Botiga

Catàleg de l’Exposició retrospectiva al Museu de Valls el setembre i octubre de 2016, el qual presenta un llibre d’artista i obres plàstiques de Marcel Pey, així com referències de la poesia, els films i vídeos, amb imatges d’impacte i àmplia documentació.

Marcel Pey (Cardona 1948) és un artista visual amb projecció nacional i internacional. Ha fet cinema experimental, poesia, llibres d’artista i obra plàstica basada en recursos fotogràfics. Ha explorat els espais intersticials entre aquests llenguatges per expressar una temàtica urbana on conflueixen la violència, el poder, l’erotisme i les realitats imaginàries. La seva obra encaixa en les derivacions del Pop Art i amb l’Art Conceptual pel contingut ideològic i les metodologies de la cultura audiovisual.

«Tots sabeu per què som aquí. Hitler vol una relíquia, el Graal, i nosaltres impedirem que la tingui. Això també és una manera de continuar i guanyar la guerra.»

El Graal, la copa en què Jesús va beure en l’Últim Sopar, ha estat un dels objectes místics més cobejats per governs, arqueòlegs i religiosos. Entre ells, Adolf Hitler, que havia impulsat una recerca tenaç arreu del planeta per aconseguir peces suposadament màgiques o sobrenaturals. 

L’objectiu era que el Tercer Reich durés mil anys, ja que es creu que el Graal concedeix la immortalitat. I totes les pistes conduïen els nazis cap a Catalunya, on podrien haver viscut els descendents de Jesús i on podria estar oculta la Santa Copa.

Però a la Catalunya destruïda, vençuda i humiliada de 1940, sota les urpes dels nous governants franquistes, encara hi ha qui —com Emili Galera i altres republicans clandestins— s’oposarà a les forces feixistes per evitar que el Graal acabi en mans de Heinrich Himmler, que viatjarà fins a Montserrat per apoderar-se’n. Sense saber que a Barcelona la seva vida correrà un greu perill.

El dia 8 del passat mes d'octubre [1983] s'acompliren els 150 anys de la disposició del capità general de Catalunya don Manuel Llauder, per la qual s'obria, a Valls, l'allistament voluntari per a la formació de tres companyies paramilitars sota la denominació de «seguretat pública».
El reclutament es feia a l'Ajuntament. A mitjan novembre del mateix any 1833, es demanava, des d'aquesta vila, la llicència corresponent que havia d'autoritzar de constituir el Batalló, atenent el gran nombre de voluntaris que s'anaven presentant. Així, en data 1 de gener de 1834, amb el títol de «Batallón 1° Ligero de Milicia Nacional de la Villa de Valls», quedava legalitzada, oficialment, aquesta unitat militar que ja comptava amb un contingent de 598 persones.
Respecte a la tasca desenrotllada pel Batalló, es va imprimir l'any 1842, als obradors tipogràfics Nel·lo de Tarragona, un llibret intitulat «Relación histórica del Batallón 1° Ligero de Milicia Nacional de la Villa de Valls, en la provincia de Tarragona, compuesto en virtud de orden superior, por el Mayor comandante interino que fué de dicho Cuerpo, don Gregorio Doménech y Jordan».
Considerem que es tracta d'un document interessant. Aquesta
«relación histórica» explica com es procedia la formació del Cos, aspectes sobre organització, instrucció, armament i una detallada recensió, a nivell de diari d'operacions, dels serveis locals i de campanya realitzats per l'esmentada unitat, durant els set anys de guerra que enfronta aquesta tropa contra les hosts de l'exinfant Carles Maria Isidre, germà del rei Ferran VII.

[...] fem arribar als amics i estudiosos, el text original, íntegre d'un treball imprès, fa més de cent anys, del qual potser no n'existeixen gaires exemplars [...]

En aquest llibre no hi trobarem un treball d’història que parli d’economia, de demografia o de sociologia, sinó les vivències explicades per persones de la zona de Sant Magí de la Brufaganya i els seus entorns abans dels anys seixanta del segle XX, i també les vivències d’un munt de gent trobades en els llibres parroquials. Són vides que no han transcendit, que no han perdurat en el temps, però que hem volgut que sí que transcendissin, i que en quedés un record.

En l’obra es reflecteixen les vides de tota aquesta gent anònima, els seus treballs, les seves lluites, els seus patiments, les seves alegries… Perquè totes aquestes vides, amb els seus problemes i les seves dificultats, són les que han anat teixint i constituint els pobles i les ciutats que tenim avui dia.

En definitiva, gràcies a tots ells tenim el país que tenim. La nostra terra és com és, i som el que som, perquè hi ha hagut aquest passat, aquest passat de treball, d’esforç, de lluita. No se’ns ha regalat res, tot ha sigut fruit d’aquest treball i d’aquest esforç que ens ha precedit.

Montserrat Rumbau Serra és llicenciada en Història Antiga i Literatura Catalana. Ha publicat els llibres La Barcelona de fa 200 anys, La Barcelona de principis del segle XIX, Com érem fa 700 anys, Grandeses i misèries de la Catalunya del segle XIV, Sant Cugat abans d’ara, Cercant respostes i L’Abans. Sant Cugat del Vallès. Resum gràfic. 1880-1965. Són, en tots els casos, llibres d’història divulgativa pensats perquè puguin ser llegits per tothom. En el cas de Cercant respostes, es tracta d’un text de temàtica espiritual. Ha col· laborat durant anys en programes radiofònics i en publicacions escrites. Actualment, podeu trobar els seus escrits a la web tribusdelasegarra.cat i a la revista mensual La Segarra.

Homenatge a Josep Vives i Miret

Volum II

Santes Creus 1971

Cicles bíblics dels capitells del claustre de Santes Creus i de l'església de Santa Maria de Montblanc, per Pere Batlle i Huguet

La propietat territorial del monestir de Santes Creus (s. xrv), per Joan F. Cabestany i Fort

Esbós de genealogia dels Òdena, per Miquel Coll i Alentorn

L'afer dels escapularis, per Artemi Folch

Distinció a Josep Vives i Miret, per Joaquim Icart

El corregiment de Tarragona i L· subdelegació 'de Montblac l'any 1763, per Josep Iglésies 

El castell de Turlanda, feu de Santes Creus, per Josep Maria Madurell i Marimon 

Pedro de Penyafreta, escultor de Jaime II, de Aragón, per Maria Dolores Mateu Ibars 

Vives i Miret a Morella, per F. Mateu i Llopis

La Orden de San Jaime de Altopascio, de Lucca, en el Hospital de "La Font del Perelló" (1316-1422), per Manuel Milián Boix

El Dr. Vicenç Garcia i fra Josep Barberà. Noves notícies sobre els orígens de la seva amistat, per Josep Joan Piquer i Jover

Notícia de la dedicació de Sant Joan de la Muntanya, a Pontons, per Antoni Pladevall, prev.

El privilegi reial major del Monestir de Santes Creus, per Manuel Riu i Riu

Las elecciones de abad en Benifassà (1379 y 1407), per Johannes Vincke

L'obra pòstuma de Josep Vives i Miret

Homenatge a Josep Vives i Miret

Volum I

Santes Creus 1970

In memoriam, per Joan Noguera i Salort

Notícia bio-bibliogràfica de Josep Vives i Miret, per Eufemià Fort i Cogul

El mestre Fonoll i Santa Maria de Montblanc, per Agustí Altisent

Notes documentals sobre l’abat Ladernosa, per A. M. Aragó.

Les «Vitas Patrum» a Santes Creus des del segle xii al xix, per C. M. Batlle.

Santes Creus entre dos bisbats, per Josep Baucells i Reig

El vil·lafranquí Joan Barba i Roca, abat de Santes Creus, per M. Benach. 

Qüestió de límits entre l'abat de Santes Creus i el senyor de Foix, per Josep M. Cases Homs

Note sur le plan idéal d'une abbaye cistercienne, per Maur Cocheril.

Josep Vives i Miret, col·laborador i amic, per G. M. Colombàs.

Uns quants facsímils cartogràfics amb el nom de Santes Creus, per Mossèn Ignasi M. Colomer 

Dos monjos de Santes Creus arquebisbes a Sardenya, per Maria Mercè Costa

Decadència a Santes Creus en començar l'abadiat de Bernat Dalmau (1404), per Maria Teresa Ferrer i Mallol 

Record de Josep Vives i Miret, per Joaquim Folquet i Asparó

Del meu tracte amb Josep Vives i Miret, per Xavier Fort i Bufill

Exemplaritat cistercenca de Santes Creus, per Eufemià Fort i Cogul

D. José Vives y Miret y La Sociedad de Estudiós Monàsticos, per I. M. Gómez, m.b.

El senyor Vives i Miret i La Seu de Lleida, per Josep Lladonosa

Dos claustres i un arquitecte, per Cèsar Martinell i Brunet

Algunes notícies sobre l’igualadí Josep-Francesc Padró, Abat de Santes Creus, per Joan Mercader i Riba

De l'hagiotopònim a Vantropònim, per Enric Moreu-Rey

Un gran enamorat, per J. Olives i Canals

A propòsit de la possible intervenció de Reinard des Fonoll en la construcció de l'Església arxiprestal de Morella, per Josep Maria Recasens i Comes

Notes i documents per a la història de Santes Creus durant la guerra civil catalana del 1462-1472 (regnat d'Enric I de Catalunya, 1462-1463), per Jaume Sobrequés i Callicó

ACTES DEL SEGON CURS-SIMPOSI SOBRE EL MONAQUISME CISTERCENC

SANTES CREUS 2008

SUMARI:

El context històric del procés d'esclaustració i de desamortització a Espanya, Antonio Moliner Prada

Los archivos y bibliotecas del Císter en Navarra. Patrimonio desamortizado y destino de estas fuentes, Julia Pavón Benito

Metodología y causística en el estudio de las desamortizaciones, Pascual Marteles López

Exclaustracions i desamortitzacions a Poblet i Santes Creus (comarques de Tarragona), Salvador-J. Rovira i Gómez

La desamortització dels ordes monàstics cirtercencs a les comarques lleidetanes, Carme Solsona i Sorrosal

La desamortització del monestir de Valldigna, Joan Brines i Blasco

Exclaustració i desamortització de Benifassà, Carme Comas Cifre i Joaquim Comas Dellà

ACTES DEL PRIMER CURS-SIMPOSI SOBRE EL MONAQUISME CISTERCENC

El Cister: poder i espiritualitat (1150-1250)

SUMARI:

De Valldaura a Santes Creus: el procés de creació i formació d'un monestir cistercenc a la vora del riu Gaià (1150-1226), Joan Papell i Tardiu

La implantació del Cister al territori: la formació del patrimoni i la transformació del paisatge, Jordi Bolòs

La tipologia de les construccions conventuals cistercenques: un espai per a l'espiritualitat i per al treball, Jesús M. Oliver

L'economia monacal. Treball i renda feudal en els monestirs cistercencs, Antoni Virgili

Tipología de las iglesias y estancias claustrales en los monasterios femeninos cistercienses de Castilla y León. Estado de la cuestión, Elena Casas Castells

La monarquia, l'aristocràcia feudal i el desplegament del Cister a Catalunya, Maria Bonet Donato

Imatges de la monarquia dins d'un espai monàstic: Santes Creus, Marta Serrano Coll

Taula rodona del Primer Simposi sobre el Monaquisme Cistercenc (9 de juliol de 2005)

La història de la creació, del màxim esplendor i l'anorreament de l'orde del Temple és un dels episodis més fascinants de la constant barreja de política i religió que va viure la cristiandat medieval. La fi dels templers catalans estudia amb rigor i amenitat el final d'aquest orde a Catalunya, en les primeres dècades del segle xiv, quan el nostre rei Jaume II s'afegeix a l'exemple de Felip el Bell de França i decideix acabar amb l'orde, detenir-ne els cavallers i requisar-ne els béns.

Ens trobem davant un debat religiós, una conspiració política, un conflicte diplomàtic, un escàndol moral, una gesta militar, uns drames individuals de resistència i traïció, d'ambició i de perplexitat... La confluència de tots aquests factors permetria presentar el procés contra el Temple com una formidable tragèdia shakespeariana.

Aquest llibre pretén oferir una visió general i completa sobre les abadies i els priorats cistercencs catalans i les seves filials en territoris en l'antiga Corona d'Aragó.

Els autors estudien el fenomen cistercenc en el context històric que nasqué i, d'altra banda, descriuen i analitzen la història i l'art dels monestirs catalans, alguns ben poc coneguts. L'arquitectura dels cenobis cistercencs catalans (i de la Corona d'Aragó) resulta d'especial interès en el context de l'art català, sobretot en el moment tan apassionant com és el de la transició del Romànic al Gòtic. Els nombrosos plànols i fotografies d'aquesta edició contribueixen a presentar de forma entenedora i atractiva la captivadora trajectòria del Cister.

Publicació editada pel Centre de Lectura de Valls, en format carpeta, la qual conté 23 fitxes en format díptic i dues làmines d'introducció, que recullen una biografia resumida de cada un dels vallencs i vallenques de la Galeria de Ciutadans Il·lustres ubicada a la Sala de Plens i a la planta noble de l'Ajuntament de Valls. Aquesta és la primera publicació a la història de Valls que ressenya a tots els ciutadans il·lustres fins al moment, inclosos les darreres incorporacions de dues ciutadanes il·lustres aquest any, amb motiu de les Festes Decennals de la Mare de Déu de la Candela 2021+1.

La publicació ha estat coordinada per l'historiador vallenc, Pol Montserrat i Rovira, i hi han participat fins a 22 ponents, els quals han estat els encarregats de redactar els textos sobre la història del vallenc il·lustres que cadascú va ressenyar a la seva conferència.

Llista de ciutadans i ciutadanes il·lustres

Anton Palau i Térmens

Pere Anton Veciana i Rabassa

Pau Baldrich i Martí

Jaume Sitjó i Carbonell

Albert Felip de Baldrich i de Veciana

Josep Martí i Janer

Lluís Bonifàs i Massó 

Andreu Avel·li Comerma i Batalla

Narcís Oller i Moragas

Tomàs Caylà i Grau

Miquel Colom i Cardany

Jaume Huguet

Francesc Galofre i Oller

Carles Cardó i Sanjoan

Robert Gerhard i Ottenwaelder

Jaume Mercadé i Queralt

Els Xiquets de Valls

Maria Güell i Puig

Manuel Gonzàlez i Alba

Cèsar Martinell i Brunet

Pere Català i Pic

Francesc Català i Roca

Pere Català i Roca

Maria Murtra i Casanovas

Dolors Vives i Rodon

Joan Maluquer de Motes (Barcelona, 1915-1988) va ser un dels puntals del desenvolupament modern de l’Arqueologia i de la Prehistòria a Catalunya. Aquest llibre descriu la seva trajectòria vital i intel·lectual i destaca la seva visió de la immigració com un dels elements centrals en els orígens de la civilització ibèrica. L’arc mediterrani és, per a Maluquer de Motes, un espai de contactes, d’intercanvis culturals, econòmics i socials; un autèntic melting pot.

L’interès per llegir i interpretar la geografia física i humana dels llocs que visita queda palès en el diari que l’arqueòleg escriu sobre el creuer per la Mediterrània de 1933. El text és un testimoni de primera mà amb acurades observacions sobre el paisatge, la fauna, l’arquitectura, la petja de la presència catalana medieval, però també sobre les inquietuds de la gent: els estudiants musulmans de Tunis, el moviment nacionalista del nord d’Àfrica o les aspiracions nacionals dels jueus a Palestina, entre altres.

En un país com el nostre, en un procés obert de construcció nacional, és necessari recuperar la memòria històrica, i el nom del doctor Battestini forma part d’aquesta recuperació. Aquest llibre ofereix llum sobre el que va passar, les venjances, les enveges, els delators, els testimonis, i també sobre els que el van voler ajudar el doctor Rafael Battestini, restableix l’honor i la memòria d’un home bo que morí assassinat, precisament, per estimar la vida dels altres.

La presència pública d’Indaleci Castells no sempre l’hem de buscar en els càrrecs polítics que va ocupar —diputat provincial, regidor, alcalde de Valls— o bé en el fet d’haver estat al front d’un significatiu nombre de capçaleres de la premsa liberal o conservadora vallenca —El Eco de Valls, El Distrito, La Actualidad, La Crónica de Valls—, que ha marcat una subjectiva manera d’aprendre, entendre i explicar la història local contemporània, i una peculiar manera de sentir-se vallenc, fins i tot més vallenc que els altres, més vallenc que ningú. Ens cal també situar-lo a l’ombra de les activitats polítiques dels partits monàrquics, fos el liberal o el conservador, certament sense acabar de definir-se clarament en favor d’un sector dominant o un altre, gairebé sempre amb independència i movent-se ell mateix entre els plecs que li poguessin permetre una major llibertat personal.

Antoni Gaudí s’ha convertit en una icona que interessa permanentment, encara que cada cop es repeteixin fets coneguts de fa molts anys. L’autor d’aquest llibre parteix amb avantatge, perquè té el mateix origen que Gaudí. És un riudomenc, nascut a Reus. Això fa que el pugui entendre millor que molts biògrafs. A més, és un gaudinista que ha escorcollat moltíssim en diaris, en arxius i ha seleccionat sempre les dades més endarrerides de cada fet, per mantenir la seva màxima puresa. La riquesa i la novetat dels materials que aporta són aclaparadors. Només un petit avanç: sabíeu que Gaudí, i no Jujol, és l’autor de la sala d’espectacles del Teatre Metropol, de Tarragona? O que Gaudí va desallotjar judicialment de les finques familiars una viuda amb dos fills petits? L’autor, sempre amb proves irrefutables, no amaga res i fa sortir a la llum aquell Gaudí que fins ara ningú s’havia atrevit a explicar. No us el perdeu.

El llibre presenta la devoció que han tingut els montblanquins envers la seva patrona, la Mare de Déu de la Serra, projectada en la Creu Verda, la imatge gran de la Mare de Déu i, més tard, en la petita. Una advocació ubicada en un mateix santuari, que mossèn Pau Queralt va qualificar com «el de més anomenada, llevat del de Montserrat, “de tota la nació catalana”». Es relaten les sortides de les dues imatges de les marededeus, les quals obeïen dues motivacions fonamentals: la imatge petita bàsicament sortia per rogatives, i la gran, per fets bèl·lics o per a grans celebracions i commemoracions.

La imatge petita va ser cisellada a la segona meitat del segle xvii per així poder-la traslladar processionalment i venerar-la pels carrers de Montblanc en les pregàries, moltes d’elles per mor de l’eixut, i accions de gràcies públiques. Es detallen les vegades que, entre 1687 i 1924, la imatge baixà a la vila. En la part central de l’obra es descriuen els estralls que ocasionà la Guerra del Francès en el monestir, amb la seva destrucció parcial i el salvament de les dues marededeus. Posteriorment s’expliquen les tasques de reconstrucció i les grans festes que tingueren lloc el 1816 amb el retorn de les dues imatges al seu monestir.

Finalment, es fa referència a la imatge gran, i s’especifiquen les seves sortides d’ençà la Coronació Canònica de 1906, l’intent de reconvertir aital commemoració en unes festes decennals i les propostes de canvi de dates de la Festa Major fins a la seva consecució l’any 1931, amb la coincidència de la celebració dels 25 anys de la Coronació.

Aquest llibre és el catàleg de l’exposició del mateix nom, que se centra en la figura de Dalí, en la seva imatge com a icona de la seva personalitat artística, però que al mateix temps vol posar en relleu la manera de concebre la fotografia i la personalitat de Francesc Català-Roca, el fotògraf genial que sap captar l’esperit de Dalí i immortalitzar-lo. Català en va fer molt pocs, de reportatges del pintor, però tot i així ens ofereix algunes de les millors imatges que es coneixen de l’artista empordanès.

No sabem amb exactitud l’any en què es conegueren Salvador Dalí i Francesc Català-Roca, però tot indica que fou a la tardor de l’any 1951 o a l’inici de l’any 1952. Es van conèixer gràcies a la publicació del setmanari Revista. Català-Roca tenia vint-i-nou anys i Dalí quaranta-set, en el moment de la seva coneixença. Tot i la diferència d’edat, van congeniar ràpidament, els unien diverses circumstàncies, tant personals com professionals, com l’interès per la fotografia, la dedicació quasi exclusiva a la feina —els dos eren grans treballadors—, el sentit de l’humor, la seva simpatia i senzillesa de tracte, la seva marcada personalitat —tot i que eren molt diferents— i, fins i tot, algun aspecte de la seva vida. L’exposició ens mostra tots els fotogrames fets, que es conserven a l’arxiu de F. Català-Roca, que és com dir tots els que va realitzar.

En total, el fotògraf de Valls va captar una seixantena d’imatges que es van fer només en tres o quatre sessions diferents, centrades en un període de temps curt, en un any, com a màxim dos. Podem veure retratat el pintor en tres espais amb un marcat caràcter dalinià: el Park Güell, de Barcelona, obra d’Antoni Gaudí, del qual el pintor era un admirador fervent; el poble de Cadaqués, i la casa de l’artista a Portlligat. En aquestes imatges, se’ns fa present el Dalí teatral, el Dalí que l’artista volia mostrar.

Però també trobem diverses imatges en què Dalí deixa de ser aquella icona mediàtica per fer-se molt més proper, són les fotografies de Dalí en el seu estudi. Allí descobrim un Dalí íntim, que, lluny de les mirades dels espectadors i en un dels espais més sagrats de la casa, on ell creava, deixa entreveure la seva humanitat. L’artista entra en comunió amb el fotògraf, en una posició d’igualtat, i les fotos revelen fins a quin punt van arribar a intimar, en aquell moment, els dos artistes.

La vinya i el vi a Catalunya ofereix un panorama complet de tot l'univers humà, social, econòmic i cultural creat a l'entorn del conreu de la vinya, el procés del raïm i l'elaboració i la comercialització de vins i caves arreu de Catalunya. L'escriptor i periodista Jordi Llavina és un gran coneixedor d'aquest sector, que té una llarga tradició al nostre país, amb vinyes i cellers en bona part del territori català.

El llibre presenta una selecció fotogràfica extraordinària, resultat d’una àmplia recerca en arxius particulars i públics. Moltes de les imatges són, doncs, inèdites i capten moments de la vida quotidiana de les petites i grans famílies que han treballat en aquest sector agrari i industrial.