou mesos més tard, el pou que havien començat a cavar es va quedar a mitges i la runa va colgar la seva història entre silencis i pors. 

Van ser uns temps de privacions, tortures, presons i morts, però també de coratge, amors i rialles i corregudes furtives sota els ametllers florits. Per aquells temps, els nens i nenes de la guerra es feien adults molt de pressa i aprenien a oblidar el que vivien de dies per poder dormir a les nits. A penes ens ho han explicat.

«Tots sabeu per què som aquí. Hitler vol una relíquia, el Graal, i nosaltres impedirem que la tingui. Això també és una manera de continuar i guanyar la guerra.»

El Graal, la copa en què Jesús va beure en l’Últim Sopar, ha estat un dels objectes místics més cobejats per governs, arqueòlegs i religiosos. Entre ells, Adolf Hitler, que havia impulsat una recerca tenaç arreu del planeta per aconseguir peces suposadament màgiques o sobrenaturals. 

L’objectiu era que el Tercer Reich durés mil anys, ja que es creu que el Graal concedeix la immortalitat. I totes les pistes conduïen els nazis cap a Catalunya, on podrien haver viscut els descendents de Jesús i on podria estar oculta la Santa Copa.

Però a la Catalunya destruïda, vençuda i humiliada de 1940, sota les urpes dels nous governants franquistes, encara hi ha qui —com Emili Galera i altres republicans clandestins— s’oposarà a les forces feixistes per evitar que el Graal acabi en mans de Heinrich Himmler, que viatjarà fins a Montserrat per apoderar-se’n. Sense saber que a Barcelona la seva vida correrà un greu perill.

Tots els personatges de La filla esborrada amaguen secrets, com si aquell hivern de 1945, en la duríssima postguerra espanyola, aquesta fos l’única manera de viure i sobreviure. Uns, com la Laura, per la vergonya d’haver sofert un trauma i imaginar obstinadament la seva venjança; altres, com el Gabriel, per la lluita antifranquista que el fa viure ocult en les muntanyes amb un grup de maquis.

Ella és una joveneta que somia encara històries de pirates i princeses; ell, un home que ha sobreviscut a cinc anys de guerra. Viuran una història d’amor en temps difícils, marcada per secrets que duraran dècades.

Aquest llibre és el catàleg de l’exposició del mateix nom, que se centra en la figura de Dalí, en la seva imatge com a icona de la seva personalitat artística, però que al mateix temps vol posar en relleu la manera de concebre la fotografia i la personalitat de Francesc Català-Roca, el fotògraf genial que sap captar l’esperit de Dalí i immortalitzar-lo. Català en va fer molt pocs, de reportatges del pintor, però tot i així ens ofereix algunes de les millors imatges que es coneixen de l’artista empordanès.

No sabem amb exactitud l’any en què es conegueren Salvador Dalí i Francesc Català-Roca, però tot indica que fou a la tardor de l’any 1951 o a l’inici de l’any 1952. Es van conèixer gràcies a la publicació del setmanari Revista. Català-Roca tenia vint-i-nou anys i Dalí quaranta-set, en el moment de la seva coneixença. Tot i la diferència d’edat, van congeniar ràpidament, els unien diverses circumstàncies, tant personals com professionals, com l’interès per la fotografia, la dedicació quasi exclusiva a la feina —els dos eren grans treballadors—, el sentit de l’humor, la seva simpatia i senzillesa de tracte, la seva marcada personalitat —tot i que eren molt diferents— i, fins i tot, algun aspecte de la seva vida. L’exposició ens mostra tots els fotogrames fets, que es conserven a l’arxiu de F. Català-Roca, que és com dir tots els que va realitzar.

En total, el fotògraf de Valls va captar una seixantena d’imatges que es van fer només en tres o quatre sessions diferents, centrades en un període de temps curt, en un any, com a màxim dos. Podem veure retratat el pintor en tres espais amb un marcat caràcter dalinià: el Park Güell, de Barcelona, obra d’Antoni Gaudí, del qual el pintor era un admirador fervent; el poble de Cadaqués, i la casa de l’artista a Portlligat. En aquestes imatges, se’ns fa present el Dalí teatral, el Dalí que l’artista volia mostrar.

Però també trobem diverses imatges en què Dalí deixa de ser aquella icona mediàtica per fer-se molt més proper, són les fotografies de Dalí en el seu estudi. Allí descobrim un Dalí íntim, que, lluny de les mirades dels espectadors i en un dels espais més sagrats de la casa, on ell creava, deixa entreveure la seva humanitat. L’artista entra en comunió amb el fotògraf, en una posició d’igualtat, i les fotos revelen fins a quin punt van arribar a intimar, en aquell moment, els dos artistes.

La vinya i el vi a Catalunya ofereix un panorama complet de tot l'univers humà, social, econòmic i cultural creat a l'entorn del conreu de la vinya, el procés del raïm i l'elaboració i la comercialització de vins i caves arreu de Catalunya. L'escriptor i periodista Jordi Llavina és un gran coneixedor d'aquest sector, que té una llarga tradició al nostre país, amb vinyes i cellers en bona part del territori català.

El llibre presenta una selecció fotogràfica extraordinària, resultat d’una àmplia recerca en arxius particulars i públics. Moltes de les imatges són, doncs, inèdites i capten moments de la vida quotidiana de les petites i grans famílies que han treballat en aquest sector agrari i industrial.

Catàleg d’exposició de l’obra fotogràfica de Ramon Rozada, amb una setantena d’imatges.

Aquest llibre posa en valor l'obra del fotògraf, escenògraf i periodista Ramon Rozada, que va tenir estudi a Valls (1892-1915) i a Santa Coloma de Queralt, on va morir (1915-1938). La publicació recull l'estudi biogràfic del fotògraf fet per l'estudiós de la fotografia Jep Martí Baiget, i la reproducció d'una setantena d'imatges realitzades entre 1890 i 1938.

“No és possible entendre aquesta obra sense comprendre la passió del Vicent. Cada pàgina que obriràs et guiarà per una aventura i et mostrarà la poesia amb què el nostre autor acostuma a realitzar cada una de les seues imatges. A poc a poc, l’aventura esdevindrà emoció i et durà a deliciosos paisatges de somni, que mai hauries pogut sospitar que existissen. I és que els espais naturals dels quals ens parla tenen un secret, enamoren qui els coneix! Molts sabeu del que us parlo; és com un sospir que et captiva de mica en mica, fins que ja no saps prescindir-ne.” \n \nRafael Ricote Ruiz

"Tal com havia de ser”, primer treball discogràfic de Mariona Escoda

La cantant i intèrpret vallenca Mariona Escoda s'estrena com a compositora amb un EP carregat d'emocions. Reconeguda com una cantant versàtil en el seu estil i encisadora en les seves interpretacions, ha sabut traslladar aquestes qualitats al seu primer treball creatiu. "Tal com havia de ser" desprèn influències de la seva experiència en teatre musical. Tant la lletra com la música de totes les cançons de l'EP, han estat compostes per ella mateixa. Desprèn autenticitat i es nota que connecta amb el que sent, exterioritzant situacions i sentiments que mereixien ser transformats en cançons. 

"Tal com havia de ser” -EP
Mariona Escoda - Cantautora, 2022

1- Que s'ho emporti el vent
2- Believe
3- Com estimar
4- Vine amb mi
5- Fent el que fem
6- Something to stay

6 cançons, 22 minuts

Amb aquest llibre, Francesc Català Roca (Valls 1922 - Barcelona 1998) va voler retre el seu personal homenatge a la seva ciutat de naixença, on va viure els primers nou anys. Havent il·lustrat més d’una cinquantena de llibres, l’autor confessà que aquesta és l’obra que va triar més anys a elaborar, ja que des de petit, quan el coneixien pel “Xiquet de cal retratista”, observava imatges que ha volgut reflectir a Valls, capital de l’Alt Camp.

És la història d’una parella de 40 anys (l’Agnès i en Víctor) i la seva filla de 14 (Emma) que comparteixen una preocupació sincera per les injustícies que observen a diari al seu entorn. A l’inici, quan en Víctor creu que és a prop del seu zenit professional, és trasbalsat per un estrany incident... Primer, es diu que ha estat “un somni però despert” degut a l’estrès. El normal seria mirar de treure-s’ho del cap, però ell hi veu casualitats deliberades i decideix esbrinar. Amb l’ajut de l’Agnès i l’Emma, farà un descobriment que l’empenyerà a prendre una decisió que pot semblar esbojarrada... però que no ho és gens per a ells.“