Filtrar per
Filtres actius
Nadala de la Impremta Castells redactada per l'historiador vallenc Joan Ventura i Solé, l'any 1986.
Nadala de la Impremta Castells redactada per l'historiador vallenc Joan Ventura i Solé, l'any 1985.
Nadala de la Impremta Castells redactada per l'historiador vallenc Joan Ventura i Solé, l'any 1981.
Nadala de la Impremta Castells redactada per l'historiador vallenc Joan Ventura i Solé, dedicada a la Mare de Déu de la Candela de Valls, l'any 1980.
Índex:
Catàleg del Fons Robert Gerhard (IEV), per Olga Ger Beltran
El jaciment ibèric del Puigferrer (Nulles, Alt Camp) Resultats de la intervenció arqueològica preventiva de novembre de 2018, per Joan Canela Gràcia i Marcel Sirisi Parreu
Aprenents de torcedors de seda del Camp de Tarragona a Barcelona (1762-1792), per Josep M. Grau Pujol
Índex:
Presentació, per Xavier Salat Brúnel
Pròleg, per Joan Tous Gomà-Camps
Introducció, per Jordi Granell March
Arquitectura moderna:
Assaig sobre estil i tècnica a l’arquitectura del temps de Josep Maria Vives Castellet
per Miguel Usandizaga
Els sistemes d’abastiment i evacuació de les aigües a l’obra de Josep Maria Vives Castellet
per Albert Cuchí
Josep Maria Vives Castellet: L’home i l’obra
per Francesc Murillo, Sònia Roca i
Patrícia Rodríguez
Vives Castellet i Català Pic: La tasca en patrimoni cultural de la Mancomunitat (1915-1923)
per Pablo Giori
Bibliografi5
L’església de Sant Bartomeu d’Alió és una de les primeres que trobem documentades al Camp de Tarragona (1154), signe inequívoc de l’existència d’un nucli de població on avui es troba el poble.
Indefectiblement, l’origen medieval dels pobles i ciutats del nostre territori implicava l’existència d’una capella o església, que esdevenia un element essencial en una societat que marxava al ritme que els poders feudal i eclesiàstic marcaven.
En el cas d’Alió hi havia, a més, una especial relació amb l’Arquebisbat de Tarragona, que posseïa la senyoria del poble en la persona d’un dels seus dirigents, primer el paborde i més tard el canonge infermer. La pervivència d’aquest vincle durant més de set segles fa interessant l’estudi de l’esdevenir de l’església en paral·lel al del poble, especialment pel que fa a l’edat mitjana i moderna, en què la relació església poble serà més intensa.
L’objectiu d’aquest treball és analitzar l’experiència de les coordinadores de la Conca de Barberà i l’Alt Camp contràries al Pla director per a ia gestió dels residus industrials a Catalunya (a partir d’ara Pla de residus) i que s’oposaren a un abocador industrial a Forès (Conca de Barberà) i una incineradora multipropòsit al Pla de Santa Maria (Alt Camp). Les mobilitzacions populars contra el Pla han estat, per la seva magnitud i unitat, un dels fenòmens socials més importants dels nostres pobles en les darreres dècades. Les mobilitzacions massives, consistents i persistents de gener a finals de Pany 1990, de ben segur fruit d’un passat amarg i un present incert, varen desfermar la caixa del descontentament. Ara, en la perspectiva que dóna el temps, podem copsar millor, si pot ser, la importància d’aquest moviment popular i reconstruir uns fets que afirmen que els pobles no són titelles, sinó actors que, a voltes, es rebel·len contra allò que consideren injust i indigne.
LLibre / catàleg d’obres de la Pinacoteca Romà Comamala del Museu de Vilabella a càrrec dels historiadors de l’art Sofia Mata de la Cruz i Jordi París i Fortuny.
L’historiador Jordi París Fortuny, director també del Museu de Valls, és director del museu de Vilabella des de l’any 2003. París considera que la Pinacoteca de Vilabella és tot un referent a l’Alt Camp i un complement de la Ruta del Cister. “Més que una pinacoteca de gran valor, és una col·lecció singular, única a les nostres comarques, amb peces excel·lents”. París també recorda Comamala: “Va ser capaç d’unir a la perfecció les seves dues passions: la vida religiosa i l’art, i en va deixar constància amb aquesta col·lecció de pintura religiosa elaborada des del vessant de l’art”.
Si voleu conèixer els àmbits, les sales i el contingut de la Pinacoteca de Vilabella, llegiu l’article publicat a Cultura i Paisatge núm. 14: La Pinacoteca de Vilabella, d’Eva Salvat
Edició Facsímil de la història del Santuari de Sant Magí de la Brufaganya de Mn. Joan Segura i Valls editat el 1887 per Tipografia Catòlica de Barcelona.
Memòria d'activitats de l'Associació Cultural Baixa Segarra en el període comprés entre 1995/1996
Memòria d'activitats de l'Associació Cultural Baixa Segarra en el període comprés entre 1992/1994
Sumari
Pròleg. 7
Capítol 1: La medicina fa cent anys
1. Justificació. 12
2. Esbós biogràfic del Dr. Carrera. 12
3. Alguns fets sobre la situació sanitària al món occidental durant el segle XIX. 13
4. Els medicaments del segle XIX i les farmacopees. 16
5. El Dr. Carrera, els medicaments i la salut a Santa Coloma cap a finals del segle XIX. 21
6. Creences populars entorn de la medicina a Santa Coloma de Queralt en aquell temps. 30
7. Comentari final. 35
8. Referències bibliogràfiques. 39
Capítol 2: El formulari del Dr. Carrera
1. Introducció. 47
2. El Formulari. 49
3. índex alfabètic d'ingredients. 67
4. Notes esclaridores. 75
Epíleg. 87
Annex: El manuscrit. 89
12 Estel·lars (Associació Cultural Baixa Segarra, 2020).
CARRERAS ALBAREDA, Guillem [coord.]. 12 estel·lars. Santa Coloma de Queralt: Associació Cultural Baixa Segarra, 2020. 118 p. (Col·lecció La Garbera, 12) [ISBN: 978-84-941520-3-0].
Savallà del Comtat. Història i Art és un recull miscel·lani publicat l’any 2017 per l’Associació Cultural Baixa Segarra. El llibre consta de cinc treballs de Josep Capdevila Soldevila, alguns amb coautoria del monjo Josep Torné o de Lluís Cabo Delclòs.
El primer article és una breu semblança biogràfica del senyor del Castell de Savallà, Joan Antoni de Boixadors i de Pinós (1672-1745), un Grande de España, qui a més de polític i militar, va conrear la poesia i la música, i va ser un dels fundadors de l’Academia de los Desconfiados de Barcelona, una institució cultural de tall aristocràtic. El 1711 marxà de Barcelona a la cort de l’emperador d’Àustria a Viena, on es casà i emprengué una nova vida. No va retornar a Catalunya i morí en les seves possessions prop de Gènova.
El següent treball porta per títol Inventari del castell de Savallà a la mort de Bernat Guerau de Boixadors i d’Urries. 1515. A partir de l’inventari es documenta, en part, la forma del castell i se’n fa un estudi històric. En apèndix es transcriu l’inventari post mortem i la relació dels llibres de la biblioteca personal de Bernat Guerau de Boixadors, amb anotacions d’història bibliogràfica de cada element. També s’inclou un glossari de gran utilitat.
Catàleg dels pergamins del fons de l’Ajuntament de Savallà del Comtat és el següent treball. El fons està actualment custodiat a l’Arxiu Comarcal de la Conca de Barberà i està format per 14 pergamins, la major part dels quals són compres/vendes, àpoques i establiments emfitèutics. Hi destaca un pergamí de donació de delme de 1173, el document més antic conservat a l’Arxiu esmentat.
Un estudi demogràfic del poble basat en els registres parroquials dels segles XVII i XX mostra les variacions de població, canvis que permeten aproximar-nos, o com a mínim fer un primer retrat, a la història de Savallà.
El darrer article és el catàleg dels objectes d’orfebreria, d’ús litúrgic, de la parròquia de Sant Pere de Savallà, on destaca un encenser del segle XIV.
