Botiga

El cafè a CATALUNYA

GREMI DEL CAFÈ - TORRADORS DE CATALUNYA

Endinsar-se en el món del cafè és sempre un procés emocionant i si, a més a més, és del cafè a Catalunya és especialment gratificador. Aquest llibre vol ser un recull de més de tres-cents anys de cafè a Catalunya, un intent humil de situar el lector des del moment en què aquest encisador gra es va introduir a terres catalanes fins al dia d'avui. Lluny de voler ser un llibre més, compta amb més de vint testimonis personals que han viscut bàsicament pel i per al cafè tota la seva vida, i que a partir dels seus valuosos records, anècdotes i emocions retrobades han ajudat a reconstruir i recuperar un bocí de la memòria.

“El cafè, un plaer”

El Gremi del Cafè és el clúster que agrupa i dona suport a les empreses torradores de cafè de Catalunya i té com a missió principal vetllar pel sector i promoure el consum de cafè natural, comprat en origen i acabat de torrar. És una institució única en tot l’Estat espanyol.

ÍNDEX

14 El misteri d’un origen 

18 El cafè arriba a terres catalanes

24 Cafès Tupinamba

28 L’edat daurada

34 Dibarcafé

38 Cafès Cornellà

42 L’expansió territorial

52 Bracafé

56 Cafès emblemàtics de la història

66 Cafès Ros

70 L’estraperlo de la postguerra

74 Batalla Cafès

78 Torradores, cafeteres i molins

92 Cafès Gener

96 Café Saula

100 Les tres qualitats en temps de postguerra

104 Cafès Delsams

108 Cafès Pont

112 El cafè i la publicitat

126 Cafès Roma

130 Cafés Bou

134 De camí a la liberalització

138 Cafès Novell

142 El Gremi del Cafè

156 Cafès Vitoria

160 La revolució del cafè

168 Ciano

172 Cafés MamaSame

176 El cafè, l’art i el disseny

184 Coffee Center

188 Quality Blends

192 La generació càpsula

196 La innovació al món del cafè

Publicada el 1010 representa l'obra cabdal, més extensa i més important, de l'autor sobre ordes religlosomilitars. El valor d'aquesta obra rau en l'aportació dels documents que recull transcrits al text o bé a les notes a peu de pàgina, que li donen el caràcter de modernitat. Els documents que serveixen de base procedeixen principalment de l'Arxiu del Gran Prioret de Catalunya de l'orde de Sant Joan de Jerusalem, l'Arxiu Reial de Barcelona, el de la castellana d'Amposta, conservat a l'Archivo Histórico Nacional de Madrid, d'altres més petits. És per això que aquest treball serà d'utilitat no només per als investigadors dels esmentats ordes, sinó que els estudiosos locals hi trobaran informació per a l'elaboració de monografies sobre castells, viles, manifestacions de la vida econòmica, notes biogràfiques de personatges, apuntacions per estudiar l'evolució de costums d'institucions poc conegudes, com l'autor reconeix en el pròleg. Ha estat, doncs, aquest doble interès que ha motivat la reedició, amb la voluntat de posar a l'abast dels investigadors un treball que, per les seves característiques i actualitat, resulta gairebé de consulta imprescindible.

Homenatge a Josep Vives i Miret

Volum II

Santes Creus 1971

Cicles bíblics dels capitells del claustre de Santes Creus i de l'església de Santa Maria de Montblanc, per Pere Batlle i Huguet

La propietat territorial del monestir de Santes Creus (s. xrv), per Joan F. Cabestany i Fort

Esbós de genealogia dels Òdena, per Miquel Coll i Alentorn

L'afer dels escapularis, per Artemi Folch

Distinció a Josep Vives i Miret, per Joaquim Icart

El corregiment de Tarragona i L· subdelegació 'de Montblac l'any 1763, per Josep Iglésies 

El castell de Turlanda, feu de Santes Creus, per Josep Maria Madurell i Marimon 

Pedro de Penyafreta, escultor de Jaime II, de Aragón, per Maria Dolores Mateu Ibars 

Vives i Miret a Morella, per F. Mateu i Llopis

La Orden de San Jaime de Altopascio, de Lucca, en el Hospital de "La Font del Perelló" (1316-1422), per Manuel Milián Boix

El Dr. Vicenç Garcia i fra Josep Barberà. Noves notícies sobre els orígens de la seva amistat, per Josep Joan Piquer i Jover

Notícia de la dedicació de Sant Joan de la Muntanya, a Pontons, per Antoni Pladevall, prev.

El privilegi reial major del Monestir de Santes Creus, per Manuel Riu i Riu

Las elecciones de abad en Benifassà (1379 y 1407), per Johannes Vincke

L'obra pòstuma de Josep Vives i Miret

Homenatge a Josep Vives i Miret

Volum I

Santes Creus 1970

In memoriam, per Joan Noguera i Salort

Notícia bio-bibliogràfica de Josep Vives i Miret, per Eufemià Fort i Cogul

El mestre Fonoll i Santa Maria de Montblanc, per Agustí Altisent

Notes documentals sobre l’abat Ladernosa, per A. M. Aragó.

Les «Vitas Patrum» a Santes Creus des del segle xii al xix, per C. M. Batlle.

Santes Creus entre dos bisbats, per Josep Baucells i Reig

El vil·lafranquí Joan Barba i Roca, abat de Santes Creus, per M. Benach. 

Qüestió de límits entre l'abat de Santes Creus i el senyor de Foix, per Josep M. Cases Homs

Note sur le plan idéal d'une abbaye cistercienne, per Maur Cocheril.

Josep Vives i Miret, col·laborador i amic, per G. M. Colombàs.

Uns quants facsímils cartogràfics amb el nom de Santes Creus, per Mossèn Ignasi M. Colomer 

Dos monjos de Santes Creus arquebisbes a Sardenya, per Maria Mercè Costa

Decadència a Santes Creus en començar l'abadiat de Bernat Dalmau (1404), per Maria Teresa Ferrer i Mallol 

Record de Josep Vives i Miret, per Joaquim Folquet i Asparó

Del meu tracte amb Josep Vives i Miret, per Xavier Fort i Bufill

Exemplaritat cistercenca de Santes Creus, per Eufemià Fort i Cogul

D. José Vives y Miret y La Sociedad de Estudiós Monàsticos, per I. M. Gómez, m.b.

El senyor Vives i Miret i La Seu de Lleida, per Josep Lladonosa

Dos claustres i un arquitecte, per Cèsar Martinell i Brunet

Algunes notícies sobre l’igualadí Josep-Francesc Padró, Abat de Santes Creus, per Joan Mercader i Riba

De l'hagiotopònim a Vantropònim, per Enric Moreu-Rey

Un gran enamorat, per J. Olives i Canals

A propòsit de la possible intervenció de Reinard des Fonoll en la construcció de l'Església arxiprestal de Morella, per Josep Maria Recasens i Comes

Notes i documents per a la història de Santes Creus durant la guerra civil catalana del 1462-1472 (regnat d'Enric I de Catalunya, 1462-1463), per Jaume Sobrequés i Callicó

ACTES DEL SEGON CURS-SIMPOSI SOBRE EL MONAQUISME CISTERCENC

SANTES CREUS 2008

SUMARI:

El context històric del procés d'esclaustració i de desamortització a Espanya, Antonio Moliner Prada

Los archivos y bibliotecas del Císter en Navarra. Patrimonio desamortizado y destino de estas fuentes, Julia Pavón Benito

Metodología y causística en el estudio de las desamortizaciones, Pascual Marteles López

Exclaustracions i desamortitzacions a Poblet i Santes Creus (comarques de Tarragona), Salvador-J. Rovira i Gómez

La desamortització dels ordes monàstics cirtercencs a les comarques lleidetanes, Carme Solsona i Sorrosal

La desamortització del monestir de Valldigna, Joan Brines i Blasco

Exclaustració i desamortització de Benifassà, Carme Comas Cifre i Joaquim Comas Dellà

ACTES DEL PRIMER CURS-SIMPOSI SOBRE EL MONAQUISME CISTERCENC

El Cister: poder i espiritualitat (1150-1250)

SUMARI:

De Valldaura a Santes Creus: el procés de creació i formació d'un monestir cistercenc a la vora del riu Gaià (1150-1226), Joan Papell i Tardiu

La implantació del Cister al territori: la formació del patrimoni i la transformació del paisatge, Jordi Bolòs

La tipologia de les construccions conventuals cistercenques: un espai per a l'espiritualitat i per al treball, Jesús M. Oliver

L'economia monacal. Treball i renda feudal en els monestirs cistercencs, Antoni Virgili

Tipología de las iglesias y estancias claustrales en los monasterios femeninos cistercienses de Castilla y León. Estado de la cuestión, Elena Casas Castells

La monarquia, l'aristocràcia feudal i el desplegament del Cister a Catalunya, Maria Bonet Donato

Imatges de la monarquia dins d'un espai monàstic: Santes Creus, Marta Serrano Coll

Taula rodona del Primer Simposi sobre el Monaquisme Cistercenc (9 de juliol de 2005)

La història de la creació, del màxim esplendor i l'anorreament de l'orde del Temple és un dels episodis més fascinants de la constant barreja de política i religió que va viure la cristiandat medieval. La fi dels templers catalans estudia amb rigor i amenitat el final d'aquest orde a Catalunya, en les primeres dècades del segle xiv, quan el nostre rei Jaume II s'afegeix a l'exemple de Felip el Bell de França i decideix acabar amb l'orde, detenir-ne els cavallers i requisar-ne els béns.

Ens trobem davant un debat religiós, una conspiració política, un conflicte diplomàtic, un escàndol moral, una gesta militar, uns drames individuals de resistència i traïció, d'ambició i de perplexitat... La confluència de tots aquests factors permetria presentar el procés contra el Temple com una formidable tragèdia shakespeariana.

Discurs d’ingrés de l’acadèmic numerari electe Excm. Sr. Josep Maria Sans Travé, Doctor en Filosofia i Lletres a l’acte de la seva recepció, 12 de febrer de 2008. Inclou el discurs de contestació de l’acadèmic de número Excm. D. Sr. José E. Ruiz Domènec Doctor en Història Medieval.

Inclou el discurs llegit el dia 19 de desembre de 2006 en l’acte de recepció pública de Josep M. Sans i Travé a la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, i la contestació de l’Acadèmic Numerari Mn. Antoni Pladevall i Font.

El monestir cistercenc de Santa Maria de Vallbona s’originà en una comunitat d’anacoretes, promoguda i dirigida per sant Ramon, que el 1171 s’integrà al Cister. Com a conseqüència del favor dels benefactors, des del final del segle xii es començà a bastir el cenobi, on destaquen les espectaculars obres dutes a terme principalment en el segle xiv, entre les quals el cimbori-campanar, l’ala septentrional del claustre i la portalada de la sala capitular. L’obra té dues parts, la primera resumeix el procés històric del monestir, des dels seus orígens fins a l’actualitat, sense descurar l’evolució de la comunitat de religioses que l’habiten, i la segona està dedicada al recorregut turístic del monestir, tot destacant els seus principals elements artístics.

El llibre amb 16 fotos i gravats ha acomplert la seva tercera edició. Un volum molt complet del procés dels templers catalans: des del papa Climent V i el rei Felip del Bell de França, a l'ordre de detenció del templers l'any 1307, el concili de Tarragona el 1308, l'ocupació de Miravet pels oficials reials el 12 de desembre del mateix any, passant per la inquisició de Lleida, la de Masdéu, la de Sant Adrià i els interrogatoris de Lleida fins els darrers templers catalans.

A través de nou documents relacionats directament amb l’eremita Ramon i d’un text hagiogràfic de la seva vida s’elabora el seu esbós biogràfic. Ramon integrà inicialment el grup d’anacoretes dirigit per l’ermità Poblet i instal·lat en el territori que l’any 1150 el comte barceloní Ramon Berenguer IV concedí a l’abat de Fontfreda perquè hi constituís un monestir cistercenc. Això comportà el desplaçament dels eremites a altres llocs: Ramon traspassà la serra del Tallat i s’establí a la banda septentrional, al lloc que es dirà Vallbona i d’on agafà el cognom. Amb els deixebles que ben aviat se li ajuntaren hi organitzà una comunitat mixta d’anacoretes, d’homes i de dones. L’any 1154 hi consta ja una església on els ermitans participaven en els actes litúrgics. Ramon promocionà l’eremitisme a altres contrades, com ara les Garrigues, a Cérvoles, i al Montsant, a Poboleda. En preveure el seu futur traspàs, amb la col·laboració de l’abat de Poblet, amb el qual va signar una concòrdia l’any 1171, aconseguí que el capítol general del Cister acceptés la integració de les eremites a l’orde cistercenc. Ensinistrades i formades en la vida i pietat d’aquest orde per monges vingudes de Tulebras (Navarra), es constituí una comunitat a Colobrers, que a la mort del fundador es traslladà a Vallbona i que ha perviscut ininterrompudament fins als nostres dies.

En aquest llibre es repassen a la primera part les fites més importants del llarg procés històric del monestir, des de la comuniat eremítica fins a l'actualitat. La segona part està dedicada a exposar la vida de les religioses i, finalment, a la darrera part s'analitzen els diversos elements arquitectònics i artístics del conjunt monacal de Santa Maria de Vallbona, que s'originà en una comunitat d'anacoretes, promoguda i dirigida per sant Ramon, i que el 1171 s'integrà al Cister.

Josep Maria Sans Travé. Llicenciat en història medieval i doctor en filosofia i lletres. Ha estat professor de les universitats de Barcelona i de la Internacional de Catalunya, cap del Servei d'Arxius i director general del Patrimoni Cultural; actualment és el director de l'Arxiu Nacional de Catalunya. Ha dirigit l'edició dels Dietaris de la Generalitat de Catalunya i ha publicat diversos treballs i llibres sobre els ordes militars i el monestir de Santa Maria de Vallbona.

Aquest llibre —com la Mediterrània— està poblat per pirates, corsaris, vikings, bucaners, negrers… Pirates algerians i turcs, corsaris anglesos i francesos, i provençals, genovesos, venecians... Amb noms mítics com Barba-roja i Barba-rossa, Salah Rais, Dragut i Cacciadiavolo. I Lluna Roja, la dona pirata.

2a edició

Durant centenars d’anys Catalunya va ser atacada per pirates i corsaris d’arreu de la Mediterrània, autèntics lladres del mar que assaltaven poblacions i abordaven vaixells, capturaven cristians i saquejaven i incendiaven esglésies i fortaleses. Les cròniques van documentar aquesta activitat pirata constant, que alhora va originar nombroses llegendes populars. Catalunya, terra de pirates ho aplega tot per primera vegada i recorre la costa catalana des d’Alcanar fins a Salses. I exposa com també els catalans van exercir el corsarisme: van fer esclaus musulmans, van ser negrers i pirates al Carib... Un llibre de referència que reuneix història, llegendes i curiositats sobre la pirateria.

Els musulmans van arribar a principis del segle VIII i van estendre el seu govern fins a les ciutats de Narbona, Carcassona i Tolosa de Llenguadoc. En alguns territoris de l'actual Catalunya, el domini andalusí va durar més de quatre-cents anys, i la presència de la religió musulmana es va allargar fins al segle XVII.

Moros i catalans repassa la invasió islàmica i la progressiva recuperació cristiana, com van conviure aquí les diferents societats, què pensaven els moros dels cristians («No veuràs ningú més brut que ells»), com es van expulsar els moriscos...

A més d'aclarir creences i desfer mites erronis, en aquest llibre trobaràs un munt de curiositats que no sabies de la presència islàmica a Catalunya: Al riu Segre s'hi podia trobar or i a l'Ebre pescar esturions i caçar castors.

Després de recuperar Barcelona, la nova frontera va ser l'origen dels trets lingüístics diferents entre la Catalunya Vella i la Nova. A Lleida els moros van fer fora uns nous invasors que eren... hongaresos! Ya'qub al-Isra'ilí al-Turtuixí (el de Tortosa), erudit, filòsof i poeta, és una de les màximes personalitats nascudes mai a Catalunya. Paraules de les quals es desconeixia el seu origen àrab: per exemple, romesco, amanyagar i enxaneta. L'últim califa de Còrdova, Hixam ibn Muhàmmad, potser està enterrat a Balaguer.

Història i curiositats de quan l'actual Catalunya era islàmica

El 4 de juliol de 1976, a diferents poblacions de Catalunya, el País Valencià, les Illes Balears i la Catalunya Nord, va començar la Marxa de la Llibertat. Al Principat, cinc columnes de manifestants tenien per objectiu arribar a Poblet el 12 de setembre. Es tractava de la primera mobilització general de la societat civil dels territoris de parla catalana després del franquisme i el fet més significatiu de la transició democràtica fora de Barcelona i les grans ciutats.\nEn un moment polític convuls, els diferents governs espanyols van prohibir la Marxa i van reprimir durament els participants amb violència, multes i detencions –com s'ha pogut contrastar en els arxius i documents policials als quals ara, quaranta anys després, s'ha pogut accedir no sense problemes i restriccions–, però el moviment popular va donar prova de la seva força.«A les justes reivindicacions dels catalans la Marxa afegia els principis de l'acció no violenta [...] i la féu derivar cap a una ben encertada posició de desobediència civil.» [Arcadi Oliveres, al pròleg] «Aleshores dèiem que la Marxa havia estat l'espurna d'una esperança. Ara podem afirmar que aquell desig, aquella esperança, s'ha anat fent realitat.» [Àngel Colom, a l'epíleg]

Al voltant dels càtars s'ha fabricat una imatge que té poc a veure amb la realitat. El mite ha crescut sense rigor històric i avui dia aquesta imatge domina la gran majoria de llibres, des de l'assaig als best-sellers i la ciència ficció, i fins tot no és difícil trobar algun programa televisiu o radiofònic que hi faci referència.\nAquest llibre vol ser una història dels càtars a Catalunya a través dels seus documents, fonts i testimonis, els quals ens apropen a la vivència d'homes i dones que van creure en la reforma del cristianisme. La seva proposta va desencadenar la reacció ferotge del poder eclesiàstic i polític i el catarisme va ser condemnat. La conseqüència immediata va ser la creació de la Inquisició i la instauració dels mecanismes repressius que, a partir de llavors, van castigar tothom que s'allunyés del dogma catòlic. Així, els càtars van acabar condemnats per heretges i perseguits arreu d'Europa.\nPerò, què en sabem realment dels càtars? Eren vegetarians? Místics? Creien en la reencarnació? Quants n'hi va haver a Catalunya? Quines rutes seguien? Tenien el Grial? I els templers? Quins eren els seus preceptes?\nUn llibre per descobrir la veritable naturalesa dels Bons Homes i la persecució a què han estat sotmesos a través dels segles.