Filtrar per
Biblioteca completa de Cisterbooks, la botiga en línia de publicacions culturals impreses relacionades amb la Ruta del Cister i el seu entorn territorial.
Filtres actius
Ignasi de Solà Morales en aquest llibre ens mostra un recull de les obres gaudinianes, acompanyades d'un reportatge fotogràfic realitzat per F. Català Roca.
Memòria de les Biblioteques Populars de Tarragona el 1980 pel Servei de Biblioteques Populars de l’Excma. Diputació Provincial de Tarragona.
Vol. 12 de la Biblioteca Excursionista de la col·lecció de Monografies Locals.
“MARE DE DÉU QUE REGNEU EN L’ALTURA DAMUNT L’ALTAR DE MUNTANYES I PINS, FEU ARRIBAR ALGUN ALÈ DE LLUM PURA A L’OMBRA AMARGA DELS NOSTRES CAMINS” Del Virolai.
Recull de treballs de l’Institut d’Estudis Tarraconenses Ramon Berenguer IV de la Secció de Filologia i Història Literària VIII per la diputació de Tarragona l’any 1996.
La Premsa Comarcal en el sentit més natural i integrador és, com diu l’autor del llibre, el professor Lluís Costa, la memòria de la vida quotidiana de Catalunya. És un patrimoni que aferma una tradició ben arrelada i que fa ara una nova embranzida amb les plataformes digitals que progressen agermanades amb els formats impresos.
Lluís Costa, a partir d’anàlisis quantitatives i qualitatives ressegueix l’evolució de la tipologia de premsa local i comarcal que ha resistit tota mena d’escomeses polítiques i econòmiques des de fa dos segles.
Una visió del segle XX a partir del programa de Catalunya Ràdio i Catalunya Informació: Notícies d’un segle, de gran èxit de públic i crítica, i mereixedor del premi al millor programa de contingut social i cultural de la Fundació Rafael Peris.
El llibre constitueix un itinerari apassionant pels referents cabdals del nostre Passat més proper, un passat viscut en part.
Amb gran rigor informatiu, l’obra contribueix a un millor coneixement del segle dels grans canvis, i també a l’ordenació dels fets i les idees que ens han portat fins on ara som.
La ciutat de Tarragona no ha estat mai conscient de la seva arquitectura de l’època que comprèn les darreries del segle XIX i les primeres dècades del segle XX, ni l’ha estudiada com s’ha fet en altres indrets, tot i que té una herència modernista considerable. De manera fragmentària han aparegut articles i treballs de diversos estudiosos, però tot aquest corpus escrit feia pensar en la necessitat de disposar d’un treball que mostrés, de manera divulgativa, les obres que contenen formes arquitectòniques que usà el Modernisme.
Aquesta guia neix amb la pretensió que la persona que s’acosti a Tarragona per conèixer-ne les obres modernistes, s’assabenti de quins foren els diferents aspectes que aquesta moda va deixar impresos en les cases tarragonines, de com fou la seva manera de plantejar-los i de què va permetre que es construïssin uns edificis i no uns altres.
Índex
I - L'Orgue
Característiques d'un orgue
L'orgue català
II - Orgues en singular
Tarragona (catedral), Tortosa, l'Aleixar, Bràfim, Cambrils, Montblanc, Montbrió del Camp, el Pla de Santa Maria, la Pobla de Mafumet, Reus, Santa Bàrbara, la Selva del Camp, la Sénia, Tarragona (capella de la Mare de Déu del Claustre de la catedral), Torredembarra, Torroja del Priorat, Ulldemolins, Vallmoll, el Vendrell, Aiguamúrcia i Vimbodí-Poblet
III - Orgues en plural
Alt Camp, Baix Camp, Baix Ebre, Baix Penedès, Conca de Barberà, Montsià, Priorat, Ribera d'Ebre, Tarragonès i Terra Alta
Mapa organístic
IV - Orgue i artistes tarragonins del segle XX
Palaus de Barcelona. Cases senyorials i vida privada de l'aristocràcia fa un esplèndid recorregut per la vida i les possessions de l'aristocràcia barcelonina entre finals del segle xviii i mitjan segle xx. L'obra ens mostra l'organització de la casa, les relacions de parentiu, el món tancat de la família, la vida social, els balls, els casaments…, però sobretot ens descobreix els espais que es van fer construir i on vivien: els palaus, edificis encarregats als millors artistes i arquitectes per ressaltar la seva categoria. Alguns d'aquests habitatges aristocràtics els coneixem prou bé, perquè són monuments emblemàtics de la ciutat; en aquesta obra en descobrirem molts altres: cases senyorials amb estances esplèndides, amb peces artístiques i mobiliari excepcional, amb patis i jardins privats... rere façanes sovint discretes que oculten l'esplendor d'un temps passat.
Escofet, símbol industrial de Barcelona no és un sol llibre, sinó diversos llibres alhora. D'una banda, és la història de la indústria Escofet, creada el 1886, que és avui la principal a Catalunya en producció de paviments i elements urbans, tal com ho va ser als seus inicis en el disseny i la producció de mosaic hidràulic. A més, narra les vicissituds de la família Escofet, que s'hi ha mantingut al capdavant, amb la creació de valor com a divisa. També mostra la simbiosi d'una indústria creativa amb les arts, el disseny i l'arquitectura, i finalment posa de manifest l'estreta relació d'Escofet amb la transformació urbana moderna de Barcelona, des dels panots característics de la ciutat fins a la participació en grans projectes urbanístics i en edificis emblemàtics.\nLes empreses de base familiar sovint acumulen història i solera, però el que caracteritza a Escofet és que, dirigida per persones amb visió i esperit avançat, ha estat capaç de projectar una ànima singular, un perfum de modernitat i rigor que ha acompanyat a la ciutat de Barcelona en la creació del seu imaginari col·lectiu.
