Filtrar per
Biblioteca completa de Cisterbooks, la botiga en línia de publicacions culturals impreses relacionades amb la Ruta del Cister i el seu entorn territorial.
Filtres actius
Recull dels escuts de la comarca del Tarragonès. Justificació del triatge: núm. 305 de 1000 exemplars numerats d'aquesta heràldica del Tarragonès.
ACTES DEL SEGON CURS-SIMPOSI SOBRE EL MONAQUISME CISTERCENC
SANTES CREUS 2008
SUMARI:
El context històric del procés d'esclaustració i de desamortització a Espanya, Antonio Moliner Prada
Los archivos y bibliotecas del Císter en Navarra. Patrimonio desamortizado y destino de estas fuentes, Julia Pavón Benito
Metodología y causística en el estudio de las desamortizaciones, Pascual Marteles López
Exclaustracions i desamortitzacions a Poblet i Santes Creus (comarques de Tarragona), Salvador-J. Rovira i Gómez
La desamortització dels ordes monàstics cirtercencs a les comarques lleidetanes, Carme Solsona i Sorrosal
La desamortització del monestir de Valldigna, Joan Brines i Blasco
Exclaustració i desamortització de Benifassà, Carme Comas Cifre i Joaquim Comas Dellà
ACTES DEL PRIMER CURS-SIMPOSI SOBRE EL MONAQUISME CISTERCENC
El Cister: poder i espiritualitat (1150-1250)
SUMARI:
De Valldaura a Santes Creus: el procés de creació i formació d'un monestir cistercenc a la vora del riu Gaià (1150-1226), Joan Papell i Tardiu
La implantació del Cister al territori: la formació del patrimoni i la transformació del paisatge, Jordi Bolòs
La tipologia de les construccions conventuals cistercenques: un espai per a l'espiritualitat i per al treball, Jesús M. Oliver
L'economia monacal. Treball i renda feudal en els monestirs cistercencs, Antoni Virgili
Tipología de las iglesias y estancias claustrales en los monasterios femeninos cistercienses de Castilla y León. Estado de la cuestión, Elena Casas Castells
La monarquia, l'aristocràcia feudal i el desplegament del Cister a Catalunya, Maria Bonet Donato
Imatges de la monarquia dins d'un espai monàstic: Santes Creus, Marta Serrano Coll
Taula rodona del Primer Simposi sobre el Monaquisme Cistercenc (9 de juliol de 2005)
Índex
I - L'Orgue
Característiques d'un orgue
L'orgue català
II - Orgues en singular
Tarragona (catedral), Tortosa, l'Aleixar, Bràfim, Cambrils, Montblanc, Montbrió del Camp, el Pla de Santa Maria, la Pobla de Mafumet, Reus, Santa Bàrbara, la Selva del Camp, la Sénia, Tarragona (capella de la Mare de Déu del Claustre de la catedral), Torredembarra, Torroja del Priorat, Ulldemolins, Vallmoll, el Vendrell, Aiguamúrcia i Vimbodí-Poblet
III - Orgues en plural
Alt Camp, Baix Camp, Baix Ebre, Baix Penedès, Conca de Barberà, Montsià, Priorat, Ribera d'Ebre, Tarragonès i Terra Alta
Mapa organístic
IV - Orgue i artistes tarragonins del segle XX
La representació del Ball del Sant Crist a Salomó s'ha fet, sense interrupcions dels del segle XIX. En aquest volum es publica el text antic del Ball del Sant Crist, com a ball parlat, i es dóna a conèixer el qui fou el seu autor, el vallenc Marc Fusté, el qual va recollir la tradició oral transmesa de pares a fills. Ara es pot contractar el text antic amb la darrera adaptació de Mn. Marçal Martínez, que és la versió que actualment es representa.
Salomó és un poble petit, però ric per la seva història, el seu patrimoni, la seva oferta lúdica i gastronòmica i la seva activitat cultural. és també un poble pioner en l'equipament de la més moderna tecnologia relacionada amb la transformació de les collites de raïm i olives. Rodejat de muntanyes i boscos i franquejat pel riu Gaià, ofereix també paisatges que destaquen per la seva varietat i grans contrastos, molt valorats pels excursionistes i pels cicloturistes. Aquest llibre parla de totes aquestes coses, de les seves famílies actuals i pretèrites; de la seva gent, en definitiva. Però a la vegada, vol ser un estímul per a futures recerques encaminades a omplir les llacunes que encara tenim a hores d'ara sobre el coneixement del nostre passat; i vol ser, també, una invitació adreçada a tots els qui encara no el coneixen, perquè en gaudeixin plenament.
Amb motiu del desè aniversari de la revista El Codony, l’Agrupació Cultural i Centre d’Estudis de Vilallonga del Camp ha volgut editar els articles que s’han publicat al llarg d’aquests anys en la secció «Notícies del Codony». Són quaranta articles que mostren trossets de la nostra història i que per primera vegada es recopilen en un sol volum.
El tòpic diu: “Una imatge val més que mil paraules”. En aquest volum de Vilallonga. Un segle d’imatges hem volgut plasmar una part de la vida del poble durant cent anys cedint la veu protagonista a les fotografies, que es complementen mútuament amb les paraules per intentar aproximar-nos a la història de Vilallonga durant el segle XX. En aquest primer volum trobem la transformació de l’espai on s’ha anat desenvolupant el poble, i l’apartat dedicat als grups que, organitzats o no, han contribuït decisivament a fer-nos com som.
L’església parroquial de Sant Martí de Vilallonga del Camp és una de les poques obres arquitectòniques catalanes que corresponen a un cànon purament academicista. Sant Martí va edificar-se seguint els paràmetres estètics impulsats i presidits per la madrilenya Academia de Bellas Artes de San Fernando. José Miguel de Toraya va ser l’autor dels plànols; la resta —és a dir, la tècnica constructiva, l’organització en l’aplicació d’uns coneixements arquitectònics centenaris— va venir de la mà dels mestres de cases del camp de Tarragona, que encara estaven condicionats per la retòrica, la plàstica i el llenguatge barrocs.
Sumari:
Pròleg per Elisabeth Baldor Abril
Abats de Poblet, presidents de la Generalitat en l’època medieval:
Miquel delgado (1476-1479) i Juan Payo Coello (1488-1491)
per Dr. Josep Maria Sans i Travé
Pedro de Mendoza (Pere de Mendoça), abat de Santes Creus (1479-1519)
i president del general
per Valentí Gual Vilà
L’estil aràbic de Ramon Llull
per Óscar de la Cruz Palma
Fra Jaume Gener (de Cabra), el gran lul·lista de Santes Creus, i la seva relació amb Pere Daguí (de Montblanc) i Joan Bonllavi (de Rocafort de Queralt)
per Josep M. Rovira i Valls
Paisatge i patrimoni a través de la literatura.
Reflexions a partir del projecte «Patrimoni oblidat, memòria literària»
per Josep Santesmases i Ollé
Una acurada tria de casos en què el monestir de Poblet aplica la justícia criminal durant els segles XV al XVII serveix a Gual per analitzar la pràctica quotidiana de la justícia civil i criminal, alta i baixa, exercida pels senyors feudals -en aquest cas, eclesiàstics- d'acord amb les relacions socials de l'època.
Llibre editat amb motiu de l'exposició Cister, Monestirs Reials a la Catalunya Nova.
