Botiga

Filtres actius

  • Índex geogràfic: Anoia
  • Índex geogràfic: Baixa Segarra
  • Índex geogràfic: Conca de Barberà
  • Índex geogràfic: Priorat
  • Índex geogràfic: Ribera d'Ebre
  • Índex geogràfic: Urgell
Revista Recull núm: 2
Afegir a la comparativa
ASSOCIACIÓ CULTURAL DE LA BAIXA SEGARRA

Recull - núm. 2 (1994)

15,00 €
Availability: 5 In Stock

Sumari:

RECULL NÚM. 2, abril de 1994. 

Josep Maria Carreras i Tarragó. Cinquanta anys de sanitat a Santa Coloma de Queralt. (1900-1950)

Pere Català i Roca. Apunts sobre el castell de Biure i el llinatge dels Margarit.

Valentí Gual Vilà. Arrendaments públics de Santa Coloma de Queralt, l'any 1790.

Manel Güell Junkert. L'activitat política del Virrei Comte de Santa Coloma el 1639. Joaquim Martí Pontnou. Els nostres camps seixanta anys enrera.

Josep Mulet Cortadellas. La meteorologia a Santa Coloma de Queralt.

Ramon Orga Mestre. Joan Segura i Valls. Resum Bibliogràfic.

Silvestre Palà Augé. L'assegurança de mules al Sindicat Agrícola Catòlic de Santa Coloma de Queralt.

Josep Pijoan Parellada. Els meus Reis, d'infant, al poble.

Roser Puig Tàrrech. Els aprenents de la Conca de Barberà al Reus del segle XVIII (1773-1793).

Francesc Ribalta Farré. Històries del Pla del Codony.

Pelegrí Segura i Trullols. Germandat de Malalts entre els veïns de Les Roques, la Pobla i Plans de Ferran (1916-1930).

Roser Galceran Piñol Sara Munts Boatella Misericòrdia Sierra Batalla. Informe tècnic sobre la intervenció realitzada a l'església de Santa Coloma de Queralt.

Javier Velaza. Una nova làpida ibèrica procedent de Civit.

Revista Recull núm: 1
Afegir a la comparativa
ASSOCIACIÓ CULTURAL DE LA BAIXA SEGARRA

Recull - núm. 1 (1993)

15,00 €
Availability: 4 In Stock

Sumari:

RECULL NÚM. 1, abril de 1993. 

Maria Albareda Vidal. Els Comtes del feudalisme català vinculats a les terres del Gaià.

Josep M. Amatller Rabell. La creació de la comunitat d'aigües potables de Santa Coloma.

Josep M. Carreras Tarragó. Gestió municipal i repressió política a Santa Coloma de Queralt (1939-1941).

Pere Català Roca. El Virrei-Comte de Santa Coloma i la seva Vila predilecta.

Valentí Gual Vilà. La família moderna a l'Alt Gaià. Nupcialitat i fecunditat.

Manuel Güell Junkert. Els Peguera i la baronia de Rocafort a principis del segle XIX.

Angelina Nogués Martorell. Aproximació a l'estudi del xipella. Característiques i perspectives.

Josep Pijoan Parellada. Arreplec.

Martí Sendra Auberni. Catàleg dels ocells a la Baixa Segarra.

Joan Ferrer Vallbona L’artista i el seu entorn
Afegir a la comparativa
ASSOCIACIÓ CULTURAL DE LA BAIXA SEGARRA

Joan Ferrer Vallbona. L’artista i el seu entorn

30,00 €
Availability: 5 In Stock

Joan Ferrer Vallbona va néixer a Santa Coloma de Queralt l’any 1925. És un pintor autodidacta, i al llarg de la seva vida ha compaginat l’ofici de teixidor amb l’afició per la pintura, fet que l’ha portat a realitzar una extensa creació artística, que esdevé "el reflex d’un paisatge, d’una terra, d’una època i d’uns sentiments”. L’artista i el seu entorn, l’ha editat l’Associació Cultural Baixa Segarra i recull la catalogació de bona part de les seves creacions. La Diputació de Tarragona ha col·laborat en l'edició d'aquest llibre.

Llibre de la fundació del convent de Sant Magí de la Brufaganya
Afegir a la comparativa
ASSOCIACIÓ CULTURAL DE LA BAIXA SEGARRA

Llibre de la fundació del convent de Sant Magí de la Brufaganya

18,00 €
Availability: 5 In Stock

En fer-se càrrec del santuari de Sant Magí els frares dominics l’any 1603, el prior P. Domingo Lledó va fer un exhaustiu inventari de tots els elements que passaven a formar part del convent. Després s’hi varen anar afegint altres documents en petits quaderns fins a formar un lligall de 431 pàgines manuscrites on hi consten fets i documentació des del segle XVII fins a principis del XIX. Aquesta va ser una font molt important d’informació consultada en les respectives històries del santuari per mossèn Joan Segura (1887) i mossèn Sanç Capdevila (1924).

L’època de Nogué Massó
Afegir a la comparativa
ASSOCIACIÓ CULTURAL DE LA BAIXA SEGARRA

L’època de Nogué Massó

30,00 €
Availability: 5 In Stock

Llibre de l'exposició "L'època de Nogué Massó: pintors colomins (1880-1965)". Pintura 2013 Any Nogué. Commemoració del quarentè aniversari de la mort de Josep Nogué Massó.

Josep Nogué Massó (Santa Coloma de Queralt, Catalunya, 19 de març del 1880 - Huelva, Andalusia, 23 d'agost del 1973) fou un pintor català.
Josep Nogué Massó neix a Santa Coloma de Queralt el dia de St. Josep del 1880. Fill de Josep Nogué Rovira i de Carme Massó Gris. Tot i que només restà a la capital de la Baixa Segarra fins als cinc anys, Nogué viatjà freqüentment a la seva població natal i mantingué amistat amb algun dels pintors colomins contemporanis seus.
Al llarg de la seva vida artística, va celebrar nombroses exposicions, tant col·lectives com individuals. La seva primera mostra col·lectiva fou el 1908, tot i que abans ja havia participat en alguna exposició Nacional i n'havia realitzat una d'individual a Barcelona, al Saló d'Octubre dels pensionats a Roma.

500 anys de vida rural a Sant Magí de la Brufaganya i entorns
Afegir a la comparativa
Cossetània Edicions

500 anys de vida rural a Sant Magí de la Brufaganya i entorns

25,00 €
Availability: 5 In Stock

En aquest llibre no hi trobarem un treball d’història que parli d’economia, de demografia o de sociologia, sinó les vivències explicades per persones de la zona de Sant Magí de la Brufaganya i els seus entorns abans dels anys seixanta del segle XX, i també les vivències d’un munt de gent trobades en els llibres parroquials. Són vides que no han transcendit, que no han perdurat en el temps, però que hem volgut que sí que transcendissin, i que en quedés un record.

En l’obra es reflecteixen les vides de tota aquesta gent anònima, els seus treballs, les seves lluites, els seus patiments, les seves alegries… Perquè totes aquestes vides, amb els seus problemes i les seves dificultats, són les que han anat teixint i constituint els pobles i les ciutats que tenim avui dia.

En definitiva, gràcies a tots ells tenim el país que tenim. La nostra terra és com és, i som el que som, perquè hi ha hagut aquest passat, aquest passat de treball, d’esforç, de lluita. No se’ns ha regalat res, tot ha sigut fruit d’aquest treball i d’aquest esforç que ens ha precedit.

Montserrat Rumbau Serra és llicenciada en Història Antiga i Literatura Catalana. Ha publicat els llibres La Barcelona de fa 200 anys, La Barcelona de principis del segle XIX, Com érem fa 700 anys, Grandeses i misèries de la Catalunya del segle XIV, Sant Cugat abans d’ara, Cercant respostes i L’Abans. Sant Cugat del Vallès. Resum gràfic. 1880-1965. Són, en tots els casos, llibres d’història divulgativa pensats perquè puguin ser llegits per tothom. En el cas de Cercant respostes, es tracta d’un text de temàtica espiritual. Ha col· laborat durant anys en programes radiofònics i en publicacions escrites. Actualment, podeu trobar els seus escrits a la web tribusdelasegarra.cat i a la revista mensual La Segarra.

Joan Poblet i Teixidó
Afegir a la comparativa
Cossetània Edicions

Joan Poblet i Teixidó

11,90 €
Availability: 5 In Stock

Joan Poblet i Teixidó (Montblanc, 1877-1918) exemplifica la relació entre catalanisme i agrarisme a la Conca de Barberà. Aquesta biografia aprofundeix, en conseqüència, en la dedicació que l’advocat tingué en ambdós centres d’interès, i, fonamentalment, en la pràctica fundacional de l’associacionisme agrari empeltat d’una específica ideologia nacional. Aquest lligam motiva una part significativa de la socialització cooperativista duta a terme essencialment en campanyes periodístiques i de conscienciació, cosa que explica el vessant públic de la seva dedicació.

Un altre objectiu d’aquest volum, però, és resseguir la vinculació del jurista a l’evolució de les tipologies associatives a la Conca, en l’articulació de les quals tingué una constant implicació: des de la Cambra Agrícola de Montblanc fins a la Federació Agrícola de la Conca de Barberà. Poblet i Teixidó aporta una concepció destacada entorn d’un model cooperatiu associat a la via reformista.

Entre Montblanc i Barcelona
Afegir a la comparativa
Cossetània Edicions

Entre Montblanc i Barcelona

14,20 €
Availability: 5 In Stock

A vegades, l’atzar es creua en el nostre camí i un document que ha dormit oblidat prop de noranta anys ens posa davant dels ulls tot un món. El diari personal de Mercè Julià arriba a les mans dels autors per explicar-nos en primera persona una vida atrapada en una biografia. La jove, a punt de celebrar els 18 anys, plena d’expectatives i de joia vital, entra en una etapa d’insatisfacció i incertesa, conscient de l’arribada de l’edat adulta i del pas inexorable del temps, i de les limitacions que les convencions de la seva època i de la seva classe social imposaven a les dones. Vides viscudes, llocs, anhels, projectes tan sols embastats, barcelonines del primer terç del segle XX, amics, una ciutat preparant l’Exposició Internacional, i també la seva estada al mas La Sabatera, de Montblanc, i un viatge a Mallorca. A través de les pàgines escrites fa cent anys revivim les experiències de les nostres àvies, i copsem les seves raons i les opcions que la vida els oferia.

«A dalt al terrat, a on vaig pujar, apoiats els colzes a la barana, contemplava sense veure, enllà… d’enllà. Haguera volgut volar, ser aucell, fondre’m.»

Barcelona, 22 de gener de 1918

Josep M. Rendé i Ventosa
Afegir a la comparativa
Cossetània Edicions

Josep M. Rendé i Ventosa

9,30 €
Availability: 5 In Stock

Josep M. Rendé i Ventosa va néixer a l’Espluga de Francolí, l’any 1876, i morí a Cabra del Camp, l’any 1925. Propietari agrícola catalanista, partint de la seva vila natal, impulsà el moviment cooperativista agrari, que prengué forma en caixes rurals, sindicats agrícoles i cellers. Es convertí en un referent en aquest sector, condició que el portà a pronunciar conferències arreu del territori i a oferir assessorament als diversos sindicats. Formulà la seva reflexió en la proposta d’articulació dels sindicats en federacions agrícoles, amb l’objectiu de conferir-los autoritat en l’elaboració i comercialització dels productes.

Autor de llibres i articulista de temes agraris, va plasmar magistralment la psicologia dels pagesos. Nomenat director del Servei d’Acció Social Agrària a la Mancomunitat de Catalunya, desenvolupà una gran tasca per crear o consolidar sindicats. Aquesta carrera professional, però, es veié truncada amb l’adveniment de la dictadura de Primo de Rivera, moment en què Rendé és separat del càrrec, junt amb el sector catalanista, per protestar per una purga d’aquest règim cap a un científic social.

Les sortides de les marededeus de la Serra de Montblanc (1687-2016)
Afegir a la comparativa
Cossetània Edicions

Les sortides de les marededeus de la Serra de Montblanc (1687-2016)

18,70 €
Availability: 5 In Stock

El llibre presenta la devoció que han tingut els montblanquins envers la seva patrona, la Mare de Déu de la Serra, projectada en la Creu Verda, la imatge gran de la Mare de Déu i, més tard, en la petita. Una advocació ubicada en un mateix santuari, que mossèn Pau Queralt va qualificar com «el de més anomenada, llevat del de Montserrat, “de tota la nació catalana”». Es relaten les sortides de les dues imatges de les marededeus, les quals obeïen dues motivacions fonamentals: la imatge petita bàsicament sortia per rogatives, i la gran, per fets bèl·lics o per a grans celebracions i commemoracions.

La imatge petita va ser cisellada a la segona meitat del segle xvii per així poder-la traslladar processionalment i venerar-la pels carrers de Montblanc en les pregàries, moltes d’elles per mor de l’eixut, i accions de gràcies públiques. Es detallen les vegades que, entre 1687 i 1924, la imatge baixà a la vila. En la part central de l’obra es descriuen els estralls que ocasionà la Guerra del Francès en el monestir, amb la seva destrucció parcial i el salvament de les dues marededeus. Posteriorment s’expliquen les tasques de reconstrucció i les grans festes que tingueren lloc el 1816 amb el retorn de les dues imatges al seu monestir.

Finalment, es fa referència a la imatge gran, i s’especifiquen les seves sortides d’ençà la Coronació Canònica de 1906, l’intent de reconvertir aital commemoració en unes festes decennals i les propostes de canvi de dates de la Festa Major fins a la seva consecució l’any 1931, amb la coincidència de la celebració dels 25 anys de la Coronació.

ROZADA (1859-1938)
Afegir a la comparativa
Cossetània Edicions

ROZADA (1859-1938)

15,00 €
Availability: 5 In Stock

Catàleg d’exposició de l’obra fotogràfica de Ramon Rozada, amb una setantena d’imatges.

Aquest llibre posa en valor l'obra del fotògraf, escenògraf i periodista Ramon Rozada, que va tenir estudi a Valls (1892-1915) i a Santa Coloma de Queralt, on va morir (1915-1938). La publicació recull l'estudi biogràfic del fotògraf fet per l'estudiós de la fotografia Jep Martí Baiget, i la reproducció d'una setantena d'imatges realitzades entre 1890 i 1938.

Orgues del Camp de Tarragona i les Terres de l'Ebre
  • Fora d'estoc
Afegir a la comparativa

Orgues del Camp de Tarragona i les Terres de l'Ebre

10,00 €
Availability: Out of stock

Índex

I - L'Orgue
Característiques d'un orgue
L'orgue català

II - Orgues en singular
Tarragona (catedral), Tortosa, l'Aleixar, Bràfim, Cambrils, Montblanc, Montbrió del Camp, el Pla de Santa Maria, la Pobla de Mafumet, Reus, Santa Bàrbara, la Selva del Camp, la Sénia, Tarragona (capella de la Mare de Déu del Claustre de la catedral), Torredembarra, Torroja del Priorat, Ulldemolins, Vallmoll, el Vendrell, Aiguamúrcia i Vimbodí-Poblet

III - Orgues en plural
Alt Camp, Baix Camp, Baix Ebre, Baix Penedès, Conca de Barberà, Montsià, Priorat, Ribera d'Ebre, Tarragonès i Terra Alta
Mapa organístic

IV - Orgue i artistes tarragonins del segle XX 

La festa del Sagrat Cor de Solivella
Afegir a la comparativa

La festa del Sagrat Cor de Solivella

15,00 €
Availability: 1 In Stock

Aquest llibre analitza els orígens de la Festa del Sagrat Cor a Solivella, la seva evolució al llarg de la història fins a l'actualitat i els diversos elements que constitueixen el "vot de poble". També s'analitzen els elements constitutius de la celebració, com ara la missa solemne i la processó del capvespre, on destaquen per la seva originalitat i plasticitat les capelles i les catifes.

Guia breu. Monestir de Santa Maria de Vallbona
Afegir a la comparativa

Guia breu. Monestir de Santa Maria de Vallbona

15,00 €
Availability: 1 In Stock

El monestir cistercenc de Santa Maria de Vallbona s’originà en una comunitat d’anacoretes, promoguda i dirigida per sant Ramon, que el 1171 s’integrà al Cister. Com a conseqüència del favor dels benefactors, des del final del segle xii es començà a bastir el cenobi, on destaquen les espectaculars obres dutes a terme principalment en el segle xiv, entre les quals el cimbori-campanar, l’ala septentrional del claustre i la portalada de la sala capitular. L’obra té dues parts, la primera resumeix el procés històric del monestir, des dels seus orígens fins a l’actualitat, sense descurar l’evolució de la comunitat de religioses que l’habiten, i la segona està dedicada al recorregut turístic del monestir, tot destacant els seus principals elements artístics.

Sant Ramon, fundador del monestir de Santa Maria de Vallbona
Afegir a la comparativa

Sant Ramon, fundador del monestir de Santa Maria de Vallbona

16,00 €
Availability: 1 In Stock

A través de nou documents relacionats directament amb l’eremita Ramon i d’un text hagiogràfic de la seva vida s’elabora el seu esbós biogràfic. Ramon integrà inicialment el grup d’anacoretes dirigit per l’ermità Poblet i instal·lat en el territori que l’any 1150 el comte barceloní Ramon Berenguer IV concedí a l’abat de Fontfreda perquè hi constituís un monestir cistercenc. Això comportà el desplaçament dels eremites a altres llocs: Ramon traspassà la serra del Tallat i s’establí a la banda septentrional, al lloc que es dirà Vallbona i d’on agafà el cognom. Amb els deixebles que ben aviat se li ajuntaren hi organitzà una comunitat mixta d’anacoretes, d’homes i de dones. L’any 1154 hi consta ja una església on els ermitans participaven en els actes litúrgics. Ramon promocionà l’eremitisme a altres contrades, com ara les Garrigues, a Cérvoles, i al Montsant, a Poboleda. En preveure el seu futur traspàs, amb la col·laboració de l’abat de Poblet, amb el qual va signar una concòrdia l’any 1171, aconseguí que el capítol general del Cister acceptés la integració de les eremites a l’orde cistercenc. Ensinistrades i formades en la vida i pietat d’aquest orde per monges vingudes de Tulebras (Navarra), es constituí una comunitat a Colobrers, que a la mort del fundador es traslladà a Vallbona i que ha perviscut ininterrompudament fins als nostres dies.

El Monestir de Santa Maria de Vallbona
Afegir a la comparativa

El Monestir de Santa Maria de Vallbona

15,00 €
Availability: 1 In Stock

En aquest llibre es repassen a la primera part les fites més importants del llarg procés històric del monestir, des de la comuniat eremítica fins a l'actualitat. La segona part està dedicada a exposar la vida de les religioses i, finalment, a la darrera part s'analitzen els diversos elements arquitectònics i artístics del conjunt monacal de Santa Maria de Vallbona, que s'originà en una comunitat d'anacoretes, promoguda i dirigida per sant Ramon, i que el 1171 s'integrà al Cister.

Josep Maria Sans Travé. Llicenciat en història medieval i doctor en filosofia i lletres. Ha estat professor de les universitats de Barcelona i de la Internacional de Catalunya, cap del Servei d'Arxius i director general del Patrimoni Cultural; actualment és el director de l'Arxiu Nacional de Catalunya. Ha dirigit l'edició dels Dietaris de la Generalitat de Catalunya i ha publicat diversos treballs i llibres sobre els ordes militars i el monestir de Santa Maria de Vallbona.

Tornar amunt