Filtrar per
Biblioteca completa de Cisterbooks, la botiga en línia de publicacions culturals impreses relacionades amb la Ruta del Cister i el seu entorn territorial.
Filtres actius
Memòria de les Biblioteques Populars de Tarragona el 1980 pel Servei de Biblioteques Populars de l’Excma. Diputació Provincial de Tarragona.
Recull de treballs de l’Institut d’Estudis Tarraconenses Ramon Berenguer IV de la Secció de Filologia i Història Literària VIII per la diputació de Tarragona l’any 1996.
Josep Roig Magriñà (Valls, 29 de setembre de 1917 – Sant Cugat del Vallès, 18 de maig de 2004) va ser un cooperativista agrari català rellevant en tres àmbits de la província de Tarragona: la Societat Agrícola de Valls, de la qual va ser president (1954-1978); la Unión Territorial de Cooperativas del Campo, de la qual va exercir de secretari des de 1958, i posteriorment de vicepresident fins al 1976, i la Unió Agrària Cooperativa de Reus, de la qual fou vicepresident (1963-1976). Afiliat a ERC, s’exilià després de la derrota a la guerra d’Espanya. En el seu retorn, protagonitzà una època brillant de gestió i impuls a la Societat Agrícola en ple franquisme, tot i ser d’esquerres, gràcies al seu pragmatisme unificador.
En el seu pas per la cooperació de segon grau a Reus, portà el timó de la comercialització i obrí mercats difícils a l’estranger en una Espanya autàrquica. La darrera etapa la va viure com a conseller d’Agricultura, Ramaderia i Pesca i posteriorment diputat de la Generalitat restaurada, sota la presidència de Josep Tarradellas (1977-1982). En el curs de la seva vida rebé diverses condecoracions i reconeixements.
En un país com el nostre, en un procés obert de construcció nacional, és necessari recuperar la memòria històrica, i el nom del doctor Battestini forma part d’aquesta recuperació. Aquest llibre ofereix llum sobre el que va passar, les venjances, les enveges, els delators, els testimonis, i també sobre els que el van voler ajudar el doctor Rafael Battestini, restableix l’honor i la memòria d’un home bo que morí assassinat, precisament, per estimar la vida dels altres.
L'any 1994 el Sr. Ramon de Salvador va fer donació a la Biblioteca Hemeroteca Municipal de Tarragona d'una caixa plena de documents, que havia escrit el seu pare, el periodista Lluís de Salvador i Andrés, alguns dels quals eren pràcticament il·legibles i d'altres estaven molt estripats, però que amagaven una part molt important de la història de Tarragona; són el testimoni d'uns fets que van marcar la vida de molts tarragonins. Salvador es va endur els papers amb ell i la seva família quan va haver d'exiliar-se a França. Al cap de poc temps d'estar-hi instal·lat, esclatà la Segona Guerra Mundial, el país veí va ser ocupat per l'exèrcit nazi i això va empènyer Salvador a amagar els papers enterrant-los en un lloc proper al riu Garona, per por de possibles represàlies. Però una revinguda del riu va inundar els terrenys i l'aigua els va malmetre. Tot i amb les angoixoses vicissituds que va haver de passar a causa d'aquesta documentació, la continuà guardant pensant que un dia aquells papers podrien veure la llum. En aquest llibre es publica una part del que va deixar escrit; és la memòria de la vida d'una ciutat de la rereguarda durant la Guerra Civil espanyola, castigada durament pels bombardejos facciosos. Salvador intentà reflectir com s'organitzà la vida de la ciutat en uns temps que, tot i les difícils circumstàncies, intentava seguir endavant amb una certa normalitat.
Torredembarra és una plaça castellera amb molta història. Per quantitat –tres segles– i, sobretot, per qualitat. Va viure la majoria de les construccions senyeres del segle XIX –de ben aviat, a partir dels anys cinquanta–, va gaudir de colla pròpia entre 1889 i 1905, va veure els dos únics 3 de 8 bastits en tot el món casteller a la primera meitat del segle XX i també el primer 4 de 8 de la postguerra. Torredembarra, a més, deté l'honor de ser el primer municipi on podem documentar, en ple segle XVIII, la utilització del terme “torres o castells” referit a les construccions setcentistes d'un ball de valencians. Per acabar-ho d'arrodonir, l'any 1975 va veure néixer els Nois de la Torre, una colla que en la seva primera temporada ja se situava a la gamma alta de set –va carregar fins i tot la torre d'aquesta alçària. Tres segles, doncs, de castells, de tradició i de cultura que fan de Torredembarra una plaça de primera magnitud.
