Filtrar per
Filtres actius
Els jueus de Santa Coloma de Queralt per YOM TOV ASSIS.
Estudi econòmic i demogràfic de la comunitat jueva de Santa Coloma de Queralt a la fi del segle XIII .
A «Jordi Pujol: llums i ombres», Ignasi Riera analitza els orígens ideològics de Jordi Pujol, revela els fonaments del seu projecte nacionalista, i repassa l’acció de govern al davant de la Generalitat. Ara que Jordi Pujol ha anunciat que es retira, a l’hora de fer balanç és legítim preguntar-se, d’entrada, si ha estat un bon gestor, a més de bon polític, quins han estat els dèficits dels diversos governs de CiU, com ha repercutit la política nacionalista en les aspiracions d’autogovern de Catalunya. En fi, quin país ens deixa. «La gran habilitat de Jordi Pujol -escriu Riera- és que ens ha fet jugar a tots en el seu terreny: l’oposició ha jugat tots els partits a camp contrari perquè Jordi Pujol s’havia afanyat a marca, amb precisió, els límits del terreny de joc.»
Artur Bladé i Desumvila és un dels grans memorialistes de la literatura catalana del segle xx, i va conrear la narrativa, l’assaig, el periodisme i la poesia. Tanmateix, ha estat també un dels grans escriptors catalans oblidats. Nascut el 1907 a Benissanet, a les Terres de l’Ebre, fou dirigent del republicanisme local i comarcal, i aquesta militància el portà a l’exili, primer a Montpeller el 1939 i després a Mèxic a partir del 1942. Els seus llibres des d’Amèrica estant, teixits amb l’enyor de l’expatriació, foren una brillant evocació a la terra natal. Retornat definitivament a Catalunya el 1961, va continuar l’obra fins a aplegar una trentena de llibres amb publicacions destacades sobre l’exili i sobre diverses figures de la catalanitat. Totes formen part d’un testimoniatge ineludible de l’expatriació catalana del segle xx. En aquesta biografia, el lector coneixerà els avatars de la vida d’Artur Bladé.
Amb L'univers Tísner. 1912-2000: gairebé un segle, David Escamilla i Jordi Finestres emprenen un apassionat viatge d'exploració per la vida i el mestratge intel·lectual d'Avel·lí Artís-Gener: un dels personatges més fascinants i complets que ha donat la Catalunya del segle XX. Els autors van tenir el goig de conèixer Tísner i de compartir amb ell hores d'entrevistes, a partir de les quals han pogut reconstruir, amb una visió global, l'obra i la figura de l'anomenat «llop de mar de les lletres catalanes». La paraula i la memòria d'Avel·lí Artís-Gener són l'eina bàsica per endinsar-nos en un univers polièdric carregat de superlatius: «L'univers Tísner».
Aquest llibre —assaig biogràfic sobre la vida i obra de l’escriptor de la Ribera d’Ebre, Artur Bladé i Desumvila— recull la síntesi que el periodista Xavier Garcia ha anat elaborant des de 1971, quan va conèixer l’autor de Benissanet, que va esdevenir de seguida amic i mestre. Claredat d’estil, continguts amb substància humana, cultural i de paisatges i catalanitat integral, formen el nucli d’aquest treball.
Trenta personatges singulars de les comarques gironines (1808-1936) pretén ser un passeig per la història de les terres gironines al llarg del segle XIX i primer terç del segle XX de la mà de persones que no acostumen a ser les protagonistes dels llibres d’història.
Homes i dones sorgits de les classes populars, alguns amb components llegendaris, permeten una nova visió de la història gràcies a la seva peculiar mirada. Amb ells reviurem alguns episodis històrics, coneixerem el món de la cultura popular i ens endinsarem en ambients marginals. Un pintor un xic excèntric, una beata entre ateus, un guia de muntanya capaç de creuar Europa a peu o un metge sinistre són només un petit tast d’aquests nous homenots i donotes, manllevant l’expressió de l’escriptor Josep Pla
Barcelona és una ciutat màgica i càlida, estimada per molts i desconeguda per altres. Un paradís bohemi i artístic, on la barreja de cultures i les ments excèntriques han donat lloc a un paisatge diferent i incomparable.
Carrers amb històries romàntiques i sagnants, portes i sostres plens de mirades inquisitives, túnels subterranis, fonts mísitques i cases posseïdes. A Barcelona és impossible passar-hi un dia avorrit, perquè hi ha tantes coses per fer i descobrir que, hi vinguis un cap de setmana o siguis veí dels seus barris, et faltaran hores i sempre, si t'hi fixes bé, trobaràs un secret nou.
Com va dir Freddie Mercury: "Barcelona, quin hotitzó més bell!, com una joia al sol. Per tu seré gavina de la teva mar bella."
«Tots sabeu per què som aquí. Hitler vol una relíquia, el Graal, i nosaltres impedirem que la tingui. Això també és una manera de continuar i guanyar la guerra.»
El Graal, la copa en què Jesús va beure en l’Últim Sopar, ha estat un dels objectes místics més cobejats per governs, arqueòlegs i religiosos. Entre ells, Adolf Hitler, que havia impulsat una recerca tenaç arreu del planeta per aconseguir peces suposadament màgiques o sobrenaturals.
L’objectiu era que el Tercer Reich durés mil anys, ja que es creu que el Graal concedeix la immortalitat. I totes les pistes conduïen els nazis cap a Catalunya, on podrien haver viscut els descendents de Jesús i on podria estar oculta la Santa Copa.
Però a la Catalunya destruïda, vençuda i humiliada de 1940, sota les urpes dels nous governants franquistes, encara hi ha qui —com Emili Galera i altres republicans clandestins— s’oposarà a les forces feixistes per evitar que el Graal acabi en mans de Heinrich Himmler, que viatjarà fins a Montserrat per apoderar-se’n. Sense saber que a Barcelona la seva vida correrà un greu perill.
El dia 8 del passat mes d'octubre [1983] s'acompliren els 150 anys de la disposició del capità general de Catalunya don Manuel Llauder, per la qual s'obria, a Valls, l'allistament voluntari per a la formació de tres companyies paramilitars sota la denominació de «seguretat pública».
El reclutament es feia a l'Ajuntament. A mitjan novembre del mateix any 1833, es demanava, des d'aquesta vila, la llicència corresponent que havia d'autoritzar de constituir el Batalló, atenent el gran nombre de voluntaris que s'anaven presentant. Així, en data 1 de gener de 1834, amb el títol de «Batallón 1° Ligero de Milicia Nacional de la Villa de Valls», quedava legalitzada, oficialment, aquesta unitat militar que ja comptava amb un contingent de 598 persones.
Respecte a la tasca desenrotllada pel Batalló, es va imprimir l'any 1842, als obradors tipogràfics Nel·lo de Tarragona, un llibret intitulat «Relación histórica del Batallón 1° Ligero de Milicia Nacional de la Villa de Valls, en la provincia de Tarragona, compuesto en virtud de orden superior, por el Mayor comandante interino que fué de dicho Cuerpo, don Gregorio Doménech y Jordan».
Considerem que es tracta d'un document interessant. Aquesta
«relación histórica» explica com es procedia la formació del Cos, aspectes sobre organització, instrucció, armament i una detallada recensió, a nivell de diari d'operacions, dels serveis locals i de campanya realitzats per l'esmentada unitat, durant els set anys de guerra que enfronta aquesta tropa contra les hosts de l'exinfant Carles Maria Isidre, germà del rei Ferran VII.
[...] fem arribar als amics i estudiosos, el text original, íntegre d'un treball imprès, fa més de cent anys, del qual potser no n'existeixen gaires exemplars [...]
En aquest llibre no hi trobarem un treball d’història que parli d’economia, de demografia o de sociologia, sinó les vivències explicades per persones de la zona de Sant Magí de la Brufaganya i els seus entorns abans dels anys seixanta del segle XX, i també les vivències d’un munt de gent trobades en els llibres parroquials. Són vides que no han transcendit, que no han perdurat en el temps, però que hem volgut que sí que transcendissin, i que en quedés un record.
En l’obra es reflecteixen les vides de tota aquesta gent anònima, els seus treballs, les seves lluites, els seus patiments, les seves alegries… Perquè totes aquestes vides, amb els seus problemes i les seves dificultats, són les que han anat teixint i constituint els pobles i les ciutats que tenim avui dia.
En definitiva, gràcies a tots ells tenim el país que tenim. La nostra terra és com és, i som el que som, perquè hi ha hagut aquest passat, aquest passat de treball, d’esforç, de lluita. No se’ns ha regalat res, tot ha sigut fruit d’aquest treball i d’aquest esforç que ens ha precedit.
Montserrat Rumbau Serra és llicenciada en Història Antiga i Literatura Catalana. Ha publicat els llibres La Barcelona de fa 200 anys, La Barcelona de principis del segle XIX, Com érem fa 700 anys, Grandeses i misèries de la Catalunya del segle XIV, Sant Cugat abans d’ara, Cercant respostes i L’Abans. Sant Cugat del Vallès. Resum gràfic. 1880-1965. Són, en tots els casos, llibres d’història divulgativa pensats perquè puguin ser llegits per tothom. En el cas de Cercant respostes, es tracta d’un text de temàtica espiritual. Ha col· laborat durant anys en programes radiofònics i en publicacions escrites. Actualment, podeu trobar els seus escrits a la web tribusdelasegarra.cat i a la revista mensual La Segarra.
Homenatge a Josep Vives i Miret
Volum II
Santes Creus 1971
Cicles bíblics dels capitells del claustre de Santes Creus i de l'església de Santa Maria de Montblanc, per Pere Batlle i Huguet
La propietat territorial del monestir de Santes Creus (s. xrv), per Joan F. Cabestany i Fort
Esbós de genealogia dels Òdena, per Miquel Coll i Alentorn
L'afer dels escapularis, per Artemi Folch
Distinció a Josep Vives i Miret, per Joaquim Icart
El corregiment de Tarragona i L· subdelegació 'de Montblac l'any 1763, per Josep Iglésies
El castell de Turlanda, feu de Santes Creus, per Josep Maria Madurell i Marimon
Pedro de Penyafreta, escultor de Jaime II, de Aragón, per Maria Dolores Mateu Ibars
Vives i Miret a Morella, per F. Mateu i Llopis
La Orden de San Jaime de Altopascio, de Lucca, en el Hospital de "La Font del Perelló" (1316-1422), per Manuel Milián Boix
El Dr. Vicenç Garcia i fra Josep Barberà. Noves notícies sobre els orígens de la seva amistat, per Josep Joan Piquer i Jover
Notícia de la dedicació de Sant Joan de la Muntanya, a Pontons, per Antoni Pladevall, prev.
El privilegi reial major del Monestir de Santes Creus, per Manuel Riu i Riu
Las elecciones de abad en Benifassà (1379 y 1407), per Johannes Vincke
L'obra pòstuma de Josep Vives i Miret
Homenatge a Josep Vives i Miret
Volum I
Santes Creus 1970
In memoriam, per Joan Noguera i Salort
Notícia bio-bibliogràfica de Josep Vives i Miret, per Eufemià Fort i Cogul
El mestre Fonoll i Santa Maria de Montblanc, per Agustí Altisent
Notes documentals sobre l’abat Ladernosa, per A. M. Aragó.
Les «Vitas Patrum» a Santes Creus des del segle xii al xix, per C. M. Batlle.
Santes Creus entre dos bisbats, per Josep Baucells i Reig
El vil·lafranquí Joan Barba i Roca, abat de Santes Creus, per M. Benach.
Qüestió de límits entre l'abat de Santes Creus i el senyor de Foix, per Josep M. Cases Homs
Note sur le plan idéal d'une abbaye cistercienne, per Maur Cocheril.
Josep Vives i Miret, col·laborador i amic, per G. M. Colombàs.
Uns quants facsímils cartogràfics amb el nom de Santes Creus, per Mossèn Ignasi M. Colomer
Dos monjos de Santes Creus arquebisbes a Sardenya, per Maria Mercè Costa
Decadència a Santes Creus en començar l'abadiat de Bernat Dalmau (1404), per Maria Teresa Ferrer i Mallol
Record de Josep Vives i Miret, per Joaquim Folquet i Asparó
Del meu tracte amb Josep Vives i Miret, per Xavier Fort i Bufill
Exemplaritat cistercenca de Santes Creus, per Eufemià Fort i Cogul
D. José Vives y Miret y La Sociedad de Estudiós Monàsticos, per I. M. Gómez, m.b.
El senyor Vives i Miret i La Seu de Lleida, per Josep Lladonosa
Dos claustres i un arquitecte, per Cèsar Martinell i Brunet
Algunes notícies sobre l’igualadí Josep-Francesc Padró, Abat de Santes Creus, per Joan Mercader i Riba
De l'hagiotopònim a Vantropònim, per Enric Moreu-Rey
Un gran enamorat, per J. Olives i Canals
A propòsit de la possible intervenció de Reinard des Fonoll en la construcció de l'Església arxiprestal de Morella, per Josep Maria Recasens i Comes
Notes i documents per a la història de Santes Creus durant la guerra civil catalana del 1462-1472 (regnat d'Enric I de Catalunya, 1462-1463), per Jaume Sobrequés i Callicó
ACTES DEL SEGON CURS-SIMPOSI SOBRE EL MONAQUISME CISTERCENC
SANTES CREUS 2008
SUMARI:
El context històric del procés d'esclaustració i de desamortització a Espanya, Antonio Moliner Prada
Los archivos y bibliotecas del Císter en Navarra. Patrimonio desamortizado y destino de estas fuentes, Julia Pavón Benito
Metodología y causística en el estudio de las desamortizaciones, Pascual Marteles López
Exclaustracions i desamortitzacions a Poblet i Santes Creus (comarques de Tarragona), Salvador-J. Rovira i Gómez
La desamortització dels ordes monàstics cirtercencs a les comarques lleidetanes, Carme Solsona i Sorrosal
La desamortització del monestir de Valldigna, Joan Brines i Blasco
Exclaustració i desamortització de Benifassà, Carme Comas Cifre i Joaquim Comas Dellà
ACTES DEL PRIMER CURS-SIMPOSI SOBRE EL MONAQUISME CISTERCENC
El Cister: poder i espiritualitat (1150-1250)
SUMARI:
De Valldaura a Santes Creus: el procés de creació i formació d'un monestir cistercenc a la vora del riu Gaià (1150-1226), Joan Papell i Tardiu
La implantació del Cister al territori: la formació del patrimoni i la transformació del paisatge, Jordi Bolòs
La tipologia de les construccions conventuals cistercenques: un espai per a l'espiritualitat i per al treball, Jesús M. Oliver
L'economia monacal. Treball i renda feudal en els monestirs cistercencs, Antoni Virgili
Tipología de las iglesias y estancias claustrales en los monasterios femeninos cistercienses de Castilla y León. Estado de la cuestión, Elena Casas Castells
La monarquia, l'aristocràcia feudal i el desplegament del Cister a Catalunya, Maria Bonet Donato
Imatges de la monarquia dins d'un espai monàstic: Santes Creus, Marta Serrano Coll
Taula rodona del Primer Simposi sobre el Monaquisme Cistercenc (9 de juliol de 2005)
La història de la creació, del màxim esplendor i l'anorreament de l'orde del Temple és un dels episodis més fascinants de la constant barreja de política i religió que va viure la cristiandat medieval. La fi dels templers catalans estudia amb rigor i amenitat el final d'aquest orde a Catalunya, en les primeres dècades del segle xiv, quan el nostre rei Jaume II s'afegeix a l'exemple de Felip el Bell de França i decideix acabar amb l'orde, detenir-ne els cavallers i requisar-ne els béns.
Ens trobem davant un debat religiós, una conspiració política, un conflicte diplomàtic, un escàndol moral, una gesta militar, uns drames individuals de resistència i traïció, d'ambició i de perplexitat... La confluència de tots aquests factors permetria presentar el procés contra el Temple com una formidable tragèdia shakespeariana.
Aquest llibre pretén oferir una visió general i completa sobre les abadies i els priorats cistercencs catalans i les seves filials en territoris en l'antiga Corona d'Aragó.
Els autors estudien el fenomen cistercenc en el context històric que nasqué i, d'altra banda, descriuen i analitzen la història i l'art dels monestirs catalans, alguns ben poc coneguts. L'arquitectura dels cenobis cistercencs catalans (i de la Corona d'Aragó) resulta d'especial interès en el context de l'art català, sobretot en el moment tan apassionant com és el de la transició del Romànic al Gòtic. Els nombrosos plànols i fotografies d'aquesta edició contribueixen a presentar de forma entenedora i atractiva la captivadora trajectòria del Cister.
Publicació editada pel Centre de Lectura de Valls, en format carpeta, la qual conté 23 fitxes en format díptic i dues làmines d'introducció, que recullen una biografia resumida de cada un dels vallencs i vallenques de la Galeria de Ciutadans Il·lustres ubicada a la Sala de Plens i a la planta noble de l'Ajuntament de Valls. Aquesta és la primera publicació a la història de Valls que ressenya a tots els ciutadans il·lustres fins al moment, inclosos les darreres incorporacions de dues ciutadanes il·lustres aquest any, amb motiu de les Festes Decennals de la Mare de Déu de la Candela 2021+1.
La publicació ha estat coordinada per l'historiador vallenc, Pol Montserrat i Rovira, i hi han participat fins a 22 ponents, els quals han estat els encarregats de redactar els textos sobre la història del vallenc il·lustres que cadascú va ressenyar a la seva conferència.
Llista de ciutadans i ciutadanes il·lustres
Anton Palau i Térmens
Pere Anton Veciana i Rabassa
Pau Baldrich i Martí
Jaume Sitjó i Carbonell
Albert Felip de Baldrich i de Veciana
Josep Martí i Janer
Lluís Bonifàs i Massó
Andreu Avel·li Comerma i Batalla
Narcís Oller i Moragas
Tomàs Caylà i Grau
Miquel Colom i Cardany
Jaume Huguet
Francesc Galofre i Oller
Carles Cardó i Sanjoan
Robert Gerhard i Ottenwaelder
Jaume Mercadé i Queralt
Els Xiquets de Valls
Maria Güell i Puig
Manuel Gonzàlez i Alba
Cèsar Martinell i Brunet
Pere Català i Pic
Francesc Català i Roca
Pere Català i Roca
Maria Murtra i Casanovas
Dolors Vives i Rodon
Tots els testimonis expliquen tota la veritat. El llibre definitiu sobre el cas Puig Antich.
Salvador Puig Antich va ser executat el 2 de març de 1974, ara fa quaranta anys. Amb l’ajusticiament culminava un procés judicial que va ser una gran farsa i on es va negar a Puig Antich el més elemental dret de defensa. La manipulació del cas va arribar fins al punt que la justícia militar va permetre a la policia franquista alterar el contingut del sumari fent desaparèixer documents, proves de càrrec que exculpaven l’acusat.
Aquesta és una de les colpidores revelacions que el periodista Jordi Panyella fa després de furgar en el sumari original i entrevistar-se amb desenes de testimonis directes dels fets, alguns dels quals han acceptat parlar per primer cop en aquest llibre trencant un silenci d’anys. Aquestes noves i irrefutables proves obliguen a enlairar un clam contra la injustícia i a demanar la reobertura del procés, denegada dues vegades pel Tribunal Suprem d’Espanya, i fan de Salvador Puig Antich, cas obert un llibre moralment necessari per a la cultura democràtica del país.
