Botiga

El febrer de 1923, el científic Albert Einstein va visitar Catalunya per fer-hi unes conferències. Durant el transcurs d’aquest viatge, va anar a visitar el Monestir de Poblet i va parar a l’Espluga de Francolí, on va trobar uns nens que jugaven al carrer i s’hi va acabar fotografiant.

Aquest conte té un doble vessant: per una banda, posar en valor el dialecte que es parla a l’Espluga de Francolí, amb el qual està escrit el llibre, i, per l’altra, commemorar el centenari del pas d’Einstein per aquesta població.

El llibre conté una història infantil ambientada en el context d’uns nens que juguen al carrer i es troben amb Einstein. Cada escena de la història va acompanyada d’una il·lustració que es pot pintar, i al final del llibre hi trobem una sopa de lletres amb vocabulari espluguí i la fotografia original d’Einstein a l’Espluga de Francolí, així com una breu presentació del científic.

Autores

ELISENDA ROSELL ANDREU és professora de llengua i literatura a l’Institut Joan Amigó de l’Espluga de Francolí.

LAURA MAGRINYÀ PANADÈS és il·lustradora i conservadora-restauradora de béns culturals.

Proposta d’activitats per acompanyar i gaudir mitjançant la música i el moviment del conte infantil Al camp!, una història d’un pardal que s’ha perdut i viatja per diferents indrets del món rural tot buscant la seva casa. Durant el viatge, fa molts amics i coneix diverses feines que es fan als camps de conreu.

Autora dels textos i música

Nuria Mauricio és l’autora de la proposta, i ens presenta diverses activitats per cantar, ballar, moure’s, imaginar, i fins i tot conèixer diferents melodies de cant improvisat. Algunes de les peces musicals han estat creades per a l’ocasió, de la mà del músic Sergi Esparza, i d’altres corresponen a melodies populars de diferents indrets de la geografia catalana.

Un reporter free-lance barceloní en hores baixes arriba a Tòquio dies abans del terratrèmol, el tsunami i el desastre nuclear de Fukushima, que l’ant 2001 van assolar part del país, amenaçant el planeta amb una catàstrofe nuclear. Mentre molts occidentals intenten fugir, el periodista es dirigeix contra corrent cap a les zones més afectades, en un viatge insòlit on coneixerà personatges extraordinaris i es veurà atrapat en una trama inesperada, amb un rerefons de realisme màgic, costums, mites i llegendes. Tot amb una atmosfera que combina el pensament oriental amb les tecnologies més avançades.

Llegiu el blog: https://blocs.mesvilaweb.cat/sbalcells/retorn-a-fukushima/

Salvador Balcells i Vilà (L’Espluga de Francolí, 1946), llibreter i vinculat al món de la premsa i la gestió cultural, és autor de Visca la terra. Manual de l’ecologista català; Energia i societat. Una perspectiva catalana; Barcelona 92. Com desfer Catalunya. En el camp de la ficció, ha col·laborat en Salou 6 pre-textos V (2009), Estimada solitud i 15 contes més (2009) i Crims.cat 2.0 (2013). A Meteora ha publicat les novel·les protagonitzades pel sotsinspector Emili Espinosa: La taca negra, El vi fa sang, Dur de pair, Tempesta al Bàltic i Procés enverinat. Va ser comissari de El Vi Fa Sang, Festival Internacional de Novel·la Criminal en Català, a l’Espluga de Francolí.

Maite Alay i Suarez (Barcelona, 1954-2023). Professora d’anglès i llicenciada en Psicologia i Màster en Cultura i Societat de l’Àsia Oriental. Lectora voraç i crítica implacable, ha compaginat sempre aquest afició literària amb una dedicació plena a l’ensenyament, tant a les aules en contacte directe amb els alumnes com en tasques organitzatives.

Quatre dies de març  és una narració divertida i trepidant, amb les Falles com a escenari on es recupera l’emblemàtic sergent Emili Espinosa, personatge recurrent del reconegut escriptor de novel·la negra Salvador Balcells guanyadora del Premi Literari “Novel·la i Falles”.

Amb el segle XXI acabat d’estrenar, com aquell que diu, les Falles de València es veuen sacsejades per la misteriosa desaparició de la Fallera Major. Falten només tres dies per la cremà, els mitjans en van plens i l’alcaldessa és un sac de nervis. Un equip de policies de tres cossos diferents reben l’encàrrec de trobar la desapareguda. Però el funcionament i la coordinació entre tants investigadors molt prompte esdevé un bunyol.  I la cosa es complica encara més amb un atemptat la nit del 18. La reivindicació del segrest de la fallera per part d’un grup misteriós fa que tot plegat sigui qualificat per les autoritats com accions terroristes en què hi pot estar implicada gent del barri del Cabanyal, enfrontats a l’Ajuntament per un projecte urbanístic. La resolució del cas, gràcies especialment a una investigació lingüística del sergent Espinosa, oferirà alguna sorpresa inesperada. Una narració divertida i trepidant amb les Falles com a escenari.

Salvador Balcells (L’Espluga de Francolí, 1946), llibreter i vinculat al món de la premsa i la gestió cultural, és autor de Visca la terra. Manual de l’ecologista català; Energia i societat. Una perspectiva catalana; Barcelona 92. Com desfer Catalunya. En el camp de la ficció, ha col·laborat en Salou 6 pre-textos V (2009), Estimada solitud i 15 contes més (2009) i Crims.cat 2.0 (2013). A Meteora ha publicat les novel·les protagonitzades pel sotsinspector Emili Espinosa: La taca negra, El vi fa sang, Dur de pair, Tempesta al Bàltic i Procés enverinat. Va ser comissari de El Vi Fa Sang, Festival Internacional de Novel·la Criminal en Català, a l’Espluga de Francolí.

Reus, 1879, Un assassí misteriós posa fi a la vida de tota la família que habitava el mas Periné: pare, mare, fill gran i els bessons que encara no estaven batejats. En Pere Rosich i la seva dona, la Coia Pibernat, acaben d'obrir la primera agència de detectius privats, un fet que sacsejarà la societat i les portades dels diaris de la segona ciutat de Catalunya. La ficció i la història real conviuen en aquesta novel·la per endinsar-nos en una època convulsa, la de la restauració borbònica i la investigació dels seus delictes. 

Salvador Balcells (L’Espluga de Francolí, 1946), llibreter i vinculat al món de la premsa i la gestió cultural, és autor de Visca la terra. Manual de l’ecologista català; Energia i societat. Una perspectiva catalana; Barcelona 92. Com desfer Catalunya. En el camp de la ficció, ha col·laborat en Salou 6 pre-textos V (2009), Estimada solitud i 15 contes més (2009) i Crims.cat 2.0 (2013). A Meteora ha publicat les novel·les protagonitzades pel sotsinspector Emili Espinosa: La taca negra, El vi fa sang, Dur de pair, Tempesta al Bàltic i Procés enverinat. Va ser comissari de El Vi Fa Sang, Festival Internacional de Novel·la Criminal en Català, a l’Espluga de Francol

Emili Espinosa, després d’una brutal pallissa que va rebre cap al final del cas anterior, ara té una destinació més tranquil·la a la comissaria de Montblanc, tot esperant la jubilació. Però ha d’investigar el cas de la mort, aparentment accidental, d’una excursionista barcelonina que abans de precipitar-se per un penya-segat assegurava tenir proves d’un crim irresolt. La sergent Pilar Surroca, antiga col·laboradora d’Espinosa i ara destinada a la comissaria de les Corts, agafa el relleu de la investigació. La vida de la sergent, a partir d’aquest fet, comença a complicar-se enormement, tant al pis on viu com per la manera que porta la investigació, que la fa topar constantment amb la jerarquia policial. Els seus avenços en el cas provoquen més dubtes que aclariments. Sobretot quan descobreix una trama de metges disposats a moure’s literalment entre la vida i la mort. Sempre amb el consell d’un Espinosa clarament tocat per l’edat i per les seqüeles d’aquella pallissa, la sergent Pilar Surroca creixerà com a policia, tot i que també n’haurà de pagar un preu molt alt.

Crítica: https://www.taradell.com/2020/07/14/critica-literaria-si-saps-caure-talcaras-salvador-balcells/

Salvador Balcells (L’Espluga de Francolí, 1946), llibreter i vinculat al món de la premsa i la gestió cultural, és autor de Visca la terra. Manual de l’ecologista català; Energia i societat. Una perspectiva catalana; Barcelona 92. Com desfer Catalunya. En el camp de la ficció, ha col·laborat en Salou 6 pre-textos V (2009), Estimada solitud i 15 contes més (2009) i Crims.cat 2.0 (2013). A Meteora ha publicat les novel·les protagonitzades pel sotsinspector Emili Espinosa: La taca negra, El vi fa sang, Dur de pair, Tempesta al Bàltic i Procés enverinat. Va ser comissari de El Vi Fa Sang, Festival Internacional de Novel·la Criminal en Català, a l’Espluga de Francolí.

Any 1869. El convent de santa Anna d'Alcover, abandonat pels frares arran de la desamortització de béns eclesiàstics, acull pobres a les seves cel·les i a l'hospital, instal·lat a l'antiga església. Prop d'allí apareix un cadàver amb la cara i el cap esclafats. És època de revoltes i l'absència de policia al poble obliga l'alcalde a encarregar la investigació a l'agutzil, el jove Pere Rosich. Tresors amagats, reminiscències de guerres carlines, notaris influents, remeieres endevinaires, sermons i desvaris religiosos, reivindicacions feministes,,, tenyeixen la trama del llibre. 

Salvador Balcells (L’Espluga de Francolí, 1946), llibreter i vinculat al món de la premsa i la gestió cultural, és autor de Visca la terra. Manual de l’ecologista català; Energia i societat. Una perspectiva catalana; Barcelona 92. Com desfer Catalunya. En el camp de la ficció, ha col·laborat en Salou 6 pre-textos V (2009), Estimada solitud i 15 contes més (2009) i Crims.cat 2.0 (2013). A Meteora ha publicat les novel·les protagonitzades pel sotsinspector Emili Espinosa: La taca negra, El vi fa sang, Dur de pair, Tempesta al Bàltic i Procés enverinat. Va ser comissari de El Vi Fa Sang, Festival Internacional de Novel·la Criminal en Català, a l’Espluga de Francolí.

Índex:

Catàleg del Fons Robert Gerhard (IEV), per Olga Ger Beltran

El jaciment ibèric del Puigferrer (Nulles, Alt Camp) Resultats de la intervenció arqueològica preventiva de novembre de 2018, per Joan Canela Gràcia i Marcel Sirisi Parreu

Aprenents de torcedors de seda del Camp de Tarragona a Barcelona (1762-1792), per Josep M. Grau Pujol

(edició bilíngüe català-anglès)

Durant la tardor de 2016, l’Institut d’Estudis Vallencs va dedicar el seu cicle bianual de Patrimoni Humà al músic vallenc Robert Gerhard (1896-1970), quan s’esqueia el 120è aniversari del seu naixement. Volíem, a l’espera d’un reconeixement en l’àmbit de tot el país, continuar posant èmfasi en l’actualitat de la seva composició i obra. Per això vàrem dissenyar un conjunt d’activitats i actes per aportar, per una banda, nous coneixements sobre Gerhard, i per l’altra, per ampliar el coneixement que la nostra societat en té.

Aquest llibre és el fruit de la participació de diversos ponents en la jornada acadèmica d’aquest “patrimoni humà” dedicat al genial compositor, ampliat amb altres aportacions que enriqueixen el present volum.

Aquest llibre reuneix una selecció de cants dedicats a 88 espècies de plantes que campen pel nostre país. Escrits en versos heptasil·làbics adaptables a diversos gèneres de cançó popular, han estat elaborats pel Taller de Cant Popular del Museu de la Pauma a Mas de Barberans.

Volem cantar a les flors

i a les plantes de la terra.

Són un tresor que tenim

entre la mar i la serra.

Cada planta apareix identificada amb una fotografia en color, el seu nom popular, el nom científic i una selecció de cobles inspirades en les seues propietats màgiques o remeieres, que en diversos casos reflecteixen també el treball de cistelleria.

S’hi inclou un enllaç per poder escoltar com sonen alguns d’aquests versos, interpretats a ritme de jota i cants de treball pels mateixos autors.

Guillem Alonso • José Manuel Álvarez • Pau Arnal • Héctor Artal • Nur Bloodrose • Laura Carrau • Enric Castan • Maria Duran • Arias Fernández (Joker) • Patri Garcia i Xavier Rota (Ballaveu) • Cesc Gelabert • Anna Güell • Devorah Korek • Kayoko Nakata • Laura Olivella • Susana Pérez Testor • Ariadna Peya • Magda Requena • Kim Solé • David Teixidó • Rick Tjia • Berta Vallribera. \n \n«Martha Graham deia que la dansa és el llenguatge ocult de l’ànima. Ens agrada pensar que l’ànima de tot aquell que s’apropa a la dansa s’enriqueix, i aquest és el propòsit del llibre: enriquir i enriquir-se, com en una conversa entre bons amics parlant d’un món apassionant.» \n

Un panorama ampli i lluminós del món de la dansa en tota la seva extraordinària varietat actual.

Antònia Font s’han erigit, per mèrits propis, en la banda de pop català més influent del segle XXI. L’herència d’Antònia Font s’ha estès a les últimes generacions musicals i ha anat recollint premis i reconeixements al llarg de la seva trajectòria, des del 1997, però sobretot entrat el nou segle. I, fins i tot, ha fet doblet: la crítica musical catalana l’ha premiat dues vegades amb el prestigiós Premi Puig-Porret, pels discs Alegria (2002) i Lamparetes (2011). Això és un senyal que la música pop catalana beu del mateix que la d’arreu: d’entreteniment i de llums brillants, com els que ofereixen encara la veu càlida de Pau Debon, la màgia compositiva del guitarrista Joan Miquel Oliver, el tarannà ferm del baixista Joan Roca, la gràcia vuitantera als teclats de Jaume Manresa i el ritme que imposa Pere Debon, juntament amb la complicitat i la sintonia de l’estel de seguidors que han fet que la banda mallorquina arribi a ser allò que és. Robots Innocents és la biografia il·lustrada del grup i inclou una discografia comentada, una entrevista que repassa les claus del seu èxit, opinions de personatges que els han conegut a fons i els acords de quatres dels hits del grup.

Edigsa, constituïda a Vic el 1961, fou la primera discogràfica de música en català dedicada a crear un clima cultural favorable a la llengua i a la nació catalanes. En aquest recull hi trobarem 25 cançons, amb la lletra i la corresponent partitura, que marquen o han marcat la història d’aquesta discogràfica. Hi han participat cantautors tan destacats com: Núria Feliu, Josep Maria Espinàs, Raimon, Joan Manuel Serrat, Ramon Muntanter, Guillermina Motta, La Trinca, Ovidi Montllor, Jordi “Toti” Soler...

El ball és molt més que una combinació de passos i figures com explica 100 històries sobre el ball que t’agradaria saber, una passejada desenfadada i distinta per algunes pàgines rellevants de la història del ball. Sigui de tipologia cortesana, religiosa, popular o de saló, descobrireu que el ball és un bon mirador per analitzar la societat i els seus components, un bon referent històric i un espai privilegiat per descobrir l’eterna lluita existent entre els defensors de la tradició i els abanderats de la modernitat, entre els defensors de la puresa i els paladins del mestissatge. El llibre destaca la vinculació del ball amb la literatura, la música, la pintura, el cinema, la religió o la història, espais on s’han eternitzat algunes de les escenes de seducció més conegudes de la història.

"Editat amb el suport del Departament de Cultura de la Generalitat"

S’ha escrit molt sobre els Beatles. Milers de llibres esmicolant la seva vida i la seva obra. Però sempre és bon moment per a un més, sobretot si ens serveix per acostar- nos al seu costat més humà o insòlit, curiós i no sempre conegut, i molt especialment si l’escriu un dels majors experts mundials sobre ells, autor, entre d’altres, de la novel·la El jove Lennon o els clàssics Diccionario de los Beatles i Diario de los Beatles, a més de diverses biografies. Aquest és, doncs, un viatge amb cent parades, cent moments, cent històries que ens faran seguir estimant el grup que va canviar la història.

Aquest llibre explica 100 coses de la música clàssica des de fora i des de dintre, algunes que no us hauríeu imaginat mai i d’altres que segur que ja sabeu. Parla de Bach, de Mozart i de Pau Casals; de les millors obres dels darrers 500 anys; de solistes, d’auditoris, de festivals, de partitures, de constructors de violins...; de la capacitat de la música per emocionar-nos i fernos vibrar, i de la immortalitat d’algunes obres.

Tracta la música clàssica com una cosa normal i ens recorda que és vàlida per a tothom i que no cal ser-ne un expert per gaudir-la. Que ens pot agradar més o menys, però que la música —qualsevol música— està pensada per remoure’ns per dins. En definitiva, és un llibre que parla de la música clàssica amb un llenguatge apte per al comú dels mortals, que ens l’apropa a dos pams i que ens convida a preguntar-li tot el que volem saber.

"Editat amb el suport del Departament de Cultura de la Generalitat"

Aquest llibre recull cent perspectives clau per entendre l’òpera. Des de l’estrena dels títols més cèlebres fins als secrets de les veus consagrades, dels grans teatres operístics, de personatges immortals com Carmen o Rigoletto, del mític Do de pit o de la inimitable Castafiore. Només són cent qüestions d’òpera, però n’hi podria haver cent més, perquè l’òpera és un art total i global que no s’acaba mai. És més, es tracta d’una disciplina “multidisciplinar” que aplega música, poesia, teatre, escenografia, llums, colors, arts plàstiques, èxits, fracassos, mites, divos, dives... i milers d’històries que, per un o altre motiu, emocionen des de fa més de 400 anys. I és que, en el fons, la raó de ser de l’òpera és aquesta: emocionar, tocar la fibra.

Com diuen els autors, cal que la lectura d’aquest llibre us nodreixi plenament, però que no us distregui de fer el que realment importa: anar a l’òpera. Per veure-la i viure-la!

“Editat amb la col·laboració del Departament de Cultura de la Generalitat”

El llibre que teniu a les mans és una llista dels 100 millors discos del jazz català i la constatació d’una de les escenes musicals més prolífiques i arrelades al país. Vint-i-cinc crítics i periodistes de diferents generacions han consensuat aquesta selecció que, per primera vegada a la història, exposa la tria del millor jazz que s’ha enregistrat als Països Catalans des de principis del segle XX fins a l’actualitat. L’ordenació dels discos escollits s’ha establert de manera cronològica, es destaquen els vint-i-cinc títols imprescindibles per considerar que són els que han marcat el pas d’un canvi d’època, una nova etapa o un moment especial en l’evolució del jazz a casa nostra.

Els periodistes Olga Àbalos, Quim Cabeza, Ferran Esteve, Josep Maria Hernàndez Ripoll, Jaume Pi i Agustina Saragossa posen al descobert la intrahistòria i la repercussió que han tingut aquestes obres signades per autors com Tete Montoliu, Jordi Sabatés, Perico Sambeat, Jordi Rossy, Brad Mehldau, Raynald Colom, Sean Levitt, Carles Benavent, entre molts d’altres. El llibre, reprodueix els continguts del número 25 de la revista Jaç, editada pel Grup Enderrock i conté també una selecció de fotografies, formacions i músics que han sobresortit, la reproducció de deu portades representatives i d’algunes publicacions que han deixat testimoni per escrit de la importància del jazz als Països Catalans.