Botiga

Llibret publicat el 2016 amb motiu de la restauració del celler i molí d’oli de l’antic Sindicat de Vinyaters d’Igualada, edifici projectat per l’arquitecte Cèsar Martinell (Valls, 1888 - Barcelona, 1973), construït entre els anys 1921 i 1922. Inclou nombroses fotografies i plànols originals de l’edifici.

Autora:

Raquel-Ruth Lacuesta Contreras. Nascuda a Hellín (Albacete) el 1949, és doctora en Història de l’Art i pedagoga (Universitat de Barcelona) i cap de la Secció d’Investigació, Catalogació i Difusió del Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. És la principal especialista i divulgadora de l’obra de l’arquitecte Cèsar Martinell.

Ha publicat, entre altres títols, Cèsar Martinell (1998); Restauració monumental a Catalunya (segles XIX i XX) (2000); Eusebi Güell i Antoni Gaudí, dos homes i un projecte (2002); Barcelona, guía de arquitectura. 1929 2000 (1999); Rafael Masó i Valentí, arquitecte (1880-1935) (2006, en col·laboració amb els arquitectes Lluís Cuspinera i Francesc Balañà); Modernisme a l’entorn de Barcelona. Arquitectura i paisatge (2006), Ponts de la província de Barcelona. Comunicacions i paisatge (2008); Ignasi Oms i Ponsa, arquitecte (2009); i Catedrals del Vi. El patrimoni arquitectònic vinícola de Catalunya (2009).

Exemplar rar i esgotat publicat el 1971.

Llibret composat per unes cobertes amb fotografia de La Tossa de Montbui i un llibret interior de 28 pàgines (de 16 x 21 cm) amb una làmina fotogràfica a l’interior.

Autors:

Francesc Victori i Aguilera. Vocal cronista del Patronat de la Tossa de Montbui

Joan Martí i Figueras. Bibliotecari-Arxiver del Museu d’Igualada

Catàleg de l’exposició El Retaule de Rubió. Fira de setembre, Igualada, 1985

Descripció iconogràfica feta per l’autora, Lourdes Marimon Garcia, amb motiu de l’exposició a la Fira de setembre d’Igualada de 1985, del retaule gòtic que hi ha al presbiteri de l'església de Santa Maria de Rubió (Anoia). Es tracta d’un retaule gòtic de gran valor, pintat durant el segle XIV per un deixeble de Ramon Destorrents, el qual es coneix com a Mestre de Rubió (Post, 1938). 

L’obra està pintada al tremp sobre fusta. Consta de tres cossos verticals subdividits en tres requadres als laterals i dos al cos central, en els quals es representen escenes del Nou Testament, concretament els goigs de la Mare de Déu. Als muntants hi ha figures de sants. La predel·la original es conserva al Museu Episcopal de Vic.

Amanides, la frescor de la terra és el segon llibre de la sèrie Amb Gust de Mediterrani. Tradició i sofi sticació s’uneixen per oferir-vos des d’amanides bàsiques (d’enciam, tomaca, ceba i olives) fi ns a tot tipus de combinacions amb llegums, pasta, patates, peix, cruixents, assecats i, per què no?, un aire de llima o una galeta de parmesà. Un llibre que convida a la barreja, a l’atreviment i, sobretot, als canvis, perquè, així, cadascú hi pugui posar el seu toc particular.

Autors: 

Mariona Quadrada (Reus 1956) es va llicenciar en fi lologia catalana l’any 1979 per la UB. El 1984 va crear l’escola de cuina Taller de Cuina Mariona Quadrada a Reus i, des de llavors, es dedica a la docència culinària. L’any 1996 va presentar la ponència “El Paisatge de Secà” dins l’àmbit del 2n Congrés Català de la Cuina. Ha publicat més de quaranta llibres de cuina, ha participat en múltiples projectes per a institucions, programes de ràdio, televisió i escriu articles per a diverses publicacions. Amb Cossetània ha publicat Peix, marisc i bacallà, un regal de l’aigua, primer llibre d’aquesta col·lecció. Josep Borrell Garciapons Realitzà estudis d’arquitectura. Estudià disseny i fotografi a a l’escola Eina. Va ampliar la seva formació de tècniques fotogràfi ques a Barcelona i Suïssa. Ha realitzat la il·lustració fotogràfi ca en onze llibres de guies, de literatura, art i gastronomia. Ha publicat fotografi es en portades de revistes d’arquitectura, fotografi a i moda i ha il·lustrat també catàlegs d’art. La seva obra ha estat exposada a Reus, Tarragona, Barcelona i Palma i ha realitzat reportatges fotogràfi cs en 31 països. Amb Cossetània ha publicat Peix, marisc i bacallà, un regal de l’aigua, primer llibre d’aquesta col·lecció.

Josep Borrell Garciapons (Reus) Estudià disseny i fotografia a l’escola EINA a Barcelona i després a Suïssa. Fotògraf de referència internacional, és especialista en fotografia publicitària i artística. Ha participat en exposicions amb Rafael Bartolozzi, Bigas Luna, la Ruta del Cister, etc. Ha publicat fotografies en nombroses revistes i ha il·lustrat una gran quantitat de llibres i catàlegs d’art. 

Julià Nougués i Subirà, ciutadà republicà (1867-1928)

Josep M Vallès i Martí

JOSEP M. VALLÈS I MARTÍ (l'Espluga de Francolí, 1945). La seva carrera professional es desenvolupà en la gerència empresarial; i el seu oci, en la promoció cultural a la seva vila com a historiador local. Fundà l'Escola de Música del Casal (1978), ocupà la presidència del Casal de l'Espluga (1981-1985), promogué la reaparició de la revista El Francolí, el premi de recerca Bernat Morgades i fou fundador del Centre d'Estudis Local del Casal (1983). També fou alcalde de l'Espluga (1989). Autor de diversos treballs i articles, ha donat conferències i ha publicat: 

La custòdia de la Parròquia de Sant Miquel de l'Espluga de Francolí (2003), De l'idealisme a l'oblit. Poesia i teatre de Pere Antoni Torres Jordi (2007), L'Espluga de Francolí en els setmanaris de Montblanc, 1903-1923 (2008), Josep Cabeza i Coll (2009), Rafael Battestini i Galup (1886-1939). Catalanista. Víctima de la repressió franquista (2009), Judici a un poble. La mort del cobrador a l'Espluga de Francolí, 1899 (2013), El celler de Baix. Visió històrica d’una obra col·lectiva (1913-2013), (2014), La Conca de Barberà en el temps de la Mancomunitat de Catalunya (1911-1923) -Premi Aires de la Conca 2016, Relats i cròniques. L’Espluga de Francolí 1900-1923 (2017), Ramon Muntanyola “…una gran llum d’esperança” amb Joan Maria Pujals (2018),

De la Dictadura a la República: L’Espluga de Francolí 1923-1931 (2020), Visca la república! L’Espluga de Francolí 1931-1936 (2021), El violinista cec. Josep Maria Serret i Bou 1838-1892 (2022). Julià Nougués i Subirà, ciutadà republicà (1867-1928) (2023) és el seu darrer llibre.

És membre dels Centres d'Estudis de la Conca de Barberà i de les Garrigues, en les revistes dels quals ha publicat articles. És membre del Consell Editorial de la revista Cultura i Paisatge.

La concepció i la projecció del procés de recuperació i reivindicació del conjunt arquitectònic de l’Antic Hospital del Coll de Balaguer, a càrrec de l’Ajuntament de Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant, ha comportat que s’hagin portat a terme un seguit d’actuacions que ha esdevingut cabdals per a la preservació d’aquest conjunt monumental. Aquesta iniciativa no tan sols ha propiciat que s’hagin articulat els projectes arquitectònics d’algunes de les principals parts de l’edificació, amb motiu de la seva preservació i condicionament, sinó que, a la vegada, ha fomentat els estudis històrics i arqueològics per al seu coneixement i reivindicació. Aquesta publicació recull els resultats de la intervenció arqueològica (Isidre Pastor i Batalla) i l’estudi antropològic (Núria Armentano i Oller) de la necròpolis d’època baixmedieval de l’Hospital, durant els treballs de restauració de la torre sud-oest i el pati annex durant el període de 2013 a 2016.

Isidre Pastor i Batalla. Arqueòleg i historiador de l’Art, llicenciat per la Universitat de Barcelona. Exerceix com a lliure professional en matèria d’arqueologia i patrimoni. Com a medievalista participa en diverses línies de recerca sobre els processos d’expansió feudal i la materialització de la seva articulació territorial, principalment amb referència a l’arquitectura d’època medieval i moderna. En el marc d’aquesta disciplina ha participat en l’elaboració, direcció i execució de nombroses intervencions arqueològiques i en projectes de recuperació i reivindicació del patrimoni arquitectònic.

Núria Armentano i Oller. És llicenciada en Història (1998) i doctora en Antropologia Biològica (2013) per la UAB. Treballa com a antropòloga per a diferents empreses d’arqueologia i patrimoni. Des de 2017 porta la gestió i l’explotació del laboratori de paleopatologia del Museu d’Arqueologia de Catalunya, a Barcelona. La tasca d’antropòloga de camp i de laboratori la combina amb la docència universitària com a professora associada de la Unitat d’Antropologia Biològica del Departament de Biologia Animal, Biologia Vegetal i Ecologia de la Universitat Autònoma de Barcelona.

Josep Roig Magriñà (Valls, 29 de setembre de 1917 – Sant Cugat del Vallès, 18 de maig de 2004) va ser un cooperativista agrari català rellevant en tres àmbits de la província de Tarragona: la Societat Agrícola de Valls, de la qual va ser president (1954-1978); la Unión Territorial de Cooperativas del Campo, de la qual va exercir de secretari des de 1958, i posteriorment de vicepresident fins al 1976, i la Unió Agrària Cooperativa de Reus, de la qual fou vicepresident (1963-1976). Afiliat a ERC, s’exilià després de la derrota a la guerra d’Espanya. En el seu retorn, protagonitzà una època brillant de gestió i impuls a la Societat Agrícola en ple franquisme, tot i ser d’esquerres, gràcies al seu pragmatisme unificador.

En el seu pas per la cooperació de segon grau a Reus, portà el timó de la comercialització i obrí mercats difícils a l’estranger en una Espanya autàrquica. La darrera etapa la va viure com a conseller d’Agricultura, Ramaderia i Pesca i posteriorment diputat de la Generalitat restaurada, sota la presidència de Josep Tarradellas (1977-1982). En el curs de la seva vida rebé diverses condecoracions i reconeixements.

Índex

I - L'Orgue
Característiques d'un orgue
L'orgue català

II - Orgues en singular
Tarragona (catedral), Tortosa, l'Aleixar, Bràfim, Cambrils, Montblanc, Montbrió del Camp, el Pla de Santa Maria, la Pobla de Mafumet, Reus, Santa Bàrbara, la Selva del Camp, la Sénia, Tarragona (capella de la Mare de Déu del Claustre de la catedral), Torredembarra, Torroja del Priorat, Ulldemolins, Vallmoll, el Vendrell, Aiguamúrcia i Vimbodí-Poblet

III - Orgues en plural
Alt Camp, Baix Camp, Baix Ebre, Baix Penedès, Conca de Barberà, Montsià, Priorat, Ribera d'Ebre, Tarragonès i Terra Alta
Mapa organístic

IV - Orgue i artistes tarragonins del segle XX 

Il·lustracions de Jordi Romero

Gairebé sense voler-ho, com si fos un joc i un passatemps, el Jordi Romero va utilitzar el seu mur a Facebook per sorprendre els seus conveïns amb una sèrie de perfils ombrejats de reusenques i reusencs. En una ciutat on tothom es coneix, va ser capaç d’innovar en el sempre complex gènere del retrat cercant una nova tècnica per dibuixar la gent que l’envolta. Una mena d’ombres xineses que sorprenen per la seva enorme precisió i que permeten identificar d’immediat el personatge resseguit. Ara Romero, en aquest llibre, ha fet un primer arreplec d’aquests dibuixos. Són 100 personatges que compten amb l’aportació literària de Josep Baiges, que s’ha encarregat de complementar, amb la paraula escrita, la creació de Romero. De moment són 100, però ambdós ja treballen per continuar fent d’aquesta sèrie un autèntic qui és qui del Món de Reus.

La Vila Constantina, amb carta de repoblament de 1165, prendrà més endavant el nom de Selva i, per diferenciar-la dels altres homònims geogràfics, del Camp, en pertànyer a la regió coneguda així per la riquesa dels seus conreus. D'aquesta manera, s'uneixen en la toponímia dos mots quasi bé antònims: selva o bosc, i camp o cultiu. Ja en la seva onomàstica trobem una forma que defineix un col·lectiu humà innovador i transformador. Aquest treball de síntesi pretén ser una senzilla eina per aproximar les noves generacions a endinsar-se en el coneixement del poble dels seus pares, en la seva història, patrimoni o tradicions. Igualment, intenta descobrir-lo, una mica més, als nouvinguts que en els darrers anys han triat aquest lloc per a viure-hi, crear una família o treballar-hi. I per què no, pot ser una guia per a tots aquells que vulguin visitar la vila de la qual l'erudit Onofre Manescal a primers del s. XVII en parlava amb termes elogiosos com “el terme es pot dir jardí i tot ell apar que sia hort... trobarem tanta varietat de coses i amb tanta abundància quanta n'hi hagi en altra terra servada proporció” o “en esta vila als vicis es dóna poca entrada i a les virtuts se fa molt bon acolliment”.

El camp d'Argelers és, avui dia, una icona viva en la memòria col·lectiva catalana i espanyola, tant si les famílies han viscut a la Catalunya franquista com si han viscut a l'exili. Es pot afirmar que més de la meitat de les famílies catalanes ha tingut un parent que va «passar» pel camp. També és una icona per als nord-catalans. L'evocació del nom Argelers revifa antigues ferides i fa parlar tothom… Però la història del camp continua sent desconeguda una vegada superats els mots: «El camp era sorra, només sorra; el camp era la tramuntana terrible que et clivellava la pell; el camp eren filferrades, quilòmetres de filferrades, i molta gana…» El camp de concentració era palpitant, dur i inhòspit; en definitiva, viu. Els que el van viure són, en part, un producte d'ell, com una metàfora de suspens en què només narrar-lo crea ansietat per saber-ne més i genera la necessitat de donar a conèixer-los. El camp és la suma de dos centenars de fotografies «perdudes» entre mitja dotzena d'arxius i també de centenars de documents que mostren la lògica concentracionària. El camp d'Argelers va "hostatjar" republicants durant tot el temps que va restar en activitat, però, a més a més, hi van passar i de vegades morir brigadistes alemanys, austríacs, italians, americans; "estrangers" polonesos, ucraïnesos, belgues, gitanos i jueus... La història del camp és una història que mereix ser coneguda.

Aquest llibre pretén acostar-nos al coneixement del municipi de Cambrils, el qual, des de fa unes quantes dècades, es troba immers en un procés de transformació contínua. La descripció del medi físic va acompanyada de la descripció del clima i del complex sistema de barrancs i rieres del terme. L'estudi presenta un repàs cronològic de la història i l'activitat associativa cambrilenques i una descripció d'alguns dels monuments arquitectònics més destacats. L'anàlisi de l'espectacular creixement demogràfic dels últims quaranta anys precedeix l'explicació de les activitats econòmiques i les infraestructures amb què compta el municipi. El fet que sigui el primer estudi general publicat fins ara sobre Cambrils fa que la seva lectura esdevingui indispensable per tal de tenir-ne un coneixement bàsic.

L'any 2000 Tallers Massana complia setanta-cinc anys d'existència. Aquest llibre fa un repàs a la història d'aquesta emblemàtica empresa selvatana, i de la família Massana, dues coses diferents però que estan estretament lligades. El llibre parla, també, de la Selva del Camp, del seu entorn i de la seva economia. Parla, en definitiva, d'una empresa familiar que ha sabut evolucionar dins del seu camp, i que s'ha sabut consolidar dins un mercat canviant. Arribar als setanta-cinc anys d'una empresa no és una cosa que passi cada dia, sinó que es un esdeveniment que bé mereix una celebració. Explicar la història dels Massana de la Selva en un llibre ha estat part d'aquesta celebració.

Tal com afirma l'escriptor Albert Manent en el pròleg, el paper de les parròquies va ser fonamental en la represa cultural i nacional de Catalunya durant el franquisme. A través del llibre que teniu a les mans coneixereu la vitalitat d'un centre parroquial d'una vila del Camp de Tarragona, un exemple de com es concretaren la vessant pastoral de l'Església en els moviments d'acció catòlica i la preservació de la identitat catalana. és un llibre de microhistòria, on hi consta el funcionament de les seccions, on es recullen les múltiples activitats dutes a terme, els noms i cognoms de les persones que les feren possible, des del rector fins al taquiller del cinema. és una etapa molt propera de la història que els més grans encara guarden en la memòria, però ja no els joves, i és per això que esdevé un testimoni indispensable per entendre el passat. L'aportació recupera documents i sobretot experiència, viscuda en forma de converses que posen al descobert molts fets fins ara ignorats per la majoria de convilatans.

Com si es tractés d’una enciclopèdia que aplega materials molt esparsos, ens trobem davant de la primera obra de recerca i de síntesi, amena i detallada, de l’univers riudomenc, on els autors realitzen, amb cura i paciència, una radiografia total, profusament documentada —amb força aspectes inèdits o poc coneguts—, dels més de sis mil anys d’història que s’han escolat sobre el territori que ocupa avui el municipi de Riudoms.