Botiga

Edigsa, constituïda a Vic el 1961, fou la primera discogràfica de música en català dedicada a crear un clima cultural favorable a la llengua i a la nació catalanes. En aquest recull hi trobarem 25 cançons, amb la lletra i la corresponent partitura, que marquen o han marcat la història d’aquesta discogràfica. Hi han participat cantautors tan destacats com: Núria Feliu, Josep Maria Espinàs, Raimon, Joan Manuel Serrat, Ramon Muntanter, Guillermina Motta, La Trinca, Ovidi Montllor, Jordi “Toti” Soler...

El ball és molt més que una combinació de passos i figures com explica 100 històries sobre el ball que t’agradaria saber, una passejada desenfadada i distinta per algunes pàgines rellevants de la història del ball. Sigui de tipologia cortesana, religiosa, popular o de saló, descobrireu que el ball és un bon mirador per analitzar la societat i els seus components, un bon referent històric i un espai privilegiat per descobrir l’eterna lluita existent entre els defensors de la tradició i els abanderats de la modernitat, entre els defensors de la puresa i els paladins del mestissatge. El llibre destaca la vinculació del ball amb la literatura, la música, la pintura, el cinema, la religió o la història, espais on s’han eternitzat algunes de les escenes de seducció més conegudes de la història.

"Editat amb el suport del Departament de Cultura de la Generalitat"

S’ha escrit molt sobre els Beatles. Milers de llibres esmicolant la seva vida i la seva obra. Però sempre és bon moment per a un més, sobretot si ens serveix per acostar- nos al seu costat més humà o insòlit, curiós i no sempre conegut, i molt especialment si l’escriu un dels majors experts mundials sobre ells, autor, entre d’altres, de la novel·la El jove Lennon o els clàssics Diccionario de los Beatles i Diario de los Beatles, a més de diverses biografies. Aquest és, doncs, un viatge amb cent parades, cent moments, cent històries que ens faran seguir estimant el grup que va canviar la història.

Aquest llibre explica 100 coses de la música clàssica des de fora i des de dintre, algunes que no us hauríeu imaginat mai i d’altres que segur que ja sabeu. Parla de Bach, de Mozart i de Pau Casals; de les millors obres dels darrers 500 anys; de solistes, d’auditoris, de festivals, de partitures, de constructors de violins...; de la capacitat de la música per emocionar-nos i fernos vibrar, i de la immortalitat d’algunes obres.

Tracta la música clàssica com una cosa normal i ens recorda que és vàlida per a tothom i que no cal ser-ne un expert per gaudir-la. Que ens pot agradar més o menys, però que la música —qualsevol música— està pensada per remoure’ns per dins. En definitiva, és un llibre que parla de la música clàssica amb un llenguatge apte per al comú dels mortals, que ens l’apropa a dos pams i que ens convida a preguntar-li tot el que volem saber.

"Editat amb el suport del Departament de Cultura de la Generalitat"

Aquest llibre recull cent perspectives clau per entendre l’òpera. Des de l’estrena dels títols més cèlebres fins als secrets de les veus consagrades, dels grans teatres operístics, de personatges immortals com Carmen o Rigoletto, del mític Do de pit o de la inimitable Castafiore. Només són cent qüestions d’òpera, però n’hi podria haver cent més, perquè l’òpera és un art total i global que no s’acaba mai. És més, es tracta d’una disciplina “multidisciplinar” que aplega música, poesia, teatre, escenografia, llums, colors, arts plàstiques, èxits, fracassos, mites, divos, dives... i milers d’històries que, per un o altre motiu, emocionen des de fa més de 400 anys. I és que, en el fons, la raó de ser de l’òpera és aquesta: emocionar, tocar la fibra.

Com diuen els autors, cal que la lectura d’aquest llibre us nodreixi plenament, però que no us distregui de fer el que realment importa: anar a l’òpera. Per veure-la i viure-la!

“Editat amb la col·laboració del Departament de Cultura de la Generalitat”

El llibre que teniu a les mans és una llista dels 100 millors discos del jazz català i la constatació d’una de les escenes musicals més prolífiques i arrelades al país. Vint-i-cinc crítics i periodistes de diferents generacions han consensuat aquesta selecció que, per primera vegada a la història, exposa la tria del millor jazz que s’ha enregistrat als Països Catalans des de principis del segle XX fins a l’actualitat. L’ordenació dels discos escollits s’ha establert de manera cronològica, es destaquen els vint-i-cinc títols imprescindibles per considerar que són els que han marcat el pas d’un canvi d’època, una nova etapa o un moment especial en l’evolució del jazz a casa nostra.

Els periodistes Olga Àbalos, Quim Cabeza, Ferran Esteve, Josep Maria Hernàndez Ripoll, Jaume Pi i Agustina Saragossa posen al descobert la intrahistòria i la repercussió que han tingut aquestes obres signades per autors com Tete Montoliu, Jordi Sabatés, Perico Sambeat, Jordi Rossy, Brad Mehldau, Raynald Colom, Sean Levitt, Carles Benavent, entre molts d’altres. El llibre, reprodueix els continguts del número 25 de la revista Jaç, editada pel Grup Enderrock i conté també una selecció de fotografies, formacions i músics que han sobresortit, la reproducció de deu portades representatives i d’algunes publicacions que han deixat testimoni per escrit de la importància del jazz als Països Catalans.

El Patufet, protagonista d'un dels contes populars catalans més coneguts arreu, és l'encarregat d'explicar a una colla de nens i nenes les tradicions festives del nostre país, en una revisió tendra i divertida del costumari català.  

En aquest conte el Patufet convida els seus amics a viure la nit més màgica de l'any, la de Sant Joan. Aprofitant que ja han començat les vacances d'estiu, fan un recorregut per tots els elements festius relacionats amb la revetlla, com les fogueres, els petards, la coca o els balls de festa major.

Aquest llibre és el catàleg de l’exposició del mateix nom, que se centra en la figura de Dalí, en la seva imatge com a icona de la seva personalitat artística, però que al mateix temps vol posar en relleu la manera de concebre la fotografia i la personalitat de Francesc Català-Roca, el fotògraf genial que sap captar l’esperit de Dalí i immortalitzar-lo. Català en va fer molt pocs, de reportatges del pintor, però tot i així ens ofereix algunes de les millors imatges que es coneixen de l’artista empordanès.

No sabem amb exactitud l’any en què es conegueren Salvador Dalí i Francesc Català-Roca, però tot indica que fou a la tardor de l’any 1951 o a l’inici de l’any 1952. Es van conèixer gràcies a la publicació del setmanari Revista. Català-Roca tenia vint-i-nou anys i Dalí quaranta-set, en el moment de la seva coneixença. Tot i la diferència d’edat, van congeniar ràpidament, els unien diverses circumstàncies, tant personals com professionals, com l’interès per la fotografia, la dedicació quasi exclusiva a la feina —els dos eren grans treballadors—, el sentit de l’humor, la seva simpatia i senzillesa de tracte, la seva marcada personalitat —tot i que eren molt diferents— i, fins i tot, algun aspecte de la seva vida. L’exposició ens mostra tots els fotogrames fets, que es conserven a l’arxiu de F. Català-Roca, que és com dir tots els que va realitzar.

En total, el fotògraf de Valls va captar una seixantena d’imatges que es van fer només en tres o quatre sessions diferents, centrades en un període de temps curt, en un any, com a màxim dos. Podem veure retratat el pintor en tres espais amb un marcat caràcter dalinià: el Park Güell, de Barcelona, obra d’Antoni Gaudí, del qual el pintor era un admirador fervent; el poble de Cadaqués, i la casa de l’artista a Portlligat. En aquestes imatges, se’ns fa present el Dalí teatral, el Dalí que l’artista volia mostrar.

Però també trobem diverses imatges en què Dalí deixa de ser aquella icona mediàtica per fer-se molt més proper, són les fotografies de Dalí en el seu estudi. Allí descobrim un Dalí íntim, que, lluny de les mirades dels espectadors i en un dels espais més sagrats de la casa, on ell creava, deixa entreveure la seva humanitat. L’artista entra en comunió amb el fotògraf, en una posició d’igualtat, i les fotos revelen fins a quin punt van arribar a intimar, en aquell moment, els dos artistes.

La vinya i el vi a Catalunya ofereix un panorama complet de tot l'univers humà, social, econòmic i cultural creat a l'entorn del conreu de la vinya, el procés del raïm i l'elaboració i la comercialització de vins i caves arreu de Catalunya. L'escriptor i periodista Jordi Llavina és un gran coneixedor d'aquest sector, que té una llarga tradició al nostre país, amb vinyes i cellers en bona part del territori català.

El llibre presenta una selecció fotogràfica extraordinària, resultat d’una àmplia recerca en arxius particulars i públics. Moltes de les imatges són, doncs, inèdites i capten moments de la vida quotidiana de les petites i grans famílies que han treballat en aquest sector agrari i industrial.

Catàleg d’exposició de l’obra fotogràfica de Ramon Rozada, amb una setantena d’imatges.

Aquest llibre posa en valor l'obra del fotògraf, escenògraf i periodista Ramon Rozada, que va tenir estudi a Valls (1892-1915) i a Santa Coloma de Queralt, on va morir (1915-1938). La publicació recull l'estudi biogràfic del fotògraf fet per l'estudiós de la fotografia Jep Martí Baiget, i la reproducció d'una setantena d'imatges realitzades entre 1890 i 1938.

“No és possible entendre aquesta obra sense comprendre la passió del Vicent. Cada pàgina que obriràs et guiarà per una aventura i et mostrarà la poesia amb què el nostre autor acostuma a realitzar cada una de les seues imatges. A poc a poc, l’aventura esdevindrà emoció i et durà a deliciosos paisatges de somni, que mai hauries pogut sospitar que existissen. I és que els espais naturals dels quals ens parla tenen un secret, enamoren qui els coneix! Molts sabeu del que us parlo; és com un sospir que et captiva de mica en mica, fins que ja no saps prescindir-ne.” \n \nRafael Ricote Ruiz

"Tal com havia de ser”, primer treball discogràfic de Mariona Escoda

La cantant i intèrpret vallenca Mariona Escoda s'estrena com a compositora amb un EP carregat d'emocions. Reconeguda com una cantant versàtil en el seu estil i encisadora en les seves interpretacions, ha sabut traslladar aquestes qualitats al seu primer treball creatiu. "Tal com havia de ser" desprèn influències de la seva experiència en teatre musical. Tant la lletra com la música de totes les cançons de l'EP, han estat compostes per ella mateixa. Desprèn autenticitat i es nota que connecta amb el que sent, exterioritzant situacions i sentiments que mereixien ser transformats en cançons. 

"Tal com havia de ser” -EP
Mariona Escoda - Cantautora, 2022

1- Que s'ho emporti el vent
2- Believe
3- Com estimar
4- Vine amb mi
5- Fent el que fem
6- Something to stay

6 cançons, 22 minuts

Lletres d’Emprius és el primer poemari de Judit Queralt Farré, la poetessa de Barberà de la Conca que ens ofereix uns versos íntims i acollidors. 

Poetessa tardana, que es buida en els seus versos, ja que expressa el sentir més profund i, fins i tot, aspre, a voltes; però també presenta un acoloriment dolç i juganer com el bon vi.

Es tracta, en definitiva, d’una obra amb poemes d’obrir finestres, per on entra i surt l’ànima de l’autora, deixant que el vent faci bugada.

Qui em manava?

Sortir del meu món de

còmode avorriment

Qui em manava?

Interaccionar amb la vida

I ara …

a vuere què …

Li agrada presentar-se així: «Soc dona, mare i de poble petit».

Amb aquest llibre, Francesc Català Roca (Valls 1922 - Barcelona 1998) va voler retre el seu personal homenatge a la seva ciutat de naixença, on va viure els primers nou anys. Havent il·lustrat més d’una cinquantena de llibres, l’autor confessà que aquesta és l’obra que va triar més anys a elaborar, ja que des de petit, quan el coneixien pel “Xiquet de cal retratista”, observava imatges que ha volgut reflectir a Valls, capital de l’Alt Camp.

El món del treball industrial a la Catalunya del primer terç del segle XX: les llavors de la revolució

Catàleg de l'exposició fotogràfica que pretén mostrar el context històric i social en què vivien els treballadors industrials catalans del primer terç del segle XX: com treballaven, com eren les seves condicions de vida, quines eren les seves formes de divertir-se, quines les seves aspiracions i els seus problemes comuns i com lluitaven per solucionar-los. Les fotografies constitueixen una mostra del fotoperiodisme de principis del segle XX, quan els fotògrafs perseguien la notícia carregats amb pesades i voluminoses càmeres de plaques i deixaven plasmat el seu treball sobre negatius de vidre.

Galeria de retrats de l'Arxiu Nacional de Catalunya. ANC, Sant Cugat del Vallès, del 6 d'abril al 30 de maig de 2000 

Catàleg d'aquesta exposició, amb gairebé un centenar de fotografies que són relleu de la societat catalana de finals del segle XIX i de les primeries del XX. A través del retrat ens endinsem no solament en el record de persones i ambients, sinó també en l'evolució de l'art fotogràfic, que va des de l'obra d'un afeccionat fins al manierisme d'alguns professionals. Textos en català, castellà i anglès.

El nu femení. Fotografies d'Antoni Esplugas

Aquesta exposició, que s'emmarca dins la Primavera Fotogràfica 1998, dona a conèixer un gènere, el del nu femení, que va néixer amb l'inici de la fotografia i constitueix una nova aportació al coneixement del nostre passat immediat, a través d'una obra d'autor coherent i de gran qualitat.

Gabriel Casas. Fotomuntatges. Del 25 d'abril al 25 de juny, 2002. ANC, Sant Cugat del Vallès 

Catàleg d'aquesta exposició a l'Arxiu Nacional de Catalunya en el marc de la Primavera Fotogràfica 2002, la qual suposa la recuperació d'un fons fotogràfic conservat fins ara en mans privades. Per a aquesta aproximació a l'obra de Gabriel Casas s'han seleccionat com a fil conductor els fotomuntatges, tècnica que l'autor utilitzà i interpretà de forma magistral al llarg de la seva carrera.