Botiga

L’empenta d’un poble, centenari de la Cooperativa Vinícola de Sarral és una luxosa obra de gran format i editada a tot color que, sens dubte, marca una fita històrica en la tradició bibliogràfica sarralenca. 

El director de l’obra, el catedràtic d’Història Contemporània de la Universitat de Barcelona, Andreu Mayayo Artal, va dirigir un treball innovador, amb diversos nivells de lectura i il·lustrat profusament. Andreu Mayayo va elaborar els capítols dedicats a “El naixement del cooperativisme agrari”, a l’espinós “Conflicte de la Fassina” i a “La polarització social”. Per la seva banda, l’historiador de l’art Joan Fuguet va col·laborar amb un capítol sobre “La construcció dels cellers” i l’economista Josep Parcerisas amb un sobre “La caixa de crèdit: el combustible de l’entitat”. L’arqueòloga Marta Fontanals va explicar un altre tema conflictiu, “L’assumpte Concavins”, mentre que Jaume Teixidó, historiador i arxiver, va posar per escrit “La fusió de les dues cooperatives (1959-1970)”. Finalment, el filòleg Antoni Marsal es va encarregar d’explicar el miracle sarralenc en el capítol de més actualitat: “L’aposta per un cava i un vi de qualitat (1980-2007)”. 

Completen l’obra dos interessants annexos, un amb els noms i cognoms dels fundadors dels dos sindicats, de les juntes rectores i de llurs presidents; i l’altre amb una recopilació periodística dels nombrosos actes que la Cooperativa Vinícola de Sarral va organitzar al llarg dels anys 2007 i 2008 amb motiu del centenari de la seva fundació.

Autors dels textos: 

Andreu Mayayo i Artal; Joan Fuguet i Sans; Josep Parcerisas i Casals; Marta Fontanals i Torroja; Jaume Teixídó i Montalà; Antoni M. Marsal i Bonet

Jaume Solé Magriñà va néixer el 1943 a la ciutat de Valls. Quan tenia catorze anys va començar a assistir a les classes de dibuix a l’Escola d’Art on donava classes un altre artista vallenc, Josep Maria Tost. Aquest va recomanar al pare de Solé que l’enviés a Barcelona on podria ampliar els seus estudis, ja que apuntava dots d’artista.

Parlar de cuina i paisatge no és només plasmar els productes de la terra. Les cuines estan plenes de records i de tradicions, però també d’experiències ben vives. De moments únics, personals i col·lectius que només els que saben apreciar la bona cuina són capaços de sentir. Una proposta per descobrir les comarques meridionals de Catalunya a través de les sensacions que desperten els seus plats que es desprenen dels seus paisatges.

LLibre / catàleg d’obres de la Pinacoteca Romà Comamala del Museu de Vilabella a càrrec dels historiadors de l’art Sofia Mata de la Cruz i Jordi París i Fortuny.

L’historiador Jordi París Fortuny, director també del Museu de Valls, és director del museu de Vilabella des de l’any 2003. París considera que la Pinacoteca de Vilabella és tot un referent a l’Alt Camp i un complement de la Ruta del Cister. “Més que una pinacoteca de gran valor, és una col·lecció singular, única a les nostres comarques, amb peces excel·lents”. París també recorda Comamala: “Va ser capaç d’unir a la perfecció les seves dues passions: la vida religiosa i l’art, i en va deixar constància amb aquesta col·lecció de pintura religiosa elaborada des del vessant de l’art”.

Si voleu conèixer els àmbits, les sales i el contingut de la Pinacoteca de Vilabella, llegiu l’article publicat a Cultura i Paisatge núm. 14: La Pinacoteca de Vilabella, d’Eva Salvat

El dia 8 del passat mes d'octubre [1983] s'acompliren els 150 anys de la disposició del capità general de Catalunya don Manuel Llauder, per la qual s'obria, a Valls, l'allistament voluntari per a la formació de tres companyies paramilitars sota la denominació de «seguretat pública».
El reclutament es feia a l'Ajuntament. A mitjan novembre del mateix any 1833, es demanava, des d'aquesta vila, la llicència corresponent que havia d'autoritzar de constituir el Batalló, atenent el gran nombre de voluntaris que s'anaven presentant. Així, en data 1 de gener de 1834, amb el títol de «Batallón 1° Ligero de Milicia Nacional de la Villa de Valls», quedava legalitzada, oficialment, aquesta unitat militar que ja comptava amb un contingent de 598 persones.
Respecte a la tasca desenrotllada pel Batalló, es va imprimir l'any 1842, als obradors tipogràfics Nel·lo de Tarragona, un llibret intitulat «Relación histórica del Batallón 1° Ligero de Milicia Nacional de la Villa de Valls, en la provincia de Tarragona, compuesto en virtud de orden superior, por el Mayor comandante interino que fué de dicho Cuerpo, don Gregorio Doménech y Jordan».
Considerem que es tracta d'un document interessant. Aquesta
«relación histórica» explica com es procedia la formació del Cos, aspectes sobre organització, instrucció, armament i una detallada recensió, a nivell de diari d'operacions, dels serveis locals i de campanya realitzats per l'esmentada unitat, durant els set anys de guerra que enfronta aquesta tropa contra les hosts de l'exinfant Carles Maria Isidre, germà del rei Ferran VII.

[...] fem arribar als amics i estudiosos, el text original, íntegre d'un treball imprès, fa més de cent anys, del qual potser no n'existeixen gaires exemplars [...]

Índex

I - L'Orgue
Característiques d'un orgue
L'orgue català

II - Orgues en singular
Tarragona (catedral), Tortosa, l'Aleixar, Bràfim, Cambrils, Montblanc, Montbrió del Camp, el Pla de Santa Maria, la Pobla de Mafumet, Reus, Santa Bàrbara, la Selva del Camp, la Sénia, Tarragona (capella de la Mare de Déu del Claustre de la catedral), Torredembarra, Torroja del Priorat, Ulldemolins, Vallmoll, el Vendrell, Aiguamúrcia i Vimbodí-Poblet

III - Orgues en plural
Alt Camp, Baix Camp, Baix Ebre, Baix Penedès, Conca de Barberà, Montsià, Priorat, Ribera d'Ebre, Tarragonès i Terra Alta
Mapa organístic

IV - Orgue i artistes tarragonins del segle XX 

Aquest llibre analitza els orígens de la Festa del Sagrat Cor a Solivella, la seva evolució al llarg de la història fins a l'actualitat i els diversos elements que constitueixen el "vot de poble". També s'analitzen els elements constitutius de la celebració, com ara la missa solemne i la processó del capvespre, on destaquen per la seva originalitat i plasticitat les capelles i les catifes.

Discurs d’ingrés de l’acadèmic numerari electe Excm. Sr. Josep Maria Sans Travé, Doctor en Filosofia i Lletres a l’acte de la seva recepció, 12 de febrer de 2008. Inclou el discurs de contestació de l’acadèmic de número Excm. D. Sr. José E. Ruiz Domènec Doctor en Història Medieval.

El monestir cistercenc de Santa Maria de Vallbona s’originà en una comunitat d’anacoretes, promoguda i dirigida per sant Ramon, que el 1171 s’integrà al Cister. Com a conseqüència del favor dels benefactors, des del final del segle xii es començà a bastir el cenobi, on destaquen les espectaculars obres dutes a terme principalment en el segle xiv, entre les quals el cimbori-campanar, l’ala septentrional del claustre i la portalada de la sala capitular. L’obra té dues parts, la primera resumeix el procés històric del monestir, des dels seus orígens fins a l’actualitat, sense descurar l’evolució de la comunitat de religioses que l’habiten, i la segona està dedicada al recorregut turístic del monestir, tot destacant els seus principals elements artístics.

El llibre amb 16 fotos i gravats ha acomplert la seva tercera edició. Un volum molt complet del procés dels templers catalans: des del papa Climent V i el rei Felip del Bell de França, a l'ordre de detenció del templers l'any 1307, el concili de Tarragona el 1308, l'ocupació de Miravet pels oficials reials el 12 de desembre del mateix any, passant per la inquisició de Lleida, la de Masdéu, la de Sant Adrià i els interrogatoris de Lleida fins els darrers templers catalans.

En aquest llibre es repassen a la primera part les fites més importants del llarg procés històric del monestir, des de la comuniat eremítica fins a l'actualitat. La segona part està dedicada a exposar la vida de les religioses i, finalment, a la darrera part s'analitzen els diversos elements arquitectònics i artístics del conjunt monacal de Santa Maria de Vallbona, que s'originà en una comunitat d'anacoretes, promoguda i dirigida per sant Ramon, i que el 1171 s'integrà al Cister.

Josep Maria Sans Travé. Llicenciat en història medieval i doctor en filosofia i lletres. Ha estat professor de les universitats de Barcelona i de la Internacional de Catalunya, cap del Servei d'Arxius i director general del Patrimoni Cultural; actualment és el director de l'Arxiu Nacional de Catalunya. Ha dirigit l'edició dels Dietaris de la Generalitat de Catalunya i ha publicat diversos treballs i llibres sobre els ordes militars i el monestir de Santa Maria de Vallbona.

Els papers confiscats de Salamanca. 

Un recull indèdit de documents significatius de l'Archivo Histórico Nacional de la Guerra Civil amb l’assessorament científic de Joan B. Culla.

El món del treball industrial a la Catalunya del primer terç del segle XX: les llavors de la revolució

Catàleg de l'exposició fotogràfica que pretén mostrar el context històric i social en què vivien els treballadors industrials catalans del primer terç del segle XX: com treballaven, com eren les seves condicions de vida, quines eren les seves formes de divertir-se, quines les seves aspiracions i els seus problemes comuns i com lluitaven per solucionar-los. Les fotografies constitueixen una mostra del fotoperiodisme de principis del segle XX, quan els fotògrafs perseguien la notícia carregats amb pesades i voluminoses càmeres de plaques i deixaven plasmat el seu treball sobre negatius de vidre.

De la mà d'una vintena d'autors, aquest llibre profusament il·lustrat recull la història de les activitats del Comissariat de Propaganda i de les persones que hi van col·laborar, com el fotògraf Pere Català Pic, el cartellista Carles Fontserè i el cineasta Joan Castanyer, alhora que presenta un perfil biogràfic de Jaume Miravitlles, qui en fou el director, i ofereix un estudi crític aprofundit del conjunt de la seva obra periodística i literària.

Textos: Rafael Pascuet i Enric Pujol (dir.)

Gerard Bagué, Ramon Batalla, Àngels Bernal, Ester Boquera, Pere Fages, Merche Fernández, Josep M. Figueres, Daniel Giralt-Miracle, Jaume Guillamet, Nèstor Pellicer, Josep Playà Maset, Antoni Ribas, Francesc Roca, Jaume Santaló, Antoni Segura, Anna Teixidor i Daniel Venteo.

El llibre conté una biografia del president Tarradellas; descriu les obres de restauració dels espais pobletans per convertir-los en seu de l'Arxiu; el trasllat dels documents des de França fins a Poblet; i una breu descripció de l'arxiu personal del president i les instal·lacions annexes.

L'església de Santa Maria del Pla, avui de Sant Ramon, (El Pla de Santa Maria, Alt Camp) és una construcció emblemàtica, amb un context artístic molt valuós i a la vegada desdibuixat per la personalitat històrica i els valors artístics de l'església abacial de Santes Creus o la catedral de Tarragona. L'edifici no encaixa en esquemes d'una valoració rígida i exigent que no ha sabut judicar la importància de les esglésies construïdes en aquest moment tan conflictiu com és el pas del segle XII al segle XIII. Diversos autors li han dedicat atenció, encara que d'una manera molt breu.

En l'obra que presentem hem tractat de compilar tota la informació, tant gràfica com documental, aflorada gràcies a l'esforç i a l'entusiasme dels nostres predecessors en el seu estudi. Hem intentat sistematitzar-la i analitzar-la valent-nos dels coneixements actuals. Considereu-la com un homenatge a tots aquells que han contribuït a la conservació, al coneixement i a la difusió del monument.

Amb pròleg d'Agustí Altisent.

El llibre és un estudi acurat de l'evolució de la societat de Picamoixons a partir de l'arxiu de l'església de Sant Salvador que conserva el seu fons gairebé íntegre del segle XVIII ençà.

MANUEL GONZÀLEZ I ALBA era molt conegut en els medis nacionalistes catalans dels anys vint i trenta. La seva mort heroica al CADCI, la nit del 6 d'octubre de 1934, truncà una vida de gran activisme en la plenitud dels seus recursos intel·lectuals i socials.