Botiga

Catàleg de l’exposició del mateix nom acollida a la Capella de Santa Àgata entre l’abril i el juny de 2011, organitzada per l’IEMed i l’Abadia de Montserrat, una mostra dels viatges del pare Bonaventura Ubach al Pròxim Orient i de la fascinació i la redescoberta d’aquesta regió al tombant dels segles XIX i XX. 

Al Pròxim Orient apareixen per primera vegada l’agricultura, la ramaderia, l’escriptura, les ciutats, els primers estats, l’activitat comercial a gran escala i les reli gions monoteistes. Aquest bressol de la civilització enlluerna la societat occid ental de finals del segle XIX, captivada per tot el que significava l’Orient. 

És en aquest context que el pare Bonaventura Ubach, format en la regla de Sant Benet a Montserrat, va iniciar els seus viatges a l’Orient bíblic amb dos grans reptes: el coneixement d’aquest territori com a punt de partida per a la traducció i l’edició de la Bíblia de Montserrat (el volum inicial es va publicar el 1926) i la creació del Museu Bíblic de l’Abadia, el primer museu dedicat al Pròxim Orient, inaugurat el 1911.

Pròleg de Antonio Fraguas “Forges”

Xavier Graset, presentador de TV3, i Andreu Faro, humorista gràfic, fan en aquest llibre un repàs als darrers esdeveniments del món (de 2003)

Xavier Graset hi posa el text i Andreu Faro els dibuixos. Entre ambdós analitzen amb un equilibri divertit i, a la vegada, profund els principals temes que ens han fet anar de corcoll darrerament: començant per l’enfonsament del Prestige i seguint per tota una sèrie de qüestions com el transvasament de l’Ebre, Operación Triunfo, la inseguretat ciutadana, la crisi bèl·lica, fins a arribar, entre altres, al Barça

Un reporter free-lance barceloní en hores baixes arriba a Tòquio dies abans del terratrèmol, el tsunami i el desastre nuclear de Fukushima, que l’ant 2001 van assolar part del país, amenaçant el planeta amb una catàstrofe nuclear. Mentre molts occidentals intenten fugir, el periodista es dirigeix contra corrent cap a les zones més afectades, en un viatge insòlit on coneixerà personatges extraordinaris i es veurà atrapat en una trama inesperada, amb un rerefons de realisme màgic, costums, mites i llegendes. Tot amb una atmosfera que combina el pensament oriental amb les tecnologies més avançades.

Llegiu el blog: https://blocs.mesvilaweb.cat/sbalcells/retorn-a-fukushima/

Salvador Balcells i Vilà (L’Espluga de Francolí, 1946), llibreter i vinculat al món de la premsa i la gestió cultural, és autor de Visca la terra. Manual de l’ecologista català; Energia i societat. Una perspectiva catalana; Barcelona 92. Com desfer Catalunya. En el camp de la ficció, ha col·laborat en Salou 6 pre-textos V (2009), Estimada solitud i 15 contes més (2009) i Crims.cat 2.0 (2013). A Meteora ha publicat les novel·les protagonitzades pel sotsinspector Emili Espinosa: La taca negra, El vi fa sang, Dur de pair, Tempesta al Bàltic i Procés enverinat. Va ser comissari de El Vi Fa Sang, Festival Internacional de Novel·la Criminal en Català, a l’Espluga de Francolí.

Maite Alay i Suarez (Barcelona, 1954-2023). Professora d’anglès i llicenciada en Psicologia i Màster en Cultura i Societat de l’Àsia Oriental. Lectora voraç i crítica implacable, ha compaginat sempre aquest afició literària amb una dedicació plena a l’ensenyament, tant a les aules en contacte directe amb els alumnes com en tasques organitzatives.

Quatre dies de març  és una narració divertida i trepidant, amb les Falles com a escenari on es recupera l’emblemàtic sergent Emili Espinosa, personatge recurrent del reconegut escriptor de novel·la negra Salvador Balcells guanyadora del Premi Literari “Novel·la i Falles”.

Amb el segle XXI acabat d’estrenar, com aquell que diu, les Falles de València es veuen sacsejades per la misteriosa desaparició de la Fallera Major. Falten només tres dies per la cremà, els mitjans en van plens i l’alcaldessa és un sac de nervis. Un equip de policies de tres cossos diferents reben l’encàrrec de trobar la desapareguda. Però el funcionament i la coordinació entre tants investigadors molt prompte esdevé un bunyol.  I la cosa es complica encara més amb un atemptat la nit del 18. La reivindicació del segrest de la fallera per part d’un grup misteriós fa que tot plegat sigui qualificat per les autoritats com accions terroristes en què hi pot estar implicada gent del barri del Cabanyal, enfrontats a l’Ajuntament per un projecte urbanístic. La resolució del cas, gràcies especialment a una investigació lingüística del sergent Espinosa, oferirà alguna sorpresa inesperada. Una narració divertida i trepidant amb les Falles com a escenari.

Salvador Balcells (L’Espluga de Francolí, 1946), llibreter i vinculat al món de la premsa i la gestió cultural, és autor de Visca la terra. Manual de l’ecologista català; Energia i societat. Una perspectiva catalana; Barcelona 92. Com desfer Catalunya. En el camp de la ficció, ha col·laborat en Salou 6 pre-textos V (2009), Estimada solitud i 15 contes més (2009) i Crims.cat 2.0 (2013). A Meteora ha publicat les novel·les protagonitzades pel sotsinspector Emili Espinosa: La taca negra, El vi fa sang, Dur de pair, Tempesta al Bàltic i Procés enverinat. Va ser comissari de El Vi Fa Sang, Festival Internacional de Novel·la Criminal en Català, a l’Espluga de Francolí.

Reus, 1879, Un assassí misteriós posa fi a la vida de tota la família que habitava el mas Periné: pare, mare, fill gran i els bessons que encara no estaven batejats. En Pere Rosich i la seva dona, la Coia Pibernat, acaben d'obrir la primera agència de detectius privats, un fet que sacsejarà la societat i les portades dels diaris de la segona ciutat de Catalunya. La ficció i la història real conviuen en aquesta novel·la per endinsar-nos en una època convulsa, la de la restauració borbònica i la investigació dels seus delictes. 

Salvador Balcells (L’Espluga de Francolí, 1946), llibreter i vinculat al món de la premsa i la gestió cultural, és autor de Visca la terra. Manual de l’ecologista català; Energia i societat. Una perspectiva catalana; Barcelona 92. Com desfer Catalunya. En el camp de la ficció, ha col·laborat en Salou 6 pre-textos V (2009), Estimada solitud i 15 contes més (2009) i Crims.cat 2.0 (2013). A Meteora ha publicat les novel·les protagonitzades pel sotsinspector Emili Espinosa: La taca negra, El vi fa sang, Dur de pair, Tempesta al Bàltic i Procés enverinat. Va ser comissari de El Vi Fa Sang, Festival Internacional de Novel·la Criminal en Català, a l’Espluga de Francol

Emili Espinosa, després d’una brutal pallissa que va rebre cap al final del cas anterior, ara té una destinació més tranquil·la a la comissaria de Montblanc, tot esperant la jubilació. Però ha d’investigar el cas de la mort, aparentment accidental, d’una excursionista barcelonina que abans de precipitar-se per un penya-segat assegurava tenir proves d’un crim irresolt. La sergent Pilar Surroca, antiga col·laboradora d’Espinosa i ara destinada a la comissaria de les Corts, agafa el relleu de la investigació. La vida de la sergent, a partir d’aquest fet, comença a complicar-se enormement, tant al pis on viu com per la manera que porta la investigació, que la fa topar constantment amb la jerarquia policial. Els seus avenços en el cas provoquen més dubtes que aclariments. Sobretot quan descobreix una trama de metges disposats a moure’s literalment entre la vida i la mort. Sempre amb el consell d’un Espinosa clarament tocat per l’edat i per les seqüeles d’aquella pallissa, la sergent Pilar Surroca creixerà com a policia, tot i que també n’haurà de pagar un preu molt alt.

Crítica: https://www.taradell.com/2020/07/14/critica-literaria-si-saps-caure-talcaras-salvador-balcells/

Salvador Balcells (L’Espluga de Francolí, 1946), llibreter i vinculat al món de la premsa i la gestió cultural, és autor de Visca la terra. Manual de l’ecologista català; Energia i societat. Una perspectiva catalana; Barcelona 92. Com desfer Catalunya. En el camp de la ficció, ha col·laborat en Salou 6 pre-textos V (2009), Estimada solitud i 15 contes més (2009) i Crims.cat 2.0 (2013). A Meteora ha publicat les novel·les protagonitzades pel sotsinspector Emili Espinosa: La taca negra, El vi fa sang, Dur de pair, Tempesta al Bàltic i Procés enverinat. Va ser comissari de El Vi Fa Sang, Festival Internacional de Novel·la Criminal en Català, a l’Espluga de Francolí.

Any 1869. El convent de santa Anna d'Alcover, abandonat pels frares arran de la desamortització de béns eclesiàstics, acull pobres a les seves cel·les i a l'hospital, instal·lat a l'antiga església. Prop d'allí apareix un cadàver amb la cara i el cap esclafats. És època de revoltes i l'absència de policia al poble obliga l'alcalde a encarregar la investigació a l'agutzil, el jove Pere Rosich. Tresors amagats, reminiscències de guerres carlines, notaris influents, remeieres endevinaires, sermons i desvaris religiosos, reivindicacions feministes,,, tenyeixen la trama del llibre. 

Salvador Balcells (L’Espluga de Francolí, 1946), llibreter i vinculat al món de la premsa i la gestió cultural, és autor de Visca la terra. Manual de l’ecologista català; Energia i societat. Una perspectiva catalana; Barcelona 92. Com desfer Catalunya. En el camp de la ficció, ha col·laborat en Salou 6 pre-textos V (2009), Estimada solitud i 15 contes més (2009) i Crims.cat 2.0 (2013). A Meteora ha publicat les novel·les protagonitzades pel sotsinspector Emili Espinosa: La taca negra, El vi fa sang, Dur de pair, Tempesta al Bàltic i Procés enverinat. Va ser comissari de El Vi Fa Sang, Festival Internacional de Novel·la Criminal en Català, a l’Espluga de Francolí.

La Càndia és una princesa, sí..., però no una princesa qualsevol, té alguna cosa més... Té mocs, uns mocs considerables, mocs de princesa. Això fa que no tingui massa amics però... hi ha algú que se l'estima tant que està disposat a ajudar-la.

Un conte inspirat en els gegants on podeu gaudir de la història dels personatges entre cançons, olor d'espígol, balls de festa major i altres elements que formen part de la festa i la cultura catalanes.

“Que tonto que ets, fill meu! També les princeses poden ser putes!” 

Resposta de Carles III al seu fill, Carles IV, quan aquest li va dir que les princeses ho tenien molt difícil per enganyar els seus marits, ja que suposava que només podien tenir relacions amb altres prínceps. 

Vaquería del Republicano Proveïdor de la Casa Reial 

Una de les amants d’Alfons XII era filla de l’amo de la Vaquería del Republicano, que, content pels serveis de la seva nena al monarca, no va dubtar de penjar aquest rètol al seu establiment. “Jo sóc hereu dels disset reis de la meva família i producte de la barreja de les mil llets que la formen”

Resposta del rei Joan Carles a un periodista que li pregunta per l’herència del franquisme. “Amb tots els respectes, altesa, un rei només pot presentar aquest lamentable aspecte si és que torna de les croades” Sabino Fernández-Campo al rei després d’un accident d’esquí a Gstaad, el 1983. 

Descobreix en aquest llibre la vida sexual i sentimental de la dinastia que regna des del segle XVIII. Un recull històric totalment documentat que retrata les intimitats de la vida afectiva de la família reial espanyola. De Felip a Felip passant per Joan Carles.

El Patufet, protagonista d'un dels contes populars catalans més coneguts arreu, és l'encarregat d'explicar a una colla de nens i nenes les tradicions festives del nostre país, en una revisió tendra i divertida del costumari català.  

En aquest conte el Patufet convida els seus amics a viure la nit més màgica de l'any, la de Sant Joan. Aprofitant que ja han començat les vacances d'estiu, fan un recorregut per tots els elements festius relacionats amb la revetlla, com les fogueres, els petards, la coca o els balls de festa major.

Carles Cardó (Valls, 1884 - Barcelona, 1958). Eclesiàstic erudit, destacà pels seus assaigs i articles. Ingressà al Seminari de Tarragona i completà els estudis a Roma. Del 1910 al 1918 visqué a Tarragona, on començà a escriure regularment a la premsa local i comarcal. A Barcelona desenvolupà la més àmplia activitat intel·lectual i divulgadora. El 1936 es refugià a Torí, i després a Lausana i Friburg, a Suïssa. Durant l’exili, escriví el llibre Les dues tradicions i el capítol "El gran refús". Traduí els Salms per a la Fundació Bíblica Catalana i textos filosòfics per a la Fundació Bernat Metge. A Suïssa mantingué contactes amb Don Joan de Borbó, comte de Barcelona. El 1954 tornà a Barcelona i allí morí. El lector, en aquest llibre, podrà familiaritzar-se amb un personatge clau de la nostra història recent, i valorar els seus incansables i sorprenents esforços per garantir una pau que semblava impossible.

Ramon Llull va ser un pensador i escriptor de primer ordre i un viatger incansable que va recórrer la Mediterrània de l’edat mitjana d’un extrem a l’altre. Les ciutats que aquest català de Mallorca va visitar són el teló de fons d’aquest quadern, en un viatge físic i al·legòric a través del seu pensament, la seva vida i la seva obra literària.

Il·lustracions inspirades en les miniatures gòtiques del Breviculum de Karlsruhe, i un Llull que ens parla i interpel·la en primera persona, conviden a que el lector s’aproximi a l’intens periple vital d’aquest savi medieval de forma amena i, alhora, històricament rigorosa. 

Qui no coneix la principal icona del dadaisme, l’urinari, la Fountain de Duchamp? Qui no recorda l’impacte de trobar un dels seus objectes, anomenats ready-mades, en una sala de museu?

Darrere aquestes obres que formen part de la Història de l’Art hi ha la figura enigmàtica de Marcel Duchamp. Amb els seu silenci (sobrevalorat, segons Beuys), el seu iconoclasme i la radicalitat de les seves obres va ser principal sospitós del dadaisme, declarat àrbitre pels surrealistes i referent de la nova generació pop als anys 60. De fet, el seu caràcter iconoclasta ha transformat l’obra d’art i la seva relació amb l’espectador.

Però, tot i ser una figura clau dels principals moviments del segle XX, no és un personatge mediàtic com Picasso o Dalí. Duchamp no deixà memòries ni diaris, evitava les entrevistes i la publicitat. Per als duchampians, segueix sent una figura misteriosa.

Quina és la seva història? En aquesta biografia il·lustrada, Gerard Pàmies ens passeja per la seva vida des dels orígens bohemis a París, on desenvoluparia els seu cubisme, fins a la seva estada a Buenos Aires i els estius a Cadaqués, on cultivaria una gran amistat amb Dalí, passant pel Nova York d’entreguerres, on seria figura central del dadaisme.

Il·lustracions de Jordi Romero

Gairebé sense voler-ho, com si fos un joc i un passatemps, el Jordi Romero va utilitzar el seu mur a Facebook per sorprendre els seus conveïns amb una sèrie de perfils ombrejats de reusenques i reusencs. En una ciutat on tothom es coneix, va ser capaç d’innovar en el sempre complex gènere del retrat cercant una nova tècnica per dibuixar la gent que l’envolta. Una mena d’ombres xineses que sorprenen per la seva enorme precisió i que permeten identificar d’immediat el personatge resseguit. Ara Romero, en aquest llibre, ha fet un primer arreplec d’aquests dibuixos. Són 100 personatges que compten amb l’aportació literària de Josep Baiges, que s’ha encarregat de complementar, amb la paraula escrita, la creació de Romero. De moment són 100, però ambdós ja treballen per continuar fent d’aquesta sèrie un autèntic qui és qui del Món de Reus.

Tal com afirma l'escriptor Albert Manent en el pròleg, el paper de les parròquies va ser fonamental en la represa cultural i nacional de Catalunya durant el franquisme. A través del llibre que teniu a les mans coneixereu la vitalitat d'un centre parroquial d'una vila del Camp de Tarragona, un exemple de com es concretaren la vessant pastoral de l'Església en els moviments d'acció catòlica i la preservació de la identitat catalana. és un llibre de microhistòria, on hi consta el funcionament de les seccions, on es recullen les múltiples activitats dutes a terme, els noms i cognoms de les persones que les feren possible, des del rector fins al taquiller del cinema. és una etapa molt propera de la història que els més grans encara guarden en la memòria, però ja no els joves, i és per això que esdevé un testimoni indispensable per entendre el passat. L'aportació recupera documents i sobretot experiència, viscuda en forma de converses que posen al descobert molts fets fins ara ignorats per la majoria de convilatans.

L’església parroquial de Sant Martí de Vilallonga del Camp és una de les poques obres arquitectòniques catalanes que corresponen a un cànon purament academicista. Sant Martí va edificar-se seguint els paràmetres estètics impulsats i presidits per la madrilenya Academia de Bellas Artes de San Fernando. José Miguel de Toraya va ser l’autor dels plànols; la resta —és a dir, la tècnica constructiva, l’organització en l’aplicació d’uns coneixements arquitectònics centenaris— va venir de la mà dels mestres de cases del camp de Tarragona, que encara estaven condicionats per la retòrica, la plàstica i el llenguatge barrocs.

Llibre editat amb motiu de la commemoració del Centenari del naixement de mossèn Ramon Muntayola i Llorach (1917-2017). Amb articles i conferències de: Joaquim Claver i Caselles, Carles Duarte i Montserrat, Manuel M. Fuentes i Gasó, Josep M Grau i Pujol, Joaquim Mallafré i Gavaldà, Joan Martí Castell, Lluís M. Moncunill i Cirac, Armand Puig i Tàrrech, Joan M. Pujals i Vallvé, Hilari Raguer i Suñer, Josep Raventós i Giralt, Jordi Roca i Armengol, Octavi Vilà i Mayo, Vicenç Villatoro i Lamolla.