Pere Boldú i Tilló (Arbeca, 1926 – Lleida, 2009) va ser un dels dirigents més importants del cooperativisme català de l'últim terç del segle XX. Va modernitzar la secció de volateria de la Cooperativa Provincial Avícola y Ganadera (Copaga), va formar part del Consell Superior de la Cooperació de Catalunya, fou vicepresident de la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya i president de la Cooperativa del Camp l'Arbequina, de l'Agrupació de Cooperatives Agrícoles de les Terres de Lleida i de la Fundació Catalana de Cooperació, a més d'altres càrrecs a la Caixa Rural de Lleida, a la Unaco o la Unión de Cooperativas Agrarias de España. El seu ideari va conjugar la fidelitat als valors democràtics i cooperativistes amb la importància de la gestió eficaç, i sempre el preocupà la formació tant dels socis com de les juntes. Va rebre, entre altres distincions,la Medalla de l'Agricultura Catalana i la Medalla Francesc Macià.
Pere Boldú i Tilló Cooperació i formació Autor: Josep Maria Pons i Altés Edita: Cossetània Edicions Col·lecció: ISBN: Pàgines: 88 Format: 17 x 24 cm Preu: 11,2 € Enquadernació: En rústica Data de la primera edició:
El volum La Renaixença i la Ruta del Cister analitza i reprodueix les múltiples cròniques periodístiques i composicions líriques que generà la visita que, del 17 al 21 maig de 1882 i per iniciativa de Teodor Llorente, realitzaren una trentena d'intel·lectuals catalans, valencians i balears als monestirs cistercencs de Poblet i Santes Creus i a les ciutats de Valls i Tarragona. Una excursió històrica que, atesa la transcendència i signifi cació social que assolí, marcà un punt d'infl exió en les relacions de germanor cultural i patriòtica que durant el període de la Renaixença practicaren els escriptors i artistes de tots tres territoris, i que cal situar a la gènesi dels respectius processos de valoració i recuperació que experimentaren dos dels conjunts monacals més importants de l'antiga Corona d'Aragó.
El Concurs de Castells de Tarragona és actualment el principal aparador del món casteller, escenari de grans construccions, catalitzador de grans emocions i regulador oficiós d'una tradició bicentenària. Però lluny de ser sempre “l'espectacle casteller més gran del món”, la cita de la plaça de braus ha tingut una trajectòria farcida d'interrupcions i polèmiques des de la seva primera edició, l'any 1932. El llibre analitza aquesta transformació a partir d'una exhaustiva investigació i el testimoni dels protagonistes, amb el complement d'un extens i, en ocasions inèdit, material gràfic.
Aquest llibre repassa la història dels jueus catalans, des de les primeres notícies fins a les comunitats jueves actuals. Quan van arribar, on es van establir, com vivien, qui i per què els perseguien, com sobrevivien als atacs, on i com resaven, com s’organitzaven, quines figures els lideraven, què ens n’ha quedat, què escrivien i si ho feien en hebreu o en català, són algunes qüestions que aquest llibre respon en un to divulgatiu i amè. Al llarg de segles de presència a Catalunya, de les comunitats jueves catalanes van sorgir geògrafs, gramàtics, metges, poetes, filòsofs, teòlegs i cabalistes d’enorme prestigi, figures venerades encara avui arreu del món jueu, però malauradament molt poc conegudes a casa nostra. \n \n• Un jueu de Tortosa va escriure al segle X el primer diccionari de la llengua hebrea. \n• Els terrenys que avui són la plaça de Catalunya de Barcelona al segle XII eren propietat d’un jueu. \n• Un dels primers batlles catalans de Lleida va ser un jueu i va exercir el càrrec divuit anys. \n• Fins al segle XIII la ciutat de Girona era anomenada «Mare d’Israel». \n• Als calls de Barcelona i Girona existien dues escoles de càbala d’una gran influència a tot el món jueu. \n• La primera comunitat jueva moderna de l’Estat espanyol després de 1492 va ser la de Barcelona. \n \nUn llibre per descobrir la importància i la vigència del llegat jueu a Catalunya, al llarg de la història fins a l’actualitat.
Comentaris (0)
No es pot enviar la vostra valoració de la ressenya
Reportar comentari
Esteu segur que voleu reportar aquest comentari?
Report enviat
El vostre report ha estat enviat i serà considerat per un moderador.
El vostre report no es pot enviar
Escriviu la vostra ressenya
Ressenya enviada
El vostre comentari s'ha enviat i estarà disponible un cop aprovat per un moderador.
No es pot enviar la vostra ressenya
Pere Boldú i Tilló (Arbeca, 1926 – Lleida, 2009) va ser un dels dirigents més importants del cooperativisme català de l'últim terç del segle XX. Va modernitzar la secció de volateria de la Cooperativa Provincial Avícola y Ganadera (Copaga), va formar part del Consell Superior de la Cooperació de Catalunya, fou vicepresident de la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya i president de la Cooperativa del Camp l'Arbequina, de l'Agrupació de Cooperatives Agrícoles de les Terres de Lleida i de la Fundació Catalana de Cooperació, a més d'altres càrrecs a la Caixa Rural de Lleida, a la Unaco o la Unión de Cooperativas Agrarias de España. El seu ideari va conjugar la fidelitat als valors democràtics i cooperativistes amb la importància de la gestió eficaç, i sempre el preocupà la formació tant dels socis com de les juntes. Va rebre, entre altres distincions,la Medalla de l'Agricultura Catalana i la Medalla Francesc Macià.