La vinya i el vi a Catalunya ofereix un panorama complet de tot l'univers humà, social, econòmic i cultural creat a l'entorn del conreu de la vinya, el procés del raïm i l'elaboració i la comercialització de vins i caves arreu de Catalunya. L'escriptor i periodista Jordi Llavina és un gran coneixedor d'aquest sector, que té una llarga tradició al nostre país, amb vinyes i cellers en bona part del territori català.
El llibre presenta una selecció fotogràfica extraordinària, resultat d’una àmplia recerca en arxius particulars i públics. Moltes de les imatges són, doncs, inèdites i capten moments de la vida quotidiana de les petites i grans famílies que han treballat en aquest sector agrari i industrial.
Catàleg d’exposició de l’obra fotogràfica de Ramon Rozada, amb una setantena d’imatges.
Aquest llibre posa en valor l'obra del fotògraf, escenògraf i periodista Ramon Rozada, que va tenir estudi a Valls (1892-1915) i a Santa Coloma de Queralt, on va morir (1915-1938). La publicació recull l'estudi biogràfic del fotògraf fet per l'estudiós de la fotografia Jep Martí Baiget, i la reproducció d'una setantena d'imatges realitzades entre 1890 i 1938.
“No és possible entendre aquesta obra sense comprendre la passió del Vicent. Cada pàgina que obriràs et guiarà per una aventura i et mostrarà la poesia amb què el nostre autor acostuma a realitzar cada una de les seues imatges. A poc a poc, l’aventura esdevindrà emoció i et durà a deliciosos paisatges de somni, que mai hauries pogut sospitar que existissen. I és que els espais naturals dels quals ens parla tenen un secret, enamoren qui els coneix! Molts sabeu del que us parlo; és com un sospir que et captiva de mica en mica, fins que ja no saps prescindir-ne.” \n \nRafael Ricote Ruiz
Amb aquest llibre, Francesc Català Roca (Valls 1922 - Barcelona 1998) va voler retre el seu personal homenatge a la seva ciutat de naixença, on va viure els primers nou anys. Havent il·lustrat més d’una cinquantena de llibres, l’autor confessà que aquesta és l’obra que va triar més anys a elaborar, ja que des de petit, quan el coneixien pel “Xiquet de cal retratista”, observava imatges que ha volgut reflectir a Valls, capital de l’Alt Camp.
És la història d’una parella de 40 anys (l’Agnès i en Víctor) i la seva filla de 14 (Emma) que comparteixen una preocupació sincera per les injustícies que observen a diari al seu entorn. A l’inici, quan en Víctor creu que és a prop del seu zenit professional, és trasbalsat per un estrany incident... Primer, es diu que ha estat “un somni però despert” degut a l’estrès. El normal seria mirar de treure-s’ho del cap, però ell hi veu casualitats deliberades i decideix esbrinar. Amb l’ajut de l’Agnès i l’Emma, farà un descobriment que l’empenyerà a prendre una decisió que pot semblar esbojarrada... però que no ho és gens per a ells.“
El món del treball industrial a la Catalunya del primer terç del segle XX: les llavors de la revolució
Catàleg de l'exposició fotogràfica que pretén mostrar el context històric i social en què vivien els treballadors industrials catalans del primer terç del segle XX: com treballaven, com eren les seves condicions de vida, quines eren les seves formes de divertir-se, quines les seves aspiracions i els seus problemes comuns i com lluitaven per solucionar-los. Les fotografies constitueixen una mostra del fotoperiodisme de principis del segle XX, quan els fotògrafs perseguien la notícia carregats amb pesades i voluminoses càmeres de plaques i deixaven plasmat el seu treball sobre negatius de vidre.
Galeria de retrats de l'Arxiu Nacional de Catalunya. ANC, Sant Cugat del Vallès, del 6 d'abril al 30 de maig de 2000
Catàleg d'aquesta exposició, amb gairebé un centenar de fotografies que són relleu de la societat catalana de finals del segle XIX i de les primeries del XX. A través del retrat ens endinsem no solament en el record de persones i ambients, sinó també en l'evolució de l'art fotogràfic, que va des de l'obra d'un afeccionat fins al manierisme d'alguns professionals. Textos en català, castellà i anglès.
Aquesta exposició, que s'emmarca dins la Primavera Fotogràfica 1998, dona a conèixer un gènere, el del nu femení, que va néixer amb l'inici de la fotografia i constitueix una nova aportació al coneixement del nostre passat immediat, a través d'una obra d'autor coherent i de gran qualitat.
Gabriel Casas. Fotomuntatges. Del 25 d'abril al 25 de juny, 2002. ANC, Sant Cugat del Vallès
Catàleg d'aquesta exposició a l'Arxiu Nacional de Catalunya en el marc de la Primavera Fotogràfica 2002, la qual suposa la recuperació d'un fons fotogràfic conservat fins ara en mans privades. Per a aquesta aproximació a l'obra de Gabriel Casas s'han seleccionat com a fil conductor els fotomuntatges, tècnica que l'autor utilitzà i interpretà de forma magistral al llarg de la seva carrera.
Per al Copi, aquell estiu les coses anaven maldades i hauria de pencar de valent si volia aprovar la Història al setembre. Potser per això, i de ben segur que la Dala també tenia alguna cosa a veure-hi, a última hora decidí d'apuntar-se al curset d'arqueologia, organitzat pel seu tutor, el Brauli, a Mallorca.
Tot va començar amb la descoberta d'una escultura religiosa que representava un cap de pantera de bronze, però això només va ser el detonant d'una fascinant aventura que el portaria fins a les terres del riu Eufrates, a la Mesopotàmia eterna.
El Catllar és una plaça castellera diferent. Darrere dels èxits més recents s’hi amaga una història immensa —i poc coneguda.
El 1770, el ball de valencians del Catllar fou l’artífex del primer castell de sis pisos documentat de la història. Un segle més tard, els Xiquets de Valls van regalar a la vila el primer quatre de nou net mai carregat. Els catllarencs del segle XIX ja eren grans aficionats als castells i sovint eren protagonistes de les construccions vallenques. Les grans fites de l’època ens arriben gràcies a la descripció d’un secretari municipal convertit en cronista, Ramon Roca, que deixà constància escrita dels millors castells del segle. Després d’una llarga decadència, els castells no van tornar al Catllar fins al 1975 i, des d’aleshores, el nivell no ha parat de créixer i la petita plaça ha vist castells immensos que serien l’enveja dels nostres avantpassats. 250 anys d’història, doncs, fan del Catllar un lloc únic on els castells connecten passat, present i futur.
El llibre fa un repàs de la relació del poble del Catllar amb el fet casteller: des del 1770, en què el ball de valencians del Catllar fou l’artífex del primer castell de sis pisos documentat de la història, fins a les espectaculars actuacions dels darrers anys, passant, també, per les èpoques de decadència.
Joan Rovira i Miró posa en valor personatges com el cronista Ramon Roca, secretari municipal, que deixà constància escrita dels millors castells del segle.
El seu treball de recerca El Catllar, la joia dels castells al Baix Gaià va ser premiat per la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya el 2017. Col·laborador de l’Enciclopèdia Castellera.
En el VIII Simposi Casteller s’aborden qüestions tranversals relacionades amb els valors del fet casteller des d’una perspectiva patrimonial, social, identitària, esportiva i empresarial, d’una banda, i el lideratge exercit per la figura del cap de colla en relació amb altres organitzacions culturals i festives, de l’altra. Castellers, periodistes, historiadors, analistes i estudiosos d’àmbits diversos ens donen respostes a aquestes preguntes sobre uns temes tan vius.
Aquest llibre és el resultat d'una investigació realitzada amb l'objectiu de contribuir a ampliar l'escassa informació que es té sobre l'origen dels castells humans. La falta de documentació i la distància en el temps no ens ho ha posat fàcil, però amb l'estudi de la festivitat, dels balls de valencians i de la documentació que es conserva, podem intuir com i quan van aparèixer els primers castellers.\nEn una època plena de guerres, violència i invasions, un grup de vallencs va iniciar el camí que ha portat els castells a convertir-se en patrimoni immaterial de la humanitat.\nLa lectura d'aquesta obra ens permetrà descobrir des del primer enxaneta documentat fins a nous castellers que encara romanien desconeguts, tot passant per actuacions en places destacades i, sobretot, per la importància de la família i la pertinença al col·lectiu casteller. Però també hi trobarem tensions, baralles i, fins i tot, assassinats. Tots aquests detalls i molts d'altres ens han permès reconstruir els primers moments d'una activitat que ha perdurat fins als nostres dies.
Quin paper ha tingut i té la immigració en el desenvolupament del món casteller? El nou format del Concurs de Castells de Tarragona, quins pros i quins contres té? Són les dues preguntes centrals del V Simposi Casteller, en el qual castellers, periodistes, historiadors, analistes i estudiosos d’àmbits diversos ens donen respostes a aquestes qüestions sobre uns temes tan vius.
El IV Simposi Casteller planteja l’anàlisi de la canalla com a part essencial en les colles i com a usuària de projectes educatius; la relació de les entitats castelleres amb el sobiranisme i el procés que travessa Catalunya, així com el debat i les reflexions sobre l’existència d’una potencial bombolla castellera. Aquest volum recull les aportacions de la trentena de ponents convidats.
El Concurs de Castells de Tarragona és actualment el principal aparador del món casteller, escenari de grans construccions, catalitzador de grans emocions i regulador oficiós d'una tradició bicentenària. Però lluny de ser sempre “l'espectacle casteller més gran del món”, la cita de la plaça de braus ha tingut una trajectòria farcida d'interrupcions i polèmiques des de la seva primera edició, l'any 1932. El llibre analitza aquesta transformació a partir d'una exhaustiva investigació i el testimoni dels protagonistes, amb el complement d'un extens i, en ocasions inèdit, material gràfic.
Història dels Xiquets de Valls des de les negociacions fallides, els contractes, els viatges, els castells aconseguits o les tensions, entre altres detalls, amb l’objectiu de fer un retrat del que han estat els Xiquets de Valls. Però es tracta d’un llibre d’història que, a través de fonts contrastades, intenta deixar de banda l’ambigüitat que el fet casteller vallenc va sofrir en determinats moments i entendre el que són avui els Xiquets.
Aquesta obreta de teatre es va publicar per primera vegada l'any 1902 a Valls i sembla que es va reeditar algun cop més durant els primers decennis del segle XX. Des de llavors, Lo tres de nou no havia tornat a ser publicada individualment i el seu coneixement modern es devia al fet que Pere Català i Roca la va incloure a les pàgines del primer volum de Món casteller (1981).\nEl text que us oferim en aquesta edició ha estat revisat i fixat amb criteris filològics per Xavier Brotons, que també és l'autor de l'estudi que acompanya el quadre de costums, el qual inclou una biografia amb dades inèdites del seu autor, Raimon Casas Pedrerol. Aquesta singular peça ha estat representada modernament força vegades, però poc o gens interpretada. I és que l'obra parla de castells, però també conté un missatge progressista "amablement" anticasteller.
