Botiga

(edició bilíngüe català-anglès)

Durant la tardor de 2016, l’Institut d’Estudis Vallencs va dedicar el seu cicle bianual de Patrimoni Humà al músic vallenc Robert Gerhard (1896-1970), quan s’esqueia el 120è aniversari del seu naixement. Volíem, a l’espera d’un reconeixement en l’àmbit de tot el país, continuar posant èmfasi en l’actualitat de la seva composició i obra. Per això vàrem dissenyar un conjunt d’activitats i actes per aportar, per una banda, nous coneixements sobre Gerhard, i per l’altra, per ampliar el coneixement que la nostra societat en té.

Aquest llibre és el fruit de la participació de diversos ponents en la jornada acadèmica d’aquest “patrimoni humà” dedicat al genial compositor, ampliat amb altres aportacions que enriqueixen el present volum.

La Càndia és una princesa, sí..., però no una princesa qualsevol, té alguna cosa més... Té mocs, uns mocs considerables, mocs de princesa. Això fa que no tingui massa amics però... hi ha algú que se l'estima tant que està disposat a ajudar-la.

Un conte inspirat en els gegants on podeu gaudir de la història dels personatges entre cançons, olor d'espígol, balls de festa major i altres elements que formen part de la festa i la cultura catalanes.

Aquest llibre reuneix una selecció de cants dedicats a 88 espècies de plantes que campen pel nostre país. Escrits en versos heptasil·làbics adaptables a diversos gèneres de cançó popular, han estat elaborats pel Taller de Cant Popular del Museu de la Pauma a Mas de Barberans.

Volem cantar a les flors

i a les plantes de la terra.

Són un tresor que tenim

entre la mar i la serra.

Cada planta apareix identificada amb una fotografia en color, el seu nom popular, el nom científic i una selecció de cobles inspirades en les seues propietats màgiques o remeieres, que en diversos casos reflecteixen també el treball de cistelleria.

S’hi inclou un enllaç per poder escoltar com sonen alguns d’aquests versos, interpretats a ritme de jota i cants de treball pels mateixos autors.

Guillem Alonso • José Manuel Álvarez • Pau Arnal • Héctor Artal • Nur Bloodrose • Laura Carrau • Enric Castan • Maria Duran • Arias Fernández (Joker) • Patri Garcia i Xavier Rota (Ballaveu) • Cesc Gelabert • Anna Güell • Devorah Korek • Kayoko Nakata • Laura Olivella • Susana Pérez Testor • Ariadna Peya • Magda Requena • Kim Solé • David Teixidó • Rick Tjia • Berta Vallribera. \n \n«Martha Graham deia que la dansa és el llenguatge ocult de l’ànima. Ens agrada pensar que l’ànima de tot aquell que s’apropa a la dansa s’enriqueix, i aquest és el propòsit del llibre: enriquir i enriquir-se, com en una conversa entre bons amics parlant d’un món apassionant.» \n

Un panorama ampli i lluminós del món de la dansa en tota la seva extraordinària varietat actual.

Antònia Font s’han erigit, per mèrits propis, en la banda de pop català més influent del segle XXI. L’herència d’Antònia Font s’ha estès a les últimes generacions musicals i ha anat recollint premis i reconeixements al llarg de la seva trajectòria, des del 1997, però sobretot entrat el nou segle. I, fins i tot, ha fet doblet: la crítica musical catalana l’ha premiat dues vegades amb el prestigiós Premi Puig-Porret, pels discs Alegria (2002) i Lamparetes (2011). Això és un senyal que la música pop catalana beu del mateix que la d’arreu: d’entreteniment i de llums brillants, com els que ofereixen encara la veu càlida de Pau Debon, la màgia compositiva del guitarrista Joan Miquel Oliver, el tarannà ferm del baixista Joan Roca, la gràcia vuitantera als teclats de Jaume Manresa i el ritme que imposa Pere Debon, juntament amb la complicitat i la sintonia de l’estel de seguidors que han fet que la banda mallorquina arribi a ser allò que és. Robots Innocents és la biografia il·lustrada del grup i inclou una discografia comentada, una entrevista que repassa les claus del seu èxit, opinions de personatges que els han conegut a fons i els acords de quatres dels hits del grup.

Edigsa, constituïda a Vic el 1961, fou la primera discogràfica de música en català dedicada a crear un clima cultural favorable a la llengua i a la nació catalanes. En aquest recull hi trobarem 25 cançons, amb la lletra i la corresponent partitura, que marquen o han marcat la història d’aquesta discogràfica. Hi han participat cantautors tan destacats com: Núria Feliu, Josep Maria Espinàs, Raimon, Joan Manuel Serrat, Ramon Muntanter, Guillermina Motta, La Trinca, Ovidi Montllor, Jordi “Toti” Soler...

El ball és molt més que una combinació de passos i figures com explica 100 històries sobre el ball que t’agradaria saber, una passejada desenfadada i distinta per algunes pàgines rellevants de la història del ball. Sigui de tipologia cortesana, religiosa, popular o de saló, descobrireu que el ball és un bon mirador per analitzar la societat i els seus components, un bon referent històric i un espai privilegiat per descobrir l’eterna lluita existent entre els defensors de la tradició i els abanderats de la modernitat, entre els defensors de la puresa i els paladins del mestissatge. El llibre destaca la vinculació del ball amb la literatura, la música, la pintura, el cinema, la religió o la història, espais on s’han eternitzat algunes de les escenes de seducció més conegudes de la història.

"Editat amb el suport del Departament de Cultura de la Generalitat"

S’ha escrit molt sobre els Beatles. Milers de llibres esmicolant la seva vida i la seva obra. Però sempre és bon moment per a un més, sobretot si ens serveix per acostar- nos al seu costat més humà o insòlit, curiós i no sempre conegut, i molt especialment si l’escriu un dels majors experts mundials sobre ells, autor, entre d’altres, de la novel·la El jove Lennon o els clàssics Diccionario de los Beatles i Diario de los Beatles, a més de diverses biografies. Aquest és, doncs, un viatge amb cent parades, cent moments, cent històries que ens faran seguir estimant el grup que va canviar la història.

Aquest llibre explica 100 coses de la música clàssica des de fora i des de dintre, algunes que no us hauríeu imaginat mai i d’altres que segur que ja sabeu. Parla de Bach, de Mozart i de Pau Casals; de les millors obres dels darrers 500 anys; de solistes, d’auditoris, de festivals, de partitures, de constructors de violins...; de la capacitat de la música per emocionar-nos i fernos vibrar, i de la immortalitat d’algunes obres.

Tracta la música clàssica com una cosa normal i ens recorda que és vàlida per a tothom i que no cal ser-ne un expert per gaudir-la. Que ens pot agradar més o menys, però que la música —qualsevol música— està pensada per remoure’ns per dins. En definitiva, és un llibre que parla de la música clàssica amb un llenguatge apte per al comú dels mortals, que ens l’apropa a dos pams i que ens convida a preguntar-li tot el que volem saber.

"Editat amb el suport del Departament de Cultura de la Generalitat"

Aquest llibre recull cent perspectives clau per entendre l’òpera. Des de l’estrena dels títols més cèlebres fins als secrets de les veus consagrades, dels grans teatres operístics, de personatges immortals com Carmen o Rigoletto, del mític Do de pit o de la inimitable Castafiore. Només són cent qüestions d’òpera, però n’hi podria haver cent més, perquè l’òpera és un art total i global que no s’acaba mai. És més, es tracta d’una disciplina “multidisciplinar” que aplega música, poesia, teatre, escenografia, llums, colors, arts plàstiques, èxits, fracassos, mites, divos, dives... i milers d’històries que, per un o altre motiu, emocionen des de fa més de 400 anys. I és que, en el fons, la raó de ser de l’òpera és aquesta: emocionar, tocar la fibra.

Com diuen els autors, cal que la lectura d’aquest llibre us nodreixi plenament, però que no us distregui de fer el que realment importa: anar a l’òpera. Per veure-la i viure-la!

“Editat amb la col·laboració del Departament de Cultura de la Generalitat”

El llibre que teniu a les mans és una llista dels 100 millors discos del jazz català i la constatació d’una de les escenes musicals més prolífiques i arrelades al país. Vint-i-cinc crítics i periodistes de diferents generacions han consensuat aquesta selecció que, per primera vegada a la història, exposa la tria del millor jazz que s’ha enregistrat als Països Catalans des de principis del segle XX fins a l’actualitat. L’ordenació dels discos escollits s’ha establert de manera cronològica, es destaquen els vint-i-cinc títols imprescindibles per considerar que són els que han marcat el pas d’un canvi d’època, una nova etapa o un moment especial en l’evolució del jazz a casa nostra.

Els periodistes Olga Àbalos, Quim Cabeza, Ferran Esteve, Josep Maria Hernàndez Ripoll, Jaume Pi i Agustina Saragossa posen al descobert la intrahistòria i la repercussió que han tingut aquestes obres signades per autors com Tete Montoliu, Jordi Sabatés, Perico Sambeat, Jordi Rossy, Brad Mehldau, Raynald Colom, Sean Levitt, Carles Benavent, entre molts d’altres. El llibre, reprodueix els continguts del número 25 de la revista Jaç, editada pel Grup Enderrock i conté també una selecció de fotografies, formacions i músics que han sobresortit, la reproducció de deu portades representatives i d’algunes publicacions que han deixat testimoni per escrit de la importància del jazz als Països Catalans.

El Carpi i la Rachel són una parella de seixanta anys que la rutina ha anat separant fins a convertir-los en dos estranys. Viuen sota un mateix sostre i comparteixen un fill i una néta encantadora. Un dimarts, el Carpi coneix una noia jove i vital a la fundació d'art on treballa i veu com s'obre davant seu una segona oportunitat, un món nou ple d'il·lusions, però també ple d'incerteses i autoenganys. Joan Rendé ha escrit una novel·la intel·ligent i subtil sobre la subjectivitat de l'experiència emocional en un context de galeristes, artistes esnobs i traficants d'obres d'art.

A finals de la dècada de 1920, els Masdéu viuen acomodats en la dictadura de Primo de Rivera. Són catalanistes moderats, amb un negoci de transport entre el port i les fàbriques del Poblenou. Barcelona bull d’activitat. En Joan Masdéu té el somni de ser mariner militar. Com tants joves del moment, sent l’atracció per la modernitat, pel jazz, per l’entrenament físic, pels uniformes, pels grans líders i les solucions dràstiques. També passa moltes hores amb els amics, ballant els moderns balls de moda als EUA, amb el gramòfon del seu pare. Té el cap ple de somnis, però no controla el seu destí. Quan esclata la guerra, s’enfonta amb els anarquistes.

Una nena de tres anys, la Joana, emigra, amb els pares, des d’un poble de la Sierra de Cazorla fins a les muntanyes dels Ports i també del Pirineu català. El seu pare treballa extraient fusta dels boscos i més endavant en una mina de cobalt. La mare, que feia de minyona, ara troba feina en una fonda. L’aïllament d’aquell món i la curiositat per la natura mantenen viva la innocència de la Joana, fins que la mort accidental del pare fa miques aquesta harmonia i ella s’ha de fer dona sobtadament. Aquell món que semblava idíl·lic presenta una cara fosca, com ara els rampells imprevisibles de la mare, jove i vídua. Però la Joana és vital i lluitarà per fer-se un entorn acollidor en un país que ja és el seu país.

Corria l’estiu de 1946 quan van passar la frontera, carregats amb macutos feixucs i un punt de llum a la mirada. Nou mesos més tard, el pou que havien començat a cavar es va quedar a mitges i la runa va colgar la seva història entre silencis i pors. 

Van ser uns temps de privacions, tortures, presons i morts, però també de coratge, amors i rialles i corregudes furtives sota els ametllers florits. Per aquells temps, els nens i nenes de la guerra es feien adults molt de pressa i aprenien a oblidar el que vivien de dies per poder dormir a les nits. A penes ens ho han explicat.

«Tots sabeu per què som aquí. Hitler vol una relíquia, el Graal, i nosaltres impedirem que la tingui. Això també és una manera de continuar i guanyar la guerra.»

El Graal, la copa en què Jesús va beure en l’Últim Sopar, ha estat un dels objectes místics més cobejats per governs, arqueòlegs i religiosos. Entre ells, Adolf Hitler, que havia impulsat una recerca tenaç arreu del planeta per aconseguir peces suposadament màgiques o sobrenaturals. 

L’objectiu era que el Tercer Reich durés mil anys, ja que es creu que el Graal concedeix la immortalitat. I totes les pistes conduïen els nazis cap a Catalunya, on podrien haver viscut els descendents de Jesús i on podria estar oculta la Santa Copa.

Però a la Catalunya destruïda, vençuda i humiliada de 1940, sota les urpes dels nous governants franquistes, encara hi ha qui —com Emili Galera i altres republicans clandestins— s’oposarà a les forces feixistes per evitar que el Graal acabi en mans de Heinrich Himmler, que viatjarà fins a Montserrat per apoderar-se’n. Sense saber que a Barcelona la seva vida correrà un greu perill.

Tots els personatges de La filla esborrada amaguen secrets, com si aquell hivern de 1945, en la duríssima postguerra espanyola, aquesta fos l’única manera de viure i sobreviure. Uns, com la Laura, per la vergonya d’haver sofert un trauma i imaginar obstinadament la seva venjança; altres, com el Gabriel, per la lluita antifranquista que el fa viure ocult en les muntanyes amb un grup de maquis.

Ella és una joveneta que somia encara històries de pirates i princeses; ell, un home que ha sobreviscut a cinc anys de guerra. Viuran una història d’amor en temps difícils, marcada per secrets que duraran dècades.

El Patufet, protagonista d'un dels contes populars catalans més coneguts arreu, és l'encarregat d'explicar a una colla de nens i nenes les tradicions festives del nostre país, en una revisió tendra i divertida del costumari català.  

En aquest conte el Patufet convida els seus amics a viure la nit més màgica de l'any, la de Sant Joan. Aprofitant que ja han començat les vacances d'estiu, fan un recorregut per tots els elements festius relacionats amb la revetlla, com les fogueres, els petards, la coca o els balls de festa major.