Botiga

Filtres actius

  • Índex geogràfic: Baixa Segarra
  • Índex geogràfic: Baix Camp
  • Índex geogràfic: Osona
  • Índex geogràfic: Ribera d'Ebre
  • Índex geogràfic: Ruta del Cister
  • Índex geogràfic: Urgell
Revista Recull núm: 2
Afegir a la comparativa
ASSOCIACIÓ CULTURAL DE LA BAIXA SEGARRA

Recull - núm. 2 (1994)

15,00 €
Availability: 5 In Stock

Sumari:

RECULL NÚM. 2, abril de 1994. 

Josep Maria Carreras i Tarragó. Cinquanta anys de sanitat a Santa Coloma de Queralt. (1900-1950)

Pere Català i Roca. Apunts sobre el castell de Biure i el llinatge dels Margarit.

Valentí Gual Vilà. Arrendaments públics de Santa Coloma de Queralt, l'any 1790.

Manel Güell Junkert. L'activitat política del Virrei Comte de Santa Coloma el 1639. Joaquim Martí Pontnou. Els nostres camps seixanta anys enrera.

Josep Mulet Cortadellas. La meteorologia a Santa Coloma de Queralt.

Ramon Orga Mestre. Joan Segura i Valls. Resum Bibliogràfic.

Silvestre Palà Augé. L'assegurança de mules al Sindicat Agrícola Catòlic de Santa Coloma de Queralt.

Josep Pijoan Parellada. Els meus Reis, d'infant, al poble.

Roser Puig Tàrrech. Els aprenents de la Conca de Barberà al Reus del segle XVIII (1773-1793).

Francesc Ribalta Farré. Històries del Pla del Codony.

Pelegrí Segura i Trullols. Germandat de Malalts entre els veïns de Les Roques, la Pobla i Plans de Ferran (1916-1930).

Roser Galceran Piñol Sara Munts Boatella Misericòrdia Sierra Batalla. Informe tècnic sobre la intervenció realitzada a l'església de Santa Coloma de Queralt.

Javier Velaza. Una nova làpida ibèrica procedent de Civit.

Revista Recull núm: 1
Afegir a la comparativa
ASSOCIACIÓ CULTURAL DE LA BAIXA SEGARRA

Recull - núm. 1 (1993)

15,00 €
Availability: 4 In Stock

Sumari:

RECULL NÚM. 1, abril de 1993. 

Maria Albareda Vidal. Els Comtes del feudalisme català vinculats a les terres del Gaià.

Josep M. Amatller Rabell. La creació de la comunitat d'aigües potables de Santa Coloma.

Josep M. Carreras Tarragó. Gestió municipal i repressió política a Santa Coloma de Queralt (1939-1941).

Pere Català Roca. El Virrei-Comte de Santa Coloma i la seva Vila predilecta.

Valentí Gual Vilà. La família moderna a l'Alt Gaià. Nupcialitat i fecunditat.

Manuel Güell Junkert. Els Peguera i la baronia de Rocafort a principis del segle XIX.

Angelina Nogués Martorell. Aproximació a l'estudi del xipella. Característiques i perspectives.

Josep Pijoan Parellada. Arreplec.

Martí Sendra Auberni. Catàleg dels ocells a la Baixa Segarra.

Joan Ferrer Vallbona L’artista i el seu entorn
Afegir a la comparativa
ASSOCIACIÓ CULTURAL DE LA BAIXA SEGARRA

Joan Ferrer Vallbona. L’artista i el seu entorn

30,00 €
Availability: 5 In Stock

Joan Ferrer Vallbona va néixer a Santa Coloma de Queralt l’any 1925. És un pintor autodidacta, i al llarg de la seva vida ha compaginat l’ofici de teixidor amb l’afició per la pintura, fet que l’ha portat a realitzar una extensa creació artística, que esdevé "el reflex d’un paisatge, d’una terra, d’una època i d’uns sentiments”. L’artista i el seu entorn, l’ha editat l’Associació Cultural Baixa Segarra i recull la catalogació de bona part de les seves creacions. La Diputació de Tarragona ha col·laborat en l'edició d'aquest llibre.

Llibre de la fundació del convent de Sant Magí de la Brufaganya
Afegir a la comparativa
ASSOCIACIÓ CULTURAL DE LA BAIXA SEGARRA

Llibre de la fundació del convent de Sant Magí de la Brufaganya

18,00 €
Availability: 5 In Stock

En fer-se càrrec del santuari de Sant Magí els frares dominics l’any 1603, el prior P. Domingo Lledó va fer un exhaustiu inventari de tots els elements que passaven a formar part del convent. Després s’hi varen anar afegint altres documents en petits quaderns fins a formar un lligall de 431 pàgines manuscrites on hi consten fets i documentació des del segle XVII fins a principis del XIX. Aquesta va ser una font molt important d’informació consultada en les respectives històries del santuari per mossèn Joan Segura (1887) i mossèn Sanç Capdevila (1924).

L’època de Nogué Massó
Afegir a la comparativa
ASSOCIACIÓ CULTURAL DE LA BAIXA SEGARRA

L’època de Nogué Massó

30,00 €
Availability: 5 In Stock

Llibre de l'exposició "L'època de Nogué Massó: pintors colomins (1880-1965)". Pintura 2013 Any Nogué. Commemoració del quarentè aniversari de la mort de Josep Nogué Massó.

Josep Nogué Massó (Santa Coloma de Queralt, Catalunya, 19 de març del 1880 - Huelva, Andalusia, 23 d'agost del 1973) fou un pintor català.
Josep Nogué Massó neix a Santa Coloma de Queralt el dia de St. Josep del 1880. Fill de Josep Nogué Rovira i de Carme Massó Gris. Tot i que només restà a la capital de la Baixa Segarra fins als cinc anys, Nogué viatjà freqüentment a la seva població natal i mantingué amistat amb algun dels pintors colomins contemporanis seus.
Al llarg de la seva vida artística, va celebrar nombroses exposicions, tant col·lectives com individuals. La seva primera mostra col·lectiva fou el 1908, tot i que abans ja havia participat en alguna exposició Nacional i n'havia realitzat una d'individual a Barcelona, al Saló d'Octubre dels pensionats a Roma.

500 anys de vida rural a Sant Magí de la Brufaganya i entorns
Afegir a la comparativa
Cossetània Edicions

500 anys de vida rural a Sant Magí de la Brufaganya i entorns

25,00 €
Availability: 5 In Stock

En aquest llibre no hi trobarem un treball d’història que parli d’economia, de demografia o de sociologia, sinó les vivències explicades per persones de la zona de Sant Magí de la Brufaganya i els seus entorns abans dels anys seixanta del segle XX, i també les vivències d’un munt de gent trobades en els llibres parroquials. Són vides que no han transcendit, que no han perdurat en el temps, però que hem volgut que sí que transcendissin, i que en quedés un record.

En l’obra es reflecteixen les vides de tota aquesta gent anònima, els seus treballs, les seves lluites, els seus patiments, les seves alegries… Perquè totes aquestes vides, amb els seus problemes i les seves dificultats, són les que han anat teixint i constituint els pobles i les ciutats que tenim avui dia.

En definitiva, gràcies a tots ells tenim el país que tenim. La nostra terra és com és, i som el que som, perquè hi ha hagut aquest passat, aquest passat de treball, d’esforç, de lluita. No se’ns ha regalat res, tot ha sigut fruit d’aquest treball i d’aquest esforç que ens ha precedit.

Montserrat Rumbau Serra és llicenciada en Història Antiga i Literatura Catalana. Ha publicat els llibres La Barcelona de fa 200 anys, La Barcelona de principis del segle XIX, Com érem fa 700 anys, Grandeses i misèries de la Catalunya del segle XIV, Sant Cugat abans d’ara, Cercant respostes i L’Abans. Sant Cugat del Vallès. Resum gràfic. 1880-1965. Són, en tots els casos, llibres d’història divulgativa pensats perquè puguin ser llegits per tothom. En el cas de Cercant respostes, es tracta d’un text de temàtica espiritual. Ha col· laborat durant anys en programes radiofònics i en publicacions escrites. Actualment, podeu trobar els seus escrits a la web tribusdelasegarra.cat i a la revista mensual La Segarra.

ACTES DEL SEGON CURS-SIMPOSI SOBRE EL MONAQUISME CISTERCENC
Afegir a la comparativa

ACTES DEL SEGON CURS-SIMPOSI SOBRE EL MONAQUISME CISTERCENC

20,00 €
Availability: 5 In Stock

ACTES DEL SEGON CURS-SIMPOSI SOBRE EL MONAQUISME CISTERCENC

SANTES CREUS 2008

SUMARI:

El context històric del procés d'esclaustració i de desamortització a Espanya, Antonio Moliner Prada

Los archivos y bibliotecas del Císter en Navarra. Patrimonio desamortizado y destino de estas fuentes, Julia Pavón Benito

Metodología y causística en el estudio de las desamortizaciones, Pascual Marteles López

Exclaustracions i desamortitzacions a Poblet i Santes Creus (comarques de Tarragona), Salvador-J. Rovira i Gómez

La desamortització dels ordes monàstics cirtercencs a les comarques lleidetanes, Carme Solsona i Sorrosal

La desamortització del monestir de Valldigna, Joan Brines i Blasco

Exclaustració i desamortització de Benifassà, Carme Comas Cifre i Joaquim Comas Dellà

ACTES DEL PRIMER CURS-SIMPOSI SOBRE EL MONAQUISME CISTERCENC
Afegir a la comparativa

ACTES DEL PRIMER CURS-SIMPOSI SOBRE EL MONAQUISME CISTERCENC

20,00 €
Availability: 5 In Stock

ACTES DEL PRIMER CURS-SIMPOSI SOBRE EL MONAQUISME CISTERCENC

El Cister: poder i espiritualitat (1150-1250)

SUMARI:

De Valldaura a Santes Creus: el procés de creació i formació d'un monestir cistercenc a la vora del riu Gaià (1150-1226), Joan Papell i Tardiu

La implantació del Cister al territori: la formació del patrimoni i la transformació del paisatge, Jordi Bolòs

La tipologia de les construccions conventuals cistercenques: un espai per a l'espiritualitat i per al treball, Jesús M. Oliver

L'economia monacal. Treball i renda feudal en els monestirs cistercencs, Antoni Virgili

Tipología de las iglesias y estancias claustrales en los monasterios femeninos cistercienses de Castilla y León. Estado de la cuestión, Elena Casas Castells

La monarquia, l'aristocràcia feudal i el desplegament del Cister a Catalunya, Maria Bonet Donato

Imatges de la monarquia dins d'un espai monàstic: Santes Creus, Marta Serrano Coll

Taula rodona del Primer Simposi sobre el Monaquisme Cistercenc (9 de juliol de 2005)

Josep Roig Magriñà
Afegir a la comparativa
Cossetània Edicions

Josep Roig Magriñà

12,30 €
Availability: 5 In Stock

Josep Roig Magriñà (Valls, 29 de setembre de 1917 – Sant Cugat del Vallès, 18 de maig de 2004) va ser un cooperativista agrari català rellevant en tres àmbits de la província de Tarragona: la Societat Agrícola de Valls, de la qual va ser president (1954-1978); la Unión Territorial de Cooperativas del Campo, de la qual va exercir de secretari des de 1958, i posteriorment de vicepresident fins al 1976, i la Unió Agrària Cooperativa de Reus, de la qual fou vicepresident (1963-1976). Afiliat a ERC, s’exilià després de la derrota a la guerra d’Espanya. En el seu retorn, protagonitzà una època brillant de gestió i impuls a la Societat Agrícola en ple franquisme, tot i ser d’esquerres, gràcies al seu pragmatisme unificador.

En el seu pas per la cooperació de segon grau a Reus, portà el timó de la comercialització i obrí mercats difícils a l’estranger en una Espanya autàrquica. La darrera etapa la va viure com a conseller d’Agricultura, Ramaderia i Pesca i posteriorment diputat de la Generalitat restaurada, sota la presidència de Josep Tarradellas (1977-1982). En el curs de la seva vida rebé diverses condecoracions i reconeixements.

Orgues del Camp de Tarragona i les Terres de l'Ebre
  • Fora d'estoc
Afegir a la comparativa

Orgues del Camp de Tarragona i les Terres de l'Ebre

10,00 €
Availability: Out of stock

Índex

I - L'Orgue
Característiques d'un orgue
L'orgue català

II - Orgues en singular
Tarragona (catedral), Tortosa, l'Aleixar, Bràfim, Cambrils, Montblanc, Montbrió del Camp, el Pla de Santa Maria, la Pobla de Mafumet, Reus, Santa Bàrbara, la Selva del Camp, la Sénia, Tarragona (capella de la Mare de Déu del Claustre de la catedral), Torredembarra, Torroja del Priorat, Ulldemolins, Vallmoll, el Vendrell, Aiguamúrcia i Vimbodí-Poblet

III - Orgues en plural
Alt Camp, Baix Camp, Baix Ebre, Baix Penedès, Conca de Barberà, Montsià, Priorat, Ribera d'Ebre, Tarragonès i Terra Alta
Mapa organístic

IV - Orgue i artistes tarragonins del segle XX 

Guia breu. Monestir de Santa Maria de Vallbona
Afegir a la comparativa

Guia breu. Monestir de Santa Maria de Vallbona

15,00 €
Availability: 1 In Stock

El monestir cistercenc de Santa Maria de Vallbona s’originà en una comunitat d’anacoretes, promoguda i dirigida per sant Ramon, que el 1171 s’integrà al Cister. Com a conseqüència del favor dels benefactors, des del final del segle xii es començà a bastir el cenobi, on destaquen les espectaculars obres dutes a terme principalment en el segle xiv, entre les quals el cimbori-campanar, l’ala septentrional del claustre i la portalada de la sala capitular. L’obra té dues parts, la primera resumeix el procés històric del monestir, des dels seus orígens fins a l’actualitat, sense descurar l’evolució de la comunitat de religioses que l’habiten, i la segona està dedicada al recorregut turístic del monestir, tot destacant els seus principals elements artístics.

Sant Ramon, fundador del monestir de Santa Maria de Vallbona
Afegir a la comparativa

Sant Ramon, fundador del monestir de Santa Maria de Vallbona

16,00 €
Availability: 1 In Stock

A través de nou documents relacionats directament amb l’eremita Ramon i d’un text hagiogràfic de la seva vida s’elabora el seu esbós biogràfic. Ramon integrà inicialment el grup d’anacoretes dirigit per l’ermità Poblet i instal·lat en el territori que l’any 1150 el comte barceloní Ramon Berenguer IV concedí a l’abat de Fontfreda perquè hi constituís un monestir cistercenc. Això comportà el desplaçament dels eremites a altres llocs: Ramon traspassà la serra del Tallat i s’establí a la banda septentrional, al lloc que es dirà Vallbona i d’on agafà el cognom. Amb els deixebles que ben aviat se li ajuntaren hi organitzà una comunitat mixta d’anacoretes, d’homes i de dones. L’any 1154 hi consta ja una església on els ermitans participaven en els actes litúrgics. Ramon promocionà l’eremitisme a altres contrades, com ara les Garrigues, a Cérvoles, i al Montsant, a Poboleda. En preveure el seu futur traspàs, amb la col·laboració de l’abat de Poblet, amb el qual va signar una concòrdia l’any 1171, aconseguí que el capítol general del Cister acceptés la integració de les eremites a l’orde cistercenc. Ensinistrades i formades en la vida i pietat d’aquest orde per monges vingudes de Tulebras (Navarra), es constituí una comunitat a Colobrers, que a la mort del fundador es traslladà a Vallbona i que ha perviscut ininterrompudament fins als nostres dies.

El Monestir de Santa Maria de Vallbona
Afegir a la comparativa

El Monestir de Santa Maria de Vallbona

15,00 €
Availability: 1 In Stock

En aquest llibre es repassen a la primera part les fites més importants del llarg procés històric del monestir, des de la comuniat eremítica fins a l'actualitat. La segona part està dedicada a exposar la vida de les religioses i, finalment, a la darrera part s'analitzen els diversos elements arquitectònics i artístics del conjunt monacal de Santa Maria de Vallbona, que s'originà en una comunitat d'anacoretes, promoguda i dirigida per sant Ramon, i que el 1171 s'integrà al Cister.

Josep Maria Sans Travé. Llicenciat en història medieval i doctor en filosofia i lletres. Ha estat professor de les universitats de Barcelona i de la Internacional de Catalunya, cap del Servei d'Arxius i director general del Patrimoni Cultural; actualment és el director de l'Arxiu Nacional de Catalunya. Ha dirigit l'edició dels Dietaris de la Generalitat de Catalunya i ha publicat diversos treballs i llibres sobre els ordes militars i el monestir de Santa Maria de Vallbona.

Fot-li que és de Reus
Afegir a la comparativa
Cossetània Edicions

Fot-li que és de Reus

15,00 €
Availability: 5 In Stock
Il·lustracions de Jordi Romero

Gairebé sense voler-ho, com si fos un joc i un passatemps, el Jordi Romero va utilitzar el seu mur a Facebook per sorprendre els seus conveïns amb una sèrie de perfils ombrejats de reusenques i reusencs. En una ciutat on tothom es coneix, va ser capaç d’innovar en el sempre complex gènere del retrat cercant una nova tècnica per dibuixar la gent que l’envolta. Una mena d’ombres xineses que sorprenen per la seva enorme precisió i que permeten identificar d’immediat el personatge resseguit. Ara Romero, en aquest llibre, ha fet un primer arreplec d’aquests dibuixos. Són 100 personatges que compten amb l’aportació literària de Josep Baiges, que s’ha encarregat de complementar, amb la paraula escrita, la creació de Romero. De moment són 100, però ambdós ja treballen per continuar fent d’aquesta sèrie un autèntic qui és qui del Món de Reus.

L'enllumenat elèctric al municipi de Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant
Afegir a la comparativa
Cossetània Edicions

L'enllumenat elèctric al municipi de Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant

11,50 €
Availability: 5 In Stock
Vandellòs fou un dels darrers municipis de Catalunya, amb població semblant o inferior, en disposar d'enllumenat elèctric. Diverses empreses especialitzades en muntatge de centrals elèctriques van oferir-se a l'Ajuntament amb la finalitat de dotar el municipi de l'enllumenat elèctric tan necessari. L'Ajuntament, malgrat la seva bona disposició, en no disposar dels cabals necessaris, no podia assumir la construcció d'una central. Així doncs, tots els projectes quedaven aparcats, puix que les empreses consideraven la inversió poc rendible per costejar elles el projecte. Finalment, els enginyers que van projectar la central La Farga de Pratdip veieren la possibilitat de construir una central hidroelèctrica aprofitant el desguàs de les aigües d'aquesta central. El projecte consistia en construir un embassament per aconseguir el salt d'aigua necessari per subministrar energia elèctrica al municipi. Un dels promotors d'aquesta proposta, l'enginyer tortosí Julián Hierro, aconseguí que Francesc Chavarria, també de Tortosa, invertís en el seu projecte: L'Energia de Vandellòs. Així doncs, l'enllumenat elèctric arribà al municipi l'any 1930. Aquesta empresa tingué dificultats tant pel que fa a les variacions del cabal d'aigua, com a les freqüents avaries en la maquinària. L'any 1945, Francesc Chavarria va vendre L'Energia de Vandellòs a la Sociedad Española de Construcciones Eléctricas.
Molins del Collsacabra
Afegir a la comparativa
Cossetània Edicions

Molins del Collsacabra

14,90 €
Availability: 5 In Stock
Molins del Collsacabra. Història i inventari recull i inventaria una setantena d'estructures dedicades a l'aprofitament de l'energia hidràulica, com són especialment els molins, per a diferents activitats (molta de cereals, esmolat d'eines, preparació de teixits de llana o pell, etc.), fixant-se en el territori del Collsacabra. Per això, aquest treball posa sobre la taula la gran presència que els molins van tenir en el passat a les rieres d'aquest territori, i incideix en les restes arqueològiques que han deixat. Juntament amb el treball de camp, hi apareix una gran quantitat de documentació escrita des del segle xiv fins al xviii referent als molins i a l'ús de l'energia hidràulica. Es tracta, ben segur, d'una obra de referència en l'estudi d'aquests temes en les properes dècades.
La Selva del Camp
Afegir a la comparativa
Cossetània Edicions

La Selva del Camp

11,90 €
Availability: 5 In Stock

La Vila Constantina, amb carta de repoblament de 1165, prendrà més endavant el nom de Selva i, per diferenciar-la dels altres homònims geogràfics, del Camp, en pertànyer a la regió coneguda així per la riquesa dels seus conreus. D'aquesta manera, s'uneixen en la toponímia dos mots quasi bé antònims: selva o bosc, i camp o cultiu. Ja en la seva onomàstica trobem una forma que defineix un col·lectiu humà innovador i transformador. Aquest treball de síntesi pretén ser una senzilla eina per aproximar les noves generacions a endinsar-se en el coneixement del poble dels seus pares, en la seva història, patrimoni o tradicions. Igualment, intenta descobrir-lo, una mica més, als nouvinguts que en els darrers anys han triat aquest lloc per a viure-hi, crear una família o treballar-hi. I per què no, pot ser una guia per a tots aquells que vulguin visitar la vila de la qual l'erudit Onofre Manescal a primers del s. XVII en parlava amb termes elogiosos com “el terme es pot dir jardí i tot ell apar que sia hort... trobarem tanta varietat de coses i amb tanta abundància quanta n'hi hagi en altra terra servada proporció” o “en esta vila als vicis es dóna poca entrada i a les virtuts se fa molt bon acolliment”.

Tornar amunt