Filtrar per
Filtres actius
12 Estel·lars (Associació Cultural Baixa Segarra, 2020).
CARRERAS ALBAREDA, Guillem [coord.]. 12 estel·lars. Santa Coloma de Queralt: Associació Cultural Baixa Segarra, 2020. 118 p. (Col·lecció La Garbera, 12) [ISBN: 978-84-941520-3-0].
Els jueus de Santa Coloma de Queralt per YOM TOV ASSIS.
Estudi econòmic i demogràfic de la comunitat jueva de Santa Coloma de Queralt a la fi del segle XIII .
A «Jordi Pujol: llums i ombres», Ignasi Riera analitza els orígens ideològics de Jordi Pujol, revela els fonaments del seu projecte nacionalista, i repassa l’acció de govern al davant de la Generalitat. Ara que Jordi Pujol ha anunciat que es retira, a l’hora de fer balanç és legítim preguntar-se, d’entrada, si ha estat un bon gestor, a més de bon polític, quins han estat els dèficits dels diversos governs de CiU, com ha repercutit la política nacionalista en les aspiracions d’autogovern de Catalunya. En fi, quin país ens deixa. «La gran habilitat de Jordi Pujol -escriu Riera- és que ens ha fet jugar a tots en el seu terreny: l’oposició ha jugat tots els partits a camp contrari perquè Jordi Pujol s’havia afanyat a marca, amb precisió, els límits del terreny de joc.»
Artur Bladé i Desumvila és un dels grans memorialistes de la literatura catalana del segle xx, i va conrear la narrativa, l’assaig, el periodisme i la poesia. Tanmateix, ha estat també un dels grans escriptors catalans oblidats. Nascut el 1907 a Benissanet, a les Terres de l’Ebre, fou dirigent del republicanisme local i comarcal, i aquesta militància el portà a l’exili, primer a Montpeller el 1939 i després a Mèxic a partir del 1942. Els seus llibres des d’Amèrica estant, teixits amb l’enyor de l’expatriació, foren una brillant evocació a la terra natal. Retornat definitivament a Catalunya el 1961, va continuar l’obra fins a aplegar una trentena de llibres amb publicacions destacades sobre l’exili i sobre diverses figures de la catalanitat. Totes formen part d’un testimoniatge ineludible de l’expatriació catalana del segle xx. En aquesta biografia, el lector coneixerà els avatars de la vida d’Artur Bladé.
Amb L'univers Tísner. 1912-2000: gairebé un segle, David Escamilla i Jordi Finestres emprenen un apassionat viatge d'exploració per la vida i el mestratge intel·lectual d'Avel·lí Artís-Gener: un dels personatges més fascinants i complets que ha donat la Catalunya del segle XX. Els autors van tenir el goig de conèixer Tísner i de compartir amb ell hores d'entrevistes, a partir de les quals han pogut reconstruir, amb una visió global, l'obra i la figura de l'anomenat «llop de mar de les lletres catalanes». La paraula i la memòria d'Avel·lí Artís-Gener són l'eina bàsica per endinsar-nos en un univers polièdric carregat de superlatius: «L'univers Tísner».
Aquest llibre —assaig biogràfic sobre la vida i obra de l’escriptor de la Ribera d’Ebre, Artur Bladé i Desumvila— recull la síntesi que el periodista Xavier Garcia ha anat elaborant des de 1971, quan va conèixer l’autor de Benissanet, que va esdevenir de seguida amic i mestre. Claredat d’estil, continguts amb substància humana, cultural i de paisatges i catalanitat integral, formen el nucli d’aquest treball.
Trenta personatges singulars de les comarques gironines (1808-1936) pretén ser un passeig per la història de les terres gironines al llarg del segle XIX i primer terç del segle XX de la mà de persones que no acostumen a ser les protagonistes dels llibres d’història.
Homes i dones sorgits de les classes populars, alguns amb components llegendaris, permeten una nova visió de la història gràcies a la seva peculiar mirada. Amb ells reviurem alguns episodis històrics, coneixerem el món de la cultura popular i ens endinsarem en ambients marginals. Un pintor un xic excèntric, una beata entre ateus, un guia de muntanya capaç de creuar Europa a peu o un metge sinistre són només un petit tast d’aquests nous homenots i donotes, manllevant l’expressió de l’escriptor Josep Pla
El Carpi i la Rachel són una parella de seixanta anys que la rutina ha anat separant fins a convertir-los en dos estranys. Viuen sota un mateix sostre i comparteixen un fill i una néta encantadora. Un dimarts, el Carpi coneix una noia jove i vital a la fundació d'art on treballa i veu com s'obre davant seu una segona oportunitat, un món nou ple d'il·lusions, però també ple d'incerteses i autoenganys. Joan Rendé ha escrit una novel·la intel·ligent i subtil sobre la subjectivitat de l'experiència emocional en un context de galeristes, artistes esnobs i traficants d'obres d'art.
A finals de la dècada de 1920, els Masdéu viuen acomodats en la dictadura de Primo de Rivera. Són catalanistes moderats, amb un negoci de transport entre el port i les fàbriques del Poblenou. Barcelona bull d’activitat. En Joan Masdéu té el somni de ser mariner militar. Com tants joves del moment, sent l’atracció per la modernitat, pel jazz, per l’entrenament físic, pels uniformes, pels grans líders i les solucions dràstiques. També passa moltes hores amb els amics, ballant els moderns balls de moda als EUA, amb el gramòfon del seu pare. Té el cap ple de somnis, però no controla el seu destí. Quan esclata la guerra, s’enfonta amb els anarquistes.
Una nena de tres anys, la Joana, emigra, amb els pares, des d’un poble de la Sierra de Cazorla fins a les muntanyes dels Ports i també del Pirineu català. El seu pare treballa extraient fusta dels boscos i més endavant en una mina de cobalt. La mare, que feia de minyona, ara troba feina en una fonda. L’aïllament d’aquell món i la curiositat per la natura mantenen viva la innocència de la Joana, fins que la mort accidental del pare fa miques aquesta harmonia i ella s’ha de fer dona sobtadament. Aquell món que semblava idíl·lic presenta una cara fosca, com ara els rampells imprevisibles de la mare, jove i vídua. Però la Joana és vital i lluitarà per fer-se un entorn acollidor en un país que ja és el seu país.
Corria l’estiu de 1946 quan van passar la frontera, carregats amb macutos feixucs i un punt de llum a la mirada. Nou mesos més tard, el pou que havien començat a cavar es va quedar a mitges i la runa va colgar la seva història entre silencis i pors.
Van ser uns temps de privacions, tortures, presons i morts, però també de coratge, amors i rialles i corregudes furtives sota els ametllers florits. Per aquells temps, els nens i nenes de la guerra es feien adults molt de pressa i aprenien a oblidar el que vivien de dies per poder dormir a les nits. A penes ens ho han explicat.
«Tots sabeu per què som aquí. Hitler vol una relíquia, el Graal, i nosaltres impedirem que la tingui. Això també és una manera de continuar i guanyar la guerra.»
El Graal, la copa en què Jesús va beure en l’Últim Sopar, ha estat un dels objectes místics més cobejats per governs, arqueòlegs i religiosos. Entre ells, Adolf Hitler, que havia impulsat una recerca tenaç arreu del planeta per aconseguir peces suposadament màgiques o sobrenaturals.
L’objectiu era que el Tercer Reich durés mil anys, ja que es creu que el Graal concedeix la immortalitat. I totes les pistes conduïen els nazis cap a Catalunya, on podrien haver viscut els descendents de Jesús i on podria estar oculta la Santa Copa.
Però a la Catalunya destruïda, vençuda i humiliada de 1940, sota les urpes dels nous governants franquistes, encara hi ha qui —com Emili Galera i altres republicans clandestins— s’oposarà a les forces feixistes per evitar que el Graal acabi en mans de Heinrich Himmler, que viatjarà fins a Montserrat per apoderar-se’n. Sense saber que a Barcelona la seva vida correrà un greu perill.
Tots els personatges de La filla esborrada amaguen secrets, com si aquell hivern de 1945, en la duríssima postguerra espanyola, aquesta fos l’única manera de viure i sobreviure. Uns, com la Laura, per la vergonya d’haver sofert un trauma i imaginar obstinadament la seva venjança; altres, com el Gabriel, per la lluita antifranquista que el fa viure ocult en les muntanyes amb un grup de maquis.
Ella és una joveneta que somia encara històries de pirates i princeses; ell, un home que ha sobreviscut a cinc anys de guerra. Viuran una història d’amor en temps difícils, marcada per secrets que duraran dècades.
El dia 8 del passat mes d'octubre [1983] s'acompliren els 150 anys de la disposició del capità general de Catalunya don Manuel Llauder, per la qual s'obria, a Valls, l'allistament voluntari per a la formació de tres companyies paramilitars sota la denominació de «seguretat pública».
El reclutament es feia a l'Ajuntament. A mitjan novembre del mateix any 1833, es demanava, des d'aquesta vila, la llicència corresponent que havia d'autoritzar de constituir el Batalló, atenent el gran nombre de voluntaris que s'anaven presentant. Així, en data 1 de gener de 1834, amb el títol de «Batallón 1° Ligero de Milicia Nacional de la Villa de Valls», quedava legalitzada, oficialment, aquesta unitat militar que ja comptava amb un contingent de 598 persones.
Respecte a la tasca desenrotllada pel Batalló, es va imprimir l'any 1842, als obradors tipogràfics Nel·lo de Tarragona, un llibret intitulat «Relación histórica del Batallón 1° Ligero de Milicia Nacional de la Villa de Valls, en la provincia de Tarragona, compuesto en virtud de orden superior, por el Mayor comandante interino que fué de dicho Cuerpo, don Gregorio Doménech y Jordan».
Considerem que es tracta d'un document interessant. Aquesta
«relación histórica» explica com es procedia la formació del Cos, aspectes sobre organització, instrucció, armament i una detallada recensió, a nivell de diari d'operacions, dels serveis locals i de campanya realitzats per l'esmentada unitat, durant els set anys de guerra que enfronta aquesta tropa contra les hosts de l'exinfant Carles Maria Isidre, germà del rei Ferran VII.
[...] fem arribar als amics i estudiosos, el text original, íntegre d'un treball imprès, fa més de cent anys, del qual potser no n'existeixen gaires exemplars [...]
En aquest llibre no hi trobarem un treball d’història que parli d’economia, de demografia o de sociologia, sinó les vivències explicades per persones de la zona de Sant Magí de la Brufaganya i els seus entorns abans dels anys seixanta del segle XX, i també les vivències d’un munt de gent trobades en els llibres parroquials. Són vides que no han transcendit, que no han perdurat en el temps, però que hem volgut que sí que transcendissin, i que en quedés un record.
En l’obra es reflecteixen les vides de tota aquesta gent anònima, els seus treballs, les seves lluites, els seus patiments, les seves alegries… Perquè totes aquestes vides, amb els seus problemes i les seves dificultats, són les que han anat teixint i constituint els pobles i les ciutats que tenim avui dia.
En definitiva, gràcies a tots ells tenim el país que tenim. La nostra terra és com és, i som el que som, perquè hi ha hagut aquest passat, aquest passat de treball, d’esforç, de lluita. No se’ns ha regalat res, tot ha sigut fruit d’aquest treball i d’aquest esforç que ens ha precedit.
Montserrat Rumbau Serra és llicenciada en Història Antiga i Literatura Catalana. Ha publicat els llibres La Barcelona de fa 200 anys, La Barcelona de principis del segle XIX, Com érem fa 700 anys, Grandeses i misèries de la Catalunya del segle XIV, Sant Cugat abans d’ara, Cercant respostes i L’Abans. Sant Cugat del Vallès. Resum gràfic. 1880-1965. Són, en tots els casos, llibres d’història divulgativa pensats perquè puguin ser llegits per tothom. En el cas de Cercant respostes, es tracta d’un text de temàtica espiritual. Ha col· laborat durant anys en programes radiofònics i en publicacions escrites. Actualment, podeu trobar els seus escrits a la web tribusdelasegarra.cat i a la revista mensual La Segarra.
Homenatge a Josep Vives i Miret
Volum II
Santes Creus 1971
Cicles bíblics dels capitells del claustre de Santes Creus i de l'església de Santa Maria de Montblanc, per Pere Batlle i Huguet
La propietat territorial del monestir de Santes Creus (s. xrv), per Joan F. Cabestany i Fort
Esbós de genealogia dels Òdena, per Miquel Coll i Alentorn
L'afer dels escapularis, per Artemi Folch
Distinció a Josep Vives i Miret, per Joaquim Icart
El corregiment de Tarragona i L· subdelegació 'de Montblac l'any 1763, per Josep Iglésies
El castell de Turlanda, feu de Santes Creus, per Josep Maria Madurell i Marimon
Pedro de Penyafreta, escultor de Jaime II, de Aragón, per Maria Dolores Mateu Ibars
Vives i Miret a Morella, per F. Mateu i Llopis
La Orden de San Jaime de Altopascio, de Lucca, en el Hospital de "La Font del Perelló" (1316-1422), per Manuel Milián Boix
El Dr. Vicenç Garcia i fra Josep Barberà. Noves notícies sobre els orígens de la seva amistat, per Josep Joan Piquer i Jover
Notícia de la dedicació de Sant Joan de la Muntanya, a Pontons, per Antoni Pladevall, prev.
El privilegi reial major del Monestir de Santes Creus, per Manuel Riu i Riu
Las elecciones de abad en Benifassà (1379 y 1407), per Johannes Vincke
L'obra pòstuma de Josep Vives i Miret
Homenatge a Josep Vives i Miret
Volum I
Santes Creus 1970
In memoriam, per Joan Noguera i Salort
Notícia bio-bibliogràfica de Josep Vives i Miret, per Eufemià Fort i Cogul
El mestre Fonoll i Santa Maria de Montblanc, per Agustí Altisent
Notes documentals sobre l’abat Ladernosa, per A. M. Aragó.
Les «Vitas Patrum» a Santes Creus des del segle xii al xix, per C. M. Batlle.
Santes Creus entre dos bisbats, per Josep Baucells i Reig
El vil·lafranquí Joan Barba i Roca, abat de Santes Creus, per M. Benach.
Qüestió de límits entre l'abat de Santes Creus i el senyor de Foix, per Josep M. Cases Homs
Note sur le plan idéal d'une abbaye cistercienne, per Maur Cocheril.
Josep Vives i Miret, col·laborador i amic, per G. M. Colombàs.
Uns quants facsímils cartogràfics amb el nom de Santes Creus, per Mossèn Ignasi M. Colomer
Dos monjos de Santes Creus arquebisbes a Sardenya, per Maria Mercè Costa
Decadència a Santes Creus en començar l'abadiat de Bernat Dalmau (1404), per Maria Teresa Ferrer i Mallol
Record de Josep Vives i Miret, per Joaquim Folquet i Asparó
Del meu tracte amb Josep Vives i Miret, per Xavier Fort i Bufill
Exemplaritat cistercenca de Santes Creus, per Eufemià Fort i Cogul
D. José Vives y Miret y La Sociedad de Estudiós Monàsticos, per I. M. Gómez, m.b.
El senyor Vives i Miret i La Seu de Lleida, per Josep Lladonosa
Dos claustres i un arquitecte, per Cèsar Martinell i Brunet
Algunes notícies sobre l’igualadí Josep-Francesc Padró, Abat de Santes Creus, per Joan Mercader i Riba
De l'hagiotopònim a Vantropònim, per Enric Moreu-Rey
Un gran enamorat, per J. Olives i Canals
A propòsit de la possible intervenció de Reinard des Fonoll en la construcció de l'Església arxiprestal de Morella, per Josep Maria Recasens i Comes
Notes i documents per a la història de Santes Creus durant la guerra civil catalana del 1462-1472 (regnat d'Enric I de Catalunya, 1462-1463), per Jaume Sobrequés i Callicó
ACTES DEL SEGON CURS-SIMPOSI SOBRE EL MONAQUISME CISTERCENC
SANTES CREUS 2008
SUMARI:
El context històric del procés d'esclaustració i de desamortització a Espanya, Antonio Moliner Prada
Los archivos y bibliotecas del Císter en Navarra. Patrimonio desamortizado y destino de estas fuentes, Julia Pavón Benito
Metodología y causística en el estudio de las desamortizaciones, Pascual Marteles López
Exclaustracions i desamortitzacions a Poblet i Santes Creus (comarques de Tarragona), Salvador-J. Rovira i Gómez
La desamortització dels ordes monàstics cirtercencs a les comarques lleidetanes, Carme Solsona i Sorrosal
La desamortització del monestir de Valldigna, Joan Brines i Blasco
Exclaustració i desamortització de Benifassà, Carme Comas Cifre i Joaquim Comas Dellà
