Filtrar per
Filtres actius
Aquest catàleg pertany a una exposició homònima duta a terme a Santa Coloma de Queralt del 15 d'agost fins al 6 d'octubre de 2013, amb motiu de l'any Nogué, comissariada per Damià Amorós Albareda i Joan Sendra Mestre. (edició bilingüe català - castellà)
En aquest llibre no hi trobarem un treball d’història que parli d’economia, de demografia o de sociologia, sinó les vivències explicades per persones de la zona de Sant Magí de la Brufaganya i els seus entorns abans dels anys seixanta del segle XX, i també les vivències d’un munt de gent trobades en els llibres parroquials. Són vides que no han transcendit, que no han perdurat en el temps, però que hem volgut que sí que transcendissin, i que en quedés un record.
En l’obra es reflecteixen les vides de tota aquesta gent anònima, els seus treballs, les seves lluites, els seus patiments, les seves alegries… Perquè totes aquestes vides, amb els seus problemes i les seves dificultats, són les que han anat teixint i constituint els pobles i les ciutats que tenim avui dia.
En definitiva, gràcies a tots ells tenim el país que tenim. La nostra terra és com és, i som el que som, perquè hi ha hagut aquest passat, aquest passat de treball, d’esforç, de lluita. No se’ns ha regalat res, tot ha sigut fruit d’aquest treball i d’aquest esforç que ens ha precedit.
Montserrat Rumbau Serra és llicenciada en Història Antiga i Literatura Catalana. Ha publicat els llibres La Barcelona de fa 200 anys, La Barcelona de principis del segle XIX, Com érem fa 700 anys, Grandeses i misèries de la Catalunya del segle XIV, Sant Cugat abans d’ara, Cercant respostes i L’Abans. Sant Cugat del Vallès. Resum gràfic. 1880-1965. Són, en tots els casos, llibres d’història divulgativa pensats perquè puguin ser llegits per tothom. En el cas de Cercant respostes, es tracta d’un text de temàtica espiritual. Ha col· laborat durant anys en programes radiofònics i en publicacions escrites. Actualment, podeu trobar els seus escrits a la web tribusdelasegarra.cat i a la revista mensual La Segarra.
Índex
I - L'Orgue
Característiques d'un orgue
L'orgue català
II - Orgues en singular
Tarragona (catedral), Tortosa, l'Aleixar, Bràfim, Cambrils, Montblanc, Montbrió del Camp, el Pla de Santa Maria, la Pobla de Mafumet, Reus, Santa Bàrbara, la Selva del Camp, la Sénia, Tarragona (capella de la Mare de Déu del Claustre de la catedral), Torredembarra, Torroja del Priorat, Ulldemolins, Vallmoll, el Vendrell, Aiguamúrcia i Vimbodí-Poblet
III - Orgues en plural
Alt Camp, Baix Camp, Baix Ebre, Baix Penedès, Conca de Barberà, Montsià, Priorat, Ribera d'Ebre, Tarragonès i Terra Alta
Mapa organístic
IV - Orgue i artistes tarragonins del segle XX
Aquesta obra recull la relació epistolar entre el vallenc Robert Gerhard, un dels millors compositors universals del segle XX, i el seu amic i deixeble, el compositor Joaquim Homs, pioner del dodecatonisme a Catalunya.\nA través de les pàgines del llibre ens apropem a la trajectòria de dos personatges catalans, els músics Robert Gerhard i Joaquim Homs, en contacte permanent a través de correspondència, oberts a l'argumentació científica i a la verificació d'idees, més enllà del fet estrictament musical, i que van treballar en col·laboració amb alguns dels personatges més determinants del seu temps.\nEdició a cura de Ramon Ribé i Queralt i Pietat Homs Fornesa
L’historiador de l’art Joan Yeguas Gassó, un dels grans coneixedors de l’art del renaixement i del barroc al nostre país, conservador del Museu Nacional d’Art de Catalunya, acaba de presentar un treball extraordinari sobre l’arquitectura a una part de les terres de Lleida, concretament dels segles XVI i XVII.
El llibre és el resultat de la recerca d’un exhaustiu treball de camp en 362 nuclis de població que pertanyen a 149 municipis, de les 6 comarques de la plana de Lleida: l’Urgell, la Segarra, les Garrigues, el Pla d’Urgell, el Segrià, i la Noguera.
Des dels seus orígens a Poblet, al segle XIV, fins a les grans col·leccions internacionals de vidre, com la del Corning Museum of Glass de Nova York, el porró ha estat la inspiració de poetes i literats, i d’artistes com Picasso, Miró i Matisse, a causa de la seva bellesa i excepcionalitat. Però és en plena època barroca (segle XVII) quan neix el porró, nodrit de formes elegants i seductores i dissenyat per beure vi a galet. Carlí i liberal, eròtic i educat, sumptuós i popular, amant del vi jove i bandejat pel sommelier, aquesta és la divertida història de l’atuell català més universal.
De Poblet a Nova York, però també de Cabra del Camp a Girona i de Perpinyà a Gandesa, el porró és l'estri de beure a galet preferit dels catalans.
Llibre editat amb motiu de les exposicions que l'artista Enric Adserà Riba (Cabra del Camp, 1939) va realitzar al Tinglado núm. 1 del Port de Tarragona, al Museu d'Art Modern de la Diputació de Tarragona i al Museu de Valls entre els mesos de desembre de 2011 i març de 2012. Inclou la biografia cronològica de l'artista, feta per Josep M Rovira i Valls, director de Cultura i Paisatge a la Ruta del Cister i un estudi crític de la seva obra a cura de Raquel Medina de Vargas.
