Botiga

L’empenta d’un poble, centenari de la Cooperativa Vinícola de Sarral és una luxosa obra de gran format i editada a tot color que, sens dubte, marca una fita històrica en la tradició bibliogràfica sarralenca. 

El director de l’obra, el catedràtic d’Història Contemporània de la Universitat de Barcelona, Andreu Mayayo Artal, va dirigir un treball innovador, amb diversos nivells de lectura i il·lustrat profusament. Andreu Mayayo va elaborar els capítols dedicats a “El naixement del cooperativisme agrari”, a l’espinós “Conflicte de la Fassina” i a “La polarització social”. Per la seva banda, l’historiador de l’art Joan Fuguet va col·laborar amb un capítol sobre “La construcció dels cellers” i l’economista Josep Parcerisas amb un sobre “La caixa de crèdit: el combustible de l’entitat”. L’arqueòloga Marta Fontanals va explicar un altre tema conflictiu, “L’assumpte Concavins”, mentre que Jaume Teixidó, historiador i arxiver, va posar per escrit “La fusió de les dues cooperatives (1959-1970)”. Finalment, el filòleg Antoni Marsal es va encarregar d’explicar el miracle sarralenc en el capítol de més actualitat: “L’aposta per un cava i un vi de qualitat (1980-2007)”. 

Completen l’obra dos interessants annexos, un amb els noms i cognoms dels fundadors dels dos sindicats, de les juntes rectores i de llurs presidents; i l’altre amb una recopilació periodística dels nombrosos actes que la Cooperativa Vinícola de Sarral va organitzar al llarg dels anys 2007 i 2008 amb motiu del centenari de la seva fundació.

Autors dels textos: 

Andreu Mayayo i Artal; Joan Fuguet i Sans; Josep Parcerisas i Casals; Marta Fontanals i Torroja; Jaume Teixídó i Montalà; Antoni M. Marsal i Bonet

ÍNDEX

FRANCESCA ESPAÑOL BERTRAN, JOAN VALERO MOLINA: Prefaci

I—LA VILA I ELS HOMES

JOAN MENCHON I BES: De Vilasalva a Montblanc. La formació d'una vila medieval a la Catalunya Nova.

JOSEP MARIA SANS TRAVÉ: Jaume Conesa, un montblanquí a la cort de Pere el Cerimoniós i forjador de la llengua catalana (1314-1375).

LA VILA I L'ART

JAUME FELIP SANCHEZ: Els magistri operis ecclesie constructors de l'església de Santa Maria, la Major, de Montblanc (Conca de Barberà) (s.XIV-XVI).

FRANCESCA ESPANOL BERTRAN: El Montblanc baixmedieval i els seus artistes.

JOAN VALERO MOLINA: La presència d'artífexs al·lòctons a la Conca de Barberà en època gòtica.

BIBLIOGRAFIA

—————-

(del prefaci)

Les antigues viles emmurallades proporcionen, als visitants que hi entren amb la pretensió d'anar quelcom més enllà de la tòpica sortida turística, una sensació de recer protegit i acollidor que s'accentua quan s'han mantingut els antics traçats urbans, sovint irregulars, dels carrerons. Si, a més, les vicissituds històriques han permès preservar al seu interior una part molt significativa d'arquitectures pretèrites, aleshores hi sumarem la sensació d'entrar en un espai extemporani, on el temps s'aturà en un moment remot, o almenys transcorre amb una lentitud que ens allunya de l'atrafegat present. Aquesta percepció experimen- tada pel visitant l'indueix a vagarejar lliurement pels carrerons, aadmirar els petits detalls dels edificis, esperant que al tombant de qualsevol carrer el sorprengui quelcom d'inesperat.

La vila de Montblanc, sens dubte, pertany a aquesta categoria de poblacions: una vila carregada d'història, amb un envejable conjunt monumental, i on es concilia la modernitat amb l'interès per la preservació del patrimoni. La capital de la Conca de Barberà ha esdevingut, doncs, un indret ideal per a dur a terme els cursos d'estiu dedicats a la cultura medieval que Amics de l'Art Romànic, societat filial de l'Institut d'Estudis Catalans, organitza des de 2022, gràcies a un conveni signat amb l'Ajuntament de Montblanc. Els cursos s'articulen a l'entorn d'un tema central vinculat amb la vila i elseu entorn, tractat preferentment des de l'òptica medieval. Així, després d'iniciar aquest projecte amb un curs dedicat a la figura de Sant Jordi, la segona edició (2023) es va centrar en l'art gòtic a Montblanc, sota el títol: D'art i d'argent: Montblanc, paisatge artístic d'una vila reial (segles XIV i XV).

L'apel-latiu “de Montblanc” que ostenen molts artistes actius a Catalunya durant els segles del gòtic situa la vila reial com a epicentre d'una activitat dins dels camp pictòric, escultòric i de l'orfebreria, que va assolir l'excel-lència, segons ho certifiquen les obres conservades. Indrets propers i altres més distants es van beneficiar d'aquesta producció, i la regularitat de la demanda va proporcionar estabilitat als tallers locals. Els seus integrants podien ser originaris de Montblanc, o s'hi podien haver instal·lat buscant millorar el seu estatus professional. En tot cas, el periple dels darrers confirma l’encert de la seva elecció. Avui les realitzacions de molts d'ells es custodien en museus i col·leccions nacionals i internacionals, com ara el Metropolitan Museum de Nova Yorh, la National Gallery de Victoria (Austràlia) o el Fine Arts Museum de San Francisco, entre altres.

La llegenda de Sant Jordi, com mai l’has vist ni te l’han explicat.

(amb fotografies fetes majoritàriament a Montblanc)

El cavaller, l’heroi, el patró de Catalunya. Venerat pels comtes reis catalans, al crit de «Sant Jordi» les tropes catalanes van dominar el Mediterrani. La bandera blanca amb la creu vermella va fer funcions de bandera nacional. Amb ella es van batre els diputats de la Generalitat al pla de Palau l’11 de setembre de 1714. Símbol de determinació i de lluita contra les injustícies i per la llibertat. Però Sant Jordi no és només un heroi, són uns ulls que miren una terra, que ha inspirat centenars d’artistes. Tot el Palau de la Generalitat n’és un homenatge.

Gràcies a les fotografies d’Òscar Rodbag i el text de Quim Torra, la llegenda de Sant Jordi torna amb tota la força, fins a fondre el mite amb la història.

Quim Torra (Blanes, 1962). És llicenciat en Dret. Va exercir com a advocat i directiu d’una multinacional d’assegurances suïssa (1987-2007). Va fundar l’editorial Acontravent (2008). Ha escrit una dotzena de llibres d’assaig i dietaris. Director del Born Centre Cultural (2012-2015) i de la Revista de Catalunya (2015-2018). Membre d’Òmnium Cultural, on va ser vicepresident i president interí. El 17 de maig de 2018 va ser investit 131è president de la Generalitat de Catalunya, essent inhabilitat el 28 de setembre de 2020 per haver desobeït l’ordre de retirar les pancartes i els llaços grocs dels edificis públics de Catalunya que reclamaven la llibertat dels presos polítics i el retorn dels exiliats.

Julià Nougués i Subirà, ciutadà republicà (1867-1928)

Josep M Vallès i Martí

JOSEP M. VALLÈS I MARTÍ (l'Espluga de Francolí, 1945). La seva carrera professional es desenvolupà en la gerència empresarial; i el seu oci, en la promoció cultural a la seva vila com a historiador local. Fundà l'Escola de Música del Casal (1978), ocupà la presidència del Casal de l'Espluga (1981-1985), promogué la reaparició de la revista El Francolí, el premi de recerca Bernat Morgades i fou fundador del Centre d'Estudis Local del Casal (1983). També fou alcalde de l'Espluga (1989). Autor de diversos treballs i articles, ha donat conferències i ha publicat: 

La custòdia de la Parròquia de Sant Miquel de l'Espluga de Francolí (2003), De l'idealisme a l'oblit. Poesia i teatre de Pere Antoni Torres Jordi (2007), L'Espluga de Francolí en els setmanaris de Montblanc, 1903-1923 (2008), Josep Cabeza i Coll (2009), Rafael Battestini i Galup (1886-1939). Catalanista. Víctima de la repressió franquista (2009), Judici a un poble. La mort del cobrador a l'Espluga de Francolí, 1899 (2013), El celler de Baix. Visió històrica d’una obra col·lectiva (1913-2013), (2014), La Conca de Barberà en el temps de la Mancomunitat de Catalunya (1911-1923) -Premi Aires de la Conca 2016, Relats i cròniques. L’Espluga de Francolí 1900-1923 (2017), Ramon Muntanyola “…una gran llum d’esperança” amb Joan Maria Pujals (2018),

De la Dictadura a la República: L’Espluga de Francolí 1923-1931 (2020), Visca la república! L’Espluga de Francolí 1931-1936 (2021), El violinista cec. Josep Maria Serret i Bou 1838-1892 (2022). Julià Nougués i Subirà, ciutadà republicà (1867-1928) (2023) és el seu darrer llibre.

És membre dels Centres d'Estudis de la Conca de Barberà i de les Garrigues, en les revistes dels quals ha publicat articles. És membre del Consell Editorial de la revista Cultura i Paisatge.

Francesc Vicent Garcia, rector de Vallfogona, publicà ben poc en vida, però la difusió de la seva obra per via manuscrita feu que aviat se’l considerés l’estendard poètic de la seva generació.

Francesc Vicent Garcia (Saragossa, 1579-Vallfogona de Riucorb, 1623) es traslladà de ben petit a Tortosa, d’on eren originaris els seus pares, i es va considerar sempre tortosí i català. La seva vida estigué marcada per la seva condició de prevere i rector de la parròquia de Vallfogona, i també per la seva vocació d’escriptor.

ACTES DEL SEGON CURS-SIMPOSI SOBRE EL MONAQUISME CISTERCENC

SANTES CREUS 2008

SUMARI:

El context històric del procés d'esclaustració i de desamortització a Espanya, Antonio Moliner Prada

Los archivos y bibliotecas del Císter en Navarra. Patrimonio desamortizado y destino de estas fuentes, Julia Pavón Benito

Metodología y causística en el estudio de las desamortizaciones, Pascual Marteles López

Exclaustracions i desamortitzacions a Poblet i Santes Creus (comarques de Tarragona), Salvador-J. Rovira i Gómez

La desamortització dels ordes monàstics cirtercencs a les comarques lleidetanes, Carme Solsona i Sorrosal

La desamortització del monestir de Valldigna, Joan Brines i Blasco

Exclaustració i desamortització de Benifassà, Carme Comas Cifre i Joaquim Comas Dellà

ACTES DEL PRIMER CURS-SIMPOSI SOBRE EL MONAQUISME CISTERCENC

El Cister: poder i espiritualitat (1150-1250)

SUMARI:

De Valldaura a Santes Creus: el procés de creació i formació d'un monestir cistercenc a la vora del riu Gaià (1150-1226), Joan Papell i Tardiu

La implantació del Cister al territori: la formació del patrimoni i la transformació del paisatge, Jordi Bolòs

La tipologia de les construccions conventuals cistercenques: un espai per a l'espiritualitat i per al treball, Jesús M. Oliver

L'economia monacal. Treball i renda feudal en els monestirs cistercencs, Antoni Virgili

Tipología de las iglesias y estancias claustrales en los monasterios femeninos cistercienses de Castilla y León. Estado de la cuestión, Elena Casas Castells

La monarquia, l'aristocràcia feudal i el desplegament del Cister a Catalunya, Maria Bonet Donato

Imatges de la monarquia dins d'un espai monàstic: Santes Creus, Marta Serrano Coll

Taula rodona del Primer Simposi sobre el Monaquisme Cistercenc (9 de juliol de 2005)

El llibre presenta la devoció que han tingut els montblanquins envers la seva patrona, la Mare de Déu de la Serra, projectada en la Creu Verda, la imatge gran de la Mare de Déu i, més tard, en la petita. Una advocació ubicada en un mateix santuari, que mossèn Pau Queralt va qualificar com «el de més anomenada, llevat del de Montserrat, “de tota la nació catalana”». Es relaten les sortides de les dues imatges de les marededeus, les quals obeïen dues motivacions fonamentals: la imatge petita bàsicament sortia per rogatives, i la gran, per fets bèl·lics o per a grans celebracions i commemoracions.

La imatge petita va ser cisellada a la segona meitat del segle xvii per així poder-la traslladar processionalment i venerar-la pels carrers de Montblanc en les pregàries, moltes d’elles per mor de l’eixut, i accions de gràcies públiques. Es detallen les vegades que, entre 1687 i 1924, la imatge baixà a la vila. En la part central de l’obra es descriuen els estralls que ocasionà la Guerra del Francès en el monestir, amb la seva destrucció parcial i el salvament de les dues marededeus. Posteriorment s’expliquen les tasques de reconstrucció i les grans festes que tingueren lloc el 1816 amb el retorn de les dues imatges al seu monestir.

Finalment, es fa referència a la imatge gran, i s’especifiquen les seves sortides d’ençà la Coronació Canònica de 1906, l’intent de reconvertir aital commemoració en unes festes decennals i les propostes de canvi de dates de la Festa Major fins a la seva consecució l’any 1931, amb la coincidència de la celebració dels 25 anys de la Coronació.

Aquest llibre analitza els orígens de la Festa del Sagrat Cor a Solivella, la seva evolució al llarg de la història fins a l'actualitat i els diversos elements que constitueixen el "vot de poble". També s'analitzen els elements constitutius de la celebració, com ara la missa solemne i la processó del capvespre, on destaquen per la seva originalitat i plasticitat les capelles i les catifes.

El llibre conté una biografia del president Tarradellas; descriu les obres de restauració dels espais pobletans per convertir-los en seu de l'Arxiu; el trasllat dels documents des de França fins a Poblet; i una breu descripció de l'arxiu personal del president i les instal·lacions annexes.

Per endinsar-nos en la vida quotidiana del segle XVIII al barri del Born, un espai que conserva en les seves pedres la memòria viva de Barcelona. \n \nPer contemplar els carrers de la nostra història al descobert, tal com eren.

El juliol de 1713 es va iniciar el setge més ferotge que hagi patit mai Barcelona. Les tropes de Felip V van encerclar la ciutat i, davant la resistència heroica dels barcelonins, van assetjar-la més d'un any, fins a la fatídica derrota de l'11 de setembre de 1714. Bombes, conspiracions, batalles, fam, revoltes i escaramusses van alterar la vida d'una ciutat festiva i oberta, abocada de cop als efectes més negres de la guerra.\nA Barcelona 1714 es recupera la memòria d'aquest setge –en tota la seva complexitat històrica i humana– a partir de cartes, dietaris i cròniques dels seus protagonistes, tant del bàndol dels assetjadors borbònics com dels defensors de Barcelona. Es tracta de testimonis en primera persona de cavallers, apotecaris, nobles, militars, advocats, consellers, professors, clergues o ambaixadors que dibuixen un retrat col·lectiu de la ciutat durant el setge, així com dels fets de la Guerra de Successió que el van precedir i de les conseqüències funestes en els anys immediatament posteriors a la derrota.\nEl setge de Barcelona en primera persona

L'Onze de Setembre de 1714 a Barcelona, com mai no s'ha vist fins ara \nLa guerra de Successió va enfrontar els països que, després de la mort de Carles II, acceptaven Felip d'Anjou com a nou rei d'Espanya i els que volien que ho fos l'arxiduc Carles, entre els quals Catalunya, Portugal, Àustria i Gran Bretanya. \nEntre 1702 i 1714 Catalunya defensarà les seves llibertats polítiques tradicionals i una manera d'entendre el govern més oberta i avançada, com corresponia a un país que s'estava modernitzant; i s'oposava a la monarquia absolutista borbònica, que mantenia els privilegis dels nobles i l'església i que frenava el desenvolupament de les forces productives. \nPer raons d'estratègia internacional els diversos països aliats abandonen les armes i des de 1712 Catalunya queda sola en la defensa dels seus drets. La superioritat de l'exèrcit borbònic acaba posant setge a Barcelona i el llibre mostra com, en poc temps, els catalans organitzen un exèrcit extraordinari, que és capaç de defensar heroicament cada pam del territori. \nLes magnífiques il·lustracions de Guillem H. Pongiluppi mostren amb gran detall l'organització i la dotació dels exèrcits, les tàctiques de guerra del moment i el desenvolupament del setge fins a la capitulació final de Barcelona. Eren les tres de la tarda de l'11 de setembre de 1714. \n \nEl primer llibre il·lustrat amb motiu dels 300 anys de l'Onze de Setembre. \n \n 

Aquest llibre vol ser una capsa de sorpreses. Hi trobareu una contextualització històrica sobre Sarral i el seu temple parroquial, però també un repàs sobre la majoria dels elements patrimonials d'aquesta població de la Conca de Barberà (celler noucentista, ermita dels Sants Metges, Sant Llorenç de Montbrió, presa romana…). Hi trobareu una descripció de l'església de Santa Maria, però també un llarg reguitzell de conceptes referenciats (ambó, lletania, crismó, dòric, pal·li…). Tres índexs temàtics permeten trobar amb rapidesa qualsevol noció o personatge, qualsevol refrany o tema. Finalment, un exhaustiu llistat de fonts consultades tanca aquesta obra original, on conviuen la monografia local i el treball més divulgatiu. Un plaer, doncs, per a qualsevol lector interessat en la nostra cultura.