Filtrar per
Biblioteca completa de Cisterbooks, la botiga en línia de publicacions culturals impreses relacionades amb la Ruta del Cister i el seu entorn territorial.
Filtres actius
Edició Facsímil de la història del Santuari de Sant Magí de la Brufaganya de Mn. Joan Segura i Valls editat el 1887 per Tipografia Catòlica de Barcelona.
Sumari
Pròleg. 7
Capítol 1: La medicina fa cent anys
1. Justificació. 12
2. Esbós biogràfic del Dr. Carrera. 12
3. Alguns fets sobre la situació sanitària al món occidental durant el segle XIX. 13
4. Els medicaments del segle XIX i les farmacopees. 16
5. El Dr. Carrera, els medicaments i la salut a Santa Coloma cap a finals del segle XIX. 21
6. Creences populars entorn de la medicina a Santa Coloma de Queralt en aquell temps. 30
7. Comentari final. 35
8. Referències bibliogràfiques. 39
Capítol 2: El formulari del Dr. Carrera
1. Introducció. 47
2. El Formulari. 49
3. índex alfabètic d'ingredients. 67
4. Notes esclaridores. 75
Epíleg. 87
Annex: El manuscrit. 89
Els jueus de Santa Coloma de Queralt per YOM TOV ASSIS.
Estudi econòmic i demogràfic de la comunitat jueva de Santa Coloma de Queralt a la fi del segle XIII .
En aquest llibre no hi trobarem un treball d’història que parli d’economia, de demografia o de sociologia, sinó les vivències explicades per persones de la zona de Sant Magí de la Brufaganya i els seus entorns abans dels anys seixanta del segle XX, i també les vivències d’un munt de gent trobades en els llibres parroquials. Són vides que no han transcendit, que no han perdurat en el temps, però que hem volgut que sí que transcendissin, i que en quedés un record.
En l’obra es reflecteixen les vides de tota aquesta gent anònima, els seus treballs, les seves lluites, els seus patiments, les seves alegries… Perquè totes aquestes vides, amb els seus problemes i les seves dificultats, són les que han anat teixint i constituint els pobles i les ciutats que tenim avui dia.
En definitiva, gràcies a tots ells tenim el país que tenim. La nostra terra és com és, i som el que som, perquè hi ha hagut aquest passat, aquest passat de treball, d’esforç, de lluita. No se’ns ha regalat res, tot ha sigut fruit d’aquest treball i d’aquest esforç que ens ha precedit.
Montserrat Rumbau Serra és llicenciada en Història Antiga i Literatura Catalana. Ha publicat els llibres La Barcelona de fa 200 anys, La Barcelona de principis del segle XIX, Com érem fa 700 anys, Grandeses i misèries de la Catalunya del segle XIV, Sant Cugat abans d’ara, Cercant respostes i L’Abans. Sant Cugat del Vallès. Resum gràfic. 1880-1965. Són, en tots els casos, llibres d’història divulgativa pensats perquè puguin ser llegits per tothom. En el cas de Cercant respostes, es tracta d’un text de temàtica espiritual. Ha col· laborat durant anys en programes radiofònics i en publicacions escrites. Actualment, podeu trobar els seus escrits a la web tribusdelasegarra.cat i a la revista mensual La Segarra.
El monestir cistercenc de Santa Maria de Vallbona s’originà en una comunitat d’anacoretes, promoguda i dirigida per sant Ramon, que el 1171 s’integrà al Cister. Com a conseqüència del favor dels benefactors, des del final del segle xii es començà a bastir el cenobi, on destaquen les espectaculars obres dutes a terme principalment en el segle xiv, entre les quals el cimbori-campanar, l’ala septentrional del claustre i la portalada de la sala capitular. L’obra té dues parts, la primera resumeix el procés històric del monestir, des dels seus orígens fins a l’actualitat, sense descurar l’evolució de la comunitat de religioses que l’habiten, i la segona està dedicada al recorregut turístic del monestir, tot destacant els seus principals elements artístics.
A través de nou documents relacionats directament amb l’eremita Ramon i d’un text hagiogràfic de la seva vida s’elabora el seu esbós biogràfic. Ramon integrà inicialment el grup d’anacoretes dirigit per l’ermità Poblet i instal·lat en el territori que l’any 1150 el comte barceloní Ramon Berenguer IV concedí a l’abat de Fontfreda perquè hi constituís un monestir cistercenc. Això comportà el desplaçament dels eremites a altres llocs: Ramon traspassà la serra del Tallat i s’establí a la banda septentrional, al lloc que es dirà Vallbona i d’on agafà el cognom. Amb els deixebles que ben aviat se li ajuntaren hi organitzà una comunitat mixta d’anacoretes, d’homes i de dones. L’any 1154 hi consta ja una església on els ermitans participaven en els actes litúrgics. Ramon promocionà l’eremitisme a altres contrades, com ara les Garrigues, a Cérvoles, i al Montsant, a Poboleda. En preveure el seu futur traspàs, amb la col·laboració de l’abat de Poblet, amb el qual va signar una concòrdia l’any 1171, aconseguí que el capítol general del Cister acceptés la integració de les eremites a l’orde cistercenc. Ensinistrades i formades en la vida i pietat d’aquest orde per monges vingudes de Tulebras (Navarra), es constituí una comunitat a Colobrers, que a la mort del fundador es traslladà a Vallbona i que ha perviscut ininterrompudament fins als nostres dies.
En aquest llibre es repassen a la primera part les fites més importants del llarg procés històric del monestir, des de la comuniat eremítica fins a l'actualitat. La segona part està dedicada a exposar la vida de les religioses i, finalment, a la darrera part s'analitzen els diversos elements arquitectònics i artístics del conjunt monacal de Santa Maria de Vallbona, que s'originà en una comunitat d'anacoretes, promoguda i dirigida per sant Ramon, i que el 1171 s'integrà al Cister.
Josep Maria Sans Travé. Llicenciat en història medieval i doctor en filosofia i lletres. Ha estat professor de les universitats de Barcelona i de la Internacional de Catalunya, cap del Servei d'Arxius i director general del Patrimoni Cultural; actualment és el director de l'Arxiu Nacional de Catalunya. Ha dirigit l'edició dels Dietaris de la Generalitat de Catalunya i ha publicat diversos treballs i llibres sobre els ordes militars i el monestir de Santa Maria de Vallbona.
Aquest llibre, escrit amb voluntat de síntesi, exposa els grans trets territorials, humans, econòmics, socials i culturals que han marcat la història de Barbens des del passat més remot fins als nostres dies. L'autor ha volgut oferir en aquestes pàgines una imatge ajustada de com és Barbens i de com s'ha configurat, amb l'objectiu de desvetllar la curiositat dels lectors i de mostrar l'entorn immediat d'una manera nova. Es tracta de la primera monografia general sobre el municipi de Barbens, i per això mateix ha d'esdevenir el punt de partida de noves investigacions al voltant de la qüestió.
Aquest llibre va destinat a tots els qui vulguin descobrir o conèixer millor Agramunt, un poble amb un notable passat, que es veu reflectit en la mateixa església romànica. La vila, coneguda arreu pels torrons i la xocolata, té una forta vitalitat, per una part, gràcies a la indústria, i per l'altra, a les nombroses entitats culturals, que s'han convertit en l'autèntic impuls de la vida dels agramuntins.
