Botiga

Articles

Els sòls agrícoles de l'Alt Camp - Jesús Gil i Carbajo

Quatre processos de crim del notari vallenc Marc Ferriol (1675-1680). Transcripció i comentari - Brauli Montoya Abat

Bibliografia vallmollenca, II - Antoni Gavaldà i Torrents

Introducció a l'estudi del jaciment ibèric de "El Vilar” - M. Ester Fabra i Salvat, Samuel Burguete Recasens

Amb els castells amunt i avall - Josep M. Sabaté i Bosch

“El Senyoriu de Celma” de Ll. M Figueras Fontanals- per J.M.Font i Rius

Memòria anual IEV 1985

Articles

Flora del riu Gaià - Xavier Salat Brunel

Les transformacions en l'estructura familiar d'un barri històric: el casc antic de Valls (1960-1986)- Josep M. Olivé Compte

Premsa vallenca del segle XIX: 7.-El Democràtico (1886) - Francesc Costas i Jové

Premsa Vallenca del segle XIX: 8.- El Imparcial (1887-1889) - Francesc Costas i Jové

Els renoms de Vallmoll al llarg del segle XVI - Antoni Grau i Verdú

“La premsa a Valls al segle XIX” de Ma. Joana Vives i Brescó per Marina Blàvia Vila, Ma. Àngel Martínez i Cendrós

Les expedicions culturals. memòria d'una activitat continuada - Comissió d'Arqueologia de l'I.E.V.

Memòria de l'Institut d'Estudis Vallencs

Articles

"La Papallona": gènesi d'una novel·la a partir d'un quadre de costums - Jordi Malé i Pegueroles

Dues Cartes de Narcís Oller a Dolors Monserdà - Sofia Esteban i Cerdà

Una aproximació a l'escola professional de Valls. El seu naixement - Tomàs Biosca i Esteve

Els renoms de Vallmoll al llarg del segle XVIII - Antoni Grau i Verdú

Les confraries de Montblanc durant el primer terç del segle XVIII - Josep M. T. Grau i Pujol, Roser Puig i Tàrrech

Estudi sobre les larves de salamàndria de les muntanyes de Prades - Jordi Jubany, Agustí Civit i Masoni, Jordi Castellet i Figueres

Nota sobre la fabricació de la pila baptismal de Valls per Josep Clara

"Els arbres públics de Valls” de Miquel A. Cañas i Joan Segura, per Jordi Serra i Morlà

Memòria de l'Institut d'Estudis Vallencs

Articles

Les colònies i les semicolònies escolars a Valls, durant la Segona República. Les concepcions ideològiques. L'organització teòrico-pràctica i els seus resultats - Antoni Gavaldà i Torrents

Aspectes religiosos de Vallmoll (segles XVI-XVIII) - Antoni Grau i Verdú

Premsa vallenca del segle XIX: El anunciador vallense (1891) - Francesc Costas i Jové

La vida i l'obra de Ramon Barbat i Miracle - Jaume Aguadé i Sordé

En Joan Serra, (a) "La Pera” - Adrià Rodrigo i Marco

“L'associacionisme agrari a Catalunya. (El model de la societat agrícola de Valls: 1888-1988)”d’Antoni Gavaldà per Pelai Pagès

“Les muntanyes de Prades: un model d'ordenació d'àrees marginals” d’Ignasi Planas de Martí per Jordi Freixes i Comas

“La pàtria catalana” de Francesc Costas i Jove, per Pere Anguera

Articles

Presentació - Jaume Saltó Coscolín

A Pere Català i Roca, en homenatge i regraciament - Jordi Pujol Soley

En Pere Català i l'onze de setembre - Josep M Ainaud i de Lasarte

Ens convé, als catalans, ara i aquí, que Cristòfor Colom sigui català? - Francesc Albaderner

L'esperit excursionista - Carles Albesa Riba

Rosari de records - Pere Altès i Serra

El gorg, de l’Albi - Ramon Amigó

Baixar cap a Elx - Hipòlit Amorós

Pere Català i Roca: saber ser, saber estar - Joaquim Arenas i Sampera

El vessant historicoonomàstic de l'amic Pere Català i Roca - Pere Balañà i Abadia

Una lectura comarcal del mapa d’arxiprestats - Jesús Burgueño

A l'amic alguerès de Catalunya, d'un català de l’Alguer - Fidel Carboni

Pere Català i Roca, un tertulià com ningú - Agustí Casals i Guiu, Joan Masip i Albadó

Pere Català i Roca, un excursionista global - Joan Cervera i Batariu

Pere Català i Roca e la Sardegna - Francesco Cesare Casula

Pere Català i les assemblees intercomarcals d’estudiosos - Josep M. Domènech i Fargas

Retorn - Carles Duarte i Montserrat

Una aproximació al concepte de patrimoni a través de la fotografia - M. Ester Fabra i Salvat, Samuel Burguete Recasens

Un article que va deixar cua - Josep Faulí i Olivella

Tot un món... casteller - Pere Ferrando i Romeu

L'heràldica cívica a l'Alt Camp - Armand de Fluvià i Escorsa

Notícia sobre obres de fortificació als castells de l'Espluga de Francolí, Barberà i Granyena durant la Gran Guerra - Joan Fuguet i Sans

Un article històric - Joan Gala

El periodisme barceloní de Pere Català i Roca - Xavier Garcia

L'amic Pere Català Roca - Jordi Cuní 

Articles a l’Alguer - Joan Ibba

Un vallenc excepcional - Josep M. Jané i Samsó

Fer cas de - Roser Latorre i Gaia

Notícia del retaule del beat Gaspar de Bono de l'església de Sant Francesc de Paula, de Valls (c. 1790) Josep Maria Llobet i Portella

Un savi bo i despistat - Albert Manent

El sentinella - Nicola Marotta

Pere, l’home - Santiago Marrè i Burcet

Notes sobre fotografia i literatura - Josep Martí Baiget

Amor a la fotografia. Passió per la vida i la cultura - Josep Martínez

Petita història d'un arxiu fotogràfic - Josep M. Mas i Solench

Estimat amic Pere - Pasqual Mel·lai

Pere Català, la memòria de les arrels - Xavier Orriols i Sendra

Pere Català i Roca i la seva tasca de divulgació històrica. Intercessor prop de poetes algueresos - Francesc Palet Setó

El fotomuntatge: un nou mitjà de comunicació - Juan Naranjo

Pere Català i Roca, excursionista fotògraf - Jaume Ramon i Morros

Un record i un pensament per a Pere Català i Roca - Lluciana Sari

A Pere Català i Roca - Marina Sari

Català: un adjectiu apropiat i oportú a l’Alguer? - Luca Scala

Los 80 anys de Pere Català i Roca - Tore Scala

El Pere - Lluís Solsona i Llorens

Il castello di San Michele di Cagliari, Rocafforte Dei Càrros - Giusseppe Spiga

Missa del gall a Sant Salvador de les Espases - Estanislau Torres

Pere Català, de Valls - Joaquim Torres Martí

Pere Català i Roca: un romàntic en acció - Marcel·lí J. Valls i Torné

Fedals - Josep Vallverdú

El vallenc Pere Català i Roca - Núria Ventura Mercè

Pere Català i Roca como castellólogo - Leonardo Villena

Pere Català i Roca. Apunts biogràfics - Jordi París Fortuny

La cova del Gat és una cova sepulcral del període anomenat calcolític o bronze inicial, situada al terme municipal de Figuerola del Camp (Alt Camp), a la partida del Mas del Llop, inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya.

Fou excavada per primer cop per Salvador Vilaseca l’any 1934. La cova té diverses sales, de les quals s’ha excavat la primera. Aquesta sala fa 12 m de longitud, 7 m d’amplada i té una alçària mitjana de 2 m. Compta amb petites galeries, una de les quals s’utilitzà com a cambra sepulcral. En les excavacions s’hi han trobat restes humanes, fragments ceràmics, denes de collars i peces de sílex.

Des de l’any 2006, les recerques patrocinades per la Fundació Privada Catalana per a l’Arqueologia Ibèrica, al seu davant, l’Àngel Segarra Ferré, li han donat la continuïtat d’excavacions que fins llavors li havia mancat.

Aquest llibre és el resum de cinc campanyes d’excavacions que han finalitzat la primera fase de recerques. 

Autors:

Rafael Mico Pérez. Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Prehistòria.

Roger Molinas Amorós. Director d’excavacions de la cova del Gat (anys 2008 i 2009)

Catàleg de l’exposició Josep Busquets. Escultures, que es va poder veure del 19 de maig al 16 de juliol de 1995 al Museu de Valls.

Autors dels textos: 

Teresa Camps; Jordi París i Fortuny

Catàleg de l’exposició “Un inventari poètic del Camp de Tarragona” que el Museu de Valls dedicà al seu artista de capçalera Jaume Mercadé i Queralt, amb textos de Aureli Bisbe, Enric Jardí, Assumpta Rosés, Teresa Casanovas, Jordi París.

Jaume Mercadé i Queralt

(Valls, 1889 − Barcelona, 1967)

Nascut en una família de comerciants, Jaume Mercadé marxa a Barcelona per a iniciar allí la seva formació com a orfebre i pintor. Comença a pintar sota la guia de Francesc d’Assís Galí (1880-1965), l'acadèmia de la qual denotava la influència del noucentisme català, si bé no s'inscrivia dins d'aquest moviment. Des de llavors, i durant tota la seva carrera, buscarà la puresa formal. A Barcelona forma part de l'agrupació Els Arts i els Artistes i realitza la seva primera exposició individual a les Galeries Layetanas en 1917.

Als anys vint viatja per Europa i entra en contacte amb les avantguardes. A París s'interessarà per la pintura de Henri Matisse (1869-1954), Pierre Bonnard (1867-1947) i Paul Cézanne (1839-1906). En 1921 a Alemanya pot conèixer la pintura expressionista; visita també Suïssa i posteriorment Itàlia.

La seva pintura estarà marcada per la temàtica del paisatge, gènere principal en la seva producció, juntament amb la natura morta i el retrat; tots ells interpretats des del realisme, amb gran rigor compositiu i cromàtic. També serà reconegut com a orfebre, realitzant joies i argenteria, disciplina per la qual serà premiat en les Exposicions Internacionals de París (1925) i Barcelona (1929). La seva obra es troba en el Museu Nacional d’Art de Catalunya, al Museu de Valls i en importants col·leccions privades.

Jaume Solé Magriñà va néixer el 1943 a la ciutat de Valls. Quan tenia catorze anys va començar a assistir a les classes de dibuix a l’Escola d’Art on donava classes un altre artista vallenc, Josep Maria Tost. Aquest va recomanar al pare de Solé que l’enviés a Barcelona on podria ampliar els seus estudis, ja que apuntava dots d’artista.

La història del Club Bàsquet Valls l’han configurada, al llarg dels anys, una munió de persones vinculades a l’entitat: jugadors, directius, entrenadors i aficionats. Aquest llibre vol ser un homenatge a totes les persones que han protagonitzat la història del club. A més, la seva publicació coincideix amb el vint-i-cinquè aniversari de la creació de l’equip de fèmines i de la inaguració del pavelló Joana Ballart.

Antoni Joan Josep Vallespinosa i Català (Valls, 1832–Londres, 1887), teòleg i diaca anglicà, és l’autor del manuscrit Anotaciones de la Historia de Valls por un vallense, anno MDCCCLXXXIV. El manuscrit fou portat a Valls pel germà d’Indaleci Castells, Víctor castells, que en féu una còpia incompleta del text avui desapareguda. Del manuscrit original, mossèn Eusebi Ribas Vallespinosa en va fer una altra còpia, començada en català i acabada en castellà, que ha estat l’objecte d’estudi i transcripció d’aquest llibre.

L'Alt Camp. Anàlisi d'una economia equilibrada. Estudi realitzat per Josep Martí i Gil, Josep Vilanova i Puigbò i Neus Pons i Peña.

Col·lecció Catalunya Comarcal. Número 21. Caixa de Catalunya, Barcelona. Juny del 1988.

Nadala de la Impremta Castells redactada per l'historiador vallenc Joan Ventura i Solé, l'any 1979 dedicada a Manuel González Alba.

Nadala de la Impremta Castells redactada per l'historiador vallenc Joan Ventura i Solé, l'any 1983.

Inclou el facsímil Relación histórica del batallon 1º Ligero de Milicia Nacional de la Vila de Valls de l'any 1837.

Col·lecció Villalba núm. 5. Durant el curs 2005-2006, la comunitat educativa del Col·legi Sant Ramon va homenatjar la construcció de l’escola Vella a través d’unes jornades culturals, en marc del 75è aniversari de la proclamació de la Segona República. Aquest llibre plasma les xerrades que els autors van oferir.

Col·lecció Villalba núm. 3. El 1642, el Pla de Santa Maria va patir durament els efectes de la guerra dita dels Segadors: la vila va ser cremada i morí part del veïnat. Van ser uns fets extremadament violents que marcaren tan profundament l’imaginari col·lectiu de la població que avui encara són recordats.

Col·lecció Villalba núm. 3. Aquest estudi es basa en l’evolució urbana del Pla de Santa Maria des del Primer nucli de població — a les darreries del segle XII — fins a l’actualitat.

Col·lecció Villalba núm. 2. El Pla de santa Maria té una història concreta i està molt relacionada amb el seu nom. A partir d’un moment determinat es va voler descobrir o, millor dit, redescobrir el sseus orígens, la qual cosa va donar lloc a la proposta d’un canvi de nom del poble.