Filtrar per
Filtres actius
MANUEL GONZÀLEZ I ALBA era molt conegut en els medis nacionalistes catalans dels anys vint i trenta. La seva mort heroica al CADCI, la nit del 6 d'octubre de 1934, truncà una vida de gran activisme en la plenitud dels seus recursos intel·lectuals i socials.
Matar lo rei: Barcelona, 1492 (Valentí Gual, 2004) presenta l’exposició íntegra del fets succeïts el 7 de desembre de 1492 a la Ciutat de Barcelona, l’atemptat frustrar en la persona de Ferran II. Gual Vilà (Universitat de Barcelona) sectoritza en set capítols els esdeveniments, començant per una breu “Introducció”, seguida d’una successió cronològica ordenada dels fets; “Visita reial”; “El marc històric”; “L’atemptat. Els fets”; i “El càstig”. Els darrers dos blocs centren l’atenció en la figura de Joan de Canyamars, i els motius. És sens dubte, aquest últim capítol, el més controvertit.
L’historiador de l’art Joan Yeguas Gassó, un dels grans coneixedors de l’art del renaixement i del barroc al nostre país, conservador del Museu Nacional d’Art de Catalunya, acaba de presentar un treball extraordinari sobre l’arquitectura a una part de les terres de Lleida, concretament dels segles XVI i XVII.
El llibre és el resultat de la recerca d’un exhaustiu treball de camp en 362 nuclis de població que pertanyen a 149 municipis, de les 6 comarques de la plana de Lleida: l’Urgell, la Segarra, les Garrigues, el Pla d’Urgell, el Segrià, i la Noguera.
Valentí Gual, doctor per la Universitat de Barcelona i professor d'Història Moderna, i Raimon Masdéu, doctor per la Universitat Autònoma de Barcelona, són especialistes en demografia històrica dels segles moderns. Han aprofundit, respectivament, els casos de la Conca de Barberà i Sant Just Desvern i actualment col·laboren en un estudi sobre la població a l'Andorra moderna.
El col·lectiu d'immigrants provinents de terres occitanes i franceses és un dels més nombrosos que Catalunya ha acollit mai. Entre la segona meitat del segle XV i l'inici del XVIII la seva arribada va adquirir una gran rellevància; tanta, que calia una síntesi que posés al dia les recerques recents i renovés el coneixement de la seva herència, des de l'onomàstica i la toponímia fins a la llengua i demografia.
