El tòpic diu: “Una imatge val més que mil paraules”. En aquest volum de Vilallonga. Un segle d’imatges hem volgut plasmar una part de la vida del poble durant cent anys cedint la veu protagonista a les fotografies, que es complementen mútuament amb les paraules per intentar aproximar-nos a la història de Vilallonga durant el segle XX. En aquest primer volum trobem la transformació de l’espai on s’ha anat desenvolupant el poble, i l’apartat dedicat als grups que, organitzats o no, han contribuït decisivament a fer-nos com som.
L’església parroquial de Sant Martí de Vilallonga del Camp és una de les poques obres arquitectòniques catalanes que corresponen a un cànon purament academicista. Sant Martí va edificar-se seguint els paràmetres estètics impulsats i presidits per la madrilenya Academia de Bellas Artes de San Fernando. José Miguel de Toraya va ser l’autor dels plànols; la resta —és a dir, la tècnica constructiva, l’organització en l’aplicació d’uns coneixements arquitectònics centenaris— va venir de la mà dels mestres de cases del camp de Tarragona, que encara estaven condicionats per la retòrica, la plàstica i el llenguatge barrocs.
MANUEL GONZÀLEZ I ALBA era molt conegut en els medis nacionalistes catalans dels anys vint i trenta. La seva mort heroica al CADCI, la nit del 6 d'octubre de 1934, truncà una vida de gran activisme en la plenitud dels seus recursos intel·lectuals i socials.
Una variada gamma de documents (ordinacions, concòrdies, afillaments, tabes d'arrendaments, repartiments, establiments, sentències arbitrals, confessions generals en capbreu, acords del consell de les universitats, compravendes...), provinents dels arxius Històric de Poblet, Comarcal de Puigcerdà, del monestir de Sant Joan de les Abadesses, Municipal de Berga, Municipal de Pardines i Municipal de Vielha, i la Biblioteca de Lés, permet de configurar una aproximació a la realitat pagesa entre els segles XIV i XIX.
Matar lo rei: Barcelona, 1492 (Valentí Gual, 2004) presenta l’exposició íntegra del fets succeïts el 7 de desembre de 1492 a la Ciutat de Barcelona, l’atemptat frustrar en la persona de Ferran II. Gual Vilà (Universitat de Barcelona) sectoritza en set capítols els esdeveniments, començant per unabreu “Introducció”, seguida d’una successió cronològica ordenada dels fets; “Visita reial”; “El marc històric”; “L’atemptat. Els fets”; i “El càstig”. Els darrers dos blocs centren l’atenció en la figura de Joan de Canyamars, i els motius. És sens dubte, aquest últim capítol, el més controvertit.
Valentí Gual, doctor per la Universitat de Barcelona i professor d'Història Moderna, i Raimon Masdéu, doctor per la Universitat Autònoma de Barcelona, són especialistes en demografia històrica dels segles moderns. Han aprofundit, respectivament, els casos de la Conca de Barberà i Sant Just Desvern i actualment col·laboren en un estudi sobre la població a l'Andorra moderna.
El col·lectiu d'immigrants provinents de terres occitanes i franceses és un dels més nombrosos que Catalunya ha acollit mai. Entre la segona meitat del segle XV i l'inici del XVIII la seva arribada va adquirir una gran rellevància; tanta, que calia una síntesi que posés al dia les recerques recents i renovés el coneixement de la seva herència, des de l'onomàstica i la toponímia fins a la llengua i demografia.
