Botiga

Sumari:

RECULL NÚM. 8, abril de 2003

Les postals de Roisin

Hug Palou i Miquel. Notícia fels Llibresregistre Notarials de Santa Coloma de Queralt de l'Arxiu Municipal Fidel ita d'Arenys de Mar.

Josep M. T. Grau i Pujol. Documentació sobre Santa Coloma de Queralt i la Baixa Segarra a l'Arxiu Històric de Tarragona (AHT).

Valentí Gual Vilà. Els llibres sacramentals de la Baixa Segarra (Edat Moderna), estat del Fons Documental.

Xavier Jorba i Serra, Una nova font parroquial: Les definicions testamentàries, el cas de la Baixa Segarra.

Gerard Carceller Barrabeig. Mercat de bestiar, mecanismes de crèdit i xarxes de comerç local a la Baronia de Queralt al segle XV.

Josep M. Llobet Portella, Un incident protagonitzat per un ciutadà de Cervera durant la Fira de Santa Coloma de Queralt del mes  el setembre de 1746.

Conrad Ferrer i Pomés, La Indústria tèxtil a Santa Coloma de Queralt.

Ramon Palà Montcusí, La postguerra a Santa Coloma de Queralt.

Sumari:

RECULL NÚM. 7, abril de 2001

M. Carme Belarte, Jordi Hernàndez i Jordi Principal. Recerques sobre e poblament protohistòric a la Baixa Segarra: El jaciment ibèric del Coll Blanc (Bellprat, Anoia).

Jordi Sotorra. El fogatge de 1515 a la Conca de Barberà i la Baixa Segarra.

Valentí Gual. La crisi política catalana de finals del segle XVI. Elements complementaris.

Laia Vallès. La nativitat del compte de Santa Coloma.

Silvia Canalda. Com podia haver estat el retaula major de la parròquia de Santa Coloma: La traça de Pere Costa.

Josep M. T. Grau. Noticia sobre la construcció de l'església parroquial de Sant Martí de les Piles de Gaià (segle XVIII).

Agnès Llorens i Maria Carreras. les indústries tèxtils a Santa Coloma de Queralt.

Pelegrí Segura. Records de les nevades més importants i hiverns més freds a la pobla de Carivenys, des de l'any 1932 a l'any 2000.

Celestí Comaposada. Un dia qualsevol de sega dels anys 1945-50 a la Conca de Barberà

RECULL NÚM. 6, abril de 1999.

M. Carme Belarte, Jordi Hernàndez i Jordi Principal. L'Assentament iberoromà del Coll Blanc (Bellprat, Anoia).

Núria Farrés i Domingo. Mossèn Esteve del Castell.

Llorenç-Jaume Grau Pla. Diplomatari de Llorac.

Josep M. T. Grau Pujol i Roser Puig Tarrech. La revisió del cens de Floridablanca (1787) a través del compliment pasqual de Vallfogona de Riucorb. Un exemple d'ocultació.

Valentí Gual Vilà. Sobre les morts de dos traginers (1554 i 1556) i la forca com a destí (1623).

Manel Güell Junkert. Un membre de la família Ninot a la cort del rei Felip.

Daniel Piñol Alabart. Unes notes sobre el fons de pergamins de Santa Coloma de Queralt de l'Arxiu Històric de Tarragona.

Fons Joan Balcells. Arxiu de l'Associació Cultural Baixa Segarra. Quan els nostres avis eran infants. (Reproducció gràfica de les fotografies de l'exposició que amb aquest nom l'ACBS vàrem presentar al Casal de l'Avi de Santa Coloma coincidint amb les festes de Nadal de l'any 1998).

Sumari:

RECULL NÚM 5, abril del 1998 

Volum monogràfic dedicat a Maria Albareda Vidal. 

Presentació.

Records.

Coses de la Segarra:

Pobles de la Segarra (fragments):

Recalcament.

Rauric.

Montcortés.

L'Aranyó.

Les Piles-Biure-Montclar-Vallverd.

Contes de la Segarra:

Llamps i trons.

La cova dels lladres

Jo i l'oncle Ton.

Nevarà.

Coses del Poble i de la Vida:

Introducció.

En Pere "enlletrat".

Reflexions d'un pagés retirat. De quan es segava amb falç i es batia a l'era.

El mossèn i el sagristà.

La venjança d'en Tonet Rovira.

El moliner d'en Prous.

La carrerada.

Estampes de ma infantesa i de la dels altres.

La nostra parla:

Mots i expressions propis de la Vila de Santa Coloma de Queralt.

Mots locals que no figuren al diccionari.

Frases aplicades a mots locals.

Mots amb altra interpretació segons el diccionari.

Per corrupció

Girs de frases especials de la Comarca.

Poesia:

Insomni.

Ser vell.

Evidència.

Enllà de l'amic.

Misteri d'amor.

Elegia de la marginació.

Les Llàgrimes.

Bibliografia

Sumari:

RECULL NÚM. 4, abril de 1995.

Rosa Alcoy Pedrós. El Mestre de Santa Coloma de Queralt i l'italianisme del segle XIV: el retaule dels sants Joans.

Jordi Hernàndez i Jordi Principal. El jaciment del Coll Roig (Bellprat, Anoia), excavacions del 1995.

Josep M. Carreras Tarragó. Els senyors de Santa Coloma.

Joan Cartanyà Martí i Baldomer Colldeforns Chertó. Estudi preliminar d'un rastre de petjades d'Edat Oligocena als votants d'Aguiló (Santa Coloma de Queralt).

Carles Dorico Alujas. Dues obres de l'escultor Pere Costa a Santa Coloma de Queralt.

Gener Gonzalvo Bou. Antoni Vernia, autor de les escales nobles dels castells de Santa Coloma de Queralt i de Verdú.

Valenti Gual Vilà. Sobre llibres de cort. Les Piles, Edat Moderna.

Miquel Àngel Martínez Rodríguez. La projecció social dels Ninot.

Salvador Palau Rafecas "el Galo". Els molins fariners i les masies del municipi de Les Piles.

Daniel Piñol Alabart. Un testament de l'any 1502.

Sergi Plans. El taller del daurador Esteve Gaixet a Santa Coloma de Queralt (s.XVII).

Dolors Tomàs Batet. Estudi preliminar per una proposta formativa a la Conca de Barberà.

Joaquim Vicente Ibañez. L'escultor Josep Tramulles a Santa Coloma de Queralt, 1635-1637.

Sumari:

RECULL NÚM. 3, abril de 1995. 

Maria Albareda Vidal. Comentari d'un llibre antic del segle XIV.

Joan -F. Cabestany Fort. El castell de Queralt (segles IX-X)

Gerard Carceller Barrabeig. Renda senyorial i exacció sobre el camperolat de Santa Coloma de Queralt (segle XV).

Francesc Cortès Mir i Roser Puig Tàrrech. L'orgue de Santa Coloma de Queralt i Magí Garriga (1681).

Jaume Felip Sànchez. Els castells de Les Piles i Turlanda a mitjan segle XIII.

Mercè Gras Casanovas. Territori i història a la Baixa Segarra a l'Època Moderna (segles XVI-XVIII)

Josep M. T. Grau Pujol. La prohibició d'enterrar a l'interior de les eesglésies: Una llei de dificil compliment. L'exemple dels Segura de Santa Coloma de Queralt (1788-1795).

Valentí Gual Vilà. Demografia i Onomàstica de Les Piles a l'Edat Moderna.

Manuel Güell Junkert. La Conca de Barberà i la Baixa Segarra en flames. La campanya de Lleida de 1642.

Manuel Güell Junkert. La Conca de Barberà i la Baixa Segarra en flames. La campanya de Lleida de 1642.

Salvador Palau Rafecas "El Galo". El cine a Santa Coloma de Queralt (1908-1958).

Josep M. Porta Balanyà. Inventari del fons dels Comtes de Santa Coloma de Queralt dipositat a l'Arxiu Històric Comarcal de Montblanc (Conca de Barberà).

Joan Cartanyà Martí. Aspectes de la història natural de l'Alt Gaià.

Josep Valls Moix. Apunts per a una biografia.

Sumari:

RECULL NÚM. 2, abril de 1994. 

Josep Maria Carreras i Tarragó. Cinquanta anys de sanitat a Santa Coloma de Queralt. (1900-1950)

Pere Català i Roca. Apunts sobre el castell de Biure i el llinatge dels Margarit.

Valentí Gual Vilà. Arrendaments públics de Santa Coloma de Queralt, l'any 1790.

Manel Güell Junkert. L'activitat política del Virrei Comte de Santa Coloma el 1639. Joaquim Martí Pontnou. Els nostres camps seixanta anys enrera.

Josep Mulet Cortadellas. La meteorologia a Santa Coloma de Queralt.

Ramon Orga Mestre. Joan Segura i Valls. Resum Bibliogràfic.

Silvestre Palà Augé. L'assegurança de mules al Sindicat Agrícola Catòlic de Santa Coloma de Queralt.

Josep Pijoan Parellada. Els meus Reis, d'infant, al poble.

Roser Puig Tàrrech. Els aprenents de la Conca de Barberà al Reus del segle XVIII (1773-1793).

Francesc Ribalta Farré. Històries del Pla del Codony.

Pelegrí Segura i Trullols. Germandat de Malalts entre els veïns de Les Roques, la Pobla i Plans de Ferran (1916-1930).

Roser Galceran Piñol Sara Munts Boatella Misericòrdia Sierra Batalla. Informe tècnic sobre la intervenció realitzada a l'església de Santa Coloma de Queralt.

Javier Velaza. Una nova làpida ibèrica procedent de Civit.

Sumari:

RECULL NÚM. 1, abril de 1993. 

Maria Albareda Vidal. Els Comtes del feudalisme català vinculats a les terres del Gaià.

Josep M. Amatller Rabell. La creació de la comunitat d'aigües potables de Santa Coloma.

Josep M. Carreras Tarragó. Gestió municipal i repressió política a Santa Coloma de Queralt (1939-1941).

Pere Català Roca. El Virrei-Comte de Santa Coloma i la seva Vila predilecta.

Valentí Gual Vilà. La família moderna a l'Alt Gaià. Nupcialitat i fecunditat.

Manuel Güell Junkert. Els Peguera i la baronia de Rocafort a principis del segle XIX.

Angelina Nogués Martorell. Aproximació a l'estudi del xipella. Característiques i perspectives.

Josep Pijoan Parellada. Arreplec.

Martí Sendra Auberni. Catàleg dels ocells a la Baixa Segarra.

En fer-se càrrec del santuari de Sant Magí els frares dominics l’any 1603, el prior P. Domingo Lledó va fer un exhaustiu inventari de tots els elements que passaven a formar part del convent. Després s’hi varen anar afegint altres documents en petits quaderns fins a formar un lligall de 431 pàgines manuscrites on hi consten fets i documentació des del segle XVII fins a principis del XIX. Aquesta va ser una font molt important d’informació consultada en les respectives històries del santuari per mossèn Joan Segura (1887) i mossèn Sanç Capdevila (1924).

La Càndia és una princesa, sí..., però no una princesa qualsevol, té alguna cosa més... Té mocs, uns mocs considerables, mocs de princesa. Això fa que no tingui massa amics però... hi ha algú que se l'estima tant que està disposat a ajudar-la.

Un conte inspirat en els gegants on podeu gaudir de la història dels personatges entre cançons, olor d'espígol, balls de festa major i altres elements que formen part de la festa i la cultura catalanes.

Aquest llibre, centrat al terme de Vila-rodona, és una continuació de l’obra Serralada: el Mas d’en Bosc, la Serra de la Canya i masies de l’entorn (2015), de la mateixa autora. De la mà d’Enriqueta Vives Farré anirem, doncs, amb el pensament i la voluntat pels camins d’abans, ens nodrirem d’aquells llinatges i orígens, amb tota una diversitat de costums. Mirarem amb més abast aquells topants, una gent, una terra, a vegades feliç, d’altres ferida i cansada. Enmig dels trencats onatges del passat, encetarem nous exercicis d’històries viscudes.

Desvelarem nous episodis o els ampliarem amb més informació. Un període ampli, cobert d’enigmes i d’antigues llegendes, també de collites, plagues, pandèmies, temporals…

El Patufet, protagonista d'un dels contes populars catalans més coneguts arreu, és l'encarregat d'explicar a una colla de nens i nenes les tradicions festives del nostre país, en una revisió tendra i divertida del costumari català.  

En aquest conte el Patufet convida els seus amics a viure la nit més màgica de l'any, la de Sant Joan. Aprofitant que ja han començat les vacances d'estiu, fan un recorregut per tots els elements festius relacionats amb la revetlla, com les fogueres, els petards, la coca o els balls de festa major.

Albinyana és una vila del Baix Penedès integrada per dos nuclis de població: Albinyana i les Peces. A través de les pàgines d’aquest llibre podreu descobrir una bona quantitat d’aspectes relacionats amb aquesta població o aprofundir en la seva coneixença: el terme municipal, la història, la demografia, els edificis més notables, les festes populars, les entitats, els serveis... Però també permetrà als forasters acostar-se a la seva gent.

Aquest llibre és un estudi de la història d’una entitat vallenca que, creada l’any 1927, ha complert els setanta-cinc anys d’existència, l’Associació d’Alumnes i Ex-alumnes de l’Escola del Treball de Valls (AAEET). Les fonts emprades han estat principalment documentals, gràcies a l’existència de dues fonts bàsiques i extremadament riques en informació: els llibres d’actes de la Junta Directiva i el mateix butlletí de l’AAEET, la revista Cultura, que sortí a la llum el desembre del 1928 —fet que li ha permès ser reconeguda com una de les publicacions periòdiques vigents més antigues de Catalunya. \nL’estudi està estructurat en dos blocs, el primer segueix l’evolució del conjunt de l’entitat, tracta aspectes relacionats amb el context de l’Associació pel que fa a l’Escola del Treball, de la ciutat, de la província i de la resta de Catalunya, com és el cas de la relació amb altres AAEET. Mentre que el segon estudia específicament cadascuna de les seccions que en algun moment han format part de l’Associació i les relaciona amb el context local: la Secció de Muntanya, la Secció Excursionista, la Secció d’Espeleologia, la primitiva Secció d’Esports, la Secció Deportiva, la Secció d’Atletisme, la Secció de Bàsquet, la Secció de Cultura, la Secció de Fotografia, la Secció de Filatèlia i Numismàtica, la Secció d’Escacs, la Secció de Ràdio-Experimentació, la Secció de Teatre o la Secció de Cinema Amateur. El llibre afegeix, també, un seguiment de la història de la revista Cultura.

Salomó és un poble petit, però ric per la seva història, el seu patrimoni, la seva oferta lúdica i gastronòmica i la seva activitat cultural. és també un poble pioner en l'equipament de la més moderna tecnologia relacionada amb la transformació de les collites de raïm i olives. Rodejat de muntanyes i boscos i franquejat pel riu Gaià, ofereix també paisatges que destaquen per la seva varietat i grans contrastos, molt valorats pels excursionistes i pels cicloturistes. Aquest llibre parla de totes aquestes coses, de les seves famílies actuals i pretèrites; de la seva gent, en definitiva. Però a la vegada, vol ser un estímul per a futures recerques encaminades a omplir les llacunes que encara tenim a hores d'ara sobre el coneixement del nostre passat; i vol ser, també, una invitació adreçada a tots els qui encara no el coneixen, perquè en gaudeixin plenament.

Com a poble, Picamoixons té uns orígens antiquíssims. Molt a prop de l’actual poble hi ha un jaciment que data del paleolític i que, amb el pas del temps, donà lloc a l’actual emplaçament. Com a poble, en el sentit actual de la paraula, data del segle XII i neix històricament lligat a Valls; un lligam que ha continuat fins ara, però amb un Picamoixons ben diferenciat com a poble, amb identitat pròpia. \nAquest no és el primer llibre sobre Picamoixons, però sí que és el primer llibre sobre la història actual, contemporània, a la qual l’autor s’acosta amb una fórmula molt original: la toponímia.

Blancafort “no es veu fins que hi ets”. En vorejar el “tomb del Galliner” o el “Collet”, el visitant es troba “sense adonar-se a la plaça principal”, des d’on percep que el temps es dilata, alhora que assaboreix la pau interior, pròpia d’una comunitat que veu desfilar, amb parsimònia, els anys i els segles. Tots els viatgers n’han destacat l’experiència vital de tastar el plaer de la tranquil•litat. Guia detallada de la història, la geografia, l’església, l’activitat cultural, el món associatiu i les activitats econòmiques d’aquest poble de la comarca de la Conca de Barberà.

Aquest llibre és una síntesi, un compendi clar, però també exhaustiu, sobre la vila de Sarral, a la Conca de Barberà, a la Conca de Barberà. S’hi expliquem amb detall la geografia i l’economia, la població; s’hi relata i documenta una història mil•lenària; s’hi segueixen les rutes turístiques, els racons interessants; i s’hi exposen, amb fonament, les festes i tradicions. Una selecta tria de fotografies, gràfics i textos i les innombrables referències literàries ajuden a la comprensió d’aquest municipi i una lectura molt més amena.