Botiga

La realitat castellera en el segle XIX ultrapassa les mítiques colles vallenques. Un dels màxims exponents d’aquest panorama el trobem a Montblanc. En primer lloc, els seus aficionats van ajudar a convertir la vila en plaça de nou ja el 1864. Poc després es van atrevir a formar colla pròpia, que, amb el nom de Torraires de Montblanc, va exhibir les seves construccions fins i tot fora de la vila i al costat dels vallencs. L’efervescència castellera va originar l’aparició d’una segona colla a la vila. Al llarg dels seus gairebé 50 anys d’existència, els Torraires de Montblanc van assolir, en els seus millors moments, els castells de vuit bàsics i el pilar de 6. A part de repassar els precedents i el seu dilatat historial, el present llibre estudia diverses paraules castelleres pròpies de la vila. També dedica un capítol als grallers montblanquins d’aquella època i, finalment, estudia, amb totes les dades que ha estat possible localitzar, els noms, cognoms i renoms dels qui van formar part de les colles: els primers Torraires de Montblanc.

Ressalta el valor patrimonial dels castells en el marc de la cultura popular catalana

\nAquest llibre aplega les anàlisis sobre la consecució del tres de nou sense folre, el cim de la segona època d’or dels castells, per part de les dues colles dels Xiquets de Valls en la Diada de Santa Úrsula de 2019 a la plaça del Blat. Les òptiques plurals i diverses d’un seguit de periodistes castellers han servit per elaborar el primer treball monogràfic sobre una construcció específica, i han estat complementades per la visió dels caps de colla en un escenari diametralment diferent, el de la pandèmia de la Covid-19. \n

• \n
• Aquest llibre recull les òptiques plurals i diverses d’un seguit de periodistes castellers han servit per elaborar el primer treball monogràfic sobre una construcció específica. \n
• També s’hi plasma la visió dels caps de colla en un escenari diametralment diferent, el de la pandèmia de la covid-19. \n

Ramon Llull va ser un pensador i escriptor de primer ordre i un viatger incansable que va recórrer la Mediterrània de l’edat mitjana d’un extrem a l’altre. Les ciutats que aquest català de Mallorca va visitar són el teló de fons d’aquest quadern, en un viatge físic i al·legòric a través del seu pensament, la seva vida i la seva obra literària.

Il·lustracions inspirades en les miniatures gòtiques del Breviculum de Karlsruhe, i un Llull que ens parla i interpel·la en primera persona, conviden a que el lector s’aproximi a l’intens periple vital d’aquest savi medieval de forma amena i, alhora, històricament rigorosa. 

Joan Maluquer de Motes (Barcelona, 1915-1988) va ser un dels puntals del desenvolupament modern de l’Arqueologia i de la Prehistòria a Catalunya. Aquest llibre descriu la seva trajectòria vital i intel·lectual i destaca la seva visió de la immigració com un dels elements centrals en els orígens de la civilització ibèrica. L’arc mediterrani és, per a Maluquer de Motes, un espai de contactes, d’intercanvis culturals, econòmics i socials; un autèntic melting pot.

L’interès per llegir i interpretar la geografia física i humana dels llocs que visita queda palès en el diari que l’arqueòleg escriu sobre el creuer per la Mediterrània de 1933. El text és un testimoni de primera mà amb acurades observacions sobre el paisatge, la fauna, l’arquitectura, la petja de la presència catalana medieval, però també sobre les inquietuds de la gent: els estudiants musulmans de Tunis, el moviment nacionalista del nord d’Àfrica o les aspiracions nacionals dels jueus a Palestina, entre altres.

Antoni Gaudí s’ha convertit en una icona que interessa permanentment, encara que cada cop es repeteixin fets coneguts de fa molts anys. L’autor d’aquest llibre parteix amb avantatge, perquè té el mateix origen que Gaudí. És un riudomenc, nascut a Reus. Això fa que el pugui entendre millor que molts biògrafs. A més, és un gaudinista que ha escorcollat moltíssim en diaris, en arxius i ha seleccionat sempre les dades més endarrerides de cada fet, per mantenir la seva màxima puresa. La riquesa i la novetat dels materials que aporta són aclaparadors. Només un petit avanç: sabíeu que Gaudí, i no Jujol, és l’autor de la sala d’espectacles del Teatre Metropol, de Tarragona? O que Gaudí va desallotjar judicialment de les finques familiars una viuda amb dos fills petits? L’autor, sempre amb proves irrefutables, no amaga res i fa sortir a la llum aquell Gaudí que fins ara ningú s’havia atrevit a explicar. No us el perdeu.

Aquest llibre és el catàleg de l’exposició del mateix nom, que se centra en la figura de Dalí, en la seva imatge com a icona de la seva personalitat artística, però que al mateix temps vol posar en relleu la manera de concebre la fotografia i la personalitat de Francesc Català-Roca, el fotògraf genial que sap captar l’esperit de Dalí i immortalitzar-lo. Català en va fer molt pocs, de reportatges del pintor, però tot i així ens ofereix algunes de les millors imatges que es coneixen de l’artista empordanès.

No sabem amb exactitud l’any en què es conegueren Salvador Dalí i Francesc Català-Roca, però tot indica que fou a la tardor de l’any 1951 o a l’inici de l’any 1952. Es van conèixer gràcies a la publicació del setmanari Revista. Català-Roca tenia vint-i-nou anys i Dalí quaranta-set, en el moment de la seva coneixença. Tot i la diferència d’edat, van congeniar ràpidament, els unien diverses circumstàncies, tant personals com professionals, com l’interès per la fotografia, la dedicació quasi exclusiva a la feina —els dos eren grans treballadors—, el sentit de l’humor, la seva simpatia i senzillesa de tracte, la seva marcada personalitat —tot i que eren molt diferents— i, fins i tot, algun aspecte de la seva vida. L’exposició ens mostra tots els fotogrames fets, que es conserven a l’arxiu de F. Català-Roca, que és com dir tots els que va realitzar.

En total, el fotògraf de Valls va captar una seixantena d’imatges que es van fer només en tres o quatre sessions diferents, centrades en un període de temps curt, en un any, com a màxim dos. Podem veure retratat el pintor en tres espais amb un marcat caràcter dalinià: el Park Güell, de Barcelona, obra d’Antoni Gaudí, del qual el pintor era un admirador fervent; el poble de Cadaqués, i la casa de l’artista a Portlligat. En aquestes imatges, se’ns fa present el Dalí teatral, el Dalí que l’artista volia mostrar.

Però també trobem diverses imatges en què Dalí deixa de ser aquella icona mediàtica per fer-se molt més proper, són les fotografies de Dalí en el seu estudi. Allí descobrim un Dalí íntim, que, lluny de les mirades dels espectadors i en un dels espais més sagrats de la casa, on ell creava, deixa entreveure la seva humanitat. L’artista entra en comunió amb el fotògraf, en una posició d’igualtat, i les fotos revelen fins a quin punt van arribar a intimar, en aquell moment, els dos artistes.

La vinya i el vi a Catalunya ofereix un panorama complet de tot l'univers humà, social, econòmic i cultural creat a l'entorn del conreu de la vinya, el procés del raïm i l'elaboració i la comercialització de vins i caves arreu de Catalunya. L'escriptor i periodista Jordi Llavina és un gran coneixedor d'aquest sector, que té una llarga tradició al nostre país, amb vinyes i cellers en bona part del territori català.

El llibre presenta una selecció fotogràfica extraordinària, resultat d’una àmplia recerca en arxius particulars i públics. Moltes de les imatges són, doncs, inèdites i capten moments de la vida quotidiana de les petites i grans famílies que han treballat en aquest sector agrari i industrial.

Catàleg d’exposició de l’obra fotogràfica de Ramon Rozada, amb una setantena d’imatges.

Aquest llibre posa en valor l'obra del fotògraf, escenògraf i periodista Ramon Rozada, que va tenir estudi a Valls (1892-1915) i a Santa Coloma de Queralt, on va morir (1915-1938). La publicació recull l'estudi biogràfic del fotògraf fet per l'estudiós de la fotografia Jep Martí Baiget, i la reproducció d'una setantena d'imatges realitzades entre 1890 i 1938.

“No és possible entendre aquesta obra sense comprendre la passió del Vicent. Cada pàgina que obriràs et guiarà per una aventura i et mostrarà la poesia amb què el nostre autor acostuma a realitzar cada una de les seues imatges. A poc a poc, l’aventura esdevindrà emoció i et durà a deliciosos paisatges de somni, que mai hauries pogut sospitar que existissen. I és que els espais naturals dels quals ens parla tenen un secret, enamoren qui els coneix! Molts sabeu del que us parlo; és com un sospir que et captiva de mica en mica, fins que ja no saps prescindir-ne.” \n \nRafael Ricote Ruiz

Catalunya és un país de grans vins i l'enoturisme cada dia té més adeptes. A més vins excepcionals, a Catalunya trobem cellers que es van construir en l'època del Modernisme i que, per la seva magnificència, van rebre el nom de catedrals del vi. Però no tot són edificis centenaris; darrerament, s'han anat incorporant cellers de concepció moderna juntament amb d'altres de caràcter familiar. D'aquesta amalgama hem fet una tria que presentem en aquest llibre Catalunya. 50 cellers emblemàtics basant-nos en un sol requisit: que fossin edificis interessants, que es poguessin visitar i que produïssin vins de qualitat.

Lletres d’Emprius és el primer poemari de Judit Queralt Farré, la poetessa de Barberà de la Conca que ens ofereix uns versos íntims i acollidors. 

Poetessa tardana, que es buida en els seus versos, ja que expressa el sentir més profund i, fins i tot, aspre, a voltes; però també presenta un acoloriment dolç i juganer com el bon vi.

Es tracta, en definitiva, d’una obra amb poemes d’obrir finestres, per on entra i surt l’ànima de l’autora, deixant que el vent faci bugada.

Qui em manava?

Sortir del meu món de

còmode avorriment

Qui em manava?

Interaccionar amb la vida

I ara …

a vuere què …

Li agrada presentar-se així: «Soc dona, mare i de poble petit».

Amb aquest llibre, Francesc Català Roca (Valls 1922 - Barcelona 1998) va voler retre el seu personal homenatge a la seva ciutat de naixença, on va viure els primers nou anys. Havent il·lustrat més d’una cinquantena de llibres, l’autor confessà que aquesta és l’obra que va triar més anys a elaborar, ja que des de petit, quan el coneixien pel “Xiquet de cal retratista”, observava imatges que ha volgut reflectir a Valls, capital de l’Alt Camp.

El món del treball industrial a la Catalunya del primer terç del segle XX: les llavors de la revolució

Catàleg de l'exposició fotogràfica que pretén mostrar el context històric i social en què vivien els treballadors industrials catalans del primer terç del segle XX: com treballaven, com eren les seves condicions de vida, quines eren les seves formes de divertir-se, quines les seves aspiracions i els seus problemes comuns i com lluitaven per solucionar-los. Les fotografies constitueixen una mostra del fotoperiodisme de principis del segle XX, quan els fotògrafs perseguien la notícia carregats amb pesades i voluminoses càmeres de plaques i deixaven plasmat el seu treball sobre negatius de vidre.

Galeria de retrats de l'Arxiu Nacional de Catalunya. ANC, Sant Cugat del Vallès, del 6 d'abril al 30 de maig de 2000 

Catàleg d'aquesta exposició, amb gairebé un centenar de fotografies que són relleu de la societat catalana de finals del segle XIX i de les primeries del XX. A través del retrat ens endinsem no solament en el record de persones i ambients, sinó també en l'evolució de l'art fotogràfic, que va des de l'obra d'un afeccionat fins al manierisme d'alguns professionals. Textos en català, castellà i anglès.

El nu femení. Fotografies d'Antoni Esplugas

Aquesta exposició, que s'emmarca dins la Primavera Fotogràfica 1998, dona a conèixer un gènere, el del nu femení, que va néixer amb l'inici de la fotografia i constitueix una nova aportació al coneixement del nostre passat immediat, a través d'una obra d'autor coherent i de gran qualitat.

Gabriel Casas. Fotomuntatges. Del 25 d'abril al 25 de juny, 2002. ANC, Sant Cugat del Vallès 

Catàleg d'aquesta exposició a l'Arxiu Nacional de Catalunya en el marc de la Primavera Fotogràfica 2002, la qual suposa la recuperació d'un fons fotogràfic conservat fins ara en mans privades. Per a aquesta aproximació a l'obra de Gabriel Casas s'han seleccionat com a fil conductor els fotomuntatges, tècnica que l'autor utilitzà i interpretà de forma magistral al llarg de la seva carrera.

El Catllar és una plaça castellera diferent. Darrere dels èxits més recents s’hi amaga una història immensa —i poc coneguda. 

El 1770, el ball de valencians del Catllar fou l’artífex del primer castell de sis pisos documentat de la història. Un segle més tard, els Xiquets de Valls van regalar a la vila el primer quatre de nou net mai carregat. Els catllarencs del segle XIX ja eren grans aficionats als castells i sovint eren protagonistes de les construccions vallenques. Les grans fites de l’època ens arriben gràcies a la descripció d’un secretari municipal convertit en cronista, Ramon Roca, que deixà constància escrita dels millors castells del segle. Després d’una llarga decadència, els castells no van tornar al Catllar fins al 1975 i, des d’aleshores, el nivell no ha parat de créixer i la petita plaça ha vist castells immensos que serien l’enveja dels nostres avantpassats. 250 anys d’història, doncs, fan del Catllar un lloc únic on els castells connecten passat, present i futur. 

• El llibre fa un repàs de la relació del poble del Catllar amb el fet casteller: des del 1770, en què el ball de valencians del Catllar fou l’artífex del primer castell de sis pisos documentat de la història, fins a les espectaculars actuacions dels darrers anys, passant, també, per les èpoques de decadència. 
• Joan Rovira i Miró posa en valor personatges com el cronista Ramon Roca, secretari municipal, que deixà constància escrita dels millors castells del segle. 
• El seu treball de recerca El Catllar, la joia dels castells al Baix Gaià va ser premiat per la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya el 2017. Col·laborador de l’Enciclopèdia Castellera. 

Vida i obra d’un arquitecte modernista, prolífic i compromès

L’edició coincideix amb el centenari de la Casa Lluvià, edifici que ell va projectar i on s’ubica avui la seu de la Delegació al Bages-Berguedà del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya.

El llibre recull és una monografia de la vida i obra d’Ignasi Oms, l’arquitecte manresà sota el guiatge del qual entrà l’arquitectura modernista a la capital del Bages. El llibre, de gran format i il·lustrat, posa de relleu la figura d’Oms, com a arquitecte municipal de Manresa i arquitecte liberal, docent i implicat plenament en la vida social i política de la Catalunya del tombant de segle i autor dels equipaments, habitatges i espais públics que ja formen part de la ciutat i del seu patrimoni històric i arquitectònic.

Raquel Lacuesta
Raquel Lacuesta Contreras (Hellín, 1949) és doctora en Història de l’Art i pedagoga (Universitat de Barcelona) i cap de la Secció d’Investigació, Catalogació i Difusió del Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. Ha publicat, entre altres títols, Restauració monumental a Catalunya (segles XIX i XX) (2000), Eusebi Güell i Antoni Gaudí, dos homes i un projecte (2002), Rafael Masó i Valentí, arquitecte (1880-1935) (2006), Modernisme a l’entorn de Barcelona. Arquitectura i paisatge (2006) i Ponts de la província de Barcelona. Comunicacions i paisatge (2008).